Ni els simis que armats es creuen humans, ni els assassins de bata blanca que per vestir bata blanca es creuen intocables, ni els genocides i lladres dels governs que actuen d’acord amb els moviments de canell dels titellaires jueus, ni els egòlatres i espavilats ‘youtubers’, ens salvaran. Només la desobediència personal ens pot salvar.
Dels diferents estaments i institucions dels prostíbuls jueus arreu del planeta no hi ha res a esperar. Prou que veiem com el genocidi, l’hecatombe (sacrifici animal) a les Potestats Infernals, està essent seguit fil per randa per l’escòria que encapçala l’escrit. Tinguem present que els responsables cobren una bonificació per cadàver o malmès per vida. Certament, una imatge, una escena, una pel·lícula més aterridora no es pot inventar, perquè supera amb escreix l’Apocalipsi de sant Joan: els homes enverinant-se els uns als altres en una lluita sense companys, només amb enemics. La misèria humana és així, que per això, darrerament, penso moltes vegades si, ben mirat, ja no és hora de fet net. Els valors i les qualitats de la nostra espècie, diferents d’acord amb les característiques de les distintes races, són una riquesa immaterial incommensurable i que ens converteix en la criatura més extraordinària del planeta, ja que són els únics capaços de CREAR. Per això, veient la borregada mundial, els gossos pastors, miserables i puçosos, com també els pastors, que malgrat vestir com humans, són sacs d’escombraries que en lloc del llacet i nus de plàstic, lluen corbata; ho dubto. Arribats al punt que hem arribat, l’aniquilació de l’espècie ja no és una pèrdua. Com pot ser una pèrdua, l’extinció del que no té cap valor?
Les grans civilitzacions, l’oriental i l’occidental, estan fonamentades en l’ètica i la llibertat humana, així a la Xina com a Grècia. A la Xina sorgiren personatges mítics com Laozi i Confuci, i a Grècia, monstres de saviesa com Plató i Aristòtil. Les grans civilitzacions humanes han estat destruïdes per la contaminació i intoxicació ètica i esclavista dels jueus. La Xina de Mao exterminà la civilització xinesa. Ara, la CE i l’ONU estan exterminant la civilització grecollatina i cristiana. Qui són els exterminadors d’aquestes sobiranes cultures?... Us ho haig de dir?
Quines eren les dues cultures europees que capitanejaven la civilització cristiana a Europa a finals del segle XIX? França i Alemanya. La potència artística, ètica i intel·lectual d’aquests dues nacions, eclipsaven la resta, això no obstant, essent la guia i l’estímul per a tota la gran cultura europea. Què fou essencialment la I guerra mundial? L’enfrontament entre francesos i alemanys. Qui va intervenir perquè la guerra no acabés amb una pau sense vencedors ni vençuts, i convertí els dos anys finals de la guerra en una massacre insòlita? Els jueus. Què va passar després de la rendició d’Alemanya? Alemanya fou tractada com a país esclau per sempre i sotmesa als interessos jueus – cerqueu informació històrica real i veureu que el capital alemany a partir d’aleshores era exclusivament jueu, i els alemanys passaren per uns dels períodes més amargs de la seva història: els alemanys passant gana!!! - I França? França va deixar de ser el centre del món de la cultura i les arts. Els Estats Units, la corporació jueva de la FED, era convertida artificialment en la capital del món. França era l’eix de les arts, centre de filosofia i emblema del cinema. Tot plegat fou arreplegat pels braços plens de sang dels jueus. Als francesos se’ls havia robat l’orgull de tenir a la seva capital el centre del món: París. Als alemanys se’ls sotmetia per sempre. Si pensem en la pèrfida maldat i l’abjecció de l’escòria que mou el món, ens adonarem que després de l’intent frustrat de Hitler de cop d’estat, els jueus van veure en el futur Führer, la jugada mestra. La infiltració en el nazisme de l’escòria jueva és evidentíssima. Fins a quin punt Hitler era una titella, no ho puc assegurar, però exalçar les terribles veritats que exposava el dictador alemany els era perfecte. Hitler no podia guanyar mai una guerra contra el món, i això el mateix Hitler ho sabia. Havia aconseguit, deslligant-se de la Humiliació de Versalles - amb Edmond Rothschild d’amfitrió especial en el tractat de pau -, fer d’Alemanya una autèntica potència mundial ressorgida del no-res. Sabeu com ho va fer? Deslligant-se del nus estrangulador del comerç mundial. A Alemanya, el valor era el treball i no l’especulació, i les negociacions d’exportació i importació eren realitzades sense el sotmetiment al valor de Wall Street. Per això Alemanya va créixer com va créixer! Els jueus no hi podien viure del treball aliè! Davant d’aquesta situació, les serpents de l’Infern van anar escolant dins del règim els seus agents. Si no em falla la memòria, el pare de Klaus Schwab (jueu) era un capitost nazi. Al mateix temps, la indústria pesada era de capital jueu i la indústria química també. Si és cert que els jueus foren gasejats, els gasos eren fabricats pels mateixos jueus. No hi ha dubtes, per als historiadors escrupolosos d’avui, que Wall Street fou fonamental en el finançament militar a Hitler, ni que els Bush, Morgan i Harriman subministraven i garantien el petroli per a poder fer la guerra. L’objectiu jueu era la definitiva destrucció cultural d’Europa. I aquest en fou el resultat. No oblidem del pacte Molotov-von Ribbentrop i, curiosament, la invasió de Polònia que justificava la guerra, només atenyia a Hitler, i no pas a Stalin, que féu el mateix. Hi heu pensat? La revolució russa és, com l’americana i la francesa, una revolució jueva. Doncs, lògicament, no anirien pas contra la seva titella comunista. Havien de dividir radicalment Europa, assenyalar els alemanys (fou Baviera qui primer expulsà els Rothschild, abans de la revolució francesa) com a racistes, bàrbars i antisemites, i controlar les potències europees que havien necessitat del socors americà (FED) per a vèncer; mentre, no ho oblidem, Wall Street finançava Hitler. El Pla Marshall acabaria per sotmetre la sobirania de tots els països d’Europa occidental a l’interès jueu en el deute. I d’altra banda, els russos-jueus practicaven la política ideal per als jueus: extermini, repressió i pèrdua absoluta de llibertats i dignitat humanes. I ho aconseguiren. Una vegada controlats els països satèl·lits, els ha estat molt fàcil podrir l’ensenyament, sembrar d’ideologies imbècils el món i destruir l’essència d’un continent que fonamentava la seva riquesa en béns immaterials.
Si fins ara ho tenien tot controlat, ara, els jueus s’han adonat que amb un sigil·lós extermini massiu, l’esclavatge dels pobles d’Europa està a l’abast. I què els ha calgut? El de sempre: LA MENTIDA. No és en va que, en català, ‘jueu’ és sinònim de ‘fals, d’usurer, d’hipòcrita, de poc fiar...’. Potser ara comprendreu l’afecció de la classe política catalana, covarda, mesella i ridícula, pels jueus. Ells són per als catalans, el que els jueus són per a ells.
Tot això, i si voleu, una mica d’aquella manera, treu cap perquè no hi ha dissidència, almenys a la península ni a les Illes presó, una dissidència activa i efectiva com hi ha a Europa. Els moviments i les respostes socials a França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Austràlia, Canadà, Estats Units, Israel (on hi ha moltes víctimes també), aquí no les espereu. La manca de cultura, coneixement i saber dels imbècils polítics espanyols, sense valors, sense coratge i sense capacitats, essent les mateixes que els imbècils i criminals dels altres països d’Europa, no són però, el reflex del poble. Als hominoides hispànics que prostitueixen la dignitat de la política com a art - que així la reconeixia Aristòtil -, elegits per la voluntat i els interessos jueus, els creu la majoria de la població, d’una població acostumada a acatar les ordres i, sobretot, a no pensar mai per ella mateixa. És una qüestió de formació i cultura. I si ho voleu veure, comprovareu que la tradició intel·lectual dels primers països ha influït molt més en el poble que el que ha passat aquí. A França, pocs francesos no han llegit els seus grans escriptors i pensadors, a Anglaterra no hi ha un anglès que no conegui les obres de Shakespeare o Milton, a Itàlia, obviant el renaixement i la seva música, ningú desconeix qui fou Dante o Petrarca, i a Alemanya, a Alemanya, són massa els noms que hauríem d’escriure, en lletres, en filosofia o en ciència. Són pobles que tenen com a substrat una cultura, un coneixement de l’esperit crític. Aquí, m’agradaria saber quanta gent s’ha llegit el Quixot i fins a quin punt coneix els importantíssims artistes que hi han nascut i s’hi han fet, així en la pintura com en les lletres o ciències.
No conec quin és ‘l’estat’ de les xarxes en aquests països, però crec que el nivell deu ser infinitament més alt que la dissidència espanyola (i dic espanyola, perquè catalana, no sé si estic jo sol, després de la desaparició de Vogelfrei). L’espectacle de la dissidència és de vergonya d’altri. Si en algun moment ha aportat informació digna i fidedigna, ara semblen empescats en una lluita de destrucció, molt pròpia de la contrada, d’altra banda. S’ha arribat fins al punt que Juan Manuel de Prada, pel qual no simpatitzo, però que darrerament s’ha guanyat el meu total respecte, dóna una exhibició a la dissidència. Sense dubte el seu nivell i coeficient intel·lectual és incomparable al de la dissidència, no fotem!, però l’exhibició en un parell d’escrits, aniquila les hores de xerrameca d’egos vanitosos i ignorants, per poc escrupolosos amb les dades que aporten. Us recomano de llegir els dos darrers escrits de Juan Manuel de Prada a l’ABC, el darrer és molt bo, i amb un final que és de cirereta. https://www.abc.es/opinion/abci-juan-manuel-prada-fracaso-indisimulable-202108300013_noticia.html
La dissidència, com l’Alemanya de Hitler, està infiltrada per tot arreu. Cal ser molt rigorós i posar en suspens tot el que ens diuen i transmeten. Això no obstant, les informacions en les quals són altres, generalment científics o filòsofs, qui ens comenten quant a alguna situació o especulació, valen la pena. Però les dissertacions de pa sucat amb oli, sobretot ara que ja han perdut els papers tots, són vergonyoses, i molt probablement aquesta és la intenció: que al final, la gent els deixi d’escoltar. No hi ha dubte que tot el que es pot veure a Youtube - Jewtube, més correctament - no pot ser veritat, o respon als interessos dels seus amos. Tanmateix, Telegram, que ha pres el relleu, ara està infestat d’intoxicació. Al cap i a la fi, els nassos controlen tota la informació, i allò real que es pugui filtrar és escàs i moltes vegades incomplet. De tot plegat, hem de deduir que l’única manera de fer front a l’extinció de l’homo sapiens sapiens és amb la desobediència, amb la tossuderia de ser homo sapiens sapiens, de gaudir amb tot allò que ens fa més grans: sigui la música, les arts, les ciències, la meditació, la vida natural, l’espiritualitat o l’autoconeixement. Només quan els éssers humans ens puguem reconèixer amb una mirada pel carrer, aleshores hi haurà una veritable dissidència. L’única manera de vèncer les hosts de l’Infern és no deixar-los que ens vencin. Com més siguem els qui resistim al Mal, el Bé serà més gran. I no podem oblidar mai que l’Amor mou el món. L’Amor ens preservarà a nosaltres; i si l’Amor és entre nosaltres, ens preservarà a tots. La massa crítica, com n’hi en diuen els ‘experts’, és la clau. Les manifestacions no serveixen per a res, més enllà de poder atraure l’atenció dels despistats. La violència només ha de ser exercida quan l’obtenció de la victòria és segura; d’altra manera, t’esbudellaran. La massa crítica, unida en la crítica i en la cooperació, en el sacrifici mutu i la defensa mútua, serà el primer senyal de victòria. Però per això, cal començar per a determinació irrevocable a DESOBEIR.
DESOBEIR AMB RAÓ ÉS SENYAL D’INTEL·LIGÈNCIA.
DESOBEIR AMB PACIÈNCIA ÉS SENYAL DE RESISTÈNCIA.
DESOBEIR AMB PERSISTÈNCIA ÉS SENYAL DE DECISIÓ.
DESOBEIR AMB DECISIÓ ÉS EL CAMÍ ENVERS LA VICTÒRIA.
NOMÉS POT SER ESCLAU QUI TEM LA MORT.
P.S. Us remeto a la traducció escrita de Belén Calvo, per a ‘Adoración y liberación’, del discurs de Monsenyor Viganò que vaig recomanar en «La comandant jueva khàsara del NOM europeu», en aquest enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada