M.H.P. PUIGDEMONT, FELICITATS !!!

Cal felicitar-lo, molt honorable president, perquè ha sabut jugar bé les seves cartes. És ben cert que no fou lleu l’error de confiar en el feixista Tajani, el nazi Juncker (no ho dic jo, sinó els seus avantpassats) i l’impresentable hipòcrita del Tusk, que el convidaren a frenar la declaració d’independència i tot seguit corrien com putetes en una agafada a visitar el Gran Tirà espanyol i rebre’n les carícies, les felicitacions, els premis i els honoraris d’haver-se convertit en princesetes del regne de Borbònia, que no hi ha cosa més maca en el món, apart dels toros i el valle.

Té, president, un advocat eficient i entès, que ha hagut de patir la tirania borbònica a la seva mateixa pell i per això coneix molt bé com se les gasta el tirà espanyol. Tot el que han fet vostès, amb la col·laboració i suport de la resta d’exiliats, mereix el meu absolut reconeixement. Sense dubte, l’espifià en confiar-se en la tríada de princesetes ganàpies indocumentades que, per mantenir la menjadora disposta, vendrien sense cap rubor a la mare, al pare, al germà, al veí, al company i a qui se’ls demani; ja no dic res dels drets dels altres! Per sort, aquests tres delinqüents comuns han hagut d’abandonar el càrrec, malauradament no per presentar-se davant d’un jutge i haver de justificar per què es vengueren políticament al tirà espanyol, traint la seva deguda defensa de ciutadans europeus (catalans). Al capdavall, entre els tres no conformen un ésser humà mitjanament íntegre, res a afegir quant a digne. Per això el tirà espanyol hi confià. Déu els cria i ell es reconeixen.

Tingui cura, president, que el tirà espanyol és capaç de qualsevol cosa; no oblidi que fou capaç de provocar el terror a les Rambles i el molt dèspota presentar-se tot seguit a plorar les víctimes que ell havia causat (La prova evident és la manca d’investigació de l’estranyíssim atemptat). Molt de compte amb aquest absolutista, sanguinari, orgullós, baix, roí i miserable com ho ha estat tota la púrria borbònica. No oblidi que l’especialitat dels criminals borbònics és la venjança, no oblidi que l’emètic matà el seu germà d’un tret a boca de canó, sense voler. No rigui, no, que és seriós! El campechano, que després de matar el seu germà, li va restar aquest posat trist i afligit! El campechano, un dels criminals més grans que ha vist Espanya en tota la seva història, i penseu que estem parlant de la història d’Espanya, on hi ha bufetades per saber qui és més mal nascut i criminal (exemples recents: Franco, Aznar, Felipe Gonzàlez, l’Emètic o el Preparao, tots amb crims de sang, cops d’estat, robatoris sistemàtics a la població i imposició de la tirania absolutista del càncer social que són els Borbons, un família on roben fins les germanes del rei, les tietes i el sursum corda).

Al mateix temps, goso prevenir-vos de l’Oriol Junqueras. Vostè el coneix millor que jo, però ja li dic jo que qui avui t’enganya, demà incompleix i tot seguit t’abandona, és un perillós traïdor. L’Estat l’ha fet servir, i ell s’hi ha prestat, per enxampar-lo a vostè. Molt de compte, que el mossèn de sant Vicenç no és home honest. Quan tothom volia la independència, ell la proclamava als quatre vents, però què hi havia de les estructures d’estat que ell era el responsable d’activar? Quina fou la resposta després de l’1-O? Per què es lliurà als suposats botxins? És ximple, i per tant no serveix per a res, o és un traïdor i per tant encara ens serveix per a menys? Li reconec sincerament, que se me’n fot el que li passi a Junqueras perquè estic absolutament convençut que junt amb la parelleta de ball: el Torrent (vostè sap que el va trair a vostè i a tota Catalunya) i el miserable Aragonès (vostè sap que ha estat conseller, conseller, conseller i conseller, passi el que passi, mani qui mani i sempre disposat a recordar les meravelloses històries que li devia explicar l'avi quant a com de bé que es vivia en la batllia de Franco).

Sé que aquestes no són maneres de dirigir-se a un president, per això no he gosat de fer-li una carta oberta, com li he fet en altres ocasions, però he volgut expressar-li el meu reconeixement, la solidaritat amb una situació política, econòmica i personal absolutament injustificables, tanmateix, no dubti que el tirà espanyol amb tots els gossos vestits amb toga, els que van drogats i armats i els ximpanzés portaveus dels fulletons de varietés que a Espanya en diuen diaris, no baixaran del burro. Volen el seu cap, i pensi que encara que Europa li hagi reconegut els drets, el tirà és la Salomé. No dubti un moment tan sols, que el Borbó vol venjança, la protèrvia d’aquesta gentola no ha estat igualada enlloc del món.

Ara és hora de fer veure als europeus que si volem una Europa que no sigui la cosa repugnant i podrida que és ara, caldrà desarmar la corruptíssima Comissió i el nefast Consell. Cal que el Parlament, sense intermediació dels estats, com mana una veritable democràcia, designi aquestes responsabilitats i que no ho facin els venuts i incompetents dirigents de les respectives nacions. Europa és l’Europa dels pobles o no serà res.

No compti que el prevaricador Marchena, ni el prevaricador Llarena, ni la prevaricadora Lamela, ni tota la colla de fiscals indocumentats que borden argumentacions en lloc d’argumentar les acusacions i després confien en la desenvolupada intel·ligència dels grans servidors de la pàtria i llumeneres universals de la Guardia Civil i la Policia Nacional que els facin la feina de justificar l’injustificable a dosi de mentides, invencions i fantasies que el botxí vestit de jutge, un pallasso sense dignitat -que no hi ha res de més infame ni trist -, doncs, aquestes invencions seran considerades proves incontestables pel gran prevaricador. Recordi la ‘cara de odio’. Vergonya no en tenen, són espanyols! Dignitat no en tenen, són mesells del tirà Felipe VI, l’usurpador de la legítima república espanyola! Només tenen Espanya, Espanya, Espanya, Espanya, amb tota la misèria que això significa. L’orgull espanyol és l’evidència irrefutable de com de malalt està aquest poble, que ha conquistat tot el món i que ningú respecta ni estima.

Moltes felicitats president. I no oblidi que frisem per veure proclamada la llibertat: sense la ignomínia d’un Borbó de cap d’estat, sense l’ofensa d’una nació opressora, amb la modesta esperança d’un progrés comú per a tots els ciutadans de Catalunya amb el reconeixement de la independència de la nostra nació. No dubti a presentar a Europa la realitat del país del tirà, de com estan a punt de commemorar 100 anys de dictadura (1923-2023) i com l’escurçó verinós que repta en el tron espanyol, vol tenir l’orgull vanitós i cínic de ser el tirà en actiu en el sagrat moment que la memòria de tants grans criminals recordi el segle de putrefacció d’un país mort; sí, Espanya és un cadàver, i ni un tirà sense ànima, escrúpols, intel·ligència ni vergonya ni honor, serà capaç de restablir-la.

President, feu que els europeus obrin els ulls. CAL QUE EUROPA ENS ALLIBERI DE L’ETERNA TIRANIA ESPANYOLA !!! No dubteu a fer arribar a les autoritats europees les profundes reflexions de la classe periodística del país veí, que comprovin per ells mateixos la ‘diversitat de criteris’, els ‘principis de justícia’ que hi són esgrimits, el respecte per la ‘llibertat d’expressió’ i ‘d’elecció política’ dels ciutadans i l’indubtable compromís amb la ‘presumpció d’innocència’. Cal que vegin amb els seus ulls el gran valor que té i ha tingut Europa per a Espanya. Ras i curt: saquejar, saquejar i saquejar, incomplir, incomplir i incomplir, menystenir, menystenir i menystenir. Aquesta és la marca Espanya de la veritable España Global.

P.S. Transmeti la més efusiva i calorosa salutació a David Sassoli. La seva actitud en el Parlament europeu, li ben juro, que almenys permet de tenir una esperança en aquesta desori infumable dit Europa. Sassoli és, i això no és molt, és moltíssim!, L’ÚNICA PERSONA AMB DIGNITAT que he vist en càrrecs de responsabilitat política a la nefasta Europa. Que no es deixi vèncer per la corrupció i que es converteixi en un exemple polític a imitar!

Per cert, recordi’ls, als ‘socis’ (no sabem si nostres o del rei) d’ERC, que els seus estimats companys esquerranosos del PSOE (el falangisme 3.0) li feren la vida impossible a Sassoli per tractar que retardés la decisió del Parlament Europeu. Recordi’ls que els socialistes espanyols (inclogui-hi a l’Iceta i la Granados -per cert recordi què han dit vostè, aquests demòcrates!-) tenen el mateix respecte per la llibertat, els drets fonamentals i la presumpció d’innocència, que un demòcrata com ells anomenat Erdogan. No és casualitat que Erdogan i Sánchez es fessin petons a la boca en la darrera cimera. Són les dues dictadures europees; probablement eternes. Per això, a qualsevol socialista espanyol, li importa un rave que un home que NO HAURIA D’ESTAR A LA PRESÓ EN JUSTÍCIA, hi sigui i pagui un delicte inexistent perquè el seu amo i senyor, EL REI, JUTGE, LEGISLADOR I EXECUTOR, els tingui en consideració, que ja se sap que qui no s’arrossega com un cuc miserable i repugnant davant la reial efígie del símbol de la venjança i la perfídia, no tindrà lloc entre les excrecions del règim.