EL FUTBOL ÉS MORT

Des de ben petitet aquest esport ha despertat la meva passió. Jugar-hi és d’allò més divertit, i veure jugar bé és molt estètic i agradable. Malauradament fa molt de temps que el futbol és un cau de mafiosos, una màquina per emblanquir els diners bruts dels negocis dels dirigents. No enganyo a ningú, feu un repàs de tots els dirigents importants d’aquest esport i no hi trobareu una persona honrada. El capo Núñez, de sobrenom ‘el sossi’, fou el primer mafiós que féu servir sense escrúpols l’entitat per als seus assumptes bruts, acompanyat sempre del dropo del Gaspart, que només de pensar que aquest home era el cap d’una importantíssima cadena d’hotels, és per tenir serioríssims dubtes quant al sistema econòmic.

Tota la FIFA i la UEFA són caus de lladregots, i si no em creieu, pregunteu-ho al senyor Villar, exemple paradigmàtic d’honradesa i bon fer. Tots els grans clubs del món són empreses només preocupades pels seus beneficis i repartiment. No hi ha un sols club en el món, en el qual la directiva senti els colors.

La solució és fàcil. Girem-los l’esquena. Deixem-los que diguin el que vulguin, però deixem els estadis buits. Que s’hi passegin els quatre filòsofs de la piloteta, la majoria uns desgraciats sense cap formació, engalipats amb un munt de milions, que fan el mico per a entreteniment del personal i a més a més estafen a la hisenda pública. No siguem tan babaus! Espatllem-los el negoci! Volen viure dels diners, i el futbol només té sentit quan és una passió i una passió esportiva. Si això es perd, el futbol és l’estupidesa més gran del món. Ja hi va haver un pensador que va descriure el nivell de l’estupidesa humana, de la ximpleria, de la manca d’enteniment, posant l’exemple de veure cent mil persones embogides cridant gol alhora perquè una piloteta travessava una línia. I si hi penseu, haureu de donar-li la raó.

El futbol és mort, no el mantinguem viu. Els amants d’aquest esport, potser aleshores el tornaran a gaudir: marxaran els mafiosos, els equips representaran un tarannà, i els jugadors se sentiran identificats amb els colors i allò que representen. Els mercenaris són gent sense cap fons. Penseu en Neymar Jr. que estimava tant la camiseta i els colors. I no ho dic perquè sigui un poca-solta tocat per la bareta de la fortuna dels negocis d’uns mafiosos com el Rosell i el Bartomeu. Neymar és un jugador de futbol mitjanet. Fa molts d’anys que veig futbol, i fer el ximple no vol dir ser un bon jugador. Ja veureu com aquest fals ídol caurà. I espero per al bé de tots, i sobretot per al bé de tots els amants del futbol, que la davallada d’aquest esport sigui total. No aneu als estadis, no compreu partits televisats, engegueu-los a pastar fang!

El futbol és mort, no tracteu de reanimar-lo. La boxa va viure anys de glòria fins que la màfia el controlà. Acabada la boxa, es llençaren sobre el futbol. Us han pres el pèl des de fa molts anys, tot i que a Can Barça s’hi respirà i visqué un futbol sincer, dirigit per l’equip del Laporta, en Guardiola i un equip liderat pel millor jugador de la història. Malauradament, això s’acabà i aquest jugador avui s’ha convertit en un defraudador. I una cosa no exonera de l’altra. Per què no ha d’anar a la presó? Perquè pot comprar la seva condemna? Perquè dóna puntades de peu a una piloteta com ningú?

Esperem que una vegada mort el futbol, brolli alguna mena d’intel·ligència. Sense periodistes esportius, això sempre serà més fàcil.

Visca la mort del futbol! Quan us n’adoneu, sabreu que sou més lliures i menys babaus.