TERRORISME ÉS ESTAT

Enciclopèdia catalana defineix ‘terrorisme’ com la utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política. El que en altre temps eren grups revolucionaris que lluitaven contra l’ordre establert, democràtic o no, avui és l’assenyalament del poder imperant contra suposats enemics de l’ordre establert, democràtic o no, amb la particularitat que, avui, aquests grups són ‘invisibles’. Els Estats Units muntaren la parafernàlia de l’11 de setembre, amb milers de morts, per ocupar el mitjà orient amb l’excusa d’un atemptat que avui només els crèduls creuen que fou dissenyat per Ossama Bin Laden, l’amic dels Bush. Aquesta operació militar féu sorgir l’ISIS, organització criminal i terrorista internacional finançada pels Estats Units i ensinistrada pel Mossad; coses curioses i fantàstiques de la vida moderna! Que fou finançada pels Clinton i Obama, ho demostren els documents de Wikileaks de Julien Assange. Que l’ISIS no ha realitzat MAI cap atemptat en terres israelianes és un fet fàcil de comprovar. I tot plegat fa una pudor molt lletja. Tanmateix, els terroristes són l’ISIS i no els seus finançadors i ensinistradors.

A Espanya hi va haver un atemptat l’11 de març, que així que s’havia produït, i contra el més ínfim dels sentits comuns, les autoritats espanyoles l’atribuïren a ETA, per bé que per evidència, lògica, obvietat i desplegament de la mínima intel·ligència, era clar que ETA no podia haver estat, és clar, si ETA no era una colla de simis. I va resultar que no, que no era ETA, organització que ho va negar des del primer moment; sinó que eren uns islamistes que, curiosament, deu minuts després de saber-se això, ja els tenien localitzats i foren abatuts perquè cap d’ells no pogués garlar en cas d’arribar a un judici. Aquesta ha estat la tàctica oficial de tots els estats democràtics moderns: caçar el terrorista i impedir d’aquesta manera que pugui declarar davant d’un jutge fets que podien posar en serioses dificultats els Estats que ens governen amb l’única intenció de fer-nos feliços i garantir la nostra llibertat i independència.

Que en el món no hi ha res que passi per casualitat fa molts d’anys que se sap o que ho hauríem de saber. Tanmateix la premsa, els lloros dels amos, sempre estan disposats a publicar el que se’ls mana sense tan sols corroborar la veracitat del que se’ls mana. I és just reconèixer que els periodistes que de veritat exerceixen la seva professió poden ser esquarterats vius, com el periodista executat en l’ambaixada del rei amic del capo de la màfia hispana; o morts en estranyes circumstàncies o malalties galopants; o són engarjolats i amenaçats perquè no diguin res que el públic no ha de saber. I això ho fan els Estats que vetllen dia i nit per la nostra salut, la nostra educació, el nostre benestar, la nostra seguretat, la nostra llibertat i la nostra independència, fins al punt que és lògic que mirant un telenotícies els ulls se’ns entelin de llàgrimes contemplant els nostres prohoms defensant la pobra ciutadania, com ho feia el Rei després del cop d’estat que ell va manar, o l’assassí dels GAL, el dels sacs de calç viva i que ara viu feliç en un consell d’administració en la més innocent de les innocències, per no parlar del criminal contra la Humanitat José María Aznar López, que a més de la tràgica gestió de l’11 de març, té l’honor de ser un dels criminals de la guerra d’Iraq contra manament explícit de l’ONU, i corresponsable de tota la destrucció de l’orient mitjà per a major glòria de l‘estat d’Israel.

Gràcies a totes aquestes gestions en el bé de tothom, hem gaudit de la privació de drets bàsics i fonamentals en les societats occidentals i hem tornat a veure l’exèrcit patrullant en territoris ‘democràtics i lliures’, perquè els militars ens defensaven del terrorisme islamista ‘made in USA’ dels jueus asquenazites per a major glòria del déu dels inferns. Un terrorista es pot amagar a qualsevol lloc, pot ser el teu veí, pot estar amagat en un tambor de sabó, en un locutori o en una mesquita, com l’Imam amic del CNI que atemptà a Barcelona, sense que els bons defensors de la llibertat i la democràcia no se n’adonessin, ni abans, ni després, ja no dic el dia de l’atemptat, que fou increïble no veure un sol policia nacional ni un sol guàrdia civil en tot el territori català a la cacera dels terroristes amics del CNI. Coses que són inexplicables i que només els malpensats i gent sense escrúpols ni bondat, gosen pensar que estan fets amb intenció. Us ho podeu creure que hi ha gent tan i tan malpensada, que és ben veritat.

I a tot això ara ha aparegut un nou invent, l’enemic invisible, sense partit ni ideologia, amb patent USA i manipulat per uns enginyers que van estudiar a Harvard i casualment i sense voler van tenir relacions no gaire lícites amb les autoritats xineses i el centre de Wuhan des d’on, en una altra d’aquelles casualitats que a l’atzar tant li agrada de posar-nos als morros, s’escampà sense, és clar, que ningú hi tingués cap responsabilitat, sinó que el virus, evolucionat del SARS, també fabricat amb patent USA a la Xina, pel seu compte, ha mutat i ha contaminat uns pobres rats-penats que han espargit la malaltia primer a la Xina i ara arreu del món, causant una mortaldat que ens esgarrifa i estaborneix, perquè la premsa no es pren ni un sol descans per acollonir tothom i amenaçar-nos de morir si no som obedients i fem cas a les autoritats que només viuen per donar-nos benestar, felicitat, llibertat i democràcia. Un moment, que m’eixugo les llàgrimes.

Que faci anys que Kissinger – un dels més terrorífics criminals els segle XX -, que Bill Gates – un dels prohoms de la llibertat i de la filantropia universal, no rieu! -, com que els Rothschild i els Rockefeller, faci anys que proclamen que cal exterminar part de la població mundial perquè ells seran més feliços, perdó, perquè tothom sigui feliç, lliure i gaudeixi del benestar que ells s’esmercen a escampar amb les seves donacions multimilionàries en fundacions per al bé del conjunt de la societat (el seu somni humit i la seva màxima esperança) tot això, també són casualitats de l’atzar, la maleïda llei de l’entropia, de la qual aquests benefactors no tenen cap culpa ni responsabilitat, només faltaria!

Quant a aquest virus mutant, viatjador, amant de volar i recórrer distàncies monumentals malgrat que el seu àmbit d’acció no excedeix el metre i mig de distància, féu estralls a la Xina, per vés a saber quin altre atzar de la vida moderna, i per un altre dels curiosos atzars entròpics, es desplaçà tot solet a Itàlia, cal suposar que havent sentit les meravelles arquitectòniques del país, i ha anat contaminant tot el continent, mentre els nostres representants polítics, tots preocupats per la nostra salut, el benestar, la nostra llibertat i la nostra independència, el deixaven viatjar sense molestar-lo per tal de no malmetre l’economia, que val a dir, que entre totes les coses és la més sagrada i venerable. Tanmateix, una vegada l’animaló innocent s’ha escampat, com ho fa la grip sense tanta publicitat ni alarmisme i amb uns resultats mortals que multipliquen per deu els del nou invent, perdó, el del mutant volador, els nostres polítics preocupadíssims per nosaltres, la nostra salut, el nostre benestar, la nostra llibertat i la nostra independència, s’han afanyat a cloure’ns a casa, perquè no prenguem mal, perquè continuem gaudint del benestar casolà (perquè ells, que estan tan preocupats per nosaltres, s’han dit que sempre hem d’estar treballant; doncs ara, han pensat a fer-nos gaudir si us plau per força de la convivència familiar amb sobredosi, pel nostre bé, oblidant-nos del passeig, que de vegades semblem gossos!, i de respirar aire pur, ara que és possible; però com ells vetllen per nosaltres, han pensat que potser l’aire pur ens farà mal, i que romandre com en una presó és el més saludable físicament i psicològica). Una altra aturada, el mocador ja xopa de tan moll com és, el pobre!

Jo sé que sóc un imbècil i que només els imbècils som capaços de contradir la superior intel·ligència dels simis polítics, i sé que culpar d’ineptitud, mala fe, intencionalitat, mala gestió, interès i destrucció del sistema econòmic per a major glòria dels filantrops de la nostra societat que, en acabada la crisi, compartiran amb nosaltres l’alegria d’haver superat aquesta casual crisi provocada per l’invent maliciós dels rats-penats, que per alguna cosa són com ratetes amb ales, mala gent... Sí, sé que m’equivoco, és clar, però jo hauria fet un advertiment, una vegada sabut que el virus dels dolentots rats-penats pretén exterminar-nos a tots, i hauria aconsellat unes mesures profilàctiques per a la gent més delicada, amb la finalitat d’aconseguir que la vida continués igual, amb la gent treballant, sense vida familiar, patint el risc de la llibertat i la independència econòmica que comporta els ingressos pel treball, sobretot, per evitar l’estat l’alarma, que comporta estrès, angoixa, por i ansietat – quatre elements ‘fantàstics’ per al sistema immunològic – i garantir que els serveis mèdics podrien actuar amb normalitat i absorbir sense dificultat els casos del virus malèvol dels rats-penats, amb la qual cosa garantiríem una administració de la salut pública adequada. Però jo sóc imbècil, i ells, el zoològic d’Estrasburg, van decidir de deixar que l’animaló s’escampés, després, han demanat l’alarma i han desorientat tota la sanitat europea. I mentrestant, la ONG sense ànim de lucre del BCE, ha tirat la casa per la finestra per socórrer els pobres humans europeus amenaçats per les accions dels petits batmans dolentots i ha farcit el mercat amb milions de milions, que per alguna cosa tenen la maquineta de fer dinerons.

Sense dubte és millor la por, la reclusió ‘voluntària’, la pèrdua de tota riquesa personal i de la llibertat, per bé d’un estat policíac que ens vigili i controli i ens asseguri del tot davant de l’amenaça terrible i terrorífica del malèvol invent dels rats-penats, que en ‘tres mesos’ ha matat quinze mil persones; els mateixos morts que en ‘cinc dies’ per tuberculosi (val a dir que la majoria són negres), per hepatitis en ‘una setmana’, per malària en ‘deu dies’ (també són africans) i protegir-nos, que tots sabem que l’animaló actual no és una grip comuna, la qual és capaç d’aniquilar sis-cents mil persones en una temporada i infectar a més de cent milions de persones.

Però, sí, jo sóc imbècil.

Tanmateix, amb la meva connatural estultícia i propensió a la maledicció sense fonaments, jo proposaria que una volta conclosa la crisi – si resulta que no és una crisi infinita per al nostre bé i la nostra seguretat – n’analitzem el resultat, i si el nombre de morts no excedeix almenys en el doble el de la ‘miserable’ grip i els resultats econòmics són desastrosos, exigim responsabilitats a tots els simis que han dirigit la crisi, amb una enraonada ‘excepció’ (com l’estat d’alarma) que consisteixi en la reinstauració de la pena de mort pública per als responsables de la ruïna del país amb una immensa mentida.

Potser aleshores, el zoològic d’Estrasburg deixaria d’estar habitat per deficients intel·lectuals i espavilats econòmics, i desfent el femer immens del zoo europeu, podrem reconstruir la sobirania nacional dels diferents països d’acord als principis de la solidaritat entre veïns i la col·laboració internacional contra els serfs i gossos dels amos i potentats.

S’agafa més aviat un mentider que un coix, tanmateix, per això, cal una miqueta d’intel·ligència, però sense dubte, després de la crisi – si no és infinita per tenir la garantia de la nostra llibertat de presoners protegits, que tot pot ser – tots els que han mentit restaran retratats, i de nosaltres dependrà d’exigir-los la justa retribució dels béns perduts en espècie, o en el seu defecte, en persona, animal o cosa, segons cada cas.

I d’afegit, regal de la casa, els números que els nostres estimats estats i corporacions ens oculten:

MATEMÀTICA VÍRICA

Espanya, mitjana de morts diàries: 1.084 (dades 2016)

Món, mitjana de morts diàries: 155.562 (dades 2019)

Infectats pel ‘bitxo’ inofensiu:

5000 infectats Catalunya de 7500000 = 0,06% 7 de cada 10000 habitants.

33000 infectats Espanya de 48000000 = 0,06% 7 de cada 10000 habitants.

80% diagnòstics ‘asimptomàtics’.

15% presenta la malaltia (un ‘puta‘ grip).

5% necessita assistència hospitalària.

2% de morts.

El bitxo és una grip molt mal gestionada. Si una grip no és una emergència? (Enguany, 300 morts les dues primeres setmanes de gener)

A QUÈ VE TANTA MENTIDA!!!

Joc de prestidigitadors: Mireu la mà! I mentre bades, et fan el truc.

AQUESTA ÉS LA MATEMÀTICA DE LA PURA VERITAT!

EL VIRUS ÉS LA POR, DESPRÉS VINDRÀ EL TERROR, i aleshores ja serà tard per a tot.