PUIGDEMONT A PERPINYÀ

El dia 29 de febrer el MHP Carles Puigdemont va convocar més d’un centenar de miler de persones a Perpinyà en un acte ‘simbòlic’ de retorn a Catalunya. La participació de la gent va tornar a ser admirable, tant per la capacitat de mobilització com per l’absència d’incidents en una aglomeració tan important de gent. Sense dubte, el MHP va demostrar que és la figura política més important del país. Cap altre polític té la seva capacitat de mobilització ni la confiança de la gent. El MHP ha aconseguit el miracle que els seus greus errors, ben intencionats però errors, el poble no els els tingui en compte. El poble de Catalunya creu en les seves paraules i considera que tothom pot equivocar-se. El fet de reconèixer els errors i persistir en la lluita per reconduir la situació és una actitud que els catalans valoren, i per això li donen un incondicional suport. Tots sabem que hi ha hagut una immensa maquinària d’intoxicació, de desprestigi, de persecució i d’isolament dirigida des de la Zarzuela i seguida per ‘l’aristocràcia feudal de la consolidada democràcia espanyola’, així pels espanyolistes que enyoren el gran Caudillo que avui representa Felipe VI, com pels botiflers catalans, somrients mesells i servidors de l’amo colon a canvi de les almoines i prebendes que la dignitat reial es presta a concedir-los. El nombre d’esclaus voluntaris de la monarquia en terra catalana és per fer basarda i posar-se a tremolar. I n’hi ha de colons-colons - C’s, PP, PSC, i la incorporació de l’antic règim, Vox -, de vigilants de colons (com en els camps de concentració) - ERC i Comuns – i n’hi ha que per la seva nul·litat política són més un entrebanc que la possibilitat per a cap solució – Petdegat i CUP.

El problema real, però, no és la voluntat del poble de Catalunya d’expressar lliurement i democràtica la seva determinació política, sinó els principis democràtics, ja no d’Espanya – que no ho és, ni se l’espera – sinó del femer europeu. ‘La cosa aquesta europea’ és l’enganyifa més gran de la història del continent. La qualitat democràtica europea és comparable a la qualitat democràtica de qualsevol dictadura on el tirà sotmet el poble a una consulta teledigirida per la pressió dels mitjans de comunicació i el terror intrínsec del règim, com comprovem dia a dia en el cas d’Espanya, aquest país que en el femer europeu és considerat una democràcia consolidada, amb la qual cosa els polítics del continent demostren la seva limitada capacitat intel·lectual i la subordinació a les ordres del BIS i els seus braços executors (FMI, BM, BCE, Corrupció Europea, Consell de les ‘Famílies’ i el Parlament dels dròpols, inútils, bèsties velles i mesells servicials).

No hi ha cap dubte que amb actitud i convicció democràtiques, així en la tirania espanyola (cosa impossible) com en la suposada democràcia i estat de dret europeu, la solució al problema és la consulta refrendaria, que demostraria la ‘realitat política’ del país i obriria les possibilitats a una gestió del problema amb coneixement de la voluntat de la gent, que se suposa que és la màxima inviolable de qualsevol democràcia. Tanmateix, la perfecta presó europea permet que els ciutadans introdueixin els papers higiènics en les tassetes democràtiques, comunament denominades ‘urnes’, i després es reparteixen els papers higiènics convertits en bitllets gràcies a les magnífiques gestions dels Bancs Centrals, aquestes institucions corruptes que emeten bitllets de monopoli per sostenir un sistema que fa trenta anys que fa aigües per tot arreu, però que permet els amos del BIS i els mesells de la classe política europea viure del treball de la gent, en un exercici feudal que permet als paràsits viure de la feina i l’esclavatge de la ciutadania. No ens podem enganyar avui, a Europa no hi ha un sol polític que no sigui corrupte, almenys els que han tastat poder, ja que el poder és en mans del BIS, i si no, li ho pregunteu al putxinel·li de Pedro Sánchez, que rep les ordres directament de George Soros, el més gran criminal actual del planeta, el qual es presenta a Madrid i fa una reunió privada amb el president del govern, sense fer-ne públic els motius ni els temes de les converses de les reunions. El BIS mana, Europa calla i obeeix, George visita Espanya i el putxinel·li es compromet a obeir i servir els amos. Amb aquesta relació de poder, és fàcil de guanyar les eleccions, ja sigui per la intoxicació dels suposats mitjans de comunicació com pels sofisticats sistemes de frau electoral que vivim en tots els països democràtics.

Per tot plegat, MHP Puigdemont, la proclama a mantenir la resistència fins a la victòria, que està molt bé, fretura d’algun suport sòlid, si vol reeixir. No dubteu que en el femer europeu que teniu la desgràcia de trepitjar i que podeu comprovar fins a quin punt n’és, de putrefacte, no hi ha res a cercar, perquè l’únic que hi trobareu serà la presó europea que els amos estan construint. El fet de cercar la llibertat a Europa és com pretendre gaudir de llibertat en un zoològic. Si aquesta és l’aspiració, la veritat, entre el feixisme de Felipe VI i el neofeudalisme europeu, res podem esperar més que la pèrdua de la llibertat i de drets. MHP esteu com a parlamentari a la gran comuna europea, en aquell excusat on de segur que dia rere dia heu de comprovar què és el que és Europa. Penseu en França, i la persistent voluntat de la titelleta dels Elisis d’imposar als seus ciutadans – els seus electors i poble – la voluntat de la Corrupció Europea dirigida pel BIS i la sucursal del BCE, avui dirigit per una de les criminals més terribles del planeta, l’amiga dels mafiosos i de la corrupció sense fronteres, dita, Crhistine Lagarde, la terrorista econòmica que ha destruït les economies on la gestió del FMI ha posat les mans, enfonsant els països, la qual cosa vol dir a la seva gent i no als putxinel·lis corruptes sense escrúpols que es fan dir polítics i només són delinqüents comuns. MHP, vostè n’ha de conèixer a grapats, si jo els puc reconèixer des de la distància i malgrat la intoxicació dels mitjans de comunicació, aquests pamflets de la mentida, dels quals només de veure el nivellet dels seus responsables, és fàcil d’escatir qui els mana i perquè ells obeeixen sense oposició.

Si veritablement pretenem fugir de l’opressió que patim des de 1714, i que certifica el Decret de Nova Planta de 1716, que ens constitueix en colònia castellana per usurpació de la gestió política per dret de conquesta, com és expressat literalment en el document; si veritablement volem tenir el nostre país, no cerqueu ajut en els europeus, que prou que sabeu que més que respondre a drets i llibertats, s’interessen pel gruix de la teva butxaca i el que en poden treure, que sabeu prou bé que aquesta és la solidaritat europea que tant els agrada de defensar als titelletes en el parlament de fireta d’Estrasburg. Europa és un absolut fracàs des del primer dia. I ho és perquè la finalitat de la unió és preservar el dret d’opressió, de sotmetiment i de robatori de les grans empreses bancàries, les immenses corporacions internacionals i els especuladors filantrops que són com Robin Hoods moderns, roben a mans plenes tot el patrimoni de la ciutadania i dels països per a repartir-se el botí i després, amb un somrís i multitud de Fundacions, perpetuar el robatori sistemàtic i alhora deixar anar almoines, presentades pels mitjans de comunicació com a donacions desinteressades de la immensa bondat que tenen els amos. Sabeu bé de què parlo. L’altre dia, els caps de les organitzacions criminals bancàries espanyoles amb antiga seu a Catalunya, servents del feixista espanyol, declararen les mentides de sempre en la ridícula comissió d’investigació del parlament de Catalunya, una altra institució, que molt honorable president, necessitarà una reforma de dalt abaix, després que la immundícia política sorgida el 21-D l’hagi convertit en una vergonya democràtica. Els lamentables espectacles d’aquest zoològic són prou per perdre la confiança del tot en la política; i això, és culpa exclusiva dels titelles i dels putxinel·lis que els partits polítics enlairen – capelletes de corrupció, extorsió i robatori; com sabeu prou, que teníeu en el cap del partit a un dels mafiosos més destacats de la història de Catalunya, el mestre d’ètica Jordi Pujol -. Fer una repassada a la classe política catalana és prou per veure que no hi ha classe política, i si n’hi ha, és que la classe política, vol dir, senzillament, abeuradors i menjadores per a incapaços, inútils i subornables lloros que, això sí, són molt destres en els malabars de paraules, per bé que sempre diguin el mateix per no dir res.

Per tot plegat, MHP Puigdemont, si veritablement hem de posar-nos en marxa, no confieu ni un segon en el femer europeu i no espereu la mínima clemència de la dictadura espanyola. Què fer? Ara ja no ho sé. És cert que, el seu moment, la millor opció era mirar a Moscou. Haver afrontat Europa com l’enemic que és, ens hauria fet forts. Ara, no crec que els interessos russos, puguin coincidir amb les nostres demandes; crec que ja hi arribem tard. On cercar el suport polític i econòmic necessari? On trobar el compromís de defensa militar si calgués – que caldrà ? No ho sé pas, ara. Tanmateix, no dubteu que tenint i tot la raó i el dret, Europa us lliurarà al botxí espanyol i se’n rentarà les mans. No fa altra cosa, garlar de drets i violar-los a la primera. Recordeu la protecció de la llibertat d’Assange o la de Snowden, que ha hagut de ser protegit pel tsar Putin. Això us hauria de fer pensar. Putin no és la reencarnació dels valors de la llibertat i la democràcia, però Putin no és un hipòcrita violador de drets com els caragirades europeus. O heu oblidat com Europa va socórrer els lladregots dels bancs amb els diners de la gent que ja havia estat robada i que tenia a l’Estat el fruit dels seus impostos. Si s’haguessin ensorrat els criminals, la crisi actual seria història i hauríem netejat de rates el clavegueram europeu, però per això estaven les titelletes i els putxinel·lis europeus, per salvar els seus amos.

MHP Puigdemont, us encoratjo a tirar endavant, però heu de saber on cal trobar els suports reals. ERC ja sabeu que són un monstre fet amb la carn de la traïció de l’autonomisme pujolista (la capelleta de la delinqüència impune made in Spain) i el botiflerisme de la socialdemocràcia monàrquica que garanteix els privilegis i el ‘quid pro quo’ (mercaderia: Catalunya; compensació: Diners). Ara tenim el mossèn, el vostre pitjor enemic, a la presó, i penseu que no en sortirà fins que no us hi posi a vós; això és com el monopoli! Per no parlar del traïdor reincident i pertinaç del Torrent o el misteriós Aragonès, l’home que posà el cul en la cadira i mai més s’hi ha desenganxat, passi el que passi, peti qui peti. Amb l’enemic a casa no es pot anar a la guerra. Penseu-hi. Aquests són els que us han aïllat i ara breguen com no està escrit en cap llibre ni manual, per lliurar-vos emmanillat al cabdill de la seva estimada Espanya, com el mossèn no es cansa mai de repetir.

Esteu sol, teniu el suport del vostre poble, però penseu que sense una visió geopolítica de la situació, el fracàs és inevitable. Espanya és un enemic sense escrúpols i el tirà un digne representant de la saga criminal dels Borbons. Ens ho han dit molt clarament. I vós sabeu que si no ens maten a tots, és perquè som la gallina dels ous d’or, que si només els hagués de pesar alguna càrrega moral, ja us dic jo, que recolliríem els ferits i els morts a carretades. Espanya ha estat un imperi sanguinari, i això és el que més els enorgulleix. Si voleu reeixir en l’empresa, no podeu oblidar que l’enemic ens odia, amb l’odi que sent l’amo envers l’esclau quan aquest reclama la seva dignitat de persona. Tanmateix, tots sabem que en el crim de la humiliació, l’humiliat no pot ser culpat del crim, ja que el qui humilia és l’ésser execrable.

Si hi hagués política i polítics, hauríem votat i d’acord als resultats s’hauria cercat una sortida civilitzada a la situació. Malauradament, avui no hi ha polítics, i les titelles, com en els teatrets de nens, es peguen amb bastons i espases, i així fan riure els amos i als infantils ciutadans que acudeixen a tan repugnant espectacle, perquè avui, MHP, la política és un espectacle repugnant. Hipòcrites, mentiders, traïdors, incapaços, inútils, caragirades, enzes, rucs, ximples, pallassos (en aquesta espècie, C’s destaca per damunt de tot amb els seus exasperants i ridículs representants), santiviles, durans, margallos... i això quan no són criminals de lesa humanitat com González i Aznar. Per això, MHP, molt de compte, perquè a la política hi ha molt energumen i molt poc remordiment.