dijous, 28 de maig del 2020

ALBERTO FERNÁNDEZ, L’ABJECCIÓ PERSONIFICADA



29 segons són prova irrefutable de la miserable condició humana d’Alberto Fernández, el president d’Argentina; per a desgràcia de tots els argentins. Us remeto a escoltar-lo a ell mateix en aquests 29 segons https://www.youtube.com/watch?v=A0YiZ8INCKw perquè comproveu si hi ha desproporció, ni que sigui mínima, en la meva consideració d’aquest pèrfid esclau com a paradigma de l’ésser abjecte, miserable i traïdor. Sentiu-lo... i continuem.

John Locke va escriure: «... per molt que algú, erròniament, digui el contrari, la finalitat de la llei no és abolir ni restringir la llibertat, sinó de preservar-la i eixamplar-la». Evidentment, patint d’idiòcia, és molt difícil que el senyor del bigoti entengui un borrall de Locke. La gravetat de les seves paraules, de les amenaces i de ‘reconèixer’ que algú ‘li ha donat el poder’, comporta que ignora que es deu al poble argentí i confirma que respon a les demandes d’un ésser o instància superior que el supervisa i a la qual obeeix per damunt de tot, o sigui: és un TRAÏDOR a Argentina. I no cal indagar gaire, perquè de seguida, movent els fils d’aquest pallasso de la ignomínia, hi trobem Soros i Gates, als quals ha venut el liti argentí, i als quals acata com un esclau a l’amo. No és accidental que a les rodes de premsa on repeteix el que li han dit que digui, darrere d’ell, hi hagi una senyora i un senyor, que són els seus màxims assessors. Ella està al servei de Gates i el senyor, de Soros. Per aquest detall, que sempre siguin a prop del llimac, crec que el cretí del president ni tan sols és capaç d’entendre bé el que li diu l’amo directament, i per això els seus assessors li cobreixen l’esquena, vejam si el ximple diu el que no ha de dir... com en aquesta declaració, en la qual ell mateix es defineix com a tirà, com a una amenaça per al seu poble, com a esclau d’un amo que li atorga el poder, com a un criminal poca-vergonya que farà ús de la força («... se ‘los’ he dicho una y mil veces...») per poder continuar llepant el cul dels seus amos i senyors.
Als argentins els vull dirigir aquestes paraules de John Locke, per no perdre la referència: « El cas d’un poble que es rebel·la contra un govern il·legítim és similar al cas d’un individu que oposa resistència a un cas de robatori». Mai millor dit ni per a un cas tan escaient: Alberto Fernández és un traïdor que obeeix a ‘algú’ que li ha ‘donat el poder’, mentre ha deixat Argentina en la bancarrota, o sigui, mentre ha robat a tot el poble argentí. El dret natural a la revolta no el pot negar cap justícia. I en aquest cas concret, la Justícia és l’imperatiu que força a la necessitat de la revolta.

I no ens pensem que aquest exemple de titella inútil, vil i repugnant, és exclusiu de l’Argentina, no. Això començà a la Xina, el primer laboratori del Nou Ordre Mundial, ja des de Mao Zedong, i ara està essent implementat al país sud-americà sense clemència: confinament, restriccions circulatòries, morrió, control per app, imposició doctrina LGTBIKSZ, feminisme i avortament, la nova llei educativa i la llei de vacunació obligatòria. Per no parlar de declaracions on Alberto expressa la necessitat de reduir l'esperança de vida dels vells per raons econòmiques, o defensa el treball esclau dels joves argentins per a les multinacionals estrangeres, unes declaracions que podeu trobar en una entrevista a Internet. Aquests són els crims dels quals el president argentí hauria de respondre, i no per les decisions preses, sinó perquè ell no ha pres cap decisió – què més li agradaria! - i ha obeït fil per randa les ordres dels seus amos, temorós que una estrebada de la cadena que duu en el coll, li desmanegui la corbata, potser, per ser per a l’única cosa que serveix: portar corbata, com un maniquí autòmat i amb retard intel·lectual-cibernètic.
I deia que no és l’únic perquè TOT EL FEMER EUROPEU està seguint les ordres del mateix amo de Fernández. No cal parlar del traïdor espanyol, ni del francès ni de l’alemanya, tots ells havent-se pronunciat explícitament pel Nou Ordre Mundial que els ha imposat l’amo i que ells com a mascotes obedients obeeixen, del tot decidits a emprar la força si cal, com fan els gossos ensinistrats quan l’amo els ho demana. Tanmateix, Europa és un continent antic i ple de cultura, per això, les mesures que la titella argentina pren allà, aquí s’han de prendre amb més tacte; que per això l’actuació del traïdor espanyol és més tirànica, la del francès més mesurada i la de la destructora de la nació alemanya, molt més passiva, que per això ara s’ha encarregat d’insinuar l’obsolescència nacional, una mica a veure-les venir. Només confio que el poble alemany no cedirà, i menys encara es posarà a les ordres de l’hongarès-asquenazita. De tota manera, mala peça tenint al teler si no comencem a moure les bases del sistema. En l’anterior escrit us remetia a una crida a la resistència. D’això es tracta. Estem governats per miserables i mesquins a les ordres de poders estrangers, per això és del tot legítima la defensa de la sobirania. Ells són els traïdors, i tots els que els donen suport, col·laboradors necessaris. Fins i tot les forces armades i la policia que, amb el seu seguiment, són traïdors al seu jurament, la qual cosa no significa només la deserció de la seva responsabilitat, sinó que a més a més, és el traïment a la pròpia paraula, o sigui, el deshonor, amb totes les lletres. El fet de jurar la defensa del poble i de les lleis, no permet l’home honrat de convertir-se en sicari dels criminals i atemptar contra el poble i les lleis.

Alberto Fernández és el paradigma de com l’execrable pot arribar a governar. Tot el con sud d’Amèrica està en una situació similar, encara que en diferents graus de ‘violència estatal’; al nord, als EUA, la proposta demòcrata de la llei HR-6666 és per posar els pèls de punta. El femer europeu, com sempre, segueix les ordres del BIS i de la sucursal del BCE, que dirigida per l'eugenista especialitzada en l’extermini per fam, Christine Lagarde, és el primer assaig ‘inter-nacional’ del Nou Ordre Mundial, que a altres països practiquen de manera nacional, com a l'Argentina, a la Xina, als Estats Units, etcètera. El femer europeu és la prova pilot per a la resta del món, per això tenim la moneda única i un zoològic central que dirigeix les polítiques de tots els països que han perdut sobirania i independència sota la directriu il·legítima (no ha estat reconeguda mai pels pobles d’Europa) i criminal (és una organització al servei de les corporacions, l’especulació econòmica, la fraudulenta direcció política i social dels diferents països, que executen a la perfecció els bancs privats: els càrtels de la corrupció i el lladronici). I per acabar amb l’escòria que encapçala l’escrit, i ara que he parlat dels càrtels, no oblidem que el president és molt amic de la presidenta del Banc de Santander, una institució que estaria molt bé que algú indagués profundament, ja que netejar la sutzura és sempre una qüestió higiènica.

Cap poble lliure ha de suportar el paternalisme, la insolència ni la incompetència d’un càrrec polític, institucional o científic, menys encara si el càrrec el desenvolupa un imbècil (descripció mèdica). I avui, malauradament, no trobar-hi imbècils, és la clamorosa excepció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada