EL COR DE LES GALLINES ACOLLONIDES

(En aquest escrit disfressaré els noms concrets de tot allò referent a ‘l’escampament de la llibertat’, per tal d’evitar que els algoritmes dels cervells autòmats siguin capaços de dificultar-me més encara d’arribar a la gent. Confio plenament en la intel·ligència del lector i sé que sabrà llegir el que no és escrit; un dels grans avantatges i superioritat dels humans sobre la intel·ligència artificial.)

L’instrument fonamental de tota dictadura és el TERROR, amb el qual aconsegueix instal·lar la POR a tota la població. No trobareu una sola dictadura que no hagi funcionat sota aquestes premisses. Instaurades aquestes premisses com a règim, després, tota la resta ja són ajustaments de la ramaderia als interessos de la cúpula del poder. Cap dictadura ha funcionat d’una altra manera.

Som-hi:

El TERROR té un nom Covegut, una remodelació del ‘bitxo letal’ anomenat SALS, que fou posat en circulació l’any 2002 i no fou controlat fins al 2004. Posteriorment hi ha hagut diversos escampaments de llibertat creats en centres d’estudis, com l’escandalosa tos de les aus o la dels tocinets, unes malalties que les empreses eugenèsiques escampaven per després poder vendre la seva meravellosa injecció, com esdevingué amb l’escampament de llibertat de la tos dels tocinets (si molt no m’equivoco; que, com la ‘farmàfia’ cada any treu una novetat dels seus centres d’estudis i pràctiques, un hom perd el compte) i que la CMS, una perillosa organització criminal, avui a mans de la Fonació Vil i Linda Portes, va declarar perillosíssima i que havia de fer una transferència de 65 milions de persones, per a la qual cosa, a corre-cuita, tragueren una injecció en els centres on havia treballat Ronald Dumsfeld, aleshores vicepresident del país més ‘poderós del món’, i en vengueren milions de dosis, essent-ne el resultat final que moriren 331 persones, o sigui, una terrible mortaldat!

Any sí any també, la farmàfia inventa un patogen en els seus centres d’estudis i assajos. Els criminals llicenciats en biologia i altres ciències treballen filantròpicament amb bitxos per al nostre bé; ells els modifiquen, els fan més perillosos i així aconsegueixen que les seves corresponents ‘farmàfies’ augmentin beneficis i ells cobrin el percentatge corresponent pels seus crims. Així funciona la cosa, amb l’aquiescència dels col·laboradors criminals dels governs que s’agenollen al poder de les farmàfies i els permeten l’assassinat i el cobrament de beneficis, que això sí, els governants cobren en les corresponents comissions (tants morts i tantes injeccions, tant tant per cent). I així el món rutlla i governs, organitzacions internacionals del crim i farmàfies van fent els dinerons a canvi d’instal·lar la POR, l’element màgic per a qualsevol govern. D’aquesta manera, l’exercici de la repressió pot ser executada sense necessitat del TERROR, perquè la gent mateixa s’acovardeix. Al capdavall, és el mateix sistema fet servir amb ‘l’acollonisme bismàtic’, que finança, executa i protegeixen les nostres tan volgudes autoritats, nascudes per al bé public i el servei social.

L’any 2019, dos mesos abans que es declarés la terrible expansió de la llibertat del Covegut, una colla de criminals: Universitat Canpins, Folre Ergonòmic Mundial i, és clar, la filantròpica Fonació de Vil i Linda Portes, celebraren la ‘Cosa dos-cents 1’, on, de casualitat, estudiaven una expansió casual de llibertat mundial per mutació d’un bitxo dolentot; avui ja no sabem, si de resultes dels rats-condemnats, del ‘mangolí’ o del sursum corda, el cas, un bitxo que afecta greument l’aparell respiratori de la gent més gran, a més de ser un bitxo canviant molt poderós i versàtil que és un pedaç que serveix per a qualsevol forat. Per aquestes casualitats de la vida, avui tenim una expansió de la llibertat que té reclosos a casa a tres mil milions de persones per causa de la detecció d’un mig milió de casos al món. Com deia Schiller, ja en el segle XVIII:

«No existeix la casualitat, i el que se’ns presenta com atzar sorgeix de les fonts més profundes»

NO POSO EN DUBTE LA CAPACITAT LETAL DEL BITXO, per bé que no és causa per a declarar una llibertat universal tan sols; per això vull fer unes observacions perquè, més enllà del que ens diuen els mitjans de comunicació al servei dels mateixos bons senyors de les farmàfies, el lector pugui amb les seves neurones treure’n una conclusió.

Per què els bons senyors R i R fa anys que declaren que cal una transferència generalitzada dels recursos humans inservibles? Per què el senyor bondat, o sigui, l’Enric Quisiguer ens va dir que després de la llibertat de la transferència, seríem menys, però més feliços? Per què la directora actual dels dinerons dels habitants del Brau Blanc, la bondat personificada de Crista, el Llangardaix, ens aconsellava d’eliminar els iaios per a la nostra salubritat econòmica? Per què el sant baró Giorgios Sortperatots ha mantingut entrevistes amb el president dels ‘Picapedra’, P. Xanxès sense donar cap explicació a la ciutadania? Per què el Picapedra ha triat els més retardats intel·lectuals del país (el senyor Península i el senyor Tetrabrick) per a lluitar contra el bitxo? No ha trobat ningú més, algú amb una mínima capacitat racional? Per què s’escampa la llibertat i quan tothom és lliure es comencen a prendre mesures? No sabien que hi havia un bitxo ‘oliginali d’olient’ que ja havia fet de les seves? Com és que el bitxo és tant canviant, que sembla un polític i les seves opinions? Per què no han estat detinguts els suposats homes d’estudi, sense dubte, eminències en ‘eugenestèsia’, preocupats per expandir la llibertat humana per l’espai sideral i més enllà, on viuen els Déus? Per què no s’ha fet responsable a les Cases de Caritat que investiguen per al bé comú i financen la transferència dels recursos humans rovellats i sense servei? Val a dir, que estic en contra de qualsevol tafaneria biològica, però tot i havent-la d’admetre si us plau per força, se’m vol fer creure que els eminents científics especialistes en la eugenestèsia, creen un bitxo dolentot i no en preparen un antiavalot? Per què no s’advertí els inútils inservibles que tinguessin cura, que anaven per ells, i es permetia la vida comuna i natural de la resta dels éssers vius? Que se sàpiga, el bitxo dolentot dels rats-condemnats no és cap amenaça per a la immensa majoria de la població, la qual, després de patir-lo, hauria de tenir les antipartícules per tornar-li a fer front, o és que els rats-condemants l’han digitipulat perquè el bitxo de la llibertat es repeteixi com si fos un all?...

I hi hauria més preguntes a fer, però amb aquestes crec que el lector s’haurà adonat del que volia que s’adonés i podrà tenir una reunió neuronal en assemblea general i acordar un criteri personal. Jo tinc clar que la llibertat intersideral la tenim a tocar, d’ara a quatre dies, quan els senyors de la bondat i la pastura decideixin que els recursos humans inservibles s’han anivellat als seus propòsits i que ja poden procedir a la inserció mitjançant una agulla de la llibertat en vena per a tota la població mundial, per a subministrar-los un bel harmònic i un comportament oví en consonància (que els pastors són poetes, també, i fan rimes de tot tipus).

Així doncs, ara que tenim una expansió de la llibertat universal, amb tres mil milions de xais a les quadres per mig milió d’infectats, i no tots afectats, podem tenir la seguretat que els pastors vetllen nit i dia per la nostra felicitat, que per això trauran els gossos de pastura al carrer i cridaran, com feia el jovent fa quatre dies: «Els carrers seran sempre nostres» i el bel dels xais se sentirà com surt de les finestres de les quadres per a major glòria dels pastors salvadors. Gràcies als especialistes en ramaderia, que ens guien i es desvetllen de nit, tot pensant en la nostra felicitat! Glòria als escampadors de la llibertat, els magnífics ocells plomats que ens canten les meravelles dels pastors des de les pantalles d’arreu del món i des de tota pàgina, de paper o digital, per a instruir-nos en la nostra imbècil i rebeca tossuderia de nens malcriats! De genolls agraíreu les bonances dels vostres salvadors i cantareu al·leluies, bel a bel, llàgrima a llàgrima, emoció a emoció, davant de tanta protecció i preocupació pels vostres desvetllaments de bens esgarriats. No us amoïneu més, el gran Llevatquejafastard o Llevatquejafastan, com vulgueu, s’ocuparà de vosaltres, de les vostres preocupacions i dels vostres interessos. D’ara endavant, quan us hagin administrat la punxada de la felicitat eterna, res us haurà de preocupar, ni vosaltres, ni els vostres amics, ni la vostra parella, ni el vostre futur, menys encara els vostres fills que, com us demanarà el Llevatquejafastard, els els lliurareu perquè els pastors els ensenyin a belar sense distorsió, al ritme i a compàs marcial de la llibertat, com aquella llibertat que cantaven en els camps de cotó, els homes més lliures que hi ha hagut mai, aquells animals importats d’un continent perdut i ple de bitxos i animalons, on aquests eren els privilegiats que després de ser caçats gaudien del cel a la terra estant, que per això cantaven cançons que els pastors agraïen, uns bels molt ben musicats que fascinaven tothom per la cadència, pel ritme, per la submissió absoluta de la vida al repte de la realització personal.

Per concloure, només penseu com de bé que estem arreu, només us cal veure com de clar i català he pogut expressar-me i denunciar els que considero mals de la nostra societat. Això és una prova irrevocable de la veritat suprema de la nova societat: la llibertat és l’esclavatge, com bé ens havia descrit Giorgios Ordelbó.

Gràcies per comprendre que les coses s’han dir com són, que la llibertat és expressar-se obertament i sense repressió, com aquest text, que és una prova evident del grau absolut de desenvolupament de la nostra espècie, fundada a occident per uns desagraïts i rancorosos com Soc-rata, Pulgó i Tocapilotes, desenvolupat per altres aprenents durant segles, fins a arribar a la magnífica realitat dels nostres dies, en què la superioritat intel·lectual dels pastors ens demostra com de petits eren aquesta colla d’imbècils que belaven descompassadament, sense ritme, fent sols insuportables i inútils - com els recursos humans que transfereixen cada dia, per a la vostra felicitat futura, i subministrada pels Eructedelsnens, Pedresdefel o Gil i* Portes com a representants del Senyor del Cor de Bels, que té com a director d’orquestra, Giorgios Sortperatots, i que és, de debò, com si ens hagués tocat a tots la loteria.

UNIM ELS BELS PER A GLÒRIA DEL SENYOR!

MATEM EL BÉ NEGRE PER DIFAMADOR!

CANTEM AL·LELUIES AL NOSTRE PROTECTOR!

OFEGUEM ÀGUILES, LLEONS, ÓSSOS I LLOPS!

UNIM ELS BELS PER A GLÒRIA DEL SENYOR!

UNIM ELS BELS PER A GLÒRIA DEL SENYOR!

* Errata: No és ‘Gil i’, sinó ‘Vil’.