EUROPA: UNA VELLA CANÇÓ

Els neoliberals europeus ensorraren Grècia, i jo no vaig dir res, perquè no sóc grec.

Els ‘demòcrates’ europeus abandonaren els hongaresos a la tirania xenòfoba dels seus dirigents, i jo no vaig dir res, perquè no sóc hongarès.

Els ‘demòcrates’ europeus lliuraren els polonesos a l’arbitrarietat judicial del govern d’extrema dreta, i jo no vaig dir, perquè no sóc polonès.

Els europeistes europeus permeteren un cop d’estat a Turquia, i jo no vaig dir res, perquè no sóc turc.

Els amants de la llibertat a Europa estan permetent el ressorgiment del falangisme a Espanya i la repressió tirànica contra els catalans, i els europeus no diuen res, perquè no són catalans.

Europa està essent assetjada per les societats menys avançades i més totalitàries de l’est i sud d’Europa. Només hi pot haver dues raons perquè això passi: una, perquè Europa no té el mínim interès en qüestions socials o ideològiques, i només existeix per defensar els interessos dels grans poders econòmics especulatius; o dues, perquè Europa, representada pels seus màxims dirigents europeus i nacionals, té interès en un ressorgiment feixista que resolgui el problema de la immigració, una vegada que s’ha convertit en un problema social després de resoldre els interessos del capital, que fou qui el facilità per desestabilitzar l’economia de les classes mitjanes i ensorrar la de la classe treballadora.

Els ciutadans europeus, sobretot els del nord, els que fa més temps que gaudeixen de democràcies socials i avançades, tot i les seves imperfeccions, són els que han de començar de plantejar-se la crisi ideològica i de projecte del qual formen part, sobretot veient com grecs, hongaresos, polonesos, turcs i catalans estem perdent la immunitat dels nostres drets civils i polítics; ja que aquesta degradació democràtica d’arreu del continent acabarà arribant-los a ells. I potser veuran com els drets socials, la defensa sindical, la lluita pels drets civils i les altres demandes del poble quedaran sotmeses a la voluntat de la corrupta direcció europea, sobretot a les institucions supranacionals, i rebran la medecina aplicada en aquests països frontera de la comunitat europea en la seva societat.

França ja ha entrat en la dissolució dels seus avenços socials i polítics amb el president Macron, un neoliberal al servei dels interessos del gran capital i contractat per destruir de soca-rel les columnes sobre les quals s’aixeca la república francesa. I a poc a poc, la taca de la descomposició política a Europa s’ampliarà. No menystingueu els moviments feixistes que sorgeixen en els vostres països, en els països europeus més avançats, ja que aquests moviments feixistes són promoguts i finançats pels poders oficials de cada un dels països, perquè és la millor manera de resoldre els problemes que el mateix capital ha provocat.

Penseu en els centenars d’immigrants, els que moren en el mar Mediterrani, mentre els ‘grans dirigents’ europeus es reuneixen al voltant d’una gran taula a menjar les exquisideses que la descomposició de les estructures nacionals i socials ha comportat per a benefici exclusiu de les elits econòmiques i gens democràtiques que mouen els fils dels putxinel·lis que somrients i embolcallats de paraules estèrils i buides, guarnides amb tot d’eufemismes, parlen a la seva població per ensarronar-los i fer feliços als seus amos.

Europa pot mirar aquesta descomposició sense immiscir-s’hi, tanmateix, els valors que en el seu moment serviren per enganyar la gent i fer-la participar en el projecte europeu, avui són un fracàs absolut, perquè no hi ha cap valor real en la seva essència, més que la competència econòmica i la competitivitat amb els grans ‘enemics’ econòmics mundials. La comissió europea i tot el munt d’institucions europees, no són més que vestits bonics i llustrosos per amagar un cos podrit i malalt. Tots els paràsits que viuen de totes aquestes mentides, no faran pas res per revertir la situació, per això, si la ciutadania europea no s’apodera de la dignitat que cal per reclamar la llibertat violentada arreu de les nostres fronteres, la ciutadania europea acabarà sucumbint a les ideologies totalitàries i de diferenciació ètnica, com passa a les altres grans potències mundials. Europa és un oasi de llibertat comparat amb el que hi ha a la resta del món; mirem on mirem. El manteniment d’aquests principis i valors intrínsecament europeus, que en el fons són l’essència política d’Europa, per bé que ha costat molts de segles d’aconseguir-ho, és la lluita que els pobles europeus no poden negligir.

Veure la situació de la Xina o Rússia, amb la reinstauració de règims tirànics i absolutistes que recorden l’Europa monàrquica del segle XVIII, o l’’Amèrica first’ del capo mafiós Trump, l’home que dirigeix el país més poderós del món com dirigeix la seva organització mafiosa. Per no parlar del nou ‘Adolf’ Netanyahu, l’Ataturk Erdogan, o de les dictadures dels emirats àrabs...

Europa està en risc perquè els ciutadans europeus han estat separats de la política real dels seus països, i ja no dic de la construcció europea.

Observeu què passa en els límits de l’imperi europeu. La pèrdua dels valors polítics i socials que instaurà la socialdemocràcia protestant a Europa és innegable, i no oblideu, vosaltres, els europeus que heu gaudit dels beneficis de tenir societats lliures i avançades, que esteu amenaçats de perdre aquest patrimoni si no hi ha una decidida lluita per donar-li la volta a la situació i desinfecteu la corrupció que ja s’ha instal·lat en els càrrecs més delicats dels vostres respectius governs.

Europa era un mal negoci per al poble des de bon començament. No oblideu que les adhesions al projecte dels corruptes no ha passat per les urnes, sinó que davant de la claríssima oposició de la ciutadania a fer aquest avortament, les elits compraren els polítics de torn i imposaren l’Europa del capital a tota la ciutadania europea. Ara, els grans capitals, que són qualsevol cosa menys demòcrates – només perquè la democràcia és una amenaça al seu poder – són els que tenen més interès que mai de destruir el somni europeu quant a llibertats, oportunitats i dignitat de la ciutadania. El capital sempre estarà al costat dels grans dictadors perquè els dictadors són els que garanteixen el manteniment de l’statu quo, del sistema que permet als grans capitals continuar els seus robatoris impunement.

Ciutadans europeus, obriu els ulls! La revolta catalana és, ara per ara, l’únic raig de llum de llibertat i de canvi que hi ha a Europa. No voler ser partícip d’aquesta revolució, és condemnar-se a la tirania. I la tirania té molts noms i aspectes: el comunisme-capitalista de la Xina o Rússia, l’islamisme saudita, el sionisme israelià, la sofisticada Camorra nord-americana, el supremacisme turc, la monarquia-franquista espanyola...

Obriu els ulls, ciutadans europeus! O prepareu-vos a repetir la història.