BORBÒNIA, LA CORRUPCIÓ EUROPEA I EL CANVI CLIMÀTIC

En el cortijo medieval dels Borbons, el tirà ha aconseguit que els seus (Vox) tinguin presència, així en els mitjans de comunicació com en les institucions. El partit feixista que lidera el rei d’Espanya ha assolit més de cinquanta diputats, gràcies a la inestimable col·laboració dels lacais i mesells del rei, la casta que viu del treball de tots els ciutadans del cortijo des de 1713. Així, la podrida premsa del país ha fet la gara-gara als feixistes des del moment que el partit no tenia encara cap representació, fins i tot, la televisió pública ‘catanyola’ s’ha fartat de convidar l’Ortega Smith als seus programes per veure-li destil·lar el menysteniment envers qualsevol consideració pels rivals polítics i l’odi connatural a tot feixista. D’altra banda, els amics i gossets predilectes del tirà, la prevaricadora, corrupta, teledirigida i nefasta colla de togats, ha gaudit del privilegi d’estar tothora escalfada per l’alè de llibertat i respecte a les condicions de dignitat humanes que era emanada de l’acusació popular, exercida pels feixistes, en un tribunal feixista, dirigit tot, pel tirà espanyol des de la Zarzuela, l’únic òrgan de poder del cortijo que saqueja la ‘família’: els Corleone made in Spain.

Ara que el ninotet del tirà i de Soros ha de ser convalidat com a president, sí, convalidat, perquè serà president perquè el que no hi pot haver de cap de les maneres, són noves eleccions. Així que, o ERC accepta un govern ‘progressista’ (no rieu, no, que és seriós: PSOE, Podemas i ERC són l’essència del progressisme. PSOE, els de l’ERO, la corrupció sistèmica on han posat el nas i el terrorisme d’Estat; Podemas, els de la torre en una urbanització ‘in’, els que només són autodeterministes amb el Sàhara i els que bavegen com nens que treuen les dents amb el fet de tocar poder -si ja han guanyat una meravellosa casa, què deu ser allò que l’amo del cortijo els pot prometre mitjançant els lacais i mesells dels bancs, l‘altra pota del sindicat del crim-; i ERC, els aspirants a pujolistes, que estan disposats a tot per vendre Catalunya i posar-la al seu servei, que per això hi envien l’unionista Rufián, a fer d’agent doble, o sigui, doblement miserable, ja que es pot ser agent doble en l’espionatge, la qual cosa ja va com en la definició d’espia; però per a desgràcia de Rufián, un polític no ho pot fer això, i a Catalunya... si en tenim de víctimes de l’autoodi, de traïdors i de santiviles! I no oblidem els ‘Junts pel que faci falta’, que amb bones intencions s’han mogut, però no s’han adonat de la perfídia i roïnesa del tirà del cortijo, que tement la revolta dels burgesos catalans, abans tan amants del besamans a l’autòcrata, rei i senyor dels xantatges i les amenaces, i avui, enfrontats per la defensa de la llibertat (‘llibertat’ dels seus súbdits de merda, que pensa Felipe VI, com ho va deixar clar en el seu discurs d’amo, amb l’elogi als gossos que li vigilen el ramat); sí, la llibertat de Catalunya, perduda quan el genocida Felipe V assolà tot el regne d’Aragó. Amb aquests del ‘Junts...’ s’havia de jugar amb compte, que són els que tenen més poder real, perquè són els que mouen els calés. Per això, el tirà ha activat els seus togats perquè avisin la delegació catalana que la presó és molt a prop. Així han amenaçat la Laura Borràs, creieu-vos-ho, a 12 anys de presó per unes irregularitats que ja s’encarregaran d’arranjar-les des del CNI (els de l’atemptat del 17 d’agost) i el ministeri de l’interior (el que dirigeix el jutge torturador). En unes altres paraules, a la Laura Borràs, el Don Vito del tron espanyol, li ha dit clarament: «Si nos tocas las pelotas, 12 años de prisión’. I segur que li ha fet veure la sentència, pendent de data i de signatura, només. La Laura ho té cru, i ha de mirar-s’ho molt bé, que la Montserrat Bassa té una condemna de 12 anys, i les seves companyes recluses condemnades per un parell d’assassinats, només 11. Això és el règim del cortijo dels Borbons, que es reconegut com España.

*

Quant a la Corrupció Europa, avui ja tenim en les seves funcions els quatre genets de l’apocalipsi. Al Parlament Europeu, el periodista dels mass-media, premiat pel seu tarannà, ja que coneixement del que té davant, cap ni un. Només de veure la seva inacció i posat estúpid davant de l’elecció, sí, l’elecció dels representants catalans, n’hi ha prou. L’home ha hagut, com quan era periodista i preguntava als amos si podia publicar el que sabia, de consultar-ho als òrgans jurídics de la Corrupció Europea. L’advocat ha dit que hi tenen tot el dret (no cal ser advocat per saber que si guanyes l’escó en unes eleccions, l’escó et correspon. Només en cas de delicte comú i amb sentència ferma es pot posar en dubte la legitimitat de l’escó. Però les eminències europees, això no ho saben; ho han de consultar als amos, vejam si l’espifien i en surten cul-cagats).

A la Corrupció Europea hi han posat com a successora de la princesa d’Astúries, per alguns, el borratxo nazi, una senyora baixeta i bufona, que ja ha dit que la qüestió de Catalunya és un assumpte intern, és a dir, que la Corrupció Europea no interferirà les intencions del tirà, ni garantirà els principis fonamentals que són els drets civils i polítics dels ciutadans d’una regió que ha vist com han estat vulnerats, durant un judici ‘executat’ pels ‘gossets togats’ del ‘tirà’, tots els drets que garanteixen una defensa justa i la seguretat que qualsevol interpretació de la llei serà sempre en benefici de l’acusat. Potser aquesta senyora, que ha de ser molt obedient i alhora ser exigent amb les exigències exigides envers els seus subalterns, que això funciona així, com en els òrgans directrius piramidals de tota organització mafiosa, doncs, potser aquesta senyora no llegeix els diaris ni la informen els seus ajudants, o potser, sí que els llegeix i la informen, però ella parla amb els amos de Basilea, la seu del BIS, on rep l’ordre de permetre al tirà de Borbònia de fer la seva, que fer interpretacions arbitràries de les lleis i dels procediments judicials val, si es tracta de salvar un mercat de 47 milions de persones, per més que estiguin arruïnades. Al capdavall, com més misèria, i prou que ho sap el BIS i la Corrupció Europea, més sotmetiment i, amb una mica més de sotmetiment, fer esclaus dels ciutadans és cosa de temps. Per això, la senyora protesta contra la repressió de les minories a la Xina, que està com una mica lluny, però a Europa, com hi podria haver injustícia? Ho veiem amb Catalunya, en l’estabilitat de França, en com de contents que estan els agricultors alemanys, en Julian Assange i com l’ha defensat la Corrupció Europea en tot moment, en la integritat moral i ètica de la Corona anglesa i el príncep Andrew, l’amic del pedòfil, proxeneta, multimilionari sense feina coneguda, al qual visitava a Nova York, perquè eren amics, bons amics...

Al Banc Central Europeu, hi han posat la terrorista número u del món, l’activista més eficient i amb menys escrúpols de la banda criminal del BIS. La Christine Lagarde, l’amiga de Bernard Tapie, el mafiós marsellès, al qual lliurà uns quants milions de la recaptació feta als ciutadans francesos (S’ha d’ajudar els necessitats, carai!). Una dona que ha pujat com l’escuma, que ha enfonsat les economies sud-americanes per dècades i ha provocat violència i morts, tots ells, de la seva inexcusable responsabilitat. Doncs aquesta mesella del BIS, la gosseta dels comptes, l’esquiroleta que colga avellanes, la marabunta que assola pobles, aquesta terrorista, durà les brides del BCE. Que Déu us agafi a tots confessats! Heu vist què passa a Bolívia, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, Xile, Uruguai, Perú, Equador, i aviat Argentina, entre altres? Doncs, comenceu a fer-vos a la idea. Aquesta és la seva missió. I no dubteu, que la sang que corre per les seves mans, no se l’eixuga, la llepa. És el que té la perversió i la porfídia, deshumanitzen. ‘Això’ dirigeix els vostres comptes al servei del BIS. Després d’ella, Europa serà un desert, sense llibertat, sense poder, sense il·lusió i sense esperança. Una meravellosa presó amb cinc-cents milions d’esclaus.

I finalment, el president del Consell, Charles Michelle, que poc el conec, per bé que sempre ha semblat que defensava la divisió de poders, sobretot en el cas Puigdemont, això no obstant, sempre li he trobat a faltar una mica més de convicció i energia, l’he vist com si algú des del darrere li hagués de fer dir les coses. Malauradament, la desconfiança amb tot el que vingui de la sucursal de la banda criminal del BIS, m’empeny a desconfiar d’ell, perquè si ha arribat al Consell, com un Tusk qualsevol, serà pels serveis prestats, que en aquestes instàncies de poder, i més, en una organització criminal de caràcter piramidal, has d’haver estat molt obedient i haver pensat poc pel teu compte, que això l’escòria asquenazita, ho sap des de temps immemorials.

Per concloure l’apartat de la Confederació Tirànica Europea del BIS, la senyora presidenta de la Corrupció Europea, ja ha dit que cal lluitar contra el canvi climàtic. Les ordres són les ordres, i el BIS té molt d’interès a promoure la contaminació del planeta i el terror al canvi climàtic, tant d’interès, com per a recaptar impostos i fons per al manteniment del reciclatge i induir els comportaments dels ciutadans (per a ells esclaus, sense drets ni consideració) en el seu benefici.

*

Quant a la cimera del canvi climàtic, què podem dir? No entraré a considerar la Greta i les ximpleries d’una nena de setze anys, considerada pels pallassos que fan periodisme com a activista mediambiental, i que ha sortit de ningú no sap on (o sí?), per advertir la humanitat sencera del risc en què es troba. La il·luminada ha aparegut, com anys enrere ho feien les verges. Només de rumiar una mica, una ment endreçada entén que hi ha algú que té un interès molt especial a donar veu a una nena de setze anys. Ni els científics més afamats, ni els més venuts, ni els més crítics, ni els filòsofs i sociòlegs més afamats, ni els més venuts, ni els més crítics, estan per damunt d’una nena que ho sap tot. Fins es comenta que li donaran el premi Nobel de la Pau (avui, uns premis que són una tifa amb què es premia la mediocritat i el servei). Sorprèn, com a poc, que en una societat on per escombrar els carrers es demana un curs d’escombriaire d’almenys cinc-centes hores o la convalidació d’un títol de grau amb un màster de lliure elecció, una nena guiada i tutelada per una esbirro de Georges Soros (es pot veure en totes les fotografies de la il·luminada ‘navegant’) ens expliqui a tots els humans el greu perill en què estem. I mentrestant, la seva mare ha fet els seus primers calerons amb la publicació d’un llibre, que val a dir que és l’estratègia dels criminals del BIS per justificar legalment i amagar financerament la compra de voluntats i serveis.

Però el món és així, i tenim una colla de ganàpies contents d’anar amunt i avall del planeta a menjar delicatessen locals per dir una sèrie de ximpleries que no se sostenen des de cap punt de vista i no se les creuen ni ells. Cap d’ells, fixeu-vos-hi, posa el dit a la nafra. Ningú no toca els interessos multinacionals, això és pecat! Ja m’estranya que no hagin acusat el tabac de provocar el canvi climàtic i els fumadors de terroristes, sobretot vist que ja ens han catalogat en el seu esquema de la bona ciutadania, en el grau més baix, com a possibles assassins per enverinar la salut dels altres. Avions, cotxes, indústria, mutacions genètiques, additius alimentaris, toxicitat farmacològica, contaminació de la producció agrícola, devastacions forestals, etcètera, això no té res a veure amb la contaminació i el canvi climàtic. Així doncs, segons la Greta i els seus abduïts seguidors, reciclem-ho tot per a no contaminar amb els productes contaminats que ens ofereixen les multinacionals i, ara a més a més, contribuïm amb un nou impost per salvar el planeta i així les nostres vides. A més d’esclaus, hem de treure la merda dels amos. Que cadascú ho rumiï.

Jo fa molt de temps que no segueixo l’adoctrinament del reciclatge. Si omplíssim d’escombraries el món, farien més servei que obeint els interessos d’uns espavilats que a més a més amb el nostre reciclatge fan fortuna. I per prova del que dic, hi ha denúncies per robatori fetes per les empreses de reciclatge contra gent que ha buidat els seus contenidors. No oblidem que són empreses privades que fan negoci de les deixalles, de les deixalles que ens lliuren altres empreses privades. Nosaltres els fem el joc. Les escombraries s’han de cremar, sempre. Així, us asseguro que tindríem un comportament més responsable. Però als nens se’ls ensinistra en la enganyifa. Ara vénen els reis! I tots contents de tenir uns contenidors plens de brossa, que fan mala olor, que ocupen un espai que fan inútil, que comporten un servei de recollida i neteja que contamina, que... Sort que almenys serveixen per a fer barricades. Al capdavall, de tot el dolent sempre s’hi pot treure alguna cosa de bé.

Així doncs, esperarem amb ànsia l’arribada de la ‘Popeye, el mariner sóc’, que exhibint les seves trenes ens arengarà i amb les mans i les paraules ens estirarà les orelles per ser uns contaminadors canviadors del clima, uns éssers dolents i inconscients, que fins i tot ha de venir una nena a explicar-nos el mal que fem amb la nostra irresponsabilitat i no volent pagar al senyor Soros, com a representant de la banda criminal, els diners necessaris per corregir aquesta destrucció del nostre hàbitat. El senyor Soros fa el que pot donant tots els seus cabals, sense cap interès, pel bé de tots nosaltres, el sant baró!, però no pot fer-se càrrec de tot. Després de treballar com un burro durant 48 hores al dia, ha fet una fortuna que vol invertir a fer feliç la gent, i com li ho paguem, no volent contribuir a la seva filantròpica causa! Com podeu ser tan desagraïts, ens dirà. Però no, no esmentarà el seu amo... pobra noia! Si algun dia té seny i sap el que li han fet: o se suïcida o mata els seus pares. Mentrestant, la tindrem passejant per Madrid i explicant acudits i beneiteries en unes conferències interessantíssimes que tots els pallassos de la premsa lloaran i hi reconeixeran la saviesa d’una noia tan jove i tan espavilada, generosa i valenta, que contra els poders del món (no rieu, no) vol salvar-nos a tots. És la nova Jesucrista, sí, encara que, malauradament venuda als comerciants del temple, el BIS.

I per acabar de reblar-ho, el tirà espanyol vol que la seva filleta, la princeseta que parla català (tothom té un defecte) sigui la partenaire de la Greta; les dues redemptores aplegades! Fins i tot, és molt probable que en el cel vegem sortir els àngels tocant les trompetes en senyal de pau, d’alegria i benestar!

Espanya ha demostrat que es pot tornar al passat, que l’Edat Mitjana pot ser eterna.

La Corrupció Europea ha demostrat que els seus límits són inimaginables, sempre poden anar més enllà.

El canvi climàtic ha demostrat que cal pagar per tota l’escombraria que ens ofereixen generosament els amos, i que hem d’amagar-los les deixalles; ja que els ofèn molt de veure la misèria que ells malden tothora per erradicar.

Podeu ser tan cínics per voler un món millor?