TELEGRAMA ALS EUROPEUS, ALS CATALANS I ALS ESPANYOLS

ALS CIUTADANS EUROPEUS

AUX CITOYENS EUROPÉENS

Il faut que tous les citoyens européens aient une interprétation claire de ce qui passe à la Catalogne. Pendant des siècles de domination politique, judiciaire et économique par les différents gouvernements espagnols, aujourd’hui, quarante années après la mort dans son lit du dictateur Franco, toutes les aspirations catalanes d’avoir un gouvernement sensible aux demandes catalanes souffrent une involution très inquiétante. Nous avons des politics en exil ou en prison par les fausses résolutions de magistrats de la justice espagnole qui accusent les idées et, pour atteindre de les accuser, ils font des inventions dignes d’un roman.

Aujourd’hui la police et la terrible ‘Guardia Civil’, de tous connus, poursuivent sans trêve, maîtres, clowns, chantants de raps, maires et politics pour délater le faux change politic de la transition espagnole. Il y a beaucoup d’irrégularités à la justice, et la corruption économique et polliciale et politique n’a aucune persécution si leur finalité est la défense de l’ «Une, grand et libre»; la devise du franquisme. Les journaux catalans indépendants missent aux lecteurs tous ces cas, tandis que la presse espagnole ment et fabrique de fausses nouvelles et d’interprétations intéressées que mènent les citoyens à l’absolue obscurité de la réalité politique de ce moment-là.

Ne vous demande pas de faire côté aux réclamations d’indépendance de nôtre gens, mais si que vous prie de ne rester en calme devant les violations de droits des citoyens catalans et de nous donner votre support parce qu’on puisse consulter démocratiquement la volonté de rester en la prison espagnole ou de voler à l’élan qui mouve les espoirs des citoyens libres de l’Europe.

Ne permettez pas la tyrannie!

(Je suis désolé pour les erreurs que j’ai pu commettre contre la langue française dans cet écrit).

ALS CIUTADANS CATALANS

Aquest escrit va dirigit sobretot als catalans que no són partidaris de consolidar un nou estat en forma de república. Tots estem més o menys assabentats de com han anat passant els diferents esdeveniments des que el Tribunal Constitucional violà el dret democràtic dels catalans, i set dels seus dotze jutges, ens imposaren un estatut. Des d’aquell moment tot el moviment independentista català ha lluitat per recuperar la dignitat política com a poble. Tanmateix, fins i tot en la sessió d’investidura del MHP Joaquim Torra, el representant dels socialistes tenia la barra de demanar-li fidelitat a l’estatut. A quin estatut, Iceta? Al dels set jutges que generosament ens imposaren el seu criteri a set milions i mig de catalans?

Avui no hi ha estatut d’autonomia, perquè el poble català no l’ha refrendat, com és ben explícit que s’ha de fer a la constitució del país veí. I val a dir que quan se’ns acusa de voler fer la independència amb la meitat més u (com en tot referèndum), se’ns invoca que per reformar l’estatut calen dos terços del parlament. És curiós com recorden allò que els interessa: L’estatut que els set jutges deixaren en no-res, fou aprovat pels dos terços del parlament, i quin ha estat el resultat? A tots els que invoquen la manca de legitimitat de la reclamació del referèndum, només els haig de dir que els catalans van intentar reformar el seu estatut seguint fil per randa les lleis i normatives a tal efecte, i que ha estat el Tribunal Constitucional qui ha fet inviable el projecte i ha deixat a Catalunya, de facto, sense estatut legal d’autonomia (reitero que el poble de Catalunya no ha votat, ni lliurement ni sense llibertat, la violació política de l’estatut que feren els magistrats del Constitucional).

Fetes aquests aclariments, absolutament innecessaris, per a tots aquells que encara dubten de la legitimitat de les nostres reclamacions, només tres detalls:

1 – Els Tribunals belgues refusen l’ordre d’extradició del jutge espanyol. Els motius són diversos, però el fonamental és que no hi ha garantia de justícia per als acusats, i és per això que el Tribunal belga denega el lliurament per considerar que els reclamats quedarien indefensos i exposats a l’arbitrarietat de la justícia espanyola. No cal dir res més, i no crec que cap espanyol gosi dubtar de la qualitat democràtica dels belgues.

2 – Tot just avui hem sabut que la reacció dels ‘federalistes socialistes’ és modificar el codi penal per tal d’impossibilitar per sempre la reclamació de llibertats dels pobles d’Espanya. Recordeu aquelles paraules tan boniques quan deien que sense lluita armada era possible parlar de tot. Doncs... es veu que no, i ara els falangistes que es fan dir socialistes pretenen blindar la unitat d’Espanya a l’estil franquista. Ni tan sols es pregunten per què els catalans sentim aquesta desafecció. I no s’ho pregunten perquè consideren, i ho tenen molt coll avall, que nosaltres no hem de dir res, que ells són i seran els que decidiran per nosaltres, i per tant la nostra afecció o desafecció al projecte – si n’hi hagués – els és absolutament indiferent. Molt bé senyor Sánchez. I ara sortirà l’Iceta omplint-se la boca de noves mentides, paranys i falsedats (com els dos terços per a la reforma de l’estatut. La hipocresia els surt per les orelles després de fer xup-xup en el seu cervell!).

3 – Finalment, el senyor Montoro, el que es queda les nostres contribucions i després, si ens portem bé, ens dóna una galindaina, aquest bon home, ja ha assegurat que continuarà controlant la nostra economia. Per això, us pregunto, als que encara dubteu de la legitimitat de les nostres reclamacions, sabeu d’alguna autonomia a la vida que pugui ser duta a terme sense comptar amb els diners necessaris? Sense pressupost no hi ha cap autonomia en cap sentit.

Penseu-vos-ho, els que ens negueu la legitimitat de fer una consulta – on tots podreu votar – per assolir la independència de la metròpoli. I no oblideu com ens estimen més enllà de l’Ebre: A por ellos, oé!, La repressió de l’1 d’octubre o el convit a bombardejar a Barcelona, per obviar tota altra ofensa a la nostra legítima voluntat de llibertat, i tots els insults al nostre caràcter i idiosincràsia.

A LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES

Reconocemos, como catalanes, la libertad de todos los españoles a vivir en una tiranía si ese es su deseo. Nuestra revolución republicana contra la monarquia franquista ha sido rechazada por todas las fuerzas políticas españolas, con lo que aquello que hubiera podido ser un proyecto común, se ha convertido en nuestra revolución, que, paradójicamente, cuenta además de la represión monárquica y de las élites extrativas ancestrales del país, com la connivencia y solidaridad del pueblo español. Tenéis todo el derecho a vivir cómo os parezca, bajo el régimen político que os apetezca, lo que no es legítimo es imponer vuestra voluntad a un pueblo que no tiene ni voz ni voto en vuestro estado único y totalitario.

Y no voy a hacer sangre ni me voy a cebar con los españoles que ignoran el derecho de todo ciudadano libre a expresar su voluntad política y ejercerla. Pero sí que quiero reseñar algunas frases de intelectuales españoles de reconocida valía en todo el mundo, para que penséis bien si la humillación ante el rey de Franco es lo que deseaban las mentes más preclaras del siglo pasado en vuestro país:

(Aún conociendo estas citas, debo hacer mención que las he extraído de un artículo publicado en «El Nacional»)

«Lo único que tenemos en España es ignorancia y orgullo, no se puede pedir más perfecta representación de lo que somos»

Ángel Ganivet (diplomático español, nacido en Granada y muerto por suicidio, con apenas treinta años, en Riga).

«En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa»

Antonio Machado (grandísimo poeta español, muerto en el exilio, ¡cómo no!).

«En España el mérito no se premia. Se premia el robar y el ser sinvergüenza. Se premia todo lo malo»

Ramón del Valle Inclán (el gallego del ‘esperpento’)

«Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se enteran. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera).

D. Miguel de Unamuno (el vasco de ‘Salamanca’)

Pero no os desaniméis, ahora podéis leer a gente ilustradísima como:

Arturo Pérez Reverte, Javier Marías o Javier Cercas.

(Es ‘modo ironía’, ¡a ver si aún os lo váis a creer!)

España no existe, porque nadie la ha creado. Un pueblo, una nación, necesita de un objetivo común e ilusionante de convivencia. Y en España, todo ha sido la imposición de la mayoría castellana bajo el pseudónimo de ‘españoles’ todos y la sumisión de todas las tierras de España en calidad de cortijo de los Borbones (y antes de los Austrias).

Tan sólo meditad si es razonable que aquellos que se muestran proclives a las demandas catalanas deban refugiarse en los medios de aquí y en nuestra tierra, porqué allí todas las puertas les van siendo cerradas. No es cuestión de opinión, es cuestión de libertad.