R.I.P. COVID-19

Ja ha passat la temporada de grip de cada any i la IMMENSA MENTIDA se n’ha anat amb ella. Potser és que eren la mateixa cosa? No ho sabrem mai, perquè ni les titelles, ni els lloros, ni els aprenents de bruixots remenaran la tifa. Per a això no els paguen; els paguen per callar, assentir, consentir i col·laborar en la mentida. Val a dir, que per molt que estudiem els números, els comptes no quadren. No consideraré el 90% de les morts habituals que s’han esvanit dels paràmetres demogràfics de manera ben misteriosa; només vull analitzar els números de la ‘immensa mentida’ i els de la grip. La grip, amb les consegüents pneumònies i altres problemes de caràcter respiratori, s’enduu més de mig milió de persones a l’any i en contagia més de 100 milions. La ‘immensa mentida’ ha causat la mort, suposant, que és suposar molt, que hagi estat la causa directa de la mortaldat, un total de gairebé tres-cents mil persones, i n’ha contagiat a més de tres milions i mig. La deducció lògica és considerar la immensa mentida com una infecció sense importància, no per res, sinó perquè la letalitat és la meitat que la de la grip. Tanmateix, hem d’aturar-nos i reflexionar quant a aquests números perquè, si ho fem, ens serà molt fàcil d’adonar-nos que les xifres que són atribuïdes a la ‘immensa mentida’, coincideixen amb les de la grip, ja que els sis-cents mil morts anuals es corresponen al període complet de l’any i, per tant, a la suma de morts a l’hemisferi nord i els de l’hemisferi sud, o sigui, que de moment tenim les dades de la meitat de l’any a l’hemisferi nord i caldrà afegir-hi la resta de l’any a l’hemisferi sud, amb la qual cosa, els números de la grip seran els acostumats de tots els anys. Això imposa la deducció necessària que si els morts coincideixen i la grip és una passa anual inevitable ‘des de sempre’, els morts de la ‘immensa mentida’ són morts disfressats, són morts per causes relacionades amb la grip i no amb un engany que ha servit de distracció per a l’ensorrament de totes les economies, amb la col·laboració imprescindible dels traïdors al poble, les titelles; amb els cors inevitables dels ‘Judes’ de la veritat, els lloros; i amb la docta participació estel·lar dels aprenents de bruixots, molt actius i interessats, com tots els venuts del món.

Així doncs, a la mentida ja no li resten cames de lil·liputenc. Ha estat descoberta del tot; tanmateix, titelles, lloros i bruixots tracten de cobrir-se l’esquena, i l’única manera que tenen de fer-ho és mantenint la mentida, sostenint-la, allargant-ne l’agonia, perquè ara la seva missió és fer passar la gent de l’estat de POR a l’estat de TERROR. I aquest és el següent pas, la fase 2.

Les titelles, els lloros i els bruixots estan pendents de les ordres dels ‘amos’, perquè tots ells saben que la seva credibilitat i, el més profund i greu, la seva dignitat com a individus i éssers lliures, està a punt de ser descobert que brillen per la seva absoluta absència. Ells prou que saben que no són res de valor, que són vides humanes fútils i sobreres, per això els és fonamental per sobreviure que la resta, per a la qual viuen sobreeixint en la seva immundícia, els reconegui com el que són, ja que en el moment que això no passi, serà el moment que els abocarà al desesper personal, a l’inevitable reconeixement de la seva vàcua existència i l’encara més gran inutilitat de la seva essència d’animals ensinistrats, obedients i carnissers.

Però aquesta colla d’excrements de la societat té la missió d’obeir els amos, i els amos ara els han donat l’ordre d’imposar el terror. La gent ja té la por escampada arreu del cos i el cervell ja segrega les mateixes substàncies que el cervell dels bens. A la gent atemorida, fer-la passar de la por al terror és senzill, però subtil. Fer-ho bruscament pot comportar la reacció d’una massa embogida. Per això, cal fer-ho tot a poc a poc, inoculant el terror a petites dosis, per després poder imposar la tercera fase: l’horror. Així, ara veiem que sense morts, amb unes xifres de contagi de fer riure i sense necessitat de tenir por d’una grip comuna que ja se n’ha anat, les titelles amplien l’estat de l’alarma, mantenen els morrions i l’exigència de la distància entre les persones; els lloros amplifiquen els rumors de rebrot, aconsellen el sotmetiment a les normes animals que ha imposat el govern i ens introdueixen a poc a poc el consentiment a la vacuna imprescindible; i els bruixots gaudeixen de perjudicar la salut dels ciutadans, restringint-los d’anar a les platges (abans, el mar era salut), i alhora mantenen l’estat de vigília i precaució davant d’una nova onada i aconsellen com a experts que són, en vendre’s l’ànima al diable, la vacuna (precipitada, sense proves, sense garantia d’eficàcia, sense seguretat per a la salut, així de manera immediata, com després, quant als efectes secundaris i nivell de gravetat, sense vestigi d’efectivitat d’una vacuna a-corre-cuita contra un virus mutant, i, sense objecció possible a la voluntat dels amos, acaten sense discutir per uns dinerons al compte corrent i una màcula més a la seva indignitat), sí, la vacuna desastrosa... que serà l’inici, el tret de sortida de la tercera fase.

Durant aquesta segona fase, s’ha d’inocular el terror. I el terror, ja ho he dit, és més pervers que la por. Per això, les titelles, amb l’excusa de la ‘immensa mentida’ i la salubritat pública, injecten en la consciència social que, en un estat de coses normal i natural, és recomanable la separació entre les persones, dur un bon morrió que ofega les teves paraules i les teves ànsies, i viure en unes restriccions que acostumen a poc a poc a l’obediència cega i sense reflexió. Al capdavall, les titelles criminals sempre proclamen que tot ho fan pel teu bé. D’aquesta manera, quan la gent s’adoni del ‘terror’ psicològic en què viu, ja serà tard. I val a dir, que si la gent reacciona, i demostra la disconformitat amb la ‘tirania’ que volen imposar dissimuladament, els tirans actuaran amb els gossos de defensa i sotmetran per la força a la gent. No és casualitat que hi hagi aldarulls als Estats Units, com que hi hagi manifestacions i repressions a diferents indrets del món. La tirania de les titelles no dubtarà a actuar fins on hagi d’actuar. Si estem quiets, ells contents i tranquils; si no ens conformem, ells hauran de treure les armes per defensar la seva ignomínia.

Els altres excrements, els lloros, seran els altaveus de totes les amenaces que pugueu imaginar, mentiran més que no s’ha vist mai, ens mostraran la violència dels manifestants que són pagats pels seus mateixos amos, i com la policia està indefensa davant d’energúmens sense consciència, i gaudiran com ximples posant les imatges més sensacionalistes i emotives que puguin a primera pàgina. Tanmateix, no temeu de veure en primera pàgina una fotografia de George Soros i un organigrama dels seus escamots violents, això no sortirà; com tampoc, les imatges de totxanes i runes que per art màgica apareixen als indrets on els escamots de Soros han d’actuar. No, això no, els lloros garlen el que se’ls ensenya, mengen pipes i blat de moro, i caguen paraules a més de guano.

Els darrers excrements, els aprenents de bruixots, continuaran mentint davant d’una càmera o blasfemaran de la ciència en articles i entrevistes per a les publicacions dels lloros, repetint el guió i sense escoltar cap altra consideració ja que ells són els ‘experts’, els homes que tenen l’insòlit poder de conèixer la veritat com si l’haguessin parit ells. I somriuran, perquè saben que els amos els escolten, i és sabut que a un miserable no hi ha res que el faci més feliç que saber que el seu amo l’eleva per damunt dels altres mortals. Prou que saben que d’altra manera mai no aixecarien el cap de terra, menys encara per damunt de qualsevol dels seus col·legues! Aquests excrements maldaran per fer comprendre la necessitat de la vacuna letal, ens amenaçaran, ens faran obeir les ordres del govern dictades pels experts, ells, i evitar, així, un rebrot que comportaria la immunitat absoluta i esborrar per sempre més la immensa mentida de les nostres vides. Però ells viuen de la malaltia, els agraden els malalts, l’única cosa que els repugna, a més d’ells mateixos, és que algú estigui sa, físicament o mental; això darrer sobretot, els enfurisma i treu d’ells el pitjor que tenen. I no és poc! Un expert és com un nen idiota amb una metralladora. Se senten grans, com el nen, se senten segurs, com el nen, saben que la seva expertesa és la metralladora, se senten acariciats per les mans dels amos, com els gossos, i això els dóna molt de plaer, però, encara que no ho sàpiguen, són com nens, que no és greu; tanmateix, el que és greu, i ells ni ho sospiten, és ser un idiota amb una metralladora.

Després d’aquest terror inculcat a foc lent, com a les granotes se’ls apuja la temperatura de l’aigua en una cassola per bullir-les sense que se n’adonin, així, l’home-granota que porta morrió, que manté separació dels seus congèneres – vejam si és una granota verinosa! - i que ha desenvolupat un cervell de batraci, ja estarà preparat per a la fase final. Les titelles, després del terror i el control absolut de les comunicacions de les granotes, ja podran canviar constitucions, fer callar la dissidència, a bones o per força, i convertiran les societats en granges d’animals obedients i sacrificats, que seran capaços de morir de fam en silenci i sense molestar. I aquells que no vulguin acceptar la violació de tots principis individuals, polítics i ètics, seran assenyalats pels veïns, per les granotes mig escaldades ja, i la policia complirà amb l’ordre dels senyors i, així, els més perversament servicials de les titelles assoliran un càrrec de sàtrapa al Nou Ordre Mundial. D’altra banda, durant aquesta tercera fase, els lloros, cridaran més que mai. Els seus xiscles seran acollonidors a no dir més, cridaran contra els desobedients i malfactors que amenacen la nostra ‘democràcia’, lloaran les titelles i els amos, descriuran amb tots els detalls la mortaldat del rebrot ‘inesperat i sorprenent’ de la immensa mentida, tot, farcit amb tragèdies diverses, siguin reals o inventades en els pals de la gàbia, d’un dit de gruix de guano. Alguns d’aquests directors i articulistes altaveus seran gratificats pel seu plomatge i el seu bec. Amb sort, seran els grans constructors de la dialèctica del Nou Ordre Mundial, del món de la mentida sense escrúpols, cap originalitat ni dignitat. I finalment, en aquesta tercera fase, els experts, els aprenents de bruixots i els mata-sans, tindran feina a dojo: hauran de convèncer del perill social que suposa aquell que no es posa la vacuna que ens ha de salvar a tots, hauran de mentir i engreixar actes de defunció, mentint en el nombre de morts i disfressant les actes per no descobrir la causa real de les morts i la immensitat del seu nombre, hauran de somriure a càmera, mentre relaten els grans problemes que tenen els experts amb la pandèmia; però no diran res que els problemes són per a major glòria dels seus amos i, si Déu vol, la recompensa que després rebran. Sí, aquesta és l’etapa de l’horror. I cal pensar que si el terror s’accepta com a natural després de la por, l’horror és converteix en natural després del terror. Al capdavall, un camp de concentració i extermini és un camp de concentració i extermini, com les nostres ciutats són camps de concentració social i d’extermini de la llibertat.

El temps s’acosta, i si en un altre moment confiava que hi havia poderoses forces que s’oposaven a la tirania mundial, ara em costa més de creure-ho. El líder xinès, Xi Jimping, és la manifestació en persona del Nou Ordre Mundial, i ha convertit el seu país en una ‘contravida’. Pel que fa al més important, el president americà, sembla que Trump juga a dues bandes; essent d’una de sola, però. Molt em temo que està de la banda dels jesuïtes i fa el paper del policia bo. Aquests mesos vinents ens en donaran resposta. Abans de l’horror, ho sabrem. I mentrestant, Vladímir Putin està desaparegut en combat. I no dic que estigui desaparegut com si hagués estat vençut o hagués abandonat la lluita, perquè crec que més que ningú mou els fils de la geopolítica mundial; tanmateix, lluita ell sol contra el Nou Ordre Mundial? No és Rússia un mirall en petit de la Xina? Massa preguntes i poca informació segura. Per això, no podem confiar en ningú, som només els pobles del món, units sense diferències, només amb l’objectiu de destruir l’enemic comú. Aquesta ha de ser l’actitud. Ara veiem com els homes ja no són homes, els han posat en la cassola i han començat a apujar la temperatura de l’aigua. No s’adonaran de res. I aleshores arribarà l’horror. Els que veiem el que hi ha, els que no podem veure el que no hi ha (virus, justícia, democràcia, igualtat de drets...), hem d’engrescar les granotes, vejam si deixen d’adormir-se i salten i comencen a raucar i tots junts assolim de deixar de ser batracis i recuperem la nostra única essència: la humana.

O NOSALTRES O ELLS !