LA 'COSA NOSTRA' ESPANYOLA

La ‘famille’ Borbon és l’organització mafiosa que controla Espanya des que Felip V, a sang, sal i foc, sotmeté la Corona d’Aragó. Des d’aleshores, l’autoritarisme i el centralisme han estat l’ensenya d’aquesta ‘famille’. Per això, el rei fratricida es convertí en el segon de bord del franquisme, acceptant de fer-ho sense veu ni vot, però amb la segura esperança que una vegada mort ‘il capo del fascismo’, ‘la famille’ tornaria a recuperar les brides dels negocis ‘nacionals’ amb la protecció de les dues famílies polítiques del règim: els franquistes, englobats en les sigles AP, i després PP, i els falangistes, englobats en les sigles PSOE... Fixeu-vos que només afegint ‘Nacional’ al PSOE, tenim el mateix significat de les sigles NSDAP.

Ahir, la justícia espanyola – imagineu-vos com ha de ser de monumental la corrupció, perquè ni els seus mateixos jutges, que són dels seus, puguin emparar tanta ignomínia – ahir, la justícia certificava que el PP del criminal de guerra José María Aznar López, aquell que féu un casament digne del bo i millor de la ‘cosa nostra’ - al conclau mafiós, no hi faltà cap de les famílies -, sí, la justícia afirma que el PP és una organització criminal, una organització estructurada per al robatori, l’extorsió, la corrupció i el saqueig de les arques públiques, sense entrar en detalls més escabrosos com les misterioses morts d’una dotzena de ‘mafiosos’ en els darrers anys. De segon del cap del clan i pare de la núvia, en l’esplèndid casori, hi havia el M punto Rajoy, avui president de la monarquia franquista que regenta el príncep que un dia es casà amb una periodista.

Tot plegat, no és nou, quan governava el president Felipe González Márquez, el falangista del PNSOE, Espanya va viure un retorn al passat franquista amb la banda criminal organitzada per la direcció política i policíaca del país, que tothom recorda amb les sigles GAL, la marca del terrorisme d’estat espanyol.

Res de nou sota el sol. Tots sabem que les tiranies no són més que bandes criminals, organitzades a l’estil de la ‘cosa nostra’, en les quals és establerta una piràmide de poder familiar. El servei i la submissió a les famílies del damunt són les actituds que poden obrir la possibilitat que una família de menor rellevància rebi el vist-i-plau del ‘capo’ per formar la pròpia família (Per a més informació: Il Padrino I, II, III. Tractat cinematogràfic i esclaridor del funcionament d’aquest tipus d’organitzacions).

Ara és l’oportunitat de Florentino Pérez, el súpercapo, i la resta del clan mafiós Íbex-35, on destaquen, per mèrits propis, personatges tan sinistres com Oliu i Fainé, els banquers de la cosa nostra. Aquests exalçadors de l’ultranacionalisme falangista d’Alberto Carlos (Primo de) Rivera només volen posar la titelleta al servei de la gran ‘famille Borbon’, el cap i casal de la corrupció hispànica, protector dels seus amics i socis corruptes i d’inics vassalls, amb la garantia de les armes, de les quals l’Infame és el màxim representant i autoritat (Ple segle XIII).

Amics europeus, podeu tancar els ulls a la realitat, però més d’hora que tard, la realitat us esclatarà a la cara. Si els europeus s’alliberaren de tots els feixismes que van contaminar el continent als anys trenta i que conduïren a la terrible segona guerra mundial, Espanya, la reserva espiritual d’occident, preservà el feixisme en la seva màxima expressió durant trenta-nou anys sota la bota del dictador del gran mausoleu del Valle de los Caídos. Després, amb la transició a la corrupció monàrquica, sota la imatge pública de la renovació, la monarquia reorganitzà la ‘cosa nostra’ i rentà la cara a la dictadura, donant-li una pàtina de credibilitat democràtica, que com s’ha vist, només era una capa damunt de la putrefacció d’un país sense futur, destinat al saqueig de les elits de sempre i amb l’únic projecte del manteniment dels privilegis de les grans famílies, que són les que tenen les mans lliures per explotar el poble i ensorrar qualsevol vestigi de llibertat autèntica.

Europeus, ahir, els jutges espanyols, que són l’essència de la corrupció en el dret, com comproveu amb les demandes d’extradició que els governs democràtics europeus no saben com treure’s del damunt sense posar en claríssima evidència la descomposició de qualsevol vestigi de justícia i d’estat de dret a Espanya; aquests jutges, fins i tot aquests jutges!, han hagut de sancionar i sentenciar amb penes de presó uns delictes que de no haver-los perseguit, els haurien corsecat durant tota la vida, ja que un jutge, al capdavall, en un principi, és un home que pretén fer justícia; després, a Espanya, això li serà impossible, però tot té un límit, i davant de la magnitud del menyspreu envers qualsevol valor democràtic, de justícia, de dret, de llibertat, de moralitat i ètica, s’han vist obligats a dictar les sentències que han dictat, tot i que un dels jutges més corruptes i infames, encara ha fet un vot particular en un exemplar exemple de servei fins al darrer moment, tot esperant que les famílies de la cúspide de la piràmide li ho tinguin present. Vassallatge i servei fins al darrer sospir, per Espanya, pel feixisme i pel rei, el seu màxim representant.

Europeus, no us penseu que això és un accident, una gota d’oli en un mar net i transparent. Això és el senyal inequívoc que Espanya no reuneix cap dels valors que calen per formar part d’un projecte, encara que sigui teòric, per a Europa, on la llibertat, els drets i la justícia, i també el repartiment de la riquesa siguin l’objectiu polític i social.

I això és la punta de l’iceberg. Encara resta una altra part d’aquesta trama mafiosa per descobrir, una vegada es jutgi, però podríeu investigar la fortuna del miserable Juan Carlos I, el rei franquista, l’origen del PNSOE i tantes altres coses que us demostraran que Espanya és avui, ideològicament, idèntica a 1936 o 1396. A Europa el temps passa i gent i governs evolucionen, fins i tot la religió evoluciona; a Espanya, si no arriba a ser per la invasió musulmana, potser encara els governarien els inútils gots.

Sé que a Europa, d’això de ‘coses nostres’ també en sabeu, i no pas poc, tanmateix la vostra ‘cosa nostra’ té uns principis ètics molt essencials, per raó de la reforma protestant, que davant d’algunes males accions deixa una pruïja de molt mal pair; en canvi, allà, a Espanya la moral nacional catòlica perdura amb tanta força i impunitat, que a més dels robatoris de fills que efectuaren durant el règim i acabat el règim, entre tantes falsedats i hipocresies de l’Església, la moral catòlica s’ha vist coronada per la immundícia dels abusos dels pastors a les seves ben estimades ovelles. Aquesta és la força espiritual que ha sostingut la ‘famille Borbon’ a Espanya.

Obriu els ulls! Tot això, què us penseu, que ‘il capo di la famille Borbon’ ho desconeixia, o ho ordia?

Europeus, allibereu-nos del mal. Us ho preguem, Senyors!