CARTA OBERTA A DÉU

Suprema i sublim manifestació de la Veritat, anomenada de mil maneres diferents, però sempre tenint-Vos a Vós com a íntim i sagrat interlocutor de tots els homes; això sí, i sigui dit, llevat de la raça jueva, que considera un acte de respecte el fet de no esmentar-Vos. Jo, que us pertanyo com a veritat, que sóc en Vós i que així us cerco com no us veig, goso dirigir-me a la Vostra Omnipotència per escrit, no sé, si violant la norma que demana de tenir les converses amb Vós en el silenci i la intimitat de les oracions. Majestat, que sou en Tot i en el No-res, jo, un miserable ésser humà, carregat de defectes i d’ignorància, goso dirigir-me a Vós en aquest escrit per a despullar la meva ànima i parlar-vos obertament i com a l’Amic i l’Amor que sou, perquè sé que escoltareu (llegireu) les meves paraules i el sentiment que les embolcalla, tot i reconeixent que no sóc digne de la Vostra audiència, menys encara havent estat blasfem en massa ocasions; sí, potser, per causa de la parla bruta de la meva terra i el seu renec favorit (que no esmentaré òbviament per respecte i perquè no és digne de proferir-lo, ja que és senyal de feblesa, d’ignorància i d’arrogància), i vés a saber, si tot plegat no ve del contacte estret i amigable que els catalans han tingut sempre amb els assassins del vostre fill. Majestat que sou l’Essència de Tot, escoteu el lament de la meva ànima i entengueu en ella el plor per la dissort de la nostra espècie, avui, aterrida per la manifesta presència del vostre Enemic arreu.

La meva indigència intel·lectual - què podria saber jo, tot i havent après tot el coneixement acumulat en la història humana! - no pot abastar la magnitud excepcional de l’horror dels nostres dies. I això que com sabeu, com aquell que diu, hem passat de desgràcia en desgràcia, entre desolació i desconcert durant anys i panys, llevat, és clar, d’aquells que han dedicat la seva vida a la recerca de la Veritat, de Vós, i l’han trobada manifestada en la Vida, el Bé i la Bellesa, que són l’Essència de l’Harmonia del món. I si el món, l’Univers, el Tot, com Vulgueu anomenar-lo, és Harmonia, no és perquè sigui obra Vostra, sinó perquè sou Vós. Què hi fot aquí l’excrement del Diable i el Mal, no ho sé. I val a dir, que no crec que jugueu amb nosaltres com si fóssim animalons mig idiotes. Tanmateix, com sigui que sigui, hi ha unes forces, unes debilitats en la nostra pròpia naturalesa, que ens aboquen al Mal. Com comprendreu, no faré el ridícul davant Vostre tractant de treure una teoria de com això és possible. Sé que és una realitat, que el món s’erra perquè tendeix al Mal més que al Bé, a més a més, incomprensiblement essent el Bé el Bé. Suposo que l’arrogància, la vanitat, la ignorància i la megalomania són els Mals que s’oculten darrera de la lleialtat, la humilitat, el coneixement i la cooperació. Febleses de les virtuts, que es converteixen en defectes perniciosos i alhora tan silents com plaents.

La història ‘mítica’ ens ha llegat moments de grans extincions, com el diluvi universal, o en menor escala, Sodoma i Gomorra, però evidències de la Vostra destrucció del Mal. Ara, davant dels terribles esdeveniments que vivim: la destrucció absoluta de la Veritat, la ridiculització del Bé i l’aniquilació de la Vida, no hi ha dubte que l’amenaça contra la Humanitat és apocalíptica. Si no fóssiu el Bé, podria pensar que feu servir la raça dels Inferns per a una altra aniquilació de la indignitat humana, d’aquells que són el que no són, que creuen ser el que no són i volen creure’s Déus capaços d’enginyar una nova realitat. Més, però, m’inclino a pensar que els deixeu fer per a reconèixer els éssers humans dels només humans. No sé, és clar, si això és per tal de salvar els éssers humans; que en gran part, és per això que us escric. Salveu l’ésser humà! Sabeu de la grandor que és capaç, de la profunditat que pot abastar, de la creativitat que inunda el seu ésser quan és ple de Vós. No permeteu, almenys als éssers humans, viure l’horror que les Potestats dels Inferns han preparat com al més gran dels espectacles. Protegiu-los, encara que siguin ateus, blasfems o orgullosos, no sigueu meticulós amb ells, són éssers humans, per això, heu de protegir-los i emparar-los, perquè són Vós, i el seu Enemic és el vostre Enemic. No deixeu els seus cossos i les seves ànimes a l’abast dels monstres de l’Avern i d’Israel. Sense dubte estem a prop de l’Harmagedon, i sabent que la victòria només pot ser Vostra, bé que podeu deixar milers de milions d’humans a les estirps infernals com a botí. Tingueu compassió i empareu els pocs que, malgrat tot, us seran fidels, els que no renegaran de la dignitat de la vida i que defensaran la llibertat com al millor regal; un Vostre regal i, segons que crec i no m’erro, el més valorat, perquè la llibertat és l’esperit de l‘Harmonia, i l’esperit de l’Harmonia sou Vós.

Jo no sóc ningú, menys que ningú, no res, tanmateix, l’atreviment sempre ha estat la meva virtut i el meu defecte, per això, goso de preguntar-vos o proposar-vos, acceptant i tot, que el meu acte és inútil, ridícul i, fins i tot, sacríleg. Però, quan la veritat és sincera no fretura de protecció perquè no té por, i... com hauria de tenir por de Vós! Només qui ha fet el mal pot témer-vos; el qui l’ha rebutjat, sigui amb més o menys sort, sempre serà reconegut per la Vostra Suprema Saviesa. Fins i tot al mestre savi, li agrada el deixeble que innocent i ignorant, pregunta i proposa barbaritats; perquè malgrat tot la barbaritat li mena del cor i de la bona intenció.

Vist que l’Enemic es manifesta arreu, en els corruptes animals fantasmes que tiranitzen des del poder delegat pels Inferns, als assassins de bata blanca que obeeixen les ordres de Satanàs i Llucifer, sense altra consideració que parar la mà; passant pels que haurien de ser ‘àngels’, èmuls terrenals, els que vesteixen toga i són escurçons que s’amaguen rere la negror de la injustícia, l’autoritat i la corrupció, entre tants altres humans que han venut l’ànima als recaptadors dels Inferns, i els quals no dubto que seran recompensats per les Potestats Infernals tant com pel Vostre Poder Absolut. Deia, doncs, i excuseu el fet d’enfilar-me a la parra, que vist que l’Enemic es manifesta arreu, no creieu, Majestat, que demostrar-los que hi sou, podria reconvertir molts humans extraviats en éssers humans convençuts? No us demano que us presenteu, que d’acord amb la doctrina cristiana, bé que vàreu enviar el Vostre fill, Jesús, i ja vàreu veure quin tracte va rebre de part dels que avui esclavitzen els homes i sobretot els seus seguidors. Vós, sou qui heu de venjar-vos de les merdes de l’Infern, però no creieu que, com qui no vol la cosa, podíeu arreplegar les ànimes dels súbdits més destacats de l’Enemic i amb morts creatives i artístiques, perquè només l’Harmonia pot emanar de la Vostra essència, doncs, no creieu que si aquests pèrfids diables patissin morts sobtades i exemplars, contribuiríeu que, tants de borregos seduïts pels encanteris plaents dels Inferns, s’hi repensessin? Vós sabeu el joc, el combat o la guerra (cosa que dubto, perquè només podeu guanyar-la) que jugueu amb l’escòria Infernal, jo no puc saber ni un àtom de la immensitat de tot plegat, tanmateix, l’extinció directa de goril·les mascota amb l’exposició de documents comprometedors i que no es poden fer ocults, com la del seu amo – que pensar en un ésser tan tarat i malalt, només es pot fer si és directament fill seminal del mateix Satanàs; com el que teniu a la vostra prostituïda Església -, o el diable exterminador de Davos i la seva sacerdotessa negra, o el fill del mateix Mammó a BlackRock, aquest, per exemple, aixafat per una planxa de deu mil tones d’or, accidentalment, i que a la part de sobre s’hi llegís l’escrit: «Déu ofega, quan no escanya». Els espavilats ja ho sabríem entendre. I com millor que jo, Vós sabeu, no puc referir-vos la llista completa de tanta iniquitat, però goso afirmar que si davant de tanta MENTIDA, IGNOMÍNIA, PERVERSIÓ I CRIM, envieu senyals de la vostra presència, l’exèrcit dels éssers humans serà considerablement superior als esclaus humans de la raça dita superior i que és vinguda dels mateixos Inferns.

No m’estenc més ni robo un sospir més d’eternitat a la Vostra Magnificència i Perfecció, però com el deixeble innocent i ignorant diu barbaritats amb la més bona intenció, accepteu aquest prec, perquè la urgència de la salvació humana és real, i si bé el Vostre triomf és escrit, no creieu, Sagrada Virtut, que potser és hora de donar una oportunitat als ignorants, als imbècils, als mesells, tot mostrant-los el Vostre poder i fent-los així repensar-s'ho. No dubteu, que tot i així, orgullosos, covards i miserables molts d’ells, continuaran el recorregut fins a l’abraçada mortal amb la Bèstia, però almenys, hi aniran aquells que són, per ‘mèrits’, dignes dels Inferns.

Magnanimitat Absoluta, Coneixement, Veritat i Bé, salveu-nos, perquè només una paraula Vostra servirà per a guarir-nos. No ens abandoneu. Els humans no saben què fan, ignoren quina bèstia s’amaga darrere de les cortines. Sabeu que hi ha éssers humans més que dignes, quasi sants o sagrats, no permeteu que el Diable els danyi, protegiu-los i salveu-los, sigui amb una mort digna o amb l’alliberament. La nostra resistència és personal, la defensa de la llibertat i la dignitat; però això, als sequaços del Mal, no els immuta ni afecta. El Diable no pot entrar si no li obres la porta, però una vegada oberta, ja no el faràs marxar. Almenys, protegiu, no cal que els salveu, però protegiu-los; la seva dignitat s’ho mereix. No executeu els fills del Diable, si no ho voleu; però preserveu els darrers dels éssers humans, perquè ni la dignitat ni l’amor a la llibertat i a la vida, poden resistir la violència que els sequaços dels Diables faran per delegació, ja que els Diables no poden actuar directament als qui no els han obert la porta de l’ànima. Doneu-nos força i, sense que us ho prengueu malament, no creieu que ja és hora de donar un respir a la Humanitat?

No em vull estendre, però són tan grossos els mals! Els diables ja proclamen el NOM als antípodes, sense vergonya ni rubor, i arreu de la vella Europa els diables inoculen verins mortals ja a embarassades que perden els fills, i els abjectes i miserables dimoniets que usurpen els càrrecs polítics tenen preparada l’operació d’inocular amb el verí mortal la innocència infantil. Sense voler pecar de blasfem, guardeu-me’n!, no són els nens la més meravellosa de les vostres creacions? Permetreu que la Maldat que campa al seu aire arreu d’aquest purgatori, com creia el meu admirat Schopenhauer, acabi l’obra de destrucció de la innocència? Vós veieu l’atemptat contra la bellesa i la història que fan els degenerats islamistes a l’Iraq, bressol de les civilitzacions, no permeteu que el purgatori sigui una sala adjacent del més profund infern. Vós sabeu les pretensions orgiàstiques i horroroses que el vostre Enemic té en ment, que ni això pot evitar, la Immundícia!, per això, que la Vostra ira i la Vostra decepció no facin pagar als innocents els pecats dels pecadors. Al capdavall, com ens deixà dit Confuci: «On pot anar qui ha perdut la innocència?». Sigueu la guia dels guerrers i dels que donaran la darrera gota de sang en la lluita contra el Mal. Mai com fins ara – i sé que és el meu ignorant pensament – l’Home ha tingut tanta urgència i necessitat del seu Creador i Ànima.

Jesús, a la creu estant, prou que Us va demanar que no l’abandonéssiu. Ell era el Vostre fill, nosaltres què som? No res, pols que s’acumula per tornar-se a escampar. El Mal avui és molt poderós, té un exèrcit de morts-vivents, de retardats mentals, de deficients morals, d’escombraries hominoides, de fems institucionals, decidits a esborrar de la faç de la Terra qualsevol vestigi de dignitat humana i de llibertat. Sols no podrem assolir la victòria; potser se salvaran uns quants del desastre, tanmateix, no creieu que entre tanta immundícia humana, tot i això, hi ha encara veritables homes lliures i dignes? No són prou per a Vós els seus crits desesperats?

Un ésser humà que us cerca i que només vol la llibertat de volar cap a la Veritat.

Dit tot això,

Sigui la Vostra voluntat, que a ella ens plegarem, ja que cap Mal pot emanar de la Vostra Benedicció.

Amén.