LA GRANJA GEGANT D’ESTRASBURG

Amb uns mil caps de bestiar, de segur que és la granja d’animals més gran que hi ha a Europa i rodalia. Hi ha un bé de Déu de lloros que repeteixen incansablement, i fins a l’avorriment, les mateixes frases fetes, tot, perquè els ximpanzés, des dels escons, els aplaudeixin com ximpanzés esbojarrats i satisfets de tornar a sentir la mateixa frase altra vegada. També hi ha molts porcs, miserables bèsties que es desen els calés a la panxa, se’ls mengen!; i fins i tot, algun d’ells fa la migdiada desvergonyidament en un raconet de la granja, satisfet dels deu mil euros que s’ha empassat per anar a dormir a la feina, i no li’n diguis res!, que és un porc parlamentari europeu i, per això, mereix respecte; no sé si per europeu, per parlamentari o per porc. A la vora del porquet dormilega i superbiós, hi ha esquirols que amaguen els beneficis per no declarar-los, i a aquestes esquiroletes que tenen un cervell actiu i funcional que cap en el cap d’una agulla, les nomenen caps de grup, perquè la resta de ximpanzés de l’hemicicle gaudeixi de moments d’esbarjo. Bé, si hi són, perquè la granja sol estar abandonada. Jo crec que els animalons només hi van el dia de teca, i tot seguit es perden per les altres estances de la macro-granja, ja que, al capdavall, són allí per menjar i per a res més, si no, ho preguntes a les mones de cul roig, els burgesos comunistes, que no pacten amb burgesos perquès són comunistes, i com són bons comunistes, mones de cul roig, treballen per als burgesos.

Un, hi dorm, l’altra, hi brama, el de més enllà s’alça, exhibeix un cartell, l’única habilitat que li han descobert els companys de camada, per bé que té l’habilitat de fotre els calés de la gent, si el deixes al capdavant d’unes illes; doncs, aquest mig-simi, que és més mig, que simi, l’altre dia exhibia en un cartell els seus mocs intel·lectuals, aplaudit amb el somriure per les quatre rates i alguna gallina que en aquells moments s’havien perdut per la sala principal de LA GRAN MENJADORA, i aplaudien com s’haurien pixat o cagat si els hagués vingut de gust. El de més enllà, esgarrapa l’animal més proper amb les urpes tot i que té menjar, però estan tan acostumats a la punyalada per l’esquena, que esgarrapen perquè sí. És molt entendridor l’espectacle. Em penso que al qui fa la funció d’elefant, o sigui, el que substitueix el gosset de la praderia espantat i idiota que hi havia abans, el que sembla que mana a la jungla per raó de la seva intel·ligència, li haurien de proposar de fer visites escolars, pagades, vull dir que paguin els nens, només faltaria que aquests animals privilegiats fossin destorbats de la seva feina de no fer res, sense compensació econòmica, que els porcs, les rates, com la resta d’animals, bé que mengen. Ara que els nens no poden anar al zoològic perquè és immoral i una ofensa per als animals, poden anar a LA GRAN MENJADORA i comprovar com hi ha molts animals que semblen humans; que això, ja ens ho diuen els xamans i els budistes. El món al revès, hem passat de la faula, quan els animals parlaven, a la vergonya d’altri, quan uns hominoides es comporten com perfectes animals.

Jo mai no he votat per triar quins animals tenien el privilegi de viure de LA GRAN MENJADORA, perquè sempre m’han fet fàstic els animals malalts, inútils i que només mengen per no morir-se de fàstic. No hi fan res allí, absolutament res, només menjar, dormir, suposo que copular entre ells i passar l’estona. Els amos de la granja que, de tant en tant, els van a veure, els acaricien el caparró i els donen copets a l’esquena, que això a aquests animalons que tenen gàbies especials, a les quals diuen despatxos, suposo que per dissimular i per defensar la dignitat i els drets de tots els animals, els agrada d’allò més. Els hauríeu de veure després que l’amo els ha tocat el caparró o els ha donat pinso!

Ara hem pogut descobrir estruços verds, unes aus que no volen, i que ni ganes ni enteniment tenen per fer-ho, però mouen les ales esparverats, perquè volen la revolució contra els burgesos i un món verd, i mouen i mouen les ales, però després, a l’hora de la veritat, dormen com tots, mengen, beuen, caguen i copulen i cobren en un mes els honoraris anuals d’un miserable treballador, mercès al sou que ells els defensen i roben, i s’omplen el pap de mentides i paraules buides, i quan els ho dius, amaguen el cap sota l’escó o en el cul que tenen més a prop. És una fauna ben interessant. No hi ha gaire menjadores i zoològics amb gairebé MIL ANIMALS classificats i guarnits amb un collaret amb la foto i les característiques biològiques. N’hi ha molts que es passen el dia mirant-se la foto, la llepen, l’ensenyen, l’eixuguen amb la màniga o l’encinten amb la bandera nacionalista del país no nacionalista, perquè això també ho heu de saber, són bonobós no bonobós, i macacos no macacos, i mones aranya no mones aranya, i mandrils no mandrils, perquè tots són animals igualitaris davant de la llei de la selva, ximpanzés que s’asseuen a l’escó i els agrada de treure’s les puces, de dormir-hi i sobretot de llepar la sang de les mans dels amos quan els van a veure. També hi ha goril·les, peresosos, mones caputxines i mones molt mones. Aquesta és la fauna de LA GRAN MENJADORA, sempre buida, llevat de quan els animalons han de prendre les decisions que els han dit que prenguin, que per això cobren el deu mil euros per no fer res i fotre-se’n de tots els treballadors i votants que també han fet el mico posant un paper higiènic dins d’una urna.

És molt entendridor! Sempre m’han agradat els animals, i veure’ls a Estrasburg per la tele, quan abans havies d’anar a Sigean, a la reserva africana; estalvia calés i fa més modern.

Allí, els catalans hi hem emplaçat un cigne. Mal assumpte. L’elegància i la tranquil·litat, la mirada segura i el dibuix artístic del coll, poc faran entre tant de rosegador, tan de rèptil, tan d’animal verinós i tants de tants macacos feliços de la gran gàbia que els han construït.

Sense dubte, ESTRASBURG ÉS L’EVIDÈNCIA QUE L’ESTULTÍCIA HUMANA ÉS INFINITA.

I val a dir, perquè fins i tot en la cosa més horrible hi ha un aspecte positiu, que en aquest immens zoològic, dividit en LA GRAN MENJADORA, els PARÀSITS LETALS (bacteris humans) i el PARÀSITS INÚTILS (virus humans), hi ha uns senyors, que viuen a part per no contaminar-se amb tanta putrefacció, que breguen per defensar la justícia enmig de la llei de la selva, tanmateix, molt em temo que els animals salvatges, que són més violents i inconscients, i que no tenen cap escrúpol ètic, sobretot a deu mil euros la dormida mensual, la menjada diària i la copulació segons possibilitats, per això, no dono gaire vida als senyors que tracten de posar ordre en LA GRAN MENJADORA, tot tractant de protegir-se dels perillosos PARÀSITS, capaços de matar-te en un accident inesperat o d’un suïcidi involuntari.

En fi, confiem en aquest zoològic, al capdavall, és menys perillós que l’escurçó més gros, més verinós, més subtil i més carnisser, que viu apartat, en un recinte dit Beceè, que és la sucursal del cau de serpents que viuen a Basilea, a fora de la MENJADORA, però que són els qui paguen el pinso amb els diners que roben als esclaus que treballen per a ells, desprotegits dels seus drets i coartats en la seva llibertat gràcies als animals indòmits de la granja.

Després direu que no és bonic i instructiu d’estudiar la vida animal!