DESHUMANITZACIÓ PREMEDITADA

Això que estem vivim és una HISTÈRIA COL·LECTIVA absolutament injustificada, per més que diguin el contrari els mitjans de comunicació controlats per les grans corporacions bancàries que sotmeten a l’autoritat màxima del BIS les corporacions nacionals que són els diferents països (empreses associades), que a Europa estan representades pel Banc Central Europeu, que és la corporació propietària de les altres corporacions, les dites nacionals, que són les que esclavitzen la ciutadania i que ara l’obliguen a la renúncia de les llibertats bàsiques i essencials de tot ésser humà; llibertats recollides en el Dret Natural, que és el primer dels drets, i per tant, el dret superior, que val a dir, les corporacions ignoren i violen sistemàticament amb l’exercici de la coerció de l’empresa estatal i els seus cossos repressors privats -. Si algú dubta d’aquestes afirmacions, que cerqui quina autoritat té la Corrupció Europea, imposada amb violació de drets fonamentals en el Tractat de Lisboa, ja que aquest tractat NO HA ESTAT RECONEGUT PER CAP CIUTADANIA NACIONAL EUROPEA, per la qual cosa, els governants de les Corporacions Nacionals han venut la llibertat de la gent a la gran macro-corporació del BIS, o sigui, a l’autoritat dels banquers. És a dir, cap institució nacional té legitimitat real perquè ha violentat la voluntat, la sobirania i la inviolable llibertat de la gent, sotmetent-la a l’arbitrarietat interessada dels governants que han venut els seus pobles a la tirania bancària i corporativa. Aquesta és la realitat apolítica de la societat europea, víctima de tot un sistema corromput de la base a les màximes cúpules de poder, així en l’àmbit polític, en l’econòmic i en el judicial. No per altra raó han sorgit moviments com el ‘Conseil National de Transition de France’, que poc reconegut encara i a l’exili, reclama la sobirania del poble francès d’acord amb la constitució francesa i als drets humans que aquesta constitució reconeix*. Sense dubte, la il·legítima classe política d’arreu ha violat els principis fonamentals de totes les constitucions populars, sotmetent els estats i convertint-los en CORPORACIONS, o sigui, en empreses que tenen per màxim capital els caps de ramat, o sigui, la gent, el poble. Per això, estem com estem i som on som.

El procés de deshumanització de les nostres societats ve de lluny. La intoxicació dels mass-media ha estat demencial des de fa molts anys, imposant la violència i el sexe com a raó de qualsevol distracció i entreteniment. El recurs de l’estimulació del cervell reptilià que integra el nostre cervell ha estat eficaçment utilitzat per a destruir el lliure pensament i el creixement d’aquesta massa nerviosa i creativa. Al capdavall, cal pensar que si bé una simfonia, una obra de teatre, una reflexió, una pintura o una història poden no afectar-nos, o ens afectaran d’acord amb el nostre desenvolupament cerebral i intel·lectual; la violència i el sexe són impossibles d’eludir perquè ataquen directament el cervell reptilià, que sempre respon a aquests estímuls bàsics i fonamentals de la nostra naturalesa animal, independentment del nostre desenvolupament intel·lectual.

La violència i el sexe exciten l’individualisme més animal, contràriament a la discussió, el debat i la reflexió, i a l’amor, que desenvolupen les nostres facultats socials i de col·laboració humanes. Si a això hi afegim la desconnexió de la realitat mitjançant les experiències virtuals, en resulta un ésser d’aparença humana, però que només ho és d’aparença, ja que està mancat de les relacions socials i de proximitat que són pròpies entre els humans i el seu medi vital i natural. El procés ha estat llarg, però ha donat els resultats esperats, ja que d’altra manera no els hauria estat possible d’assolir el sotmetiment voluntari de la llibertat dels individus als seus propòsits i demandes.

La deshumanització la podem veure així amb els vells com en els adults, els joves i els nens. La destrucció del cos social és absolut i definitiu. La mentida d’una grip disfressada de pandèmia, els ha permès de deshumanitzar la mort dels vells. Cal fer esment que el 99% dels morts d’aquesta immensa mentida promoguda per la col·laboració criminal de tots els mitjans de comunicació, són gent gran. Ningú no posa en dubte que cal protegir els nostres vells i garantir-los un final de la vida el més harmònic i agradable que sigui possible. Tanmateix, reflexioneu quin ha estat el tractament que hem donat als nostres vells durant els darrers anys i veureu que els hem estacionat en un asil perquè entre els abandonats i ‘inútils socials’ tractin de fer-se companyia, i així gaudir amb els seus de la companyia que els ha privat una societat on la família ha estat absolutament destruïda per voluntat corporativa, amb l’aquiescència de les corporacions nacionals al seu servei. Dit tot això, tots hem de saber que hem de morir. El nadó que ara neix ja entra en la ‘differance’ de Derrida, en l’endarreriment, el diferiment de la seva mort; perquè néixer és començar a morir. Per això, és lògic i natural de voler viure una vida llarga i satisfactòria, i, val a dir, que la longevitat aconseguida actualment és prou per considerar-la ‘vida llarga’, encara que molt em temo que per les condicions finals de vida dels nostres grans, atribuir-li avui l’adjectiu de ‘satisfactòria’ és molt de molt generós per la nostra part. Només pregunto: afrontar els darrers anys de la vida allunyat dels fills i néts, és satisfactori? Afrontar la mort en un camp de concentració de petita burgesia, avui dit Residència d’ancians, és satisfactori? Sense dubte, qualsevol amb dos dits de front, dirà que no. I tanmateix, els nostres ‘estimats’ governants han assolit, amb la immensa mentida actual, que els nostres vells morin SOLS, s’acomiadin de la vida en el més absolut abandó, només assistits per la ciència mèdica. I no, no és així. Ningú, o gairebé ningú, voldrà començar el nou viatge sense el comiat de darrer moment dels ‘seus’. Què més podem demanar a la vida que això! I avui, els mentiders interessats, els aboquen a una mort de solitud i desesperació. Aquesta és la gran contribució de les corporacions criminals al nostre benestar.

De la gent adulta, a la qual pertanyo, què dir? Aïllats, privats de llibertat, de comunicació real – no de la virtual i controlada pels amos i les corporacions nacionals -, privats del treball, privats de la necessitat d’aire lliure i de la natural relació amb els nostres i la resta de la societat... Ens han imposat la barbaritat de la distància social, a mantenir dos metres respecte qualsevol altre ésser humà. I això, fins i tot els metges - els metges?, de veritat? -, no s’hi oposen sinó que a més a més ho defensen com a mesura profilàctica, sabent com saben que ni de bon tros la ‘mentida’ mata gent en condicions de salut i que, a més a més, en el cas d’haver-se infectat amb la mentida, la gent sana desenvoluparà naturalment el sistema immunològic que els preservarà. Tanmateix, els ‘metges’ defensen la mentida política dels economistes criminals i provoquen una alteració psicològica gens recomanable, que atempta contra la salut mental i el desenvolupament natural de les relacions humanes, fonamentals per a la perfecta i sana equilibració de les emocions. Però tots col·ludits, els mesells de la corporació estatal: polítics, sanitaris, economistes i policies, malden per fer creure que la renúncia a les llibertats ens assegura la vida, per més que sense llibertat no hi ha vida, almenys, vida humana. Però com el que volen és convertir-nos en animals obedients, resignats i sense esperança, tots proclamen la mentida així que tenen l’oportunitat.

Si parlem dels joves, podem recórrer als arguments que he defensat en el cas dels adults, però a més a més, la necessitat social de la joventut és essencial per al seu desenvolupament físic, intel·lectual, emocional i psíquic. Però els mesells dels amos, minven el desenvolupament físic dels nostres joves - immunes a una ‘mentida’ com aquesta -; els anul·len el desenvolupament intel·lectual i creatiu en obligar-los a admetre les falsedats del sistema i així sotmetre’ls per ‘pròpia’ voluntat; els destrueixen el fonament de la sociabilitat que rau en les emocions amb els seus semblants i les relacions d’afecte i d’amor amb la seva gent, aïllant-los i estimulant-los a l’absurd humà de les relacions virtuals, destrossant l’essència bàsica de la nostra realitat com a espècie: LES EMOCIONS. I si això no fos prou, els mesells de les corporacions i els esclaus del sistema, els descomponen psicològicament, en convertir les condicions naturals de la joventut en una prohibició, i sotmetent-los a una virtualitat absurda que els anul·la com a éssers lliures, socials i creatius. Aquesta és la sofisticada destrucció de la joventut que fan les corporacions i els seus mesells, venuts i covards, per assolir de desactivar la reacció CONNATURAL A LA JOVENTUT. Per això, avui els veiem a tots closos a casa i havent oblidat les proclames que reclamaven els carrers com a seus. La covardia de la joventut és el símptoma més clar de la DESTRUCCIÓ DE LA SOCIETAT i la creació del GRAN RAMAT DE BENS.

Finalment, els nens. Tant se val ja de quina edat parlem. El desenvolupament PSICOMOTRIU és essencial per al correcte i natural progrés dels infants. Qualsevol mancança en aquestes edats primerenques i FONAMENTALS PER AL DESENVOLUPAMENT CEREBRAL és una destrucció irrecuperable de les condicions sanes i equilibrades psicològicament i física, així com emocionals de l’infant, la qual cosa els convertirà quan siguin joves, en joguines espatllades. I avui, els assassins de la infantesa i la joventut - tots ells immunes a la ‘mentida’, cal recordar-ho constantment -, els assassins que regenten la presó que vivim, els concediran ‘una hora de pati’, com a la presó, ‘sense contacte amb els altres presos’, sotmesos a la vigilància constant, d’aquesta manera ja estaran ben ensinistrats per arribar a ser joves bovins o bens dòcils i acostumats a la privació de la llibertat del lliure moviment i de la relació natural que ens dignifica com a espècie... I no vull estendre’m més.

LA DIGNITAT NOMÉS ÉS POSSIBLE EN LLIBERTAT,

NO HI HA DIGNITAT EN EL SOTMETIMENT.

LA MENTIDA COM A OBLIGACIÓ ÉS ESCLAVATGE.

L’OBEDIÈNCIA CEGA ÉS PROVA IRREFUTABLE D’ESTULTÍCIA.

LA LLIBERTAT ÉS RESPONSABILITAT.

LA LLIBERTAT NO ES DEMANA, S’EXERCEIX.

* Quant al «Conseil Nationale de Transition de France» vull aclarir que desconec qui són els homes que encapçalen aquest moviment revolucionari per retornar França a la legitimitat, i és per això que la meva consideració positiva del ‘Conseil’ es fonamenta en els propòsits expressats per ells mateixos. Malauradament, hi ha tant de viu que cal informar-se molt bé abans de defensar qualsevol proposta, tot i això, sí que comparteixo els seus propòsits i considero que seria prou bo que arreu sorgissin iniciatives com aquesta per tal de retornar el poder a qui el té d’acord amb les constitucions nacionals de cada país. Alhora, seria més bo encara que els Consells aconseguissin d’actuar de manera mancomunada pel bé de tothom.