dimecres, 26 de febrer del 2020

ASSANGE, SNOWDEN, MANNING ...



Vivim en un món en el qual els terroristes són els polítics. Els polítics són investits per la voluntat dels capos de la màfia mundial, i la denúncia de qualsevol d’aquestes irregularitats ‘democràtiques’ és perseguida amb acarnissament i amb desig irreprimible de venjança.
Assange, Snowden i Manning, amb alguns altres perseguits o aniquilats (com el periodista àrab esquarterat pel príncep saudita), estan patint una cruel i injusta repressió, executada tot just pels polítics, uns homenets miserables al servei dels seus amos; i la gent, el poble que pateix els crims polítics, hem de veure com es destrueix la dignitat d’una persona i com, fins i tot, es vol destruir la persona en qüestió, per part dels criminals que han estat delatats i denunciats amb proves i evidències per aquests ciutadans lliures que han comprovat fins al moll de la perversió com actuen els criminals polítics a les ordres dels seus amos.
Ningú amb dos dits de front pot defensar la persecució que els terroristes amb estatus de polítics exerceixen contra els denunciants dels seus crims. Sense haver de recórrer a l’antiguitat, podem escriure els noms de grans criminals contra la humanitat que són lliures, i als quals els lloros de la premsa venuda als capitals dels mafiosos, els ofereix la seva plataforma ‘desinformativa’ perquè els criminals menteixin sense rubor i es permetin encara de donar-nos classes d’ètica política i social (recordeu les magistrals classes d’ètica del gran capo de la màfia catalana: Jordi Pujol, el delinqüent que fou president de la Generalitat a canvi de vendre la llibertat del país -les classes d’ètica d’un traïdor-).
Els criminals contra la Humanitat que ara mateix em vénen al cap són George Bush, pare i fill (i esperit sant, que el pare era col·laborador dels nazis), Barak Obama (Premi Nobel de la Pau, perquè algú respecti aquests premis!), els Clinton, Joe Biden (el pedòfil de la trama ucraïnesa), Dick Cheney, Tony Blair, José María Aznar López, Joao Barroso, Felipe González, Erdogan, tots ells són terroristes infinitament més perillosos i letals que tot l’ISIS sencer. Tanmateix, aquests criminals campen al seu gust i escampen les seves putrefactes mentides amb absoluta impunitat, havent-hi proves més que suficients perquè tots ells hagin de respondre davant de la ‘inexistent justícia’ i ser condemnats, sense cap dubte possible, a serioses penes de presó i algun d’ells a la més que merescuda pena capital. Però darrere d’ells hi ha tota la màfia bancària i corporativa que els protegeix amb un exèrcit de corruptes advocats que fan inútil qualsevol intent de demanda de justícia, en gran part, perquè els jutges també són delinqüents al servei dels amos banquers i especuladors, filantrops i representants de les corporacions dedicades al proïsme, que els protegeixen i eleven en l’escala del poder judicial amb la finalitat que els terroristes polítics i els terroristes econòmics mai no puguin ser acusats de cap delicte greu, a la qual cosa contribueixen, perdent el senderi, els lloros sense consciència ni llibertat que habitualment reconeixem com a periodistes.

Ahir, els capos de la màfia criminal bancària catalana es van presentat davant dels seus cadells per donar-los explicacions del 155. Oliu, Fainé i Gual, els Corleone catalans, ahir van anar a fer la representació teatral de la ‘Santa Innocència’ davant dels polítics que mengen de la seva mà. I abans-d’ahir, un documental (cal lloar els periodistes de veritat, els que se la juguen davant dels terroristes d’estat i dels diners), abans-d’ahir, el documental de la televisió basca presentava el rei il·legítim Juan Carlos I com a cap colpista del 23 de febrer de 1981. Però res no passa, els banquers continuaran dedicats al saqueig indiscriminat de la ciutadania amb el suport inestimable de les bestioles polítiques, els homenets sense escrúpols ni principis que faran tot el que calgui per defensar-los, que, no ho oblidem, els polítics mengen de les manetes dels Corleone, com se’ns explicava molt bé a la saga de ‘Il padrino’. D’altra banda, el delinqüent comú que ha regit la representació de l’estat feixista espanyol, estafador, comissionista, homicida, colpista i, per tant, com a colpista, traïdor a Espanya, conserva intacte el seu patrimoni, fet del robatori i dels crims que el seu pare espiritual li llegà, que per això, prou que es va encarregar de protegir els interessos del seu benefactor. I a aquest criminal, no li demaneu reflexió, la seva immundícia ètica no pren en consideració qualsevol valor que no el tingui a ell i a la seva família de rosegadors com a models de superioritat damunt la resta dels mortals. I val a dir, que cal esmenar els errors i els defectes innats de tothom, però la protèrvia en la perversió i l’absència de principis ètics, no deixen altra alternativa que l’extermini d’aquells que l’únic que poden garantir mentre visquin és la ignomínia, la iniquitat i la més absoluta i patètica prepotència, que exerceixen ben satisfets en la pràctica de la venjança, com ho demostra el rei actual, il·legítim i feixista, amb aquella ciutadania que no se sotmet a la seva perversa baixesa ètica.
Aquests són els terroristes, perquè aquests són els que financen el terrorisme dels incauts i desenganyats, dels miserables poca-pena que fan de la desil·lusió l’esperança que els inculquen les pútrides ments criminals que els manipulen. Pensem si no, en els atemptats de Barcelona, en l’imam de Ripoll, confident dels serveis secrets espanyols, de la col·laboració de la Guàrdia Civil i la policia nacional amb els terroristes aquell dia, i, si no em creieu, digueu-me quants agents de l’estat vàreu veure aquell desgraciat dia pels carrers de Barcelona i de Catalunya. Cap ni un. Tots estaven ben amagadets a les seves casernes protegint la nostra seguretat! I sobretot no oblideu que foren els partits del congrés, els TERRORISTES POLÍTICS, els que feren impossible una comissió d’investigació d’aquells atemptats.
Només denunciant sense aturar-nos, exigint l’assumpció de responsabilitats i demanant l’actuació de la justícia en equitativa proporció als crims, podem netejar aquest femer que ens han deixat els més de cinquanta anys després de la gran guerra, aquella democràcia que prometia una vida digna i respectada i que s’ha convertit per interessos de banquers, especuladors, filantrops i corporacions, en un joc de titelles sense voluntat, que avui reconeixem com a polítics, i són exemples de la baixesa humana més irresponsable i incoherent, genteta sense principis ni dignitat, que per un plat de garrofes incendien, ofeguen, aniquilen, exterminen o assassinen qualsevol esperança ciutadana.
Els TERRORISTES POLÍTICS denunciats per Assange, Snowden i Manning, entre alguns altres homes dignes i valents, molts d’ells desapareguts per l’activitat pròpia d’aquestes organitzacions tan honorades com criminals, són els qui estan permetent, legislant i sotmetent la ciutadania mundial a la pitjor presó mai concebuda. Si cerqueu un terrorista, cerqueu-lo a les clavegueres de l’estat, al costat del cap o del primer ministre, a les nauseabundes comunes de la seguretat de l’estat. Perquè, és cert que un terrorista em pot matar amb una bomba, un terrorista i una bomba que els serveis d’intel·ligència no han volgut aturar. Però, el pitjor dels terroristes és el que aniquila la teva intimitat, els imbècils que autoritzen l'emmagatzemament de dades, l’espionatge indiscriminat per al ‘teu bé’ i la ‘teva protecció’, la violació de la més sagrada pertinença individual: l’àmbit de la intimitat i la privadesa. El fet de pensar que algú té autorització legítima per espiar-me, per controlar-me, per tenir accés indiscriminat a la meva confidencialitat, això només és possible perquè TOTS ELS PARLAMENTS ‘democràtics’ del món són a vessar de TERRORISTES MISERABLES, tots, això sí, molt ‘demòcrates’ i molt conscienciats, tan conscienciats que els veureu canviar de partit, de bàndol i d’idees i principis segons quin sigui els criminal que els omple les butxaques. I quant a això, molt de compte amb LA PRESÓ EUROPEA, perquè podeu estar ben segurs que ni Stalin, ni Hitler, ni Franco, ni Mao, ni Mussolini, ni Gaddafi, ni cap altra dictador havia somiat mai a poder gaudir de la violació de la LLIBERTAT que gaudeixen les DEMOCRÀCIES AVANÇADES.
Sense anar gaire lluny. Snowden està protegit a Rússia, per Vladímir Putin. Si Snowden, pel fet d’haver denunciat LA TIRANIA OCCIDENTAL, és lliurat a qualsevol dels països lliures governats per TERRORISTES, la mort és de ben segur el seu destí immediat. I no us capfiqueu, no intenteu dir això a cap dels ximples que s’asseuen als escons, no ho entendran, i si no, fixeu-vos en el paradís de la llibertat europea i aspireu-ne l’olor, que de ben segur, percebreu el gust que té la MORT.
Tres homes decents estan amenaçats de mort o de presó perpètua, mentrestant els terroristes (Torres bessones, 11M, Guerra d’Iraq, Síria, Líbia...) lliures, i els que editen paper higiènic callen quant als primers i els riuen les gràcies als segons.
SENSE PRIVACITAT NI INTIMITAT NO HI HA LLIBERTAT, és la manera segura de la seva erradicació. Les escoles són el primer i més terrorífic filtre per a desestructurar la llibertat. La por, l’arma més eficaç. D’on ha sortit el coronavirus? Què us penseu, que és un producte de la naturalesa? Un producte de la naturalesa sorgit d’un centre d’investigació d’epidemiologia i de manipulació genètica? No siguem babaus! Primer fou un mercat de mariscs, després un rat-penat, més tard el pobre pangolí... i tot sortí d’un centre d’investigació. Tanmateix, no ho dubteu, els terroristes polítics, a l’uníson amb els seus amos, escamparan el virus i la por, tot per convertir-nos en gent sense ànima, en esclaus dels seus capricis i ordres. Els parlaments dels països avançats no estan per a una altra funció. Farcits d’inútils sense idees ni noció de la realitat, amb l’única esperança vital de la misèria ètica i el benefici personal; són parlaments que ja no ens serveixen de res. I si no penseu en el Parlament Europeu i les seves branques criminals (Corrupció Europea i Consell de les ‘Famílies’), que dia a dia, van construint el perfecte panòptic, LA PRESÓ SENSE ESCAPATÒRIA. I això ho estan fent els partits, els parlaments i els Estats, tots ben farcits de miserables sense consciència, tots ells terroristes al servei de l’obediència obligatòria i a l’erradicació o extermini dels dissidents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada