29
segons són prova irrefutable de la miserable condició humana
d’Alberto Fernández, el president d’Argentina; per a desgràcia
de tots els argentins. Us remeto a escoltar-lo a ell mateix en
aquests 29 segons https://www.youtube.com/watch?v=A0YiZ8INCKw
perquè
comproveu si hi ha desproporció, ni que sigui mínima, en la meva
consideració d’aquest pèrfid esclau com a paradigma de l’ésser
abjecte, miserable i traïdor. Sentiu-lo... i continuem.
John
Locke va escriure: «... per molt que algú, erròniament, digui el
contrari, la finalitat de la llei no és abolir ni restringir la
llibertat, sinó de preservar-la i eixamplar-la». Evidentment,
patint d’idiòcia, és molt difícil que el senyor del bigoti
entengui un borrall de Locke. La gravetat de les seves paraules, de
les amenaces i de ‘reconèixer’ que algú ‘li ha donat el
poder’, comporta que ignora que es deu al poble argentí i confirma
que respon a les demandes d’un ésser o instància superior que el
supervisa i a la qual obeeix per damunt de tot, o sigui: és un
TRAÏDOR a Argentina. I no cal indagar gaire, perquè de seguida,
movent els fils d’aquest pallasso de la ignomínia, hi trobem Soros
i Gates, als quals ha venut el liti argentí, i als quals acata com
un esclau a l’amo. No és accidental que a les rodes de premsa on
repeteix el que li han dit que digui, darrere
d’ell,
hi hagi una senyora i un senyor, que són els seus màxims assessors.
Ella està al servei de Gates i el senyor, de Soros. Per aquest
detall, que sempre siguin a prop del
llimac,
crec que el cretí del president ni tan sols és capaç d’entendre
bé el que li diu l’amo directament, i per això els seus assessors
li cobreixen l’esquena, vejam si el ximple diu el que no ha de
dir... com en aquesta declaració, en la qual ell mateix es defineix
com a tirà, com a una amenaça per al seu poble, com a esclau d’un
amo que li atorga el poder, com a un criminal poca-vergonya que farà
ús de la força («...
se
‘los’ he dicho una y mil veces...»)
per
poder continuar llepant el cul dels seus amos i senyors.
Als
argentins els vull dirigir aquestes paraules de John Locke, per no
perdre la referència: « El cas d’un poble que es rebel·la contra
un govern il·legítim és similar al cas d’un individu que oposa
resistència a un cas de robatori». Mai millor dit ni per a un cas
tan escaient: Alberto Fernández és un traïdor que obeeix a ‘algú’
que li ha ‘donat el poder’, mentre ha deixat Argentina en la
bancarrota, o sigui, mentre ha robat a tot el poble argentí. El dret
natural a la revolta no el pot negar cap justícia. I en aquest cas
concret, la Justícia
és l’imperatiu que força a la necessitat de la revolta.
I
no ens pensem que aquest exemple de titella inútil, vil i repugnant,
és exclusiu de
l’Argentina,
no. Això començà
a la Xina, el primer laboratori del Nou Ordre Mundial, ja des de Mao
Zedong, i ara
està
essent implementat al país sud-americà sense clemència:
confinament, restriccions circulatòries, morrió, control per app,
imposició
doctrina LGTBIKSZ, feminisme i avortament, la nova llei educativa i la llei de vacunació
obligatòria. Per no parlar de declaracions on Alberto expressa la necessitat de reduir l'esperança de vida dels vells per raons econòmiques, o defensa el treball esclau dels joves argentins per a les multinacionals estrangeres, unes declaracions que podeu trobar en una entrevista a Internet. Aquests són els crims dels quals el president argentí
hauria de respondre, i no per les decisions preses, sinó perquè ell
no ha pres cap decisió – què més li agradaria! - i ha obeït fil
per randa les ordres dels seus amos, temorós que una estrebada de la
cadena que duu en el coll, li desmanegui la corbata, potser, per ser
per a
l’única cosa que serveix: portar corbata, com un maniquí autòmat
i amb retard intel·lectual-cibernètic.
I
deia que no és l’únic perquè TOT EL FEMER EUROPEU està seguint
les ordres del mateix amo de Fernández. No cal parlar del traïdor
espanyol, ni del francès ni de l’alemanya, tots ells havent-se
pronunciat explícitament pel Nou Ordre
Mundial
que els ha imposat l’amo
i que ells com a mascotes obedients obeeixen, del tot decidits a
emprar la força si
cal,
com fan els gossos ensinistrats quan l’amo els ho demana.
Tanmateix, Europa és un continent antic i ple de cultura, per això,
les mesures que la titella argentina pren allà, aquí s’han de
prendre amb més tacte; que per això l’actuació del traïdor
espanyol és més tirànica, la del francès més mesurada i la de
la destructora de la nació alemanya, molt més passiva, que per això
ara s’ha encarregat d’insinuar l’obsolescència nacional, una
mica a veure-les venir. Només confio que el poble alemany no cedirà,
i menys encara es posarà a les ordres de l’hongarès-asquenazita.
De tota manera, mala peça tenint al teler si no comencem a moure les
bases del sistema. En l’anterior escrit us
remetia
a una crida a la resistència. D’això es tracta. Estem governats
per miserables i mesquins a les ordres de poders estrangers, per això
és del tot legítima la defensa de la sobirania. Ells són els
traïdors, i tots els que els donen suport, col·laboradors
necessaris. Fins i tot les forces armades i la policia que, amb el
seu seguiment, són traïdors al seu jurament, la qual cosa no
significa només la deserció
de la seva responsabilitat, sinó que a més a més, és el traïment
a
la pròpia paraula, o sigui, el deshonor, amb totes les lletres. El
fet de jurar la
defensa
del
poble i de
les
lleis, no permet l’home honrat de convertir-se en sicari dels
criminals i atemptar contra el poble i les lleis.
Alberto
Fernández és el paradigma de com l’execrable pot arribar a
governar. Tot
el con sud d’Amèrica està en una situació similar, encara
que en
diferents graus de ‘violència estatal’; al nord, als
EUA,
la proposta demòcrata
de la
llei HR-6666 és per posar els pèls de punta. El femer europeu, com
sempre, segueix les ordres del BIS i de la sucursal del BCE, que
dirigida per l'eugenista especialitzada en l’extermini per fam,
Christine Lagarde, és el primer assaig ‘inter-nacional’ del Nou
Ordre
Mundial,
que a altres països practiquen de manera nacional, com a l'Argentina, a la Xina, als Estats Units, etcètera. El femer europeu és la prova pilot
per a la resta del món, per això tenim la moneda única i un
zoològic central que dirigeix les polítiques de tots els països
que han perdut sobirania i independència sota la directriu
il·legítima (no ha estat reconeguda mai pels pobles d’Europa) i
criminal (és una organització al servei de les corporacions,
l’especulació econòmica, la fraudulenta direcció política i
social dels diferents països, que executen a la perfecció els bancs
privats: els càrtels de la corrupció i el lladronici). I per acabar
amb l’escòria que encapçala l’escrit, i ara que he parlat dels
càrtels, no oblidem que el president és molt amic de
la presidenta del Banc de Santander, una institució que estaria molt
bé que algú indagués profundament, ja que netejar la
sutzura és sempre una qüestió higiènica.
Cap
poble lliure ha de suportar el paternalisme, la insolència ni la
incompetència d’un càrrec polític, institucional o científic,
menys
encara si
el càrrec el desenvolupa un imbècil (descripció mèdica). I avui,
malauradament, no trobar-hi imbècils, és la clamorosa excepció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada