dimecres, 10 de juny del 2020

LA DESINFORMACIÓ ÉS TIRANIA



El programa globalista i de deshumanització segueix el seu curs gràcies al servilisme repugnant de l’escòria política d’arreu del món, al vassallatge repulsiu de metges i científics, tot acompanyat i animat pels altaveus dels lloros sense consciència, ètica ni sentit de la responsabilitat, que es reuneixen en els centres on s’imprimien el que abans coneixíem com diaris, i que avui són una nova modalitat de presentació del paper higiènic. I avui, ja ha arribat l’hora d’incloure-hi tots els rosegadors que viuen a les Corts de Justícia, i que reben la dignitat de la disfressa que ens oculta la misèria moral, alhora que els vesteix de jutges.
Jacques Brel en la seva magnífica cançó ‘Le Diable’ o ‘Ça va, ça va!’ ja ens explicava les intencions del diable i com la xurma que prostitueix els parlaments democràtics estaven al seu exclusiu servei, i com tots els ‘salauds’ (poca-vergonyes) tenien ‘l’honor’ de veure la seva fotografia a les portades dels diaris. Sí, Brel ja ens ho cantava fa gairebé seixanta anys. Ens contava, en aquesta cançó, que les guerres les feien els diners i que la violència la patrocinava els diners, que els països eren societats anònimes regides pels interessos dels diners i que la gasòfia del periodisme estava al servei i a les ordres per tal d’enaltir els criminals i eximir-los dels crims davant de l’opinió pública. Han passat gairebé seixanta anys i veiem com la gasòfia periodística vomita mentides sense cap escrúpol ni remordiment de consciència, ja que si tinguessin una mica de dignitat professional i humana, el suïcidi o l’atur serien les úniques sortides dignes per a aquests lloros menja-pipes (per no escriure una grolleria). Els analfabets que integren els caus del crim que són els partits polítics, obeeixen i gestionen, des dels càrrecs subalterns, l’empresa del país que han venut als seus amos per covardia, traïció i limitació intel·lectual. Alhora els ‘homes de la salut i la veritat’, els metges i científics, per unes remuneracions extres, deixen morir la gent i menteixen per ocultar la seva injustificable negligència. Tanmateix, què voleu d’aquests ‘especialistes’ que han estat ensinistrats en la ‘veritat veritable’ i desconeixen l’essència fonamental de la ciència, que no és altra que no hi ha ‘veritat veritable’, com els ho hauria de demostrar la història i ara ho poden comprovar amb tot el que ha significat per a les ciències l’aportació de la física quàntica. Però, els científics, els xais que van a la universitat a aprendre a obeir i a servir els interessos de les grans multinacionals, no posseeixen les qualitats ni les virtuts fonamentals de qualsevol investigador: la inquietud, el dubte i la sospita de l’error en tot allò que creu. Digueu-los això als pallassos masteritzats i veureu com es foten de vosaltres des del púlpit que els ha atorgat la certificació masteritzada que els atribueix la facultat de la ignorància summa i la suprema vanitat. De fet, comprovar la poca qualitat humana d’aquests ‘especialistes’ remou els budells. Tanmateix, a ells els veureu en tots els papers higiènics i hi veureu escrites les diarrees mentals que provoca la intoxicació cerebral per infecció pecuniària. Pobres desgraciats! Quan penso que els havia escoltat amb atenció, no sempre d’acord amb ells i la ‘seva modernitat’, però escoltat amb atenció perquè creia que sabien de què parlaven, i comprovar ara que són consumats ignorants de les seves branques de coneixement, veritablement, desanima. La seva afecció als estudis i al coneixement és per causa dels diners, i les seves creences i beneiteries són efecte dels diners... La tecnologia (ciència sense seny) s’ha imposat a la ciència, que és un coneixement profund i ètic; però, és clar, com volem profunditat i ètica si la gent que s’hi dedica no en té, i l’única cosa que els motiva és la vanitat, el compte-corrent i les carantoines i els premis dels amos i del cap de departament.

La mentida s’ha desfet, encara que la púrria política digui el contrari, per més que els lloros espantin amb mentides cada volta més infantils, i contra les patètiques falsedats, incorreccions i manipulacions dels funcionals analfabets universitaris. Sí, la immensa mentida s’ha esvaït, com cada any ve i se’n va la grip. Al capdavall, no hi ha hagut coronavirus, llevat del virus injectat en la vacuna contra la grip, un virus patentat pel criminal Institut Pirbrigth, finançat pel psicòpata Gates, al qual, recordem-ho, els lliberticides presidents de les tiràniques democràcies del món han subvencionat tant com han pogut per - traint els seus pobles - ajudar-lo en les seves reprovables maquinacions. No us amoïneu, cap d’aquests lliberticides, no mourà un dit per exigir justícia contra aquest criminal contra la humanitat. I val a dir, que això els converteix en còmplices imprescindibles per al crim de l’amo Gates, i si hi hagués un jutge digne al món, tots ells haurien de respondre sumàriament en un judici per genocidi, crims contra la llibertat, cop d’estat, violació de l’estat de dret bàsic i fonamental del dret natural, i instigació a la col·laboració d’organitzacions criminals i estats per a l’esclavatge de la humanitat. Amb aquestes acusacions i les proves evidents, no cal que escrigui quina seria la sentència si jo fos el responsable d’emetre-la. Per primera vegada, un holocaust seria una benedicció per a la Humanitat.
Tanmateix, els jutges... Què dir d’aquesta genteta i la colla dels comparses en el teatre de les corts d’injustícia del món! Representant la més alta aspiració humana, són la més baixa expressió de la dignitat humana. És gent orgullosa, vanitosa i megalòmana. Estan tan creguts del que creuen que són, que han perdut tot principi d’ètica. Només es regeixen pel dret, pel teatre, pel joc dialèctic buit i insubstancial, pel ball de togues, i les cançons de respecte i submissió que exigeixen a les audiències per vestir d’alguna cosa la seva ànima estèril. Pensar que un jutge hauria de ser l’autoritat més respectada i considerada per la gent, i veure que són els sicaris del crim, els encobridors de tots els pallassos polítics, de tots els lloros mentiders i de tots els afeccionats a la ciència que treballen en empreses dedicades al crim legal! Sí, i des de la talaia de l’estrada judicial miren el món com éssers mig-divinals, encarregats d’administrar justícia, de judicar el bé i el mal, sense adonar-se que només mirant el món des del mateix sòl es pot comprendre l’actuació humana; però ells són ‘experts’ en lleis, en reglaments, en articles i en esmenes, i ho poden ser perquè no saben que és la llibertat, la independència ni la dignitat. Prou que diu la dita: ‘Feta la llei, feta la trampa’. Però aquests ens mig-divinals desconeixen la dita i apliquen la llei per ocultar la trampa. Avui, han perdut tota possible consideració de respecte, perquè ells mateixos han abandonat el vaixell que comandaven i han demostrat ser covards, servicials al poder i desmereixedors del càrrec que ocupen, perquè la seva màxima preocupació ha de ser que la justícia arribi a tot el poble, i ves!, no han mogut un dit malgrat les violacions constants i intolerables que han exercit els seus patrocinadors polítics (què no els deuen en aquests poca-vergonyes de les organitzacions mafioses, conegudes com a partits polítics!, sinó tota la carrera judicial). En fi, els polítics estan a les ordres dels amos que els governen com un apostador ensinistra i governa el seu gall de lluita, i ells fan el mateix amb els pallassos togats. No pretendreu demanar iniciativa pròpia a un imbècil dedicat a la política!

Totes les institucions estan degradades i actuen CONTRA el poble. Tot allò que fins a fa uns anys mereixia un mínim respecte, avui ha demostrat que no en mereix cap i que són els instruments criminals més subtils per al sotmetiment del POBLE. Si voleu localitzar els enemics del poble, el perill per a la llibertat i l’amenaça a la dignitat de la vida humana, heu d’anar als parlaments, als palaus de justícia, a les redaccions de diaris i a les universitats. Trieu la casa de putes que trieu, allí hi trobareu totes les meretrius, i per damunt de totes elles hi ensumareu la presència del pinxo, això sí, molt ben vestit, molt educat, molt reconegut, molt admirat i molt de tot de tot, però, us asseguro, que si seguiu el rastre de sang de les gotes que gotegen de les seves mans i resten a terra, el podreu identificar. És que els pinxos d’aquestes cases de putes són homes molt limitats intel·lectualment, penseu fins a quin punt!, que per a suportar la seva miserable vida criminal, freturen de fer miserables les vides dels altres! Es pot ser repugnant com una rata vella, malalta i de claveguera, després, més avall, hi ha aquests pinxos; que per més que no semblin envellir, que apareguin any rere any sempre com a models a imitar i se’ls vegi en els saraus més selectes i sofisticats del món, són ànimes més putrefactes que velles, són imatges sense profunditat, hologrames buits, i les seves festes són la selecció macabra i riallera dels èxits de la corrupció, una exhibició de cuques vestides de marca, de cucs vestits de marca, de monetes divertides i mones armades, i meuques professionals guarnides amb les pedres precioses que han produït dels seus propis pits i dels seus discrets secrets, acompanyades dels pinxos de vestit fet a mida, que en treure els bitllets de les butxaques sempre embruten, perquè els bitllets surten tintats de sang; i tot això, mentre riuen les gracies de les cuques i els cucs, de les monetes i les mones, i enraonen amigablement amb les meuques professionals que bavegen en veure els bitllets i la sang.
En aquests saraus macabres, ridículs i avorrits sempre hi trobareu els polítics més ximples i inútils, els lloros més malsonants i lluents, els animals de laboratori més submisos i entretinguts, i com a estrelles en una nit sense lluna, el poder judicial, sempre disposat a netejar les mans que s’embruten amb la sang dels bitllets, tothora preparats per recosir els descosits dels més ximples i inútils, com per a donar informació als lloros malsonants i més lluents. Als animals de laboratori, els homes de la toga, no els tracten gaire, no sé si serà perquè els uns solen vestir de blanc i els protectors del crim van de negre, no ho sé, el cas és que entre els funcionals analfabets universitaris no hi sol haver conversa; potser, perquè no tenen res a dir-se, que prou sabut és que per a comunicar-se s’ha de saber què es vol dir, i aquests animalons blancs o negres, tenen poc a comunicar apart de la transmissió dels missatges dels pinxos del vestit fet a mida.

El N.O.M. avança. El N.O.M. ens aterrirà. No hem obeir, no hem de consentir amb les mentides, no hem de creure’ls, no hem de rendir-nos, ja que en cas contrari, el N.O.M., des dels seus prostíbuls (BIS, FMI, BM, BCE, ONU, OMS...) ens organitzarà el més gran espectacle de l’horror mai imaginat.

- L’horror... l’horror!... - Ens deia el coronel Kurtz a «Apocalipse Now».

Haurem d’amputar els braços dels nens vacunats o abans impedirem el crim?





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada