COMPTE AMB E.R.C. !

Després de la resolució del Tribunal de Justícia Europeu no té cap sentit que ERC estigui pendent dels socialistes (no oblidem que el socialisme és el falangisme espanyol en estat pur, des de Suresnes; com va reconèixer Carmen Calvo en la defensa de José Antonio Primo de Rivera, al qual condemnaren a mort, per conspirador i rebel·lió militar els republicans i els socialistes de veritat). Els socialistes actuals, si no fossin pur règim del 78, o sigui, el postfranquisme, o sigui, la dictadura monàrquica dels Borbons, haurien deixat en llibertat Oriol Junqueras, seguint les recomanacions de l’Alt Tribunal de Justícia Europeu, un Tribunal, que mal que pesi a tots els feixistes espanyols, està per damunt de qualsevol altre Tribunal de qualsevol país europeu. Tanmateix, Espanya no l’ha alliberat, ni ho farà.

No hi pot haver cap negociació per afavorir el govern d’Espanya que no passi per la llibertat dels presos venjats per la Justícia del Rei d’Espanya, cap negociació que no passi per la llibertat immediata de tots els presos i la convocatòria d’un referèndum d’independència, el qual, val a dir-ho, hauria de comptar amb la supervisió de la Comunitat Europea. Qualsevol altra negociació i acord és la venda de Catalunya, una venda que els d’ERC fa molt de temps que cerquen en les seves mal dissimulades ànsies de fer un pujolisme del segle XXI.

No em desdic de l’afirmació que Oriol Junqueras era el submarí que havia de portar el MHP Puigdemont a la presó. L’Oriol no pot justificar l’abandonament de l’estratègia de l’exili, ni que MAI no hagi demanat més que per ell i els seus. Sincerament, no em sap gens de greu que Junqueras i Romeva siguin a presó, tot i sabent que hi són de manera injusta, però és clar que si ells treballen per al rei i Espanya, poc me n’ha de saber! L’estratègia espanyola ha fracassat perquè el MHP Puigdemont ha jugat molt bé les cartes dins de la més rigorosa legalitat. Espanya confiava que Junqueras seria l’ham que portaria el president de Catalunya - prohibit per Espanya, contra la voluntat dels catalans -, a les masmorres. Espanya confiava que els suborns (reconeguts per l’exministre d’exteriors Margallo), els premis (les princesetes europees guardonades pel rei) i l’acció ‘democràtica’ i defensora de la ‘democràcia consolidada’ de la ridícula España Global del cuc José Borrel, serien prou per convèncer els jutges europeus que la justícia espanyola no era franquista, quan tots els jutges de les altes instàncies espanyoles són hereus del règim dictatorial (només se’ls ha de veure: l’autoritat despòtica, la ironia i els menysteniment, la superioritat orgullosa de la seva immune iniquitat...), però la cosa no ha anat així, perquè a Europa hi ha un sentit molt pregon dels principis fonamentals de la llibertat individual i col·lectiva, encara que no sigui per a tirar coets en l’àmbit polític; un fet que sense dubte és inexistent a Espanya, on la tirania del rei imposa i sotmet els seus súbdits, que mesells i acovardits davant de la impunitat i perversitat de la monarquia, calla i atorga. Així doncs, suposo que Espanya confiava que Junqueras fos – després de la sentència – qui fes que Europa lliurés en Puigdemont i en Comín als botxins espanyols del Tribunal Suprem. Una vegada engarjolats els ‘sanguinaris colpistes’ que han amenaçat ‘tots els espanyols’ de sotmetre’ls a la seva ‘iniqua tirania’ de la llibertat, el rei donaria les ordres perquè amb qualsevol excusa els traïdors Junqueras i Romeva, quedessin en llibertat i se’ls pagués el gran servei fet a Espanya.

Si això fos poc, podem comptar per a afermar-ho amb l’indefinible Roger Torrent, que fou el primer a desautoritzar el president de la Generalitat, i a traïció, es negà a exigir la investidura del president dels catalans; ja que ells tenen el pujolet del segle XXI, que ha de ser el seu substitut per a bé d’Espanya, del Rei i de la colònia. Aquesta ha estat la contribució del menyspreable president del parlament de Catalunya, que no diu més mentides perquè no parla més. Segons com ve el vent, garla. Tanmateix, ha demostrat per activa, per passiva i en el vell aorist, que l’autonomisme monàrquic és el seu somni humit, econòmicament i política. No s’ha de ser ni expert en política ni un visionari, per comprovar que Torrent ha fet mans i mànigues per actuar insistentment contra el president legítim de Catalunya. I qui actua insistentment contra el president de Catalunya, elegit per sufragi universal entre els catalans, no és més que un súbdit del monarca espanyol.

I podem afegir-hi, l’inefable Pedro Aragonès, l’home que no el treuen de la cadira ni amb oli, ni amb aigua calenta, ni amb cap invent inventat per l’espècie humana, i l’homenet dirigeix les finances catalanes a les ordres de Madrid, així si és nomenat pel vicepresident Junqueras, com pels colpistes del 155 o amb el nou govern de Joaquim Torra. En Pedrito allà està, i ara ens ha presentat un projecte de privatitzacions que ell sap perfectament que deixarien els òrgans de govern i les institucions catalanes sotmeses al capital de l’Íbex-35, i així sotmetrà Catalunya a les elits castellanes i als venuts castellanistes del nostre país, amb la qual cosa, ell s’assegurarà el pa per a unes quantes dècades i convertirà Catalunya definitivament en una autonomia comparable amb la d’Astúries o La Rioja.

Tal com estan les coses, ERC és la gran amenaça per a Catalunya, molt més perillosa que el sadisme del rei d’Espanya i tota la colla que li fa la cleca.

No hi ha altra negociació possible que asseure’s a parlar de com es gestiona el referèndum, tanmateix, això només és possible després de l’alliberament dels presos (llevat de Junqueras i Romeva, tots els altres haurien de ser indiscutiblement en llibertat, i cal dir expressament que no són, almenys a parer meu, en absolut uns traïdors, si no que han maldat per donar al poble de Catalunya el govern que els demanaven i s’han vist sorpresos pels dobles jocs que ha fet la direcció d’ERC, teledirigida des del CNI). I val a dir, que alguna cosa semblant han fet amb les CUP, que cada volta semblen més uns revolucionaris de pa sucat amb oli. Des de la sortida de la direcció del David Fernández i companyia, el tarannà dels antisistema, ha decaigut i s’han perdut en un joc sense substància ni oportunitat.

No s’ha de ser una eminència en l’estratègia política, perquè això s’aprèn a P3 de política, que de cap de les maneres has de donar un salvavides al tirà, quan aquest s’ofega. La governabilitat d’Espanya és un problema dels multicolors partits feixistes espanyols, no dels catalans, que som els que els patim. A Catalunya no li ha de procurar cap interès el prestigi d’Espanya, si va a unes noves eleccions per a repetir la mateixa cançoneta d’ara a sis mesos, ni si hi ha un pacte del règim del 78 i el franquisme de PP-PSOE, sota les ordres de l’Íbex-35 i el capo dels capos, ni si en unes noves eleccions a Espanya triomfa el feixisme de VOX. Val a dir, que en aquesta darrera possibilitat, els escèptics comprovarien el grau d’alegria que es viuria a Espanya, tots cofois i enorgullits de la dimensió ‘democràtica consolidada i orgànica’ del règim feixista del rei d’Espanya. Veuríem com els amants del difunt dictador, cantaven les lloances a la fi de la llibertat individual i col·lectiva, als assassinats i tortures dels fills dels assassins i torturadors de la dictadura, i de com la justícia, per fi, es posava al servei exclusiu de la voluntat del tirà, sense haver de dissimular i fer teatre per inculpar innocents i, arribat el cas, privar-los de llibertat o executar-los.

Europa ha deixat clar que Espanya viola el principi fonamental de tot estat de dret: la presumpció d’innocència, la garantia d’un judici just, la inculpació per delictes perseguits per la llei i no per la voluntat dels gossets de l’amo, així com la seguretat jurídica d’un procés just, sense que el tribunal sigui jutge i part, com ho ha estat aquesta comèdia tràgica que han representat els criminals del Tribunal Suprem (la prevaricació és el delicte més greu que pot cometre un jutge, i sostinc i sostindré sempre que el jutge que ha comès prevaricació, ha de ser executat. Sobre això, hi ha raons suficients i comprovables de la necessitat per a garantia d’una justícia ètica, però no és aquí on ho haig de desenvolupar. Aquesta és tasca per a un llibre).

Per tot plegat, cal concloure que qualsevol negociació amb els torturadors (la presó injusta és una classe de tortura. I no hi compteu només els presos coneguts, sinó compteu també amb la gent dels CDR que han vist l’acarnissament d’aquests criminals que van uniformats amb togues). No hi ha res de què parlar. S’ha demostrat que jutges imparcials, que no són part, que es limiten a estudiar els casos d’acord amb les proves i les argumentacions, han decretat la VIOLENTA INJUSTÍCIA DELS JUTGES ESPANYOLS (hauríem de dir del rei d’Espanya, ja que els jutges són uns ninotets que el rei alimenta, com Franco ho feia amb els seus jutges i amb els assassins dels cossos repressius. No oblidem que els Rajoy són tots funcionaris de l’Estat gràcies al favor que el papà-jutge dels Rajoy féu al dictador. I fixeu-vos que un favor al tirà pot acabar fent que el fillet estimat del traïdor de la seva responsabilitat ètica, del prevaricador, acabi essent president de govern, malgrat que abans hagi demostrat la més absoluta de les incapacitats polítiques i intel·lectuals per dirigir i responsabilitzar-se de cap gestió. Fem memòria i recordem els hilillos de plastilina de l’’Immanuel Kant’ espanyol).

SI ERC PACTA AMB ELS SOCIALISTES, ELS CATALANS HEM DE SABER QUE LA TRAÏCIÓ A CATALUNYA JA HA ESTAT SIGNADA.

Com a català, tant me fa d’on sigui el meu veí, si treballem braç amb braç per la dignitat del meu país. Com a català, n’estic fart d’haver de suportar els insults, les humiliacions, la persecució, l’odi i l’ànsia de venjança dels colons, que a més a més, tenen la poca vergonya de considerar-me compatriota! Us podeu imaginar un país civilitzat, posa-li França, Alemanya, Regne Unit, Holanda... en el qual, l’ètnia majoritària demostri sense pèls a la llengua l’odi envers els seus conciutadans? Ho heu vist o llegit dels anglesos i britànics en reacció a les demandes dels escocesos?

De fet, si Europa vol tenir un mínim futur, els pròxims passos són l’expulsió del feixisme de les seves fronteres i l’alliberament del poble català, víctima de l’eterna dictadura espanyola (castellana). Els llibres d’història certifiquen sobradament la persecució infame dels Borbons del que fou en el seu dia la Corona d’Aragó. Els aragonesos, que duen a la sang l’odi als catalans (penseu en el ninotet socialista del Lambán) han acceptat ser mesells dels castellans; els valencians i illencs han sofert el domini castellà i la persecució de la seva realitat històrica i nacional, i només els catalans hem sostingut l’oposició a la tirania absolutista del supremacisme espanyol, instaurada a la Cort de Castella, el 1713, amb l’arribada a la península del criminal i sanguinari primer Borbó franco-espanyol, Felipe V, el primer genocida modern de la història. Veus! En això els espanyols, els castellans i pobles assimilats, són la punta de llança mundial. En això, cap altre país del món els pot rentar la cara. No trobareu un sol país en el món on la tirania hagi estat constant, des de la seva fundació fins al dia d’avui, amb els mateixos dictadors i criminals. A tot arreu, la política ha sofert canvis, però al Cortijo de Borbònia, des de Felipe V moriren les llibertats i tota esperança de gaudir-les. No oblidem mai la màxima de Castella, representada perfectament per José Millàn Astray, el ‘Goethe’ espanyol, quan digué a Salamanca el dia 12 d’octubre de 1936, dia de la Hispanidad, dia de la Raza:

«Viva la muerte, muera la inteligencia»

Estimats europeus, necessiteu algun aclariment?