D’ARA ENDAVANT

El pròxim dia 4 de juliol -data prou significativa-, els més alts càrrecs del govern exposaran públicament les garanties del procés fins al referèndum del dia 1 d’octubre. Haurem d’escoltar-los, és clar, però no tinc cap dubte que tot el procediment serà ajustat als principis democràtics i de llibertats dels ciutadans de Catalunya, perquè tenim la gran sort de gaudir en els llocs més representatius del nostre país de la gent més preparada i capacitada per fer la feina que tenen encomanada, i alhora, és gent que n’estan convençuts d’allò que fan, sense que els mogui cap altre interès que escoltar la veu dels catalans per damunt de qualsevol interès personal o partidista; que això darrer, és el que agradaria a les elits polítiques (?) de l’estat espanyol.

L’esforç, el sacrifici personal i els riscos que corren els nostres representants polítics obliguen a tots els catalans, desitgin el sí o el no, a fer-los costat, ja que al capdavall són els caps de la revolució més important que hi ha hagut a les espanyes des de l’edat mitjana. Aquesta vegada la revolució va de debò i tots el que s’hi han implicat saben que s’ho juguen tot; com saben que s’ho juguen tot aquells que encapçalen una revolució, sigui la revolució que sigui. Així doncs, a tots aquells revolucionaris dels comuns, de boqueta petita i grans crits, vull fer-los l’observació que, per òbvia, haurien de conèixer, que qualsevol revolució ha de passar per damunt de la legalitat vigent, si doncs no, no és una revolució i només es tracta de canviar les coses perquè tot segueixi igual. Aviat veurem si veritablement són revolucionaris o si només tracten d’enganyar la gent, assolir poder i deixar que tot segueixi com fins ara.

Les posicions immobilistes, el paternalisme de la llei, la defensa inamobible d’una ‘democràcia’ nascuda amb l’amenaça de les pistoles feixistes, que a més a més, fou votada -no sabem amb quines garanties- fa gairebé quaranta anys, tots aquests defensors de l’statu quo i de la congelació política, no es mouran un mil·límetre de les seves posicions; sense adonar-se que aquesta és tot just la demostració evident de la manca de capacitat per entendre allò que és el fenomen polític. Tanmateix, tots els qui defensem que sempre s’ha d’escoltar la veu dels pobles, no hem de fer altra cosa que deixar-los expressar lliurement la seva encarcarada opció i alhora propagar les nostres conviccions partint, és clar, del mateix principi de salut democràtica i de llibertat d’expressió.

Després d’aquesta exposició general sobre la situació política al nostre país, cal aturar-nos un moment en quina ha de ser l’actitud dels ciutadans de Catalunya, així respecte del posicionament polític, com de la nostra activa participació en aquest procés que canviarà Catalunya i Espanya. És fonamental que, sobretot els qui volem que el nostre país recuperi les llibertats perdudes fa tres-cents anys, siguem conscients que la història ens escolta, i que la nostra veu, per baixeta que se senti, com les nostres accions, per més senzilles i simples que siguin, són essencials per a l’èxit final del procés d’alliberament.

Per això involucrar-se és fonamental. I si com és d’esperar, el pròxim dia 4 de juliol -data prou significativa-, els caps del nostre govern convoquen els 4.500 agents electorals (si no erro en el nom triat per la Generalitat), si com és d’esperar els convoquen a inscriure’s en l’indret destinat a aquesta finalitat, i vist que ja sabem que el fiscal general de l’estat ha declarat que la justícia espanyola actuarà amb tots els mitjans que té a la seva disposició contra els infractors de les sagrades lleis del país, aleshores, catalans, no ho dubteu: en un màxim de dos o tres dies després de la convocatòria, hi hauria d’haver inscrits com a agents electorals més d’un, o dos, milions de persones. Si això es produeix, la independència ja serà un fet, perquè un estat que no pot fer seguir les seves lleis, és un estat en fallida. Com faran per encausar milió i mig de persones, i també les empreses que hi col·laborin, i els polítics i fins al sursum corda!

Ells sempre han lluitat contra la llibertat amb absoluta convicció i imposant la por quan no el terror (mireu la magnífica història espanyola i els seus cants de llibertat, models eterns per a tots els països del món: Són i seran la reserva espiritual d’occident!, com ja deia aquell a qui tants avui troben a faltar).

NO HEM DE TENIR POR. EL NOSTRE GOVERN ÉS A CASA NOSTRA, NO A LA METRÒPOLI. APUNTEM-NOS TOTS A GARANTIR EL REFERÈNDUM. LA NOSTRA LLIBERTAT DEPÈN QUE LA SAPIGUEM DEFENSAR. LA LLIBERTAT SEMPRE ES DEFENSA AMB CONVICCIÓ I SENSE POR.