EN TEMPS DE CALMA

Si a Ucraïna, els manifestants ataquen amb fruïció els gossos del terror, les bandes de sicaris uniformats com si fossin policies; i a Suïssa, els ofereixen flors (no hi pot haver una imbecil·litat més grossa que una ofrena com aquesta: No doneu perles als porcs) i, lògicament, són ruixats amb mànegues d’aigua a pressió; mentre això passa, en altres indrets s’hi viu una tensa calma, una retirada de la influència de la IMMENSA MENTIDA, que és il·lustrada molt bé per la desfeta electoral d’Abyecto Fernández, el genocida argentí, i la immediata desaparició de la mortaldat i amenaça de la IMMENSA MENTIDA. I així va el món: de pet cap al penya-segat.

Mentrestant, a l’Alguer, excasa nostra, la pallassada jurídicoindependentista, un espectacle tan ridícul i banal com esgotador i insuportable, contínua; i en l’acte actual de la peça teatral d’un anònim nas desconegut, ara han detingut un insecte de l’urinari més corrupte i pestilent del món, d’acord amb les ordres de detenció d’un prevaricador ‘cum laude’ i, de passada, l’artista de la judicatura còmica més famós de la vella Europa, el Gran Llarena; però l’expresident o president abstracte de l’eterna república catalana dels vuit segons, gràcies a la impunitat dels insectes de l’urinari NOM, ha estat posat en llibertat, i morrió ben calçat, amb tota la colla de farsants i artistes de vodevil al costat, ha manifestat el nou ridícul d’Espanya. Veiem la palla en els ulls dels altres i no veiem la biga en els nostres o, si ho voleu així, ‘cap geperut es veu la gepa’. No res, un altre acte avorrit i absurd que servirà per alterar l’estat anímic dels d’aquí i el dels energúmens d’allà, i aconseguirà de fer oblidar la màgica desaparició del terrible efecte de la IMMENSA MENTIDA - sempre segons les fons oficials -, i passar d’una fase a una altra, de manera suau i sense que la gent en sigui conscient.

La dissonància cognitiva de l’espècie humana en els països desenvolupats és bestial; no hi ha cap altra paraula més explícita. De fet, els assassins parlen paternalment a les víctimes, i les víctimes els obeeixen i se sotmeten dòcilment al paternalisme que els vol sotmetre i aniquilar. Avui he vist que un nou best-seller s’ha obert camí de trencagels en el món editorial, suposo que per mèrits literaris, és clar. Es tracta d’un llibre denúncia de la màfia farmacèutica i dels seus crims. No n’hi faré propaganda. El cas és que, com l’altre best-seller de Naomi Klein, que féu furor anys enrere, els ‘amos’ mostren la presó que dirigeixen i com es comporten els presoners, perquè la gent accepti la seva condició. El grau de desori intel·lectual del món és insòlit en tota la història, perquè que enmig d’una pandèmia inventada i una vaccinació verinosa universal en marxa, tinguin la poca vergonya de publicar un llibre que – suposo – descriu els crims infames de la farmàfia, demostra fins a quin punt el ramat de bens està domesticat. A mi, aquests escriptors que semblen més actors que fan d’escriptor, que escriptors, em fan molta ràbia, no hi puc fer més. Al capdavall, no són més que titelles afortunades per la decisió dels amos de fer-los rics contant el que els amos volen que contin. I amb aquesta subtil estratagema, els bens babaus es diuen: «Com ens ho podrien dir d’aquesta manera tan escandalosa! Aleshores, no pot ser veritat», o «Ves, quines coses que conta el llibre!». I després, cadascú als seus assumptes. Això sí, tothom haurà llegit el llibre en qüestió i dirà el que diu tothom: que quines coses!, que on anem! que ves, al capdavall, qui té la paella pel mànec?... I així anar fent i criant pèl. Ara la gent té a disposició una altra demostració criminal, que llegiran, i que molt difícilment relacionaran amb l’actualitat, i després mantindran el llibre en la memòria perquè quan la realitat prefabricada es manifesti, ells estiguin on han de ser, obedients i satisfets de saber la veritat de les coses que els diuen els llibres com aquest i les fonts d’informació televisiva.

I conclouré, perquè avui, han aconseguit que escriure i reflexionar siguin activitats absolutament inútils. Perquè escriure sigui útil i pensar també, cal que hi hagi lectors i gent capaç de reflexionar sobre les reflexions, però com sigui que avui els multimèdia són superiors als escrits perquè els primers ens descriuen l’absoluta veritat, ja no cal escoltar reflexions que, per als abduïts, no són reflexions, sinó conspiracions d’envejosos i desqueferats, apart de molt de viu.

Heu vist les imatges de les entrompades (o ‘botellots’, segons el mitjà) del primer dia de les festes de la Mercè a Barcelona? Cal afegir algun comentari? Tota la munió de borratxos (lamento escriure-ho així, però, què és qui surt només per a emborratxar-se?) que omplia les places era tot gent jove... Els heu vist durant la IMMENSA MENTIDA? Estaven tots amb morrió, tancats a casa i submisos com gossos. No hi ha hagut cap manifestació juvenil, com la de les entrompades, durant dos anys! Necessiteu més explicacions? Alguns d’ells, fins i tot, llegiran el llibre que esmentava més amunt i participaran en les patètiques enganyifes de les manifestacions contra el canvi climàtic, abans, recordem-ho, escalfament global; però com sigui que no sabem si s’escalfa o es refreda, li fotem canvi climàtic i tots contents.

Quan ens diuen que aquesta és la joventut més preparada de la història, ens ho diuen perquè és la joventut que els permetrà d’implantar la tirania mundial sense la més lleugera oposició, i de ben segur, que amb la col·laboració de tota aquesta joventut moderna, preparadíssima, inclusiva, pansexual, tolerant, humanitària, i tan solidària com voluntària. Per això es trobaven en una plaça pública, en l’àgora, com els grecs clàssics, per a compartir ampolles i disbarats, missatges i vídeos i fer passar la nit com sigui; com si fos, en ella mateixa, un càstig. I és evident que no parlo de tota la joventut, que per a la meva sort, tinc dos fills que són joves i que no han estat mai inclinats a aquestes pràctiques de ‘des-relació’ humana. Tanmateix, la immensa majoria, com la immensa mentida, estan impregnats del més subtil i pèrfid verí del món: l’alè jueu, que és una mescla de sofre, mentida i distracció, que condueix sempre a la destrucció. La destrucció: llur orgasme.

I d’altra banda, a la Casa de les Meretrius de sant Jaume, la ‘cosa’ dels jueus aïllava la plaça del món perquè els seus vòmits no esquitxessin la gent que tanques enrere li cridaven com l’estimaven i que de fort l’abraçaran, si tenia el valor de personar-se’ls-hi. Em penso que no hi ha anat, ha vomitat la immundícia que li han escrit els nassos i, tot seguit, amb aquella rialla d’estúpida serp verinosa, haurà anat a asseure’s a la falda del jueu que li ha resolt la vida a mesura que ella destruïa els barcelonins i acabava amb la màgia i la personalitat de la ciutat.

ÉS MOLT DURA LA CALMA

EN UN VAIXELL SENSE TIMÓ,

ENTRE MEUQUES DE BAIXA ESTOFA,

‘PRINCESOS’ DE CLAVEGUERA

I

MISERABLES PIDOLAIRES

DELS ABJECTES FAVORS HEBREUS.

ÉS MOLT DURA LA CALMA.

LA TEMPESTA ÉS L’HORA DE LA VERITAT,

DELS VALENTS I DELS COVARDS,

I S’ACOSTA, SÍ, JA ES VEU A PROP,

PER DAMUNT DELS CAPS BELADORS

QUE S’AMUNIONEN A L’ESCORXADOR.