El
programa globalista i de deshumanització segueix el seu curs gràcies
al servilisme repugnant de l’escòria política d’arreu del món,
al vassallatge repulsiu de metges i científics, tot acompanyat i
animat pels altaveus dels lloros sense consciència, ètica ni sentit
de la responsabilitat, que es reuneixen en els centres on s’imprimien
el que abans coneixíem com diaris, i que avui són una nova
modalitat de presentació del paper higiènic. I avui, ja ha arribat
l’hora d’incloure-hi tots els rosegadors que viuen a les Corts de
Justícia, i que reben la dignitat de la disfressa que ens oculta la
misèria moral, alhora que els vesteix de jutges.
Jacques
Brel en la seva magnífica cançó ‘Le Diable’ o ‘Ça va, ça
va!’ ja ens explicava les intencions del diable i com la xurma que
prostitueix els parlaments democràtics estaven al seu exclusiu
servei, i com tots els ‘salauds’ (poca-vergonyes) tenien
‘l’honor’ de veure la seva fotografia a les portades dels
diaris. Sí, Brel ja ens ho cantava fa gairebé seixanta anys. Ens
contava, en aquesta cançó, que les guerres les feien els diners i
que la violència la patrocinava els diners, que els països eren
societats anònimes regides pels interessos dels diners i que la
gasòfia del periodisme estava al servei i a les ordres per tal
d’enaltir els criminals i eximir-los dels crims davant de l’opinió
pública. Han passat gairebé seixanta anys i veiem com la gasòfia
periodística vomita mentides sense cap escrúpol ni remordiment de
consciència, ja que si tinguessin una mica de dignitat professional
i humana, el suïcidi o l’atur serien les úniques sortides dignes
per a aquests lloros menja-pipes (per no escriure una grolleria). Els
analfabets que integren els caus del crim que són els partits
polítics, obeeixen i gestionen, des dels càrrecs subalterns,
l’empresa del país que han venut als seus amos per covardia,
traïció i limitació intel·lectual. Alhora els ‘homes de la
salut i la veritat’, els metges i científics, per unes
remuneracions extres, deixen morir la gent i menteixen per ocultar la
seva injustificable negligència. Tanmateix, què voleu d’aquests
‘especialistes’ que han estat ensinistrats en la ‘veritat
veritable’ i desconeixen l’essència fonamental de la ciència,
que no és altra que no hi ha ‘veritat veritable’, com els ho
hauria de demostrar la història i ara ho poden comprovar amb tot el
que ha significat per a les ciències l’aportació de la física
quàntica. Però, els científics, els xais que van a la universitat
a aprendre a obeir i a servir els interessos de les grans
multinacionals, no posseeixen les qualitats ni les virtuts
fonamentals de qualsevol investigador: la inquietud, el dubte i la
sospita de l’error en tot allò que creu. Digueu-los això als
pallassos masteritzats i veureu com es foten de vosaltres des del
púlpit que els ha atorgat la certificació masteritzada que els
atribueix la facultat de la ignorància summa i la suprema vanitat.
De fet, comprovar la poca qualitat humana d’aquests ‘especialistes’
remou els budells. Tanmateix, a ells els veureu en tots els papers
higiènics i hi veureu escrites les diarrees mentals que provoca la
intoxicació cerebral per infecció pecuniària. Pobres desgraciats!
Quan penso que els havia escoltat amb atenció, no sempre d’acord
amb ells i la ‘seva modernitat’, però escoltat amb atenció
perquè creia que sabien de què parlaven, i comprovar ara que són
consumats ignorants de les seves branques de coneixement,
veritablement, desanima. La seva afecció als estudis i al
coneixement és per causa dels diners, i les seves creences i
beneiteries són efecte dels diners... La tecnologia (ciència sense
seny) s’ha imposat a la ciència, que és un coneixement profund i
ètic; però, és clar, com volem profunditat i ètica si la gent que
s’hi dedica no en té, i l’única cosa que els motiva és la
vanitat, el compte-corrent i les carantoines i els premis dels amos i
del cap de departament.
La
mentida s’ha desfet, encara que la púrria política digui el
contrari, per més que els lloros espantin amb mentides cada volta
més infantils, i contra les patètiques falsedats, incorreccions i
manipulacions dels funcionals analfabets universitaris. Sí, la
immensa mentida s’ha esvaït, com cada any ve i se’n va la grip.
Al capdavall, no hi ha hagut coronavirus, llevat del virus injectat
en la vacuna contra la grip, un virus patentat pel criminal Institut
Pirbrigth, finançat pel psicòpata Gates, al qual, recordem-ho, els
lliberticides presidents de les tiràniques democràcies del món han
subvencionat tant com han pogut per - traint els seus pobles -
ajudar-lo en les seves reprovables maquinacions. No us amoïneu, cap
d’aquests lliberticides, no mourà un dit per exigir justícia
contra aquest criminal contra la humanitat. I val a dir, que això
els converteix en còmplices imprescindibles per al crim de l’amo
Gates, i si hi hagués un jutge digne al món, tots ells haurien de
respondre sumàriament en un judici per genocidi, crims contra la
llibertat, cop d’estat, violació de l’estat de dret bàsic i
fonamental del dret natural, i instigació a la col·laboració
d’organitzacions criminals i estats per a l’esclavatge de la
humanitat. Amb aquestes acusacions i les proves evidents, no cal que
escrigui quina seria la sentència si jo fos el responsable
d’emetre-la. Per primera vegada, un holocaust seria una benedicció
per a la Humanitat.
Tanmateix,
els jutges... Què dir d’aquesta genteta i la colla dels comparses
en el teatre de les corts d’injustícia del món! Representant la
més alta aspiració humana, són la més baixa expressió de la
dignitat humana. És gent orgullosa, vanitosa i megalòmana. Estan
tan creguts del que creuen que són, que han perdut tot principi
d’ètica. Només es regeixen pel dret, pel teatre, pel joc
dialèctic buit i insubstancial, pel ball de togues, i les cançons
de respecte i submissió que exigeixen a les audiències per vestir
d’alguna cosa la seva ànima estèril. Pensar que un jutge hauria
de ser l’autoritat més respectada i considerada per la gent, i
veure que són els sicaris del crim, els encobridors de tots els
pallassos polítics, de tots els lloros mentiders i de tots els
afeccionats a la ciència que treballen en empreses dedicades al crim
legal! Sí, i des de la talaia de l’estrada judicial miren el món
com éssers mig-divinals, encarregats d’administrar justícia, de
judicar el bé i el mal, sense adonar-se que només mirant el món
des del mateix sòl es pot comprendre l’actuació humana; però
ells són ‘experts’ en lleis, en reglaments, en articles i en
esmenes, i ho poden ser perquè no saben que és la llibertat, la
independència ni la dignitat. Prou que diu la dita: ‘Feta la llei,
feta la trampa’. Però aquests ens mig-divinals desconeixen la dita
i apliquen la llei per ocultar la trampa. Avui, han perdut tota
possible consideració de respecte, perquè ells mateixos han
abandonat el vaixell que comandaven i han demostrat ser covards,
servicials al poder i desmereixedors del càrrec que ocupen, perquè
la seva màxima preocupació ha de ser que la justícia arribi a tot
el poble, i ves!, no han mogut un dit malgrat les violacions
constants i intolerables que han exercit els seus patrocinadors
polítics (què no els deuen en aquests poca-vergonyes de les
organitzacions mafioses, conegudes com a partits polítics!, sinó
tota la carrera judicial). En fi, els polítics estan a les ordres
dels amos que els governen com un apostador ensinistra i governa el
seu gall de lluita, i ells fan el mateix amb els pallassos togats. No
pretendreu demanar iniciativa pròpia a un imbècil dedicat a la
política!
Totes
les institucions estan degradades i actuen CONTRA el poble. Tot allò
que fins a fa uns anys mereixia un mínim respecte, avui ha demostrat
que no en mereix cap i que són els instruments criminals més
subtils per al sotmetiment del POBLE. Si voleu localitzar els enemics
del poble, el perill per a la llibertat i l’amenaça a la dignitat
de la vida humana, heu d’anar als parlaments, als palaus de
justícia, a les redaccions de diaris i a les universitats. Trieu la
casa de putes que trieu, allí hi trobareu totes les meretrius, i per
damunt de totes elles hi ensumareu la presència del pinxo, això sí,
molt ben vestit, molt educat, molt reconegut, molt admirat i molt de
tot de tot, però, us asseguro, que si seguiu el rastre de sang de
les gotes que gotegen de les seves mans i resten a terra, el podreu
identificar. És que els pinxos d’aquestes cases de putes són
homes molt limitats intel·lectualment, penseu fins a quin punt!, que
per a suportar la seva miserable vida criminal, freturen de fer
miserables les vides dels altres! Es pot ser repugnant com una rata
vella, malalta i de claveguera, després, més avall, hi ha aquests
pinxos; que per més que no semblin envellir, que apareguin any rere
any sempre com a models a imitar i se’ls vegi en els saraus més
selectes i sofisticats del món, són ànimes més putrefactes que
velles, són imatges sense profunditat, hologrames buits, i les seves
festes són la selecció macabra i riallera dels èxits de la
corrupció, una exhibició de cuques vestides de marca, de cucs
vestits de marca, de monetes divertides i mones armades, i meuques
professionals guarnides amb les pedres precioses que han produït
dels seus propis pits i dels seus discrets secrets, acompanyades dels
pinxos de vestit fet a mida, que en treure els bitllets de les
butxaques sempre embruten, perquè els bitllets surten tintats de
sang; i tot això, mentre riuen les gracies de les cuques i els cucs,
de les monetes i les mones, i enraonen amigablement amb les meuques
professionals que bavegen en veure els bitllets i la sang.
En
aquests saraus macabres, ridículs i avorrits sempre hi trobareu els
polítics més ximples i inútils, els lloros més malsonants i
lluents, els animals de laboratori més submisos i entretinguts, i
com a estrelles en una nit sense lluna, el poder judicial, sempre
disposat a netejar les mans que s’embruten amb la sang dels
bitllets, tothora preparats per recosir els descosits dels més
ximples i inútils, com per a donar informació als lloros malsonants
i més lluents. Als animals de laboratori, els homes de la toga, no
els tracten gaire, no sé si serà perquè els uns solen vestir de
blanc i els protectors del crim van de negre, no ho sé, el cas és
que entre els funcionals analfabets universitaris no hi sol haver
conversa; potser, perquè no tenen res a dir-se, que prou sabut és
que per a comunicar-se s’ha de saber què es vol dir, i aquests
animalons blancs o negres, tenen poc a comunicar apart de la
transmissió dels missatges dels pinxos del vestit fet a mida.
El
N.O.M. avança. El N.O.M. ens aterrirà. No hem obeir, no hem de
consentir amb les mentides, no hem de creure’ls, no hem de
rendir-nos, ja que en cas contrari, el N.O.M., des dels seus
prostíbuls (BIS, FMI, BM, BCE, ONU, OMS...) ens organitzarà el més
gran espectacle de l’horror
mai imaginat.
-
L’horror... l’horror!... - Ens deia el coronel Kurtz a
«Apocalipse Now».
Haurem
d’amputar els braços dels nens vacunats o abans impedirem el crim?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada