CARTA OBERTA AL

MOLT HONORABLE PRESIDENT JOAQUIM TORRA

En aquests moments convulsos i incerts que viu Catalunya heu estat elegit president dels catalans. Us desitjo tots els encerts en la vostra delicada gestió. Val a dir, com vós mateix dieu, que el president legítim és el MH Carles Puigdemont, cessat del seu càrrec per imposició del Gobierno de España en aplicació de la Constitució franquista, i que és enraonada la deferència que com a president haureu de tenir al vostre valedor, sobretot perquè essent ell el legítim president, ha hagut de cedir-vos el comandament del país per l’exercici repressiu de la dictadura espanyola.

Dit això, en aquest escrit, voldria exposar-vos la meva sorpresa davant la vostra retractació pels twits que havíeu escrit i en els quals, segons sembla, desconsideràveu els espanyols amb les vostres paraules. Crec que la retractació és una errada, i no perquè rectificar no sigui de savis, sinó perquè allò que afirmeu en els vostres twits és cert, sempre que sapiguem donar el sentit a ‘espanyols’. ‘Espanyols’ és el genèric que serveix per definir els governs d’Espanya. De la mateixa manera que quan diem que els americans són imperialistes, ens referim als seus governs; la qual cosa, val a dir-ho, no exclou a tots els seus ciutadans, que tots sabem que un país té el govern que els ciutadans desitgen o es mereixen. I escric això perquè només cal recercar en els llibres d’història i no trobarem cap defensa dels interessos de Catalunya per part dels governs espanyols, i en canvi ens en cansarem de trobar perjudicis, persecucions i repressió contra Catalunya exercits per la Corona Castellana, i ja no dic una volta que els infames Borbons sotmeten la Corona d’Aragó. No ens ha de fer vergonya dir al pa, pa, i al vi, vi. I si cal, discutirem les diferents interpretacions dels perjudicis, persecucions i repressió contra Catalunya. Per exemple, per treure només un cas: mentre Espanya reclama Gibraltar com a territori patri, mai no han estat reclamats els territoris catalans que Castella lliurà a França en el Tractat dels Pirineus de 1659. I per què, perquè Catalunya ells saben molt bé que no és Castella, i Espanya, no ho oblidem mai, és l’expansió territorial de Castella, avui i sempre.

Molta força president, ja que si els xenòfobs, els creients del supremacisme hispànic, els que no condemnem els crims de Franco, us acusen de xenòfob, de defensor del supremacisme català i de feixista, només demostren la seva curtedat mental com a acusadors, i posen en evidència que tenen tan integrades ‘aquestes virtuts’ que no poden analitzar cap comportament polític que no sigui amb els seus paràmetres de llibertat: Una, Grande y Libre. A vostè, l’acusen poc menys que de neonazi – que fins i tot Hitler va sortir al ‘Polònia’ tot emprenyat – i això ho fan aquells que no tenen vergonya de manifestar-se amb reconeguts elements ultres, o bé són ministres i protegeixen els seus familiars ultres, o bé són fills dels militars franquistes que vingueren a Catalunya... com els Fernández Díaz, o bé són fills de repressors, com l’Arrimades, la filleta estimada del Rufino, ‘el correo’, el policia franquista. I així, uns vinguts de Valladolid i l’altra de Jérez de la Frontera es creuen amb la raó moral d’explicar-nos als catalans com hem de ser... Això és supremacisme en el grau més pur.

Estimat i respectat president, perdoneu aquestes digressions, però comprendreu que als catalans ens vull la sang perquè n’estem farts, de menysteniments, insults i ofenses injustificades, totes elles fonamentades en falsos arguments per tractar de demostrar la seva superioritat moral. Els catalans no són millors que els espanyols; som, senzillament, diferents. Sense dubte ens considerem millors, com ells se’n consideren, i com qualsevol poble se’n sent. Això és natural. El que no és natural és la persecució dels altres, i en aquest camp els exemples de persecució d’ells contra nosaltres no acabarien mai i crec que els catalans, només que sigui per demografia, mai no hem perseguit els espanyols.

Estimat president, que no us tremoli el pols, la gent vol república i ara sou el primer de tots els republicans, l’home que ens representa a tots, fins i tot als que no ho són i que viuran en un país més lliure si assolim el nostre gran repte: recuperar la llibertat del nostre poble.

Visca Catalunya lliure!