La
institucionalització del crim (l’estat) comporta necessàriament
en el nostre temps, el terrorisme, l’activitat per excel·lència
de les bandes criminals mafioses (el terror). Arreu del món trobarem
criminals que han estat presidents de govern, ministres i alts
càrrecs, fins i tot de la justícia o de l’OMS, com ara. Només
cal recordar els criminals contra la Humanitat: George W. Bush
(l’esglaó perdut), Tony Blair (el ximple), José María Aznar
López (l’estamostrabajandoenello) i Durao Barroso
(l’amfitrió) i comprovar que cap d’ells ha hagut de respondre
per magnicidi, ni pel genocidi de més d’un milió de persones, ni
per l’èxode de més de tres milions de persones, que han hagut de
fugir dels seus crims i els conflictes que els seus crims han
provocat en tota la zona. Podem parlar del ximpanzé que va arribar a
la casa blanca, el cafè amb llet que finançava l’ISIS amb els
diners dels ciutadans americans; i avui, el ximpanzé, continua
lliure i amb l’honor de lluir com a mèrit personal la cagarada
d’un Premi Nobel de la pau. I podem parlar de l’assassí Felipe
González Márquez que, amb el seu equip criminal i l’aquiescència
reial, sembraren de terror el país basc i el sud de França amb les
seves accions purament mafioses. I aquí els tenim, gaudint del
robatori i de l’assassinat amb tota la supèrbia dels immorals. I
així anem fent, entre presidents criminals i sicaris obedients; anem
fent el camí devers la tardor del terror. Ara gaudirem d’una presó
en semi-llibertat, perquè després ens arribarà la tragèdia que
aquests criminals tenen perfectament preparada i en la qual
col·laboren activament els repugnants lloros de la premsa, els més
miserables dels científics i, és clar, tota la púrria de la cort
política, que aquests, per un tros de pastís, maten el germà, la
mare, el pare i l’esperit sant, si els cal. Estem governats per la
gent més menyspreable dels països, per absoluts delinqüents, en
els millors dels casos, per criminals sense el més lleuger bri de
consciència ni principi ètic, la immensa majoria; i, sense dubte,
per tots els que ostenten una responsabilitat executiva, i obedient
fins al vòmit, en favor de l’organització criminal que serveixen.
És
cert que aquestes ànimes de claveguera no són ni de bon tros res,
només es vanten de ser els putxinel·lis dels seus amos. Però a
ells, com als gossos fidels, sempre els trobareu obedients, amb la
llengua a fora i pixant arreu per marcar el territori. No hi pot
haver política quan els parlaments són zoològics plens d’animals
venjatius, cobdiciosos, vanitosos, incapaços, fementits i tots els
atributs que vulgueu afegir-hi, sempre que els atributs puguin ser
sinònims de ‘deixalles humanes’. Només heu de veure com es
preocupen de la ‘imatge’, no poden sortir en públic vestits del
que són: carnissers. I amb tot aquest circ dantesc, a Catalunya, els
pallassos ja parlen d’eleccions, i els ximples se’ls creuran i es
pensaran que hi ha alguna diferència entre aquests virus que
infecten la democràcia i empastifen la llibertat amb els seus actes,
sobretot, quan posen aquestes dignes paraules en les seves boques,
que malgrat l’alè a glòria que desprenen, prové de les
escombraries més profundes de l’esperit humà.
Però
ja n’hi ha prou de parlar de traïdors, siguin els mafiosos
polítics, els sicaris lloros o els servents científics, perquè
vull parlar d’una altra cosa i perquè, val a dir que entre els
científics, encara hi ha gent digna i que estima la seva professió
per damunt de ser una activitat criminal que els ompli les butxaques.
Com a exemple, podem trobar a ‘lbry’, el breu vídeo «¿Todo
empezó con la vacuna de la gripe A?», en el qual una doctora
(que no s’identifica, és clar) exposa les seves sospites i les
seves conclusions quant al procés que ha seguit la malaltia. Sense
dubte, aquests metges de veritat haurien de protegir-se entre ells i
organitzar-se. La victòria dels assassins científics és gairebé
segura, que ja sabem que els mafiosos no són gent que s’aturi a
l’hora de considerar res que no sigui la seva voluntat, menys
encara una veritat, ja que la veritat els deixaria per sempre fora
d’aquest món; per això, com no poden ‘integrar-se’, es
converteixen en destructors de la felicitat dels altres. Fins a
aquest punt pot arribar la misèria de l’ànima humana! Per saber
qui són aquesta gent, només heu de cercar a ‘dalt’, sempre són
dalt, perquè la merda sura.
A
més del vídeo anterior, recomano «El
año del miedo fabricado»,
anònim,
que
de moment encara és a Youtube, però, per si és
el cas que
el censuren, adjunto l’enllaç a ‘lbry’
https://lbry.tv/@lavozdesirius:b/925485403_2020_-El-A%C3%B1o-del-Miedo-Fabricado-(Documental):8
. Em
sembla un treball honrat, documentat i
molt digne, per obtenir una visió general de la immensa mentida.
Potser en comprovar el seguit de falsedats, d’enganys i fal·làcies
que els lloros miserables han abocat amb
la mateixa solidesa que
els seus excrements contra
el sentit comú i la veritat,
el
lector es rumiarà l’estratègia ‘assassina’ de la vacuna
indocumentada que volen fer obligatòria. Al cap i a la fi, sigui
una
improvisació – si hi ha alguna veritat en tota la immensa mentida
– o sigui
un
genocidi perfectament estudiat – com n’estic convençut, i més
em convenço en veure els criminals que mouen les cortines darrere de
l’escenari,
- sigui el que sigui, la vacuna és material biològic, no és una
vacuna ‘normal’; i això, independentment de si s’hi
inclou
el regal del xip ID2020, com una oferta o obsequi de la marca a ‘la
fidelitat i
confiança dels
clients’. Sigui el verí que sigui el que posin dins de la
injecció, és clar que una vacuna biològica és una arma, és un
instrument que els assassins que dirigeixen els governs i el pallasso
principal de l’ONU, l’Antonio Guterres, no analitzaran, ves... si
mengen de la mà dels que fan la vacuna i enfonsen les economies
mundials! Les rates ja ho tenen això, davant l’emergència es
repleguen i observen, després ja sortiran a menjar cadàvers i a
infectar la resta de les persones sanes, i a l’ONU, com en
totes les Institucions nacionals, de
persones,
en trobareu ben poques, però rates, us ens cansareu de
relacionar-vos-hi; no hi ha altra cosa.
En
fi, mengeu gambes i un bon arròs alçant el vel que us tapa la cara,
preneu uns cerveses fent passar la boca de l’ampolla per dessota el
morrió (no és aconsellable beure en llauna) i tracteu
d’acomiadar-vos de la gent que estimeu. La tardor és el començ de
1984. No compteu amb el Nadal ni amb cap celebració per acomiadar
aquest any de mentides i criminals, ja
que l’expectativa
dels genocides comença a la tardor (ja ho ha dit la Vergés, que té
intimitat i confidencialitat amb el virus) i
sembrarà de terror tots
els
països (aquí, seran els gossos de Soros: Sánchez, Iglesias,
Casado, Arrimadas, Abascal, Rufián i els catalans, que tots viuen en
el mateix conglomerat d’escombraries antidemocràtiques, entre
rosegadors ensinistrats, però no per això, menys
perillosos
que
un tret a traïció (el seu esport favorit).
1984
ja és entre nosaltres. A poc a poc, veureu la
nova normalitat
que aniran fent els amos i que els gossos obeiran a canvi d’un tall
de carn. Per a ells, la venda de la gent és el seu mitjà
d’alimentació. Cap polític es farà enrere. Tots es mereixen el
mateix, per criminals, per idiotes o per estúpids. Sigui quina sigui
la seva raó, tots ells són un crim contra la governabilitat i la
defensa
dels interessos que tots
ells
havien
jurat abans de vendre els seus pobles.
1984
serà el paradís del benestar. No hi haurà gent malalta, no hi
haurà gent gran, no hi haurà aturats, no hi haurà treball, no hi
haurà nens, no hi haurà menjar, no hi haurà, d’això ni un, de
dissident
‘obert’...
no
hi haurà res;
però
tothom gaudirà del privilegi d’aquesta meravellosa vida de
laboratori.
A
1984 celebrareu el dia 1 de cada any la victòria de l’esclavatge
sobre la llibertat. El dia 2 brindareu perquè els disturbis i
aldarulls dels zombis perdurin, perquè així la policia pot reduir
la població d’aquests amants de la pau i la misèria que
alteren la pacífica convivència
del ‘NOM’.
I el dia 3, amb exhibició militar i focs artificials, celebrareu que
la ignorància és la força, tot integrant-vos en el còctel de la
vostra ignorància i la força militar que l’amo us presentarà com
a defensa contra zombis i dissidents que volen esgarriar-us el món
feliç que ‘ells’
us han
creat.
I tots aplaudireu i
riureu
amb llàgrimes als ulls (serà l’únic dia que us deixaran plorar i
riure). L’endemà, l’endemà, l’endemà, començareu a esperar
l’arribada del següent any, amb l’esperança de veure l’amo
altra vegada, de fer uns riures i escampar algunes llàgrimes
d’emoció.
A
1984, qui no és feliç és perquè no vol.
Per
a
assolir
el destí,
no ho oblideu, el camí es fa: amb la distància social, el morrió,
la destrucció de les relacions d’amistat i familiars, amb
l’atenció als lloros de la tele, amb obediència cega als experts
extrets de les escombraries del coneixement, amb el respecte i
sotmetiment a les autoritats i, sobretot, amb l‘adoració als
amos,
als
senyors
que per ‘indignitat’ governaran
sobre tot el que és viu, i que molt probablement designaran
com
a cap representatiu a qui viu
al Vaticà, el cau preferit de les rates negres, com se’ls diu, la
pesta humana per excel·lència, els falsos seguidors de Jesús, els
generals del crim, de la impunitat i dels sacrificis.
Dit
tot això, i
per
aclarir-ho, que no sigui; a mi, no m’hi compteu. Tant de bo encara
restessin terroristes, terroristes de debò, els
revolucionaris que ‘l’oficialitat’ condemnava i
temia perquè
eren
una
amenaça física i
real,
i perquè
els
espatllava
el negoci del crim (legal)...
i
no,
el
terrorisme abjecte dels
sicaris
de la Companyia Nostra*
que avui governen – sense
excepció -
els països del món!
*
La
Companyia de Jesús i la Cosa Nostra (que sempre han estat la mateixa
hidra – una
hidra que
encara té més caps, però
són menys temibles)
SUGGERIMENT
D’ÚLTIMA HORA:
«El
imperio de la irresponsabilidad»
(Un
vídeo interessant, com sempre, de ‘La Voz de Sirius’).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada