TIC-TAC, TIC-TAC, TIC-TAC...

El temps s’acaba. Els bens acovardits, tancats dins dels corrals, paren l’orella esporuguits i assumeixen la consciència que els emeten els pastors a la televisió i mitjançant Internet. Val a dir que, avui, a Internet molt difícilment assolireu de trobar alguna notícia real, més enllà d’especulacions, interessos o sospites, més o menys intencionades, però sense cap sòlida base que les pugui acreditar. Però els bens escolten les infames mentides dels lloros dels pastors, i encara s’acovardeixen més i, amb ulls que imploren i expressió de pànic, esperen la solució dels pastors al problema que els pastors els han creat amb una IMMENSA MENTIDA perquè els demanin la protecció i erigir-se així com els salvadors dels bens que van directament a l’escorxador amb els ulls que imploren i l’expressió de pànic amagada dessota la mascareta que àdhuc oculta els llavis amb què parlem, ens besem i ens somriem. Tot, perquè la ‘mentida’ no se’ns instal·li al cos i ens mati d’una malaltia tan mortal com la impecable grip comuna.

Val a dir que ja són diversos els metges, viròlegs i immunòlegs, que rebaten les tesis oficials i desafien els miserables epidemiòlegs i polítics (gossets pastors dels pastors) a donar-los bases sòlides per a justificar LA PRESÓ INCONDICIONAL I INDISCRIMINADA de la gent. Podem parlar del biofísic Kalcker o el metge Raoult que defensen les seves teràpies com a més eficaces i efectives que les recomanacions de l’Organització Mafiosa de la Salut, almenys fins que no es demostri el contrari, o Minoli o Patarroyo (descobridor de la vacuna contra la malària), o Goldsmith i Kaufman que encara estan esperant que se’ls demostri científicament l’existència del virus, ja que segons els seus estudis allò que segons la versió oficial és la causa de la ‘immensa’ mortaldat mundial - només recordo que cada cinc segons mor una persona de fam, o sigui, 143 milions anuals; per bé que això no té cap importància. O que actualment a Sud-amèrìca hi ha un quart de milió de persones infectades de tuberculosi, sense que hagi estat necessari decretar cap epidèmia ni pandèmia per part de l’Organització Mafiosa de la Salut, que val a dir està dirigida per un genocida i criminal contra la Humanitat -, però, el que deia abans de la interrupció, estan esperant la prova irrefutable de la misteriosa fal·làcia que els ‘insignes’ metges del règim mundial defensen sense proves. I a tot això, val la pena fer l’observació que molts d’aquests científics que s’oposen a la versió oficial, sostenen que la consideració dels virus ha de ser ponderada i analitzada abastament, ja que no sembla per a res demostrada. Un ésser-no-ésser, una cosa no viva que adquireix vida una vegada instal·lat en un hoste, és un ésser-no-ésser ben estrany. Un codi d’ARN o ADN escampat pel món sense amo, sembla una interpretació poc racional. Per això, els científics que em mereixen més crèdit són aquells que almenys enraonen les seves suposicions. La seva creença és que els virus són exosomes (codis genètics aïllats per les pròpies cèl·lules d’un cos en constatar una malformació), els quals el sistema immunològic no pot fagocitar i per això ens emmalalteixen, essent del resultat de la malaltia que el cos infectat ‘expulsa’ aquests exosomes, els quals, essent cèl·lules defectuoses aïllades, poden infectar un altre cos tot depenent del sistema immunològic del nou hoste. Serà o no serà així, tanmateix, sense dubte, és més enraonada aquesta interpretació de virus que l’existència d’una ‘cosa morta’ o no viva, que adquireix vida dins nostre com per art màgic. Això, per no parlar de la prova de detecció que, apart de fallar més que una escopeta de fira perquè detecta ‘exosomes’ que la majoria de nosaltres tenim en el nostre cos, no serveix per a la detecció d’aquest tipus de malalties si no es fa una anàlisi de sang per a comptar el nombre de virus que infecten el pacient, com va deixar escrit el seu inventor. Tanmateix, tots els ximples amb bata blanca que són entrevistats pels lloros dels pastors dels bens, segueixen el guió i, de ben segur, seran premiats, almenys els que tenen una responsabilitat més gran, els que obliguen a considerar qualsevol mort resultat de la ‘cosa’, de la MENTIDA. Si un home gran ingressa amb problemes cardíacs, renals i pulmonars previs, si en la prova del PCR, la reacció en cadena de la polimerasa, resulta que és positiva, l’home es morirà de la ‘cosa’. És el que hi ha, no en tinc cap dubte.

No és aquí on tornaré a escriure sobre el deficient, corrupte i interessat ensenyament a les Universitats, que prou que ens ho demostra el fet que els més grans criminals de l’actualitat hagin estat premiats i siguin grans mestres a les Universitats de Harvard, Georgestown o la Hopkins dels Rockefeller, per citar-ne només tres de les més representatives i més directament relacionades amb el cas. I hi podríem afegir l’Imperial College de Londres, una colla de capsigranys que d’acord a uns models matemàtics, de ben segur que manipulats, havien advertit que l’epidèmia terriblement mortal podria matar al Regne Unit entre un quart i mig milió de persones (començ de març) essent la realitat que a data d’avui (mitjan abril) són 12000 els morts i 80000 els infectats, com veiem, dades tan exactes com l’exactitud que 2 + 2 sigui 22.

Però, deixem-nos d’exemplificar la mentida amb la qual TOTS ELS POLÍTICS serveixen les ànsies dictatorials de les corporacions a les quals serveixen com a porters d’hotel, i concentrem-nos en la situació actual i el terrible futur que els bens acollonits hauran de suportar fins a la matança.

La mentida cridada pels porters d’hotel, la capacitat intel·lectual dels quals, no cal posar-la en dubte; i els lloros de la premsa, la independència dels quals, no cal posar-la en dubte, ha fet osca en l’ànim de la gent, com veiem a Catalunya, on els seus limitadíssims màxims representants, atemorits i histèrics, clamen per l’autoconfinament: «Tanquem-nos a la presó! Els amos ja ens diran quan podem sortir a pastar i menjar, mentrestant, siguem animals dòcils i responsables i esperem que ens enviïn a l’escorxador, pacientment i sense que faci falta la policia del buidaulls-porter de discoteca per reprimir-nos! Siguem demòcrates i lliures, i empresonem-nos nosaltres mateixos per a major glòria dels pastors!»... I pensar que confiava que aquesta colla de ximples fos capaç de conduir-nos i negociar una independència. No és per riure, és per plorar!

I mentrestant, el jovent dels ‘carrers seran sempre nostres’ s’ha tancat a casa a veure memes per telèfon i a estudiar via Internet, mentre els destrossen el futur i la vida sense que ni tan sols expressin un bel de queixa. Molt bé, us aplaudeixo amb les orelles! Els pastors n’estaran molt contents, de vosaltres, homes i dones del futur disposats a rebre les ordres sense considerar-les, avaluar-les ni discrepar. Aneu passant a l’escorxador, com els presoners del camp de concentració entraven a les dutxes. Us estan fent el mateix joc i vosaltres us ho mireu com si no us toqués a vosaltres. Sigueu obedients, i quan pugueu sortir, feu de bell nou els carrers vostres i demaneu els amos que us rebaixin el preu de les matrícules per a ser destruïts intel·lectualment a la Universitat a canvi d’uns paperots que (com els dòlars de la Reserva Federal o Monopoli) no serveixen per a res més que per a fer més poderosos i amos els vostres pastors. Així m’agrada, recupereu els carrers que són vostres i reclameu que els màsters (no hi ha hagut un sistema més eficaç i imbècil d’adoctrinar bens en tota la història de la Humanitat) siguin una mica més econòmics. I si us diuen que no, no ho dubteu, endeuteu-vos amb els bancs, les cases de caritat i Humanisme actuals, els quals us lliuraran els euros del monopoli del BCE perquè la cadena que us escanya sigui més lleugera i fàcil de portar. Jovent del món, no ho dubteu, quan us deixin sortir, torneu a recuperar els carrers i crideu proclames inútils i no feu cap acció que hagi de molestar els pastors, que encara us apujaran els màsters i aleshores haureu begut oli! Sigueu solidaris amb els pastors que només pensen en els beneficis dels seus bens, a obtenir un major rèdit per la carn venuda en els escorxadors; no els ho poseu més difícil, ja que és injust ser desconsiderat envers els qui només volen la teva felicitat i realització personal. Passegeu-vos pels carrers, sobretot amb el mòbil (l’instrument de les xarxes de la llibertat! però que és l’instrument que us controla), abans que us posin el xip; feu-los les coses fàcils, que si llenceu els mòbils, els deixareu sense un control fàcil i efectiu, i això no està bé, els bens han de belar quan se’ls ho demana i sobretot ser agraïts als amos que els posen el pinso a la menjadora i de tant en tant, segons el grau de gravetat de la ‘mentida’, degudament propagada pels lloros i els porters d’hotel, us trauran a passejar perquè vegeu com de bonica és la creació natural! No us queixeu i sigueu agraïts i bons nois.

Aquesta setmana potser us deixaran sortir a passejar mantenint els quatre metres de distància amb els altres bens, no sigui cas que contamineu de mentida altres bens i malmeteu la ramaderia i els beneficis que n’esperen treure els pastors que tant us estimen i curen.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac... Quan sentiu el TAC definitiu, penseu que el corral ja estarà clos per sempre més, tanmateix, no perdeu l’esperança i beleu quan us ho demanin, no priveu els pastors del plaer de sentir-se amos del ramat que dorm a les cel·les! Tic-tac, tic-tac, tic-tac... El temps s’acaba i tots ho sabem.

P.S.

En altres moments, en escrits anteriors, tenia una pobra però real confiança en les accions que podien fer els dirigents actuals de les dues potències nuclears. Val a dir que avui, per bé que del tsar rus poc en sabem, el cas americà és ben decebedor. Com sigui que no tenim informació de res en el món de la comunicació planetària (ves, quines coses! O serà això tot just el parany?), la nostra confiança en un miracle gens esperançador – que una dictadura és sempre una dictadura -, es va desinflant a poc a poc, en una espera infructuosa, sempre plena de nous retards i constants mentides i falsedats, aprofitades per uns quants vius per a fer negoci servint els vostres pastors; doncs això, que essent l’única possibilitat de poder confiar a tenir una escletxa de llibertat, és cada dia que passa més un desencís i el temor que sigui el joc que sempre han jugat els pastors: d’estar en els dos bàndols guanyant sempre, fent-los perdre als dos. Malauradament, la confiança és demostra en els fets i no en les paraules. Garlar, fixeu-vos-hi, ho fan molt bé els porters d’hotel i els lloros de la premsa, i cap d’ells no té cervell, no en va, hem convertit la facultat de parlar en un instrument per a l’emissió del nostre so com a animals, i ja no com a instrument per a l’expressió oral de les nostres idees; ja no dic de les nostres idees lliures.

La presó es comença a tancar. Els bens estan acovardits i temerosos del llop que se’ls vol menjar. Sense possibilitat de desenvolupament econòmic ni independència, papà Estat us convertirà en carn que ja no bela. Però, no perdeu la confiança, el mòbil i les extraordinàries xarxes socials, la comunicació del coneixement ràpid i il·limitat, us alliberarà, sense dubte... després de la vacuna inútil per tal d’introduir-vos el més útil, alliberador i segur dels xips.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...