INGENUS I IDIOTES

L’ingenu és un ésser candorós, sense malícia, amb tendència a creure en l’extrema bondat humana i, sobretot, en la dels seus superiors; una persona incapaç de comprendre que totes les coses tenen dues cares, en resum, un innocent amb carta de ciutadania.

L’idiota és un ésser infantil, un jove o adult que no han superat els tres-quatre anys de desenvolupament cerebral, i per tant, actuen com un infant. L’idiota és obedient, és compulsiu, és crèdul, és innocent fins a la indecència intel·lectual i, més que un home, és un sac inútil d’humanitat.

Tot just en el llibre que estic escrivint sobre ontologia i teoria de la percepció, hi ha una pregunta delicada però necessària: un ésser amb forma humana sense capacitat racional, és un ésser humà? I no estic proposant l’extermini dels idiotes (la qual cosa, en un estricte sentit pràctic, no seria, en absolut, una idea desraonada), sinó que poso en consideració del lector, si un home sense facultats intel·lectives i sense criteri propi, pot ser considerat un ésser humà. Certament, costa de poder trobar arguments fonamentats per afirmar que sí, ja que la singularitat de la nostra espècie rau en la capacitat racional, essent aquesta característica l’única que, exclusivament, ens diferencia de tota altra espècie animal i vegetal. Val a dir que hi ha una altra consideració, legítima i racional, que obre la possibilitat del debat i la discussió, i és: la defensa del dret a la vida dels idiotes.

Ben probablement, el fet que només un, de la meva quinzena de llibres, hagi vist la llum pública, és causa de la meva limitació literària i intel·lectual, tanmateix, sempre resta el dubte enraonat de si no serà el cas que no agrada el que s’hi diu perquè descompon l’assortit d’insensateses amb les quals ens volen fer viure i que els ingenus i els idiotes troben la mar de boniques i progressistes: l’avortament indiscriminat, els 112 gèneres sexuals (no és cap facècia, és així segons una idiota profunda i catedràtica de no sé quina ‘fàbrica’ de discapacitats – universitat - americana), els avenços fantàstics i ‘innocents’ de la tecnologia, la meravella d’un món virtual deslligat de tota naturalesa, la filantropia de les grans corporacions internacionals, la bondat intrínseca de tota la classe política, periodística i jurídica, la suprema importància de l’esport, sobretot si és professional, o el gran repte de fer una marató a una sola pota pel desert, sense aigua, amb gps i un servei d’assistència amb helicòpter per a socórrer els valents atletes que han gosat afrontar-se a un repte tan instructiu, o el fenomen ‘cultural’ de viatjar... Quant a viatjar, només la cita d’un pensador: «Per a viatjar només cal una butaca a la sala d’estar» (Perdoneu, però no recordo si l’autor és Montaigne, Schopenhauer o Kant, i fins i tot puc errar-me; i per reblar el clau del despropòsit, la frase està reproduïda de memòria).

I a què ve, tot plegat? En un anterior escrit, ja havia comentat que el gran problema de la democràcia era no discriminar els votants; ja que hi ha gent lliure i responsable de la seva llibertat i gent irresponsable. Sense dubte, la gent irresponsable no és lliure, i per tant no hauria de tenir dret a vot. Malauradament, als polítics - la classe social paràsita del treball dels altres per excel·lència -, els convé la gent irresponsable, perquè d’aquesta manera, gràcies als ingenus i idiotes, poden coartar la llibertat dels homes lliures i imposar la seva doctrina tan inútil com paràsita. Per això, tots els sistemes educatius s’esmercen a destruir qualsevol escletxa de sentiment de llibertat en l’individu, i malden per ensarronar-lo amb els principis falsos que permeten els polítics viure sense fer res de profit més que corrompre’s i destruir els fonaments bàsics de la societat, paradoxalment, allò que haurien d’enfortir i consolidar. Però vés a una ameba a explicar-li la llibertat connatural a l’home!

Em sap molt de greu descriure el suprem grau d’estultícia assolit pels irresponsables democràtics i els seus bens. Al capdavall, avui, el fet que hi hagi gent que creu en el sistema més corrupte mai dissenyat per l’home, és decebedor. El fet de pensar que el teu vot és alguna cosa diferent que el tros de paper amb què et neteges després de fer les teves necessitats, és signe inequívoc de limitació intel·lectual... O algú ha vist i comprovat algun canvi substancial després d’algun canvi de govern? Sempre són paràsits diferents servint els mateixos amos. I això és possible per la ingenuïtat i la idiotesa de l’ésser humà, que no per casualitat ni per una ocurrència, Albert Einstein va dir allò que hi havia dues coses que eren infinites: l’espai i l’estupidesa humana; per bé que del primer no n’estava convençut.

La immensa mentida que els criminals polítics, periodistes i suposats metges, tots molt ben pagats, ens fan creure amb la intoxicació constant d’informació falsa, tergiversada, intencionada i inventada, no és més que un subtil crim de genocidi (físic i de les llibertats humanes; els dos, crims de lesa humanitat) del qual tots ells són responsables i amb relació amb el qual no poden argumentar cap raó de pes que els deslliuri d’aquesta terrible responsabilitat: l’extermini d’una societat, que és el crim més atroç comés per l’home. I avui tenim a TOTS els dirigents mundials fent de Hitler i Stalin junts, amb els morrions a la boca i el terror als ulls, per convèncer els babaus ingenus i idiotes de l’horror que estan maquinant per a benefici de les seves carteres i comptes bancaris.

Mentrestant, els ingenus lluen el morrió orgullosos d’estar salvats de contagiar-se d’una corrent grip, en una exhibició paradigmàtica del poder de la por en ments febles i estèrils. D’altra banda, tenim els idiotes, els quals, a més d’acollar-se ben acollat el morrió per no deixar que cap virus respiratori a quaranta graus els sorprengui i se’ls escoli morrió endins, respiren l’aire contaminat que el cos rebutja i són feliços de conrear bacteris, virus i fongs a mil·límetres de les vies respiratòries, tot satisfets de protegir la seva salut, ofegant-se, i conscients que respirar aire net, en una platja o una muntanya, prendre el sol i la seva vitamina en un passeig, com la convivència amb els altres, són terribles amenaces que el virus malèfic aprofita. Imagineu-vos si aneu a l’Aneto! Què us penseu, que allà dalt no hi ha virus? Ple, n’està de virus, el cim de l’Aneto; perquè aquest virus malèfic és arreu, des del clavegueram fins als cels. Que no per altra raó, els paràsits, els lloros i els suposats metges, tothora adverteixen dels greus perills de la grip comuna, una grip comuna, que mai fins ara havíem pres amb seriositat, i que sortosament ara, que ens governen els estúpids en els governs, en els diaris, en les universitats i en els centres d’investigació, ens hem fet conscients del gravíssim perill que comporta per a la Humanitat i pel clima (que aquí s’hi aplega tot), la grip, una bèstia horrorosa i salvatge. Imagineu si és bèstia i salvatge, que de vegades l’agafem sense haver-ne aspirat el virus!

Malauradament, el problema de la Humanitat són els ‘humans massa humans’ de Nietzsche, els ingenus i els idiotes. Els primers els trobareu arreu, al carrer ben vestits amb el seu morrió, senyal d’obediència a l’amo i submissió, i els altres als parlaments, als platós de la televisió i als hospitals i centres d’investigació. És el que hi ha, i ja res no s’hi pot fer.