TERRORISME I HIPOCRESIA

Preliminar:

Escric sobre aquest assumpte una setmana després dels atemptats de Barcelona, perquè aquest tipus de tragèdies cal analitzar-les amb el cap fred; sí, amb fredor, però sobretot amb el cap. Abans d’entrar en el fons de la qüestió vull deixar ben clar que condemno (la qual cosa no deixa de ser simbòlica) els atemptats i m’horroritzo davant de la inhumanitat que demostren els meus congèneres (si és que veritablement ho són), capaços d’aniquilar gent innocent sense cap altra raó que l’odi -els gihadistes- o els interessos econòmics i estratègics -els ‘bons’ homes blancs-.

TERRORISME

El terrorisme el podem definir com la pràctica de la violència ‘indiscriminada’ en estats de pau, ja que ningú considerarà una guerra com a terrorisme perquè el terror i l’horror són constitutius del fenomen bèl·lic. Una guerra és assassinar indiscriminadament, i per això no és considerada una pràctica terrorista.

Les guerres sempre tenen una motivació econòmica al seu darrere, per bé que no és fins al lamentable i escabrós segle anterior que les motivacions exclusivament econòmiques en són la causa. Actualment totes les guerres que hi ha en el món responen a un imperatiu econòmic i geoestratègic, tanmateix, aquest aspecte geoestratègic només té motivacions econòmiques. Amb això, i no em puc estendre, vull dir que els interessos d’uns pocs desfermen la pitjor de les barbaritats.

Després dels atemptats de Barcelona, que s’afegeixen als soferts per altres ciutats europees, el focus dels mitjans se centra en els ‘dimonis gihadistes’, homes sense escrúpols, assassins indiscriminats, migbojos que actuen per odi i irracionalitat. I certament hi ha part de raó. Però cap dels mitjans se centra en l’origen d’aquesta onada de bogeria. No hi ha cap raó que pugui justificar aquest tipus de crims, cap. Tanmateix, quan es produeixen aquests tipus de crims cal ser prou conscients que hi ha d’haver algun motiu perquè això passi. La indefensió davant de la violència, la desesperança de la destrucció, i també la pèrdua d’un horitzó de futur, generen necessàriament l’odi i, en els més desemparats, l’ànim de venjança.

El que és molt lamentable de la podrida informació que rebem és la mentida. Uns xavals, fills de l’odi i la desesperació que maten a 15 innocents són uns terribles criminals. Però els culpables de més d’un milió de morts, del desplaçament de quatre o cinc milions de persones que ho han perdut tot, absolutament tot, els culpables de la total destrucció de pobles i ciutats i de la instal·lació del caos com a política de guerra en més de cinc països del món, entre altres malifetes, totes, totes elles provocades per interessos econòmics, aquests culpables viuen pau i són els guies que ens ensenyen on són els ‘dolents’ i qui són els ‘terroristes’.

Tota la bogeria que viu el món és fruit de la insensatesa de la globalització, la qual ha comportat una nova necessitat estratègica en les qüestions geopolítiques. Els promotors d’aquesta barbàrie, els veritables terroristes són Georges Bush fill, Tony Blair, José María Aznar i el llimac Durao Barroso. Cap mitjà no els ha assenyalat, i són ells els qui començaren l’exercici despietat del terrorisme, atacant amb tota la seva poderosíssima maquinària militar pobles que vivien en pau, després de confegir-se amb falsedats i mentides una excusa per defensar davant de l’opinió pública la necessitat dels seus crims. Fins que aquests, els més grans criminals contra la humanitat que viuen impunement entre nosaltres, no siguin portats davant de les autoritats judicials que hauran de condemnar-los per indiscutibles crims contra la humanitat, no tenim cap força moral per assenyalar els desesperats com a terribles assassins. Els assassins són nostres. Sense acceptar aquesta evidència, no hi ha cap solució.

HIPOCRESIA

Tots recordareu aquelles imatges d’uns soldats americans que mataven a discreció ciutadans indefensos tot rient i fent facècia des del seu superhelicòpter. Tots recordareu les filtracions dels crims i vexacions que feien les tropes ‘blanques’ que ens descobrí un home que avui és una dona (fenòmens estranys de la modernitat). Tots sabem que es fan servir drons (arma de les més covardes creades per l’home) que causen ‘lamentats’ efectes col·laterals. Tots sabem que la guerra d’Iraq, l’atac a Afganistan, i la consegüent desestabilització total de la zona foren decisions arbitràries d’uns dirigents criminals sense comptar amb el consentiment de Nacions Unides, per la qual cosa es va denominar en aquesta guerra, guerra il·legal. Malauradament, les guerres no són il·legals. Ara ens ho volen fer creure, però quan els països més poderosos del món (excloc Espanya i Portugal que hi feren suport per espuris interessos personals dels seus dirigents) ataquen països sense defensa, i a més a més sense un consentiment consensuat de Nacions Unides, la guerra és senzillament terrorisme.

És hipòcrita, molt hipòcrita, pensar que una bomba indiscriminada o un camió que atropella la gent són un terrible acte terrorista, i considerar que fer-ho des de màquines de destrucció ultramodernes és llibertat. S’ha de ser molt hipòcrita.

Tot són interessos. Fixeu-vos com l’eix del mal, els terribles iranians, els han deixat de banda. Ara no toca, potser quan tot estigui estabilitzat, els tocarà a ells. No és cap casualitat que els tirans saudís, els finançadors de la gihad, els amos del petroli, siguin molt amics dels americans, anglesos i espanyols, els quals els venen les armes amb què estan destruint un altre país lliure, el Iemen.

Final:

Protesteu, rebeleu-vos i exigiu justícia contra els terroristes islàmics. Crideu tan alt com vulgueu: No tinc por. Tanmateix, comenceu a assenyalar amb el dit els veritables culpables d’aquestes massacres i exigiu que d’una vegada se’ls faci justícia.

Recordeu que l'11-M, el criminal de guerra Aznar, la primera gestió que féu acabat de fer-se públic el seguit d’atemptats, fou convocar un gabinet d’informació. Penseu-hi. No espereu que us ho diguin a la televisió. Penseu-hi.

El dissabte, en la manifestació «No tinc por», hi haurà la presència del ‘preparao’, l’íntim amic dels qui financen els terroristes que atemptaren a Barcelona. Mentre això passi, hi haurà terrorisme i ens tindran acovardits; que no per dir «no tinc por» s’és més valent.

Avui si voleu de veritat demostrar la valentia, no permeteu que l’amic dels finançadors dels assassins sigui al vostre costat plorant les víctimes. Si els tirans saudís no tinguessin aquests amics tan comprensius i solidaris amb el seu règim de terror, nosaltres no tindriem el terror instal·lat en els nostres carrers. La col·laboració amb criminals et converteix en còmplice, no directament en criminal, però sí en còmplice. Traieu la màscara als hipòcrites i farem un món més lliure.

No tinc por: Els terroristes també som nosaltres.

Aquest és el primer acte de valentia, tot l'altre, buides paraules.

P.S. Un altre apartat mereix la ‘contribució’ de l’estat espanyol amb la seva manca de ‘col·laboració’. Que més enllà d’arribar set hores tard de l’un, i de proposar l’exèrcit com a solució al nostre territori, de l’altra... poca cosa més. Tanmateix, ara per ara encara no em puc pronunciar, que jo mai no acuso sense proves indiciàries suficients.