DIMISSIÓ GOVERN GENERALITAT !!!

El que ha passat aquestes tres darreres nits a les ciutats de Catalunya és una vergonya per a la colla de pusil·lànimes que regenten la Generalitat. No hi ha hagut al·locució pública del President, que se’n va a passeig, i deixa en el seu càrrec l’inepte que ha provocat una nit de caos a Barcelona, resolta amb trenta ferits. La dimissió del Govern és una necessitat, aquesta colla de ganàpies han demostrat una immaduresa que fa vergonya aliena. El conseller Buch, l’ensinistrador dels gossos de quadra, hauria d’haver estat destituït dimecres sense deixar-li obrir la boca, i en canvi, se li ha posat un micròfon als morros perquè acusés de violència els manifestants, quan ell ho sap millor que ningú que foren els gossos drogats i els carnissers vinguts voluntàriament de les Espanyes els que han provocat la violència. I el ximple del Buch carregant contra els manifestants, els mateixos que amb els seus vots li han donat a menjar. La poca-vergonya de l’individu és per fer-se-la mirar. Ja quan garlava en veu alta i es feia el pinxo, ja em va semblar que era un covard, un incompetent, un inútil i un miserable; els fets m’han donat la raó amb un excel·lent en clarividència. I tanmateix, aquest dròpol és el responsable de la violència a Catalunya, per incapacitat, per covardia, per ser un mesell que no obrirà la boca. Ell cobra del rei, i molt bé que li està. Al capdavall, defensa el seu rei contra els manifestants que li han posat el cul al seient. Si podeu considerar una baixesa política més roïna, me la dieu.

I el president, què dir de l’home que avui s’ha calçat les vambes i s’ha posat a fer pinya camí de Barcelona! Ell és la màxima autoritat de Catalunya, ell hauria d’haver assumit tota la gestió de la crisi, hauria d’haver exigit la retirada de les forces d’ocupació responsabilitzant-los de tot el que pogués passar. Els gossos de quadra són prou animals per fer la mateixa feina, més si pensem que tots són policies nacionals i guàrdies civils reciclats. I, si en un supòsit, la situació a Catalunya fos incontrolable, aleshores demanar reforços. Ell és qui ha de donar les ordres als ciutadans catalans, però l’home, s’ha posat les vambes i aprofitant aquests dies tan bonics de tardor, s’ha posat a fer ruta, amb solidaritat amb la gent. MaredeDéuSenyor!

Tota aquesta revolta pacífica, democràtica i reivindicativa no hauria estat una altra cosa si els qui s’hi havien de posar al davant, haguessin assumit la seva responsabilitat. Puigdemont va fer el sòmines el dia 27 d’octubre, després l’amic traïdor féu l’impossible per estabornir l’independentisme, i ara els seus gossets de falda, l’Aragonès i el Torrent, i el duo dinàmic Tardà-Rufián s’han encarregat de defensar el status quo, i això sí, tot aprofitant l’ocasió per demanar el vot, que escolta, una cosa no treu l’altra, i aquests miserables si no viuen de la política, no viurien de res.

Catalunya fa una revolució per a l’alliberament nacional i el seu govern fa pinya amb el govern que ens oprimeix, és per tornar-s’ho a dir i no creure-ho! La gent que marxa, la gent que talla carreteres i vies, que protesta PACÍFICAMENT davant de les tocineres i altres establiments de la miserable casta política, que es mou, que no para, que viu amb il·lusió i empenta el somni de tota una vida, tot això, els pusil·lànimes del govern ho ignoren, i pensen que el sou els arriba de Madrid i que si diuen una paraula més altra que l’altra aniran a la presó en aquest estat de democràcia sobradament consolidada, tan consolidada, que els fonaments foren posats el 1936-1939 i des de llavors s’han anat forjant, primer amb la democràcia orgànica i després amb els hereus monàrquics, legítimament elegits pel poble per la ‘democràcia orgànica’, tot assolint el miracle de convertir el que semblava una tirania en una democràcia de les més consolidades del món.

Que ens hi juguem molt, sí. Que són capaços de matar-nos sense gaire escrúpols, això ja ho sabem de sempre. Aleshores, què esperaven? El tirà prou que ho va deixar ben clar el 3-O, defensant els seus gossos carnissers i no tenint ni una paraula per al poble que odia. Què esperaven? La gent ha dit prou, que ens matin, però desconnectem Catalunya dels Borbons avui i per sempre més! Però els republicans, que fan moltes performances i munten organitzacions inútils i no es cansen de pronunciar les mateixes paraules que avui ja han perdut tot el sentit, els mateixos que confien en l’organització mafiosa de la Unió perquè algun dels criminals que la dirigeix mogui un dit. Mourà un dit per robar el poble, no ho dubteu, però cap dels criminals que estan aixoplugats en el femer europeu mourà un dit per una persona reprimida o perseguida (ho han fet amb Assange? -no, fou Equador -, ho han fet amb Snowden? -no, fou Rússia, sí, Rússia! -, ho han fet amb Puigdemont? - no, han estat els flamencs, que el clan mafiós no el deixa ni entrar al seu antre de corrupció...). D’aquests delinqüents comuns no podem esperar-ne res, feu-vos al cas que volen triar per a no sé quin càrrec el delinqüent, a més cínic, del Borrell, un paràsit, i segons que es veu, immune a qualsevol tractament.

Hem de fer-ho, sense dubte, però penseu que la Generalitat ens lliurarà a tots desarmats abans que donar-nos un cop de mà. És tan profunda la vergonya que sento, que m’aturo aquí, perquè de seguir endavant ja no hi hauria paraules i sentit sinó improperis i ràbia, molta ràbia, de veure com els que se suposa que són nostres, juguen a favor d’ells. I més val que no parli de les rates d’ERC, Eixam de Rates Col·locades.

Potser avui he estat més incorrecte en el meu escrit, però em bull la sang de veure que els mateixos que s’ofeguen per manca d’aire en pronunciar democràcia (el govern espanyol) i que s’oposen agressivament als que somriuen sempre que la diuen (el govern català, o el que sigui), em bull la sang de comprovar que als ‘nostres’ no els fa res de mostrar-se solidaris amb els que la ofeguen, i així, entre tots dos, tracten d’escanyar l’anhel de llibertat del poble de Catalunya que demana simplement de decidir què cony vol ser. Però el Govern primer ho preguntarà al rei, vejam si el rei, com és molt sever, no hi està d’acord i els tanca a la presó, que aquest és el diàleg en el diccionari dels Borbons, dels quals la història ens en parla tothora i mai bé... però només a França, i ja fa molt de temps, els feren justícia. Ves quines coses!

O DUI O DIMISSIÓ.