CARTA OBERTA A

A MARIANO RAJOY

Aniré al moll, perquè si doncs no no acabaríem mai. N’hi ha tant que explicar, de vostè! El coneguérem com a subaltern que treia les castanyes del foc del franquista Fraga, quan allò del Prestige. Tothom recorda els seus “hilillos de plastilina”... I com a premi a tan lloable gestió –un desastre ecològic-, el seu nom començà de córrer com a substitut del cabdill Aznar, el dels crims contra la Humanitat. Suposarien que vostè no tocaria res de tot l’engranatge -com definir-lo? corrupte, mafiós, criminal-, del seu partit, com a símbol del sistema. Però vostè, semblarà ximple, i una eminència no n’és -si doncs no sap ni parlar bé la seva llengua-, però té caràcter i sobretot coneix molt bé el poder de llei, oi que sí? D’aquesta manera, ha assolit la presidència d’Espanya. No crec que l’hagués aconseguit en altre indret. Per bé que veient altres dirigents en el món, el seu nivell, essent baix, tampoc no desentona. Es deixa veure, sí, però fins potser encara és més pervers que ells.

Anem al moll: Vostè és el president, i no entén per què els catalans volem marxar del seu país?

Com Espanya no ha destacat mai, i escric mai, per tenir bons governants, i escric bons, ni tan sols grans governants, que després de Suàrez –potser, en el fons, l’únic demòcrata-, tots els altres hagin estat des de terroristes d’estat, a criminals contra la humanitat o ineptes solemnes com el simpàtic del Zapatero, que fou el qui posà la primera pedra a la destrucció d’Espanya... Com Espanya mai no ha tingut bons governants, no l’acusaré de ser-ne l’excepció. En això li’n dono la raó. Tanmateix, vostè ha reblat el clau.

Però, permeti’m aquesta confiança: de veritat és vostè així de ximple, o té la peculiar facultat de parlar sobre rails, sobre obvietats automàtiques, i mentrestant i perversament va tramant estranyes conjectures i disposicions... No sé per què m’ha vingut al cap la dissortada i corrupta valenciana.

No puc dir que el consideri una persona intel·ligent, tanmateix no la considero tan sobiranament imbècil com sembla mostrar-se. No ha de tenir cap dignitat o jo en tinc massa, però jo, després d’haver demostrat les meves limitacions tantes vegades, li ben juro que –de vostè- em col·locava en alguna elèctrica i com l’Acebes, tirava milles... Recorda l’Acebes? el culpable del pitjor atemptat a Espanya. Tampoc no era un ximple, per bé que ho semblés, era un immoral, com vostè. O el Trillo. I se m’acut el rata d’església, no sé per què. Sempre tan acompanyats de bisbes i nuncis, compartint el complot, oi, què dic. Perdoni’m, de vegades, no puc controlar els dits. No m’ho tingui en compte, que no és ben bé el que volia dir.

Pot ser que m’equivoqui, però em penso que un ximple com vostè assolirà el que semblava impossible: despullar la realitat d’Espanya. Ho està fent molt bé. Si el cregués intel·ligent, pot tenir per segur q  ue en seria un fidel seguidor. Ningú fins avui havia tractat ni arribat tan lluny a destruir l’anacrònica realitat espanyola. Si assoleix de convertir España en una república federal, amb Castella de país poderós i les perifèries absolutament lliurades al projecte, l’aniquilació borbònica i la independència de Catalunya, no dubti que sempre serà recordat amb nostàlgia:

“Fou aquell que canvià Espanya de dalt a baix”

Però no era una mica ximple i lent de reflexes?

P.S. Ah, recordi, al nostre President si l’ha d’escoltar, citi’l, si li ha de dir que els catalans “fem coses” i que no es pot parlar ni de referèndum, ni de pacte fiscal, ni d’un nou estatut, ni de reforma de la constitució; no cal que li pregunti quin tren vol que arribi a l’hora. Tanmateix, la seva inèpcia em fa por, o dit d’una altra manera, com li agrada a vostè, no em dóna cap seguretat ni confiança (Jo encara ho he fet més sofisticat que vostè).

D’un gens espanyol -o tant com nigerià- a un “mucho” espanyol.