JO-BEEEEE-NT

És trist, fa vergonya i decep veure que el jovent ha acceptat la submissió sense tan sols alçar la veu. Al capdavall, la gent més gran podem pensar: «Ja us ho fareu!». És cert que ara exterminen els vells, després, ens tocarà a nosaltres, com sigui que no ens deixaran arribar a vells ja que serem una càrrega inútil que no retribuirà cap benefici als amos. Però el jovent, què espera? Poden ser tan summament babaus per no adonar-se que els espera la misèria, el sotmetiment i, als que aleshores protestin, la repressió? Què n’esperen d’aquest desastre? Confien que els amos els convidaran a viure? És trist, fa vergonya i decep veure un jovent incapaç de revolta si no és teledirigida pel benefactor hongarès de la Humanitat i amo del govern espanyol.

Enganxats al cervell automàtic del mòbil passen per la vida de manera virtual, fent-se les ridícules ‘selfies’ i exposant les seves afeccions en les grans xarxes, en una exemplar demostració de la més eficaç domesticació. Hi va haver un temps que van sortir al carrer i van cridar: ‘els carrers seran sempre nostres’, però quan se’ls ha dit que el carrer és del poder i de les seves mentides, tots els joves han cercat el refugi en la pantalla que destrossa el coneixement i la independència, i esperen passivament que els pastors els treguin a l’aire lliure, a aquell carrer que sempre havia de ser d’ells. Potser, i és clar que el sistema educatiu és del tot eficaç a fer la gara-gara alhora que destrueix el pensament lliure, potser no s’adonen que estan – com tots els ciutadans – renunciant als drets i a les llibertats assolides després de grans lluites sostingudes per les classes populars i els intel·lectuals durant segles? No saben que hi ha hagut un munt de gent que ha patit presó, tortures i execució per defensar les llibertats de l’individu? O es pensen que aquestes garanties d’independència han estat donades per la voluntat dels estats i els amos que els dirigeixen?

És trist, fa vergonya i decep veure que el jovent ha acceptat la submissió sense tan sols alçar la veu. Se suposa que disposen d’una gran xarxa de contactes en l’àmbit territorial de la seva comunitat i país, com també amb els joves d’altres indrets del món, però no he sentit cap iniciativa de protesta contra ‘la presó domiciliària’ a persones sanes i que no han comès altre delicte que viure. Tan miserables són que els fa tanta por la mort com per no lluitar? Que aquesta basarda afecti la gent adulta és comprensible, perquè ha perdut l’energia i la força indòmita de la joventut, però que la joventut renunciï a fer-se valer em fa perdre absolutament la confiança en ells. No són conscients que se’ls està construint una immensa presó planetària? Potser no han llegit altra cosa que les ombres d’un tal (o una tal, que no ho sé) Grey o el codi de DaVinci i no han passat d’aquí. Desconèixer la rebel·lió de tants d’autors de totes les èpoques és culpa seva, ja que els llibres sempre han estat a la seva disposició, però meravellats per la insensatesa de la pantalleta de control, s’han estimat més de veure les sèries manipuladores de la televisió i convertir-se en seguidors fidels de les ximpleries més bordes i alienants.

Nois i noies, atureu-vos, separeu els ulls de les pantalles un moment. Mireu per la finestra: aquest és el món real, el món dels humans! No us adoneu tan sols que sou els qui heu de viure en el món en el futur? Potser us estimeu més que us creïn un software en tres dimensions i viure amorrats a la pantalla com els porcs i les gallines viuen amorrades a les menjadores, dins les seves gàbies i desconeixent què és viure a l’aire lliure i en llibertat? Pel vostre bé, no pas pel meu, atureu-vos i mireu el vostre voltant. No sou capaços de tenir somnis i ideals? Tant, us han destrossat el cervell? Què penseu fer? Obeireu sense belar?

Sabeu, potser, que des d’avui teniu un deute que no podreu pagar mai de la vida? Un deute que us ha imposat la mentida d’un govern venut? Ser revolucionari no és ser avortista, feminista i transsexual. Les coses no són tan simples. No penseu fer res per evitar la destrucció del vostre futur? O és que espereu que la nina dels amos, la Rosalía (que és la que avui toca), us acomboiarà amb la seva extraordinària dimensió musical? Esteu ensopits, perduts i no sabeu reaccionar? L’obligació de la joventut és el NO, la voluntat de revolucionar-ho tot. Després les aigües amainaran, però l’impuls bestial de la joventut no es resol en ‘manades’ i el mateix amb dues emes. No us adoneu que sense dir PROU, acabaran de destrossar-vos la vida? Voleu viure narcotitzats? Què us passa? On és la sang que us corria a les venes en la mal anomenada batalla d’Urquinaona? Allà hi havia el caràcter, el coratge i la determinació de fer front a l’opressió. I és ben cert que els ximpanzés dels polítics catalans van fer una brillant exhibició de la seva limitació intel·lectual i de la servitud als interessos dels amos, del tot covards, venuts, traïdors al vostre vot i a les vostres demandes. Però, nois, empenyeu aquests miserables a l’abisme! Recordeu el buidador d’ulls, ara què, s’ha convertit en un heroi per repartir sancions als violadors de la repressió i el confinament de la dictadura actual? On sou?

No m’estendré més, la meva decepció amb vosaltres és esbalaïdora. Mai no hauria cregut que una joventut, suposadament formada i conscient, fos capaç de rendir-se sense oferir la mínima lluita. De veritat no sabeu que el Govern sempre menteix, no sabeu que els mitjans de comunicació viuen de la mentida; de veritat no ho sabeu? Obriu els ulls, i no a la pantalla dels ‘m’agrada’; obriu els ulls al carrer i als vostres companys i compreneu que és al carrer i amb els vostres companys que es fa el futur, i no ajupint el cap i acceptant i assumint la vostra destrucció. Us tenen presoners a casa! Sou presos sense haver comès cap delicte! Políticament us estan violant, us han esberlat la llibertat mínima, una llibertat que fins a aquest punt d’anorreament no s’ha vist mai en tota la història de la Humanitat! I romandreu amb els braços caiguts? Vosaltres mateixos! Però penseu que quan els vulgueu alçar després, us cauran hòsties com cabassos... i la repressió que ja heu admès.

Han aconseguit que ens vigilem els uns als altres, han assolit el somni de la pitjor de les tiranies, i vosaltres esteu tan feliços? Feu la vostra, al capdavall, vosaltres us ho trobareu, però no oblideu que les llibertats que es perden no es recuperen. La por és sempre el començament, després ve el terror i finalment l’horror. Heu acceptat viure com mesells en la por, aviat començarà el terror, i aleshores ja només us restarà experimentar la paràlisi de l’horror. Creure que l’Estat és el teu protector quan coarta la teva llibertat, és una actitud pròpia dels idiotes. La història en va farcida, d’aquestes repressions silents i cruels. Mentre els argentins cridaven els gols del mundial, a dos-cents metres ja no se sentien els crits de les tortures de la tirania militar. Mentre els alemanys victorejaven el seu cabdill, tampoc se sentien els xiscles de dolor dels represaliats. Mentre els franquistes cantaven les cançons patriòtiques, no se sentien els trets dels afusellaments. Mentre... Mentre... Mentre...