BREXIT, TDAH I LES ‘NENES’

Moltes felicitats al poble britànic: als anglesos, als gal·lesos, als escocesos i als irlandesos. Potser algun dia els irlandesos s’uniran amb els seus germans d’illa, potser els escocesos cometran l’errada de mantenir-se en el feixisme europeu representat pel BIS i la tirania política amb seu a Brussel·les, potser els gal·lesos i els anglesos sostindran el Regne Unit o es divorciaran, tant se val, passi el que passi, el que és digne de ser elogiat és que el poble britànic ha engegat a dida els tirans europeus que esclavitzen els pobles de tota la ‘comunitat’.

Les corporacions bancàries i l’organització del crim, amb la reialesa al capdavant, han fet mans i mànigues per revertir la voluntat del poble britànic. Sortosament, el sentit de responsabilitat democràtica està molt integrada en l’ésser dels habitants de les illes; són molts segles ja! Als anglesos com a poble dominant, se’ls pot retreure moltes infàmies i abusos, és clar. Val a dir però, que aquestes infàmies i abusos han estat comesos sempre per la classe dirigent sotmesa a la monarquia i als interessos asquenazites. L’anglès és l’home de l’humor, del futbol, de la música i de la flegma.

Felicitats al poble anglès per haver donat el pas envers la llibertat. Aviat seran fora de la presó que el parlament europeu gestiona a les ordres de la Corrupció Europea, el Consell d’Europa i els criminals del BCE, ara amb la pitjor i més perillosa terrorista del món al capdavant. Felicitats per haver aconseguit recuperar la dignitat com a poble, de recuperar el sentit de política i d’escopir a la cara a la màfia asquenazita que pretenia cordar-los les cadenes d’or al turmells. Des de les illes, veureu com l’Europa continental va davallant a la tirania del BIS, com els pobles entraran en greus conflictes i violència, misèria i fam; ho podreu veure des de més enllà del canal de la Mànega i sentir-vos alleugerits d’haver recuperat la vostra llibertat. Una vegada més, moltes felicitats. Sense dubte, ara teniu obert un veritable futur de possibilitats.

*

La mentida del Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat que la perillosa classe ‘científica’ dels psiquiatres – homes veritablement malalts de vanitat i cruels fins a la inhumanitat – considera argument per drogar els nens i els adolescents amb substàncies destructores de les funcions naturals del nostre cervell, aquests indesitjables que tenen per capità de l’equip l’execrable Rojas Marcos, avui han pogut comprovar com es desfà la mentida i el seu crim continuat sobre els nens i els adolescents. En una notícia de El Nacional, s’informa d’un estudi segons el qual els nens i joves amb TDAH, poden reconduir la seva conducta només amb l’exercici dels escacs. Només amb l’exercici dels escacs! Un tauler i unes peces i jugar, i el nen harmonitzarà el seu món. Els terroristes de la psiquiatria, en canvi, veureu com defensaran la intoxicació amb inhibidors cerebrals, antipsicòtics, calmants i deshumanitzadores drogues, que garanteixen la clientela de les farmacèutiques de per vida. Sense dubte que els criminals de la psiquiatria, maldaran perquè el negoci del crim i la intoxicació no els porti a la bancarrota. Tanmateix, aquests mentiders, perillosos delinqüents al servei de l’estat, ja sabien des de sempre que tot el que diuen es mentida, una pèrfida mentida. NO HI HA CAP ESTAT DE NORMALITAT PSÍQUICA, CAP NI UN.

El criminal Rojas Marcos, l’eminent psiquiatre que s’ha fet multimilionari i ha fet multimilionàries a les empreses farmacèutiques, prou que sabia des del començament de la seva mentida del TDAH, que amb música es podia restablir la normalitat d’un cervell jove aclaparat per les ‘escombraries’ que li aboca el món, i que un psiquiatre MAI DE LA VIDA maldarà per canviar. Un psiquiatre és un indigent intel·lectual que ven la seva vida al servei dels seus amos. La seva missió és executar la part ‘professional’ de la desactivació de la llibertat humana. De fet, la psiquiatria sempre ha estat al costat dels estats i del poder, sempre, servint els interessos de la classe dominant per sotmetre via destrucció cerebral els seus enemics, crítics o opositors. Només cal fer una mica d’història per comprovar-ho.

Per concloure aquesta denúncia i demostrar la necessitat urgent de la desaparició de la psiquiatria de TOTES LES FACULTATS del món, així com la persecució d’aquells que hagin comès crims en la pràctica de la seva ‘professió’ (la destrucció intel·lectiva i afectiva dels seus pacients), només una dada prou il·lustrativa. El llibre de les malalties mentals (un catàleg que elaboren aquests malalts d’acord a l’interès de l’estat que els paga) l’homosexualitat fou patologia fins que els amos els digueren que no, que ara ja no tocava d’acord amb els interessos criminals de la classe dominant, per això, avui, segons aquests escrupolosos científics de pa sucat amb oli, ja no consideren l’homosexualitat una malaltia, i han descobert – fins a on pot arribar l’estupidesa humana – que hi ha, de moment, 112 gèneres o relacions de caràcter sexual. Sense dubte, l’exclusió social d’aquests pervertits és una urgència sanitària. I la persecució dels seus crims (a EUA molts joves tractats de TDAH se suïciden per causa de la destrucció intel·lectual, afectiva i sensorial, que ha comportat la teràpia d’intoxicació d’aquests criminals) per una qüestió de justícia.

Amb una altra societat i un altre ritme social, no existiria el TDAH. Amb l’exercici de música, escacs, ioga, natació i moltes altres activitats es pot reconduir una ‘malaltia’ que no l’és, que només és una reacció ‘natural’ d’un cervell ‘normal’ a un medi absolutament hostil i estressant. Tanmateix, el psiquiatre actua destrossant la vida del seu pacient - PRESENTEU-ME UN SOL CAS PSIQUIÀTRIC QUE HAGI ESTAT CURAT -, en lloc de protestar i denunciar un sistema social que emmalalteix els ciutadans. És clar, que aleshores no comptarien amb els comptes corrents que els permet la seva ‘acreditada i titulada’ criminalitat.

*

Les nenes. Ai, les nenes. Avui, en ple segle XXI gaudim del privilegi de veure que la joventut ‘revoluciona el món’. Tenim una nena de setze anys que explica a tota la Humanitat els greus mals del canvi climàtic. I d’altra banda, tenim la nova Mozart.

Personalment, em carrega veure les seves cares a tot arreu i a totes hores. Primer perquè ni la Greta sap de què parla ni la Rosalía sap què és música. Ambdues són dues titelles de les mans ocultes que gestionen el món. L’una i l’altra, sense dubte. Com és possible que una nena de setze anys s’hagi convertit en referència mundial si no hi ha una mà que mou el bressol, la mà del terrible i delinqüent Georges Soros? Fins i tot la revista ‘TIMES’ l’ha nomenat ‘persona de l’any’. És que és per al·lucinar! Per recollir les escombraries d’una ciutat et demanen màsters en recollida d’escombraries amb titulació oficial de la Universitat de Recollida de Brossa i Ciències de la Merda en General, però una nena que no va ni a l’escola, ens explicarà detalladament què passa en el planeta. Què hi han de dir científics, físics, químics, biòlegs, etcètera, què sabran ells! La Greta és la veritat absoluta.

Com deia en un altre escrit, aquesta pobra noia, quan sàpiga la veritat de com ha estat utilitzada, o se suïcida o mata els pares, i si això passa la responsabilitat serà del gran criminal del nostre temps: el que fa els encàrrecs dels amos, Georges Soros, l’home ‘filantrop’ que malbarata milions i milions – fets amb treball i sacrificis – a favor de totes les causes del món: el clima, els trans, els homosexuals, les feministes, la legalització de la droga... sempre lliurat i sacrificat al servei dels menystinguts de la societat, que per això el senyor Soros es reuneix amb els titelles de cada país, per defensar els menystinguts, sense esperar res a canvi, perquè aquest nou redemptor, aquest nou Jesucrist, només desitja i vetlla per tots nosaltres.

De l’altra, què dir. Menges sopa i et surt la Rosalía i les seves repugnants ungles i la seva agressiva i violenta estètica sexual, tota farcida de premis per qualsevol cosa relacionada amb la música: El millor disc, la millor cançó, el millor vídeo-clip, el millor treball d’innovació, la millor actuació en públic, la millor actuació privada, i el millor vestit per sortir a la nit, per anar a comprar, per anar al teatre, per tot, és realment la més divina de les divinitats divines que han trepitjat aquest planeta. I això, com no podia ser d’una altra manera, sense influència externa, sense que cap dels ‘filantrops’ que vetllen per la nostra salut mental i física, hi hagi posat cullerada.

No sé com deu ser aquesta pobra noia, però li caldrà estar molt ben moblada, si doncs no vol estimbar-se, que com més es puja sense reflexió, més dura és la caiguda. A la Rosalía, li recomanaria que pensi que durarà el que durarà, fins que els mateixos que l’han posat en el cim de la història de la música mundial, la facin caure o desaparèixer com passà amb un altre desgraciat, Michael Jackson. Pobre Beethoven, pobre Mozart, pobres tots ells, que han vist el sorgiment de l’essència de la música en una artista de polígon amb urpes de diablessa!

Rosalía, quan els ingressos dels teus amos i senyors, ja no justifiquin la seva inversió, no dubtis que et faran a un costat. I hauràs d’acceptar el seu mandat, que ets la seva esclava absoluta. I si no mira els grans ídols de la música comercial, la sense substància musical que els amics del Soros imposen a una joventut que no té cap coneixement quant a música, i per això creu que un espectacle de ball, insinuatiu, amb ritmes repetitius i buits, és música. A tots ells els ho dic, la música s’escolta. Si l’estrella és el músic, poc t’interessa la seva música; tanmateix, seguiu les ordres dels amos i assolireu l’estat insòlit de la voluntat d’esclavatge, de demanar a l’amo que et sotmeti i et doni la droga que sempre t’ha donat.

I el que és més lamentable, és el servilisme de la classe periodística – uns altres que són per a retratar-los envoltats de les excrecions físiques i intel·lectuals de les quals s’alimenten i viuen, com copròfags -. No hi ha un sol periodista que entengui en música? No hi ha un sol periodista que sàpiga distingir entre comerç i art?... Em temo que la pregunta és profundament idiota.

Crec que hi ha una iniciativa de l’elit acadèmica, per canviar el nom de les facultats de periodisme, i proposen: «Facultat de les Ciències de la Desinformació». Vejam si tenim sort i prospera. Sempre he desconfiat d’un periodista, tot i reconeixent que n’hi ha hagut de molt bons, tanmateix, us heu fixat que Assange és a la presó i hi ha qui el vol veure mort, i no hi ha un sol mitjà de comunicació que es trenqui la cara per defensar-lo. Es pot arribar a ser tan mesell i miserable amb un company de professió! Bé, company, company, no, que n’hi ha que mengen les engrunes bavejades dels amos, com els directors de tots els diaris de Borbònia, sense cap fàstic, fins i tot empassant-se la putrefacció amb gust perquè duu la bava de l’amo.

Visca la premsa lliure que avui és morta, amenaçada o a la presó! L’altra premsa és un munt de fems on els ‘periodistes’ mengen, satisfets com els escarabats pilotaires.

Que la Greta us orienti en la vostra desorientació!

Que la Rosalía us edifiqui en la vostra sensibilitat musical!

I au, que qui dies passa, anys empeny!

I no ho oblideu: el fet de pensar per vosaltres mateixos és dolent. aviat serà delicte; avui, de moment, només és dolent i prou. Sigueu bons, obeïu el nou messies Soros i no penseu, deixeu que ell us organitzi la vida d’esclaus. La premsa i les seves titelles polítiques són ‘el saber’ que heu de seguir.

NO PENSEU PER VOSALTRES MATEIXOS, AIXÒ ÉS PECAT.

Els reis són bons; els polítics, servidors dels vostres interessos; la premsa, la vostra consciència; la llibertat, el vostre greu error. On estareu millor que servint els vostres amos! Ells s’encarreguen de tu, et donen mòbil, et donen entreteniment, et donaran sexe i drogues, et lliuraran de la responsabilitat personal i de tenir cura dels teus fills – que potser ells violaran, hi estan tan acostumats!; però, sigueu comprensius, ells són bons, volen el nostre bé, només es desviuen per vosaltres. Per això, si violen el teu fill, o el maten, o l’intoxiquen, o el que li facin, tant se val, com seràs capaç i tan desvergonyit com per tirar-los-ho en cara! -.

NO PENSEU PER VOSALTRES MATEIXOS, AIXÒ ÉS LLIBERTAT.

De tota manera, reivindico el dret a la meva ‘manca de llibertat’, ‘l’error’ de no seguir els seus mandats desinteressats en favor de la meva felicitat, sí, jo m’obstino a pensar que tot es depura amb foc.

SABEM QUI SÓN. SABEM QUÈ SÓN. SABEM ON SÓN.