SALUT, JORDI CUIXART !

Fa molt de temps que volia escriure en reconeixement dels presos i la captivitat que estan sofrint injustament per reclamar democràticament i per mitjans pacífics el dret de l’autodeterminació. D’ells, els qui mereixen més el nostre suport i reconeixement pel que estan passant en defensa de la voluntat de la majoria de catalans, sobretot, són en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, perquè són presidents d’entitats cíviques, una d’elles cultural (Òmnium) i l’altra política (ANC). La presó que pateixen és una violació flagrant dels drets fonamentals de les persones i la demostració de com ‘uns terroristes vestits de toga’ poden passar per ‘jutges’ en una tirania. La defensa pacífica de les posicions polítiques d’ambdues entitats ha estat i és el signe d’identitat amb què han assolit de rebre el suport, el respecte i l’estimació de gran part de la ciutadania de Catalunya. Les dues entitats, en els seus àmbits, han bregat per ser els interlocutors de la ciutadania amb la classe política – val a dir, la lamentable classe política del país, tan lamentable, que de vegades fins i tot fa pensar què pot ser de Catalunya, si la direcció política del país cau a les seves mans! -. Si Jordi Sánchez ha estat un activista menys punyent i, de vegades, desmoralitzador (l’1-O), en Jordi Cuixart ha demostrat el seu convenciment en les idees que defensa i en l’exercici pacífic de les reivindicacions, des del primer dia i fins avui. I cal destacar, que patint una vergonyant presó (vergonyant pels criminals que l’hi han posat), ha mantingut les creences i no ha cedit un mil·límetre en les seves conviccions. Aquesta resolució, la determinació a defensar el que creu, li està comportant greus alteracions a la vida. La crueltat, la set de venjança, la inhumanitat dels criminals togats, molt probablement no té igual en el món civilitzat, només en un país essencialment feixista com Espanya, on manen uns reis il·legítims, dedicats al robatori, l’extorsió, el tràfic d’armes, la col·laboració amb el terrorisme, la intervenció política i judicial, per no parlar de les vergonyoses escenes d’elefants i putes de l’homicida del seu germà en un ‘desgraciat accident’. Tanmateix les famílies reials ja ho tenen això de matar-se els germans amb els germans i entre la família (com la màfia). Què no faran amb el poble que tenen sotmès i els alimenta! Però no vull parlar de rosegadors, si no de la dignitat humana i d’individus que pateixen la persecució de la injustícia i la iniquitat.

Res no hi ha de blasmable en el capteniment de Jordi Cuixart. Qui ha vist què va passar davant de la conselleria d’Hisenda, sap perfectament que la intervenció dels Jordis fou molt important per mantenir l’ordre i garantir la seguretat, així de les persones com dels establiments públics i privats de la rodalia de la conselleria. Tanmateix, la baixesa ètica, la indignitat judicial, el rèptil servei als amos passant per damunt dels principis que els jutges haurien de tenir per sagrats, han tergiversat, han manipulat i han permès la mentida en un judici, on calia construir una falsedat per poder donar compliment a la sentència que el dia 2 d‘octubre el Rei d’Espanya féu arribar als gossos de cacera del Tribunal Suprem perquè complissin la seva voluntat. I així es féu. Sense dubte, tots els botxins togats haurien de ser sotmesos a un judici imparcial, és a dir, dut a terme per jutges estrangers, i en cas de ser trobats culpables, fet tan evident com repugnant, haurien de ser castigats d’acord a la màxima que hauria de regnar en la justícia respecte als jutges prevaricadors: l’execució. Si posem uns criminals a decidir quant a la vida de les persones, què podem esperar! L’única garantia que un jutge actuï amb absoluta responsabilitat i consciència del que fa, és que qualsevol sentència que dicti el comprometi ‘individualment’, i en cas de prevaricació, que en un jutge és com acusar-lo de terrorisme indiscriminat, l’eliminació d’un ésser repugnant des de qualsevol punt de vista ètic, és la millor profilaxi per al futur. Tanmateix, a Borbònia, els terroristes d’estat abans executaran gent innocent que comprometre el seu poder tirànic i mesell dels tirans, abans que procedir a l’eliminació dels elements corruptes i tòxics que enverinen la societat, que no és altra, la cosa que fan aquests paràsits socials vestits amb toga i col·locats en la màxima representació de la Injustícia pels seus mèrits de lacais miserables, sense escrúpols i fastigosament servicials.

Aquesta gentola amb toga, és la que també té tancades a la presó a persones d’una dignitat irreprotxable com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn. La democràcia i la llibertat és a la presó, perquè els gossos togats obeeixen al tirà hereu de Franco i la seva totalitària concepció del país, el seu ‘cortijo’, on els súbdits treballen per mantenir-lo a ell i les ventrades, i també a tota la fauna que sempre acompanya a les monarquies durant les caceres, ja siguin gossos com els jutges o la seguretat, ja siguin cavalls de càrrega com els polítics que embruten els parlaments amb els seus excrements, com les paneroles i els rosegadors que intoxiquen la població amb els seus diaris: la veu del tirà.

A tots els presos referits, el meu respecte i la meva solidaritat. Sou gent de pau, gent amant de la llibertat, gent amb conviccions, gent amb respecte envers l’altre, gent amb arguments, gent amb sentit democràtic, gent amb consciència del valor de la determinació, gent amb criteris ètics i gent amb condescendència i capacitat d’escoltar a l’altre. Davant d’ells tenim un tirà, Felip VI, el rei il·legítim – si vol demostrar la legitimitat, que convoqui el ‘seu poble’ a expressar-li la confiança i el reconeixement de la seva autoritat; sense aquest requisit, és un usurpador, un rei il·legítim que només se sustenta per la legalitat atorgada per les mans tacades de sang del dictador Franco, l’amo del seu miserable pare -. El rei Felip VI és home de violència (la felicitat per l’atonyinament dels votants a Catalunya l’excitava, i suposo que veure com colpien dones grans i nens, l’havia de fer sentir-se molt home i molt valent), és un home que detesta la llibertat (la seva supèrbia és la pròpia supèrbia d’un indigent intel·lectual), és un home de conviccions feixistes (no seria on és, si no ho fos), és un home ‘superior’ que considera els altres escòria (ell, l’exemple paradigmàtic de la indignitat humana i el menysteniment més cínic), és l’home que entén per arguments la força i el ‘valor’ d’una nissaga miserable, com la que representa (recordem que els francesos ‘valoraren’ la nissaga i els arguments un 21 de gener de fa uns quants anys), l’home que no sap tan sols que és democràcia (com voleu que ho entengui, si els Borbons sempre han viscut en una autocràcia impenitent, sostinguda pel terror al que han sotmès al ‘demos’), l’home que, mancat de qualsevol principi ètic, regeix els destins d’una nació i es converteix en el seu lloctinent (l’home mancat d’ètica que dirigeix un poble és el tirà, per definició), l’home que l’última cosa que faria és ser condescendent i escoltar l’altre. Què us penseu! Ell és un ésser superior, com en Florentino Pérez, segellat per la divinitat i dotat de tots els grans atributs dels tirans: la crueltat, l’ànim de venjança, el goig per la violència i la iniquitat, la satisfacció pels rèptils que l’obeeixen i l’adoren com si fos un Déu, l’home de fang, l’home de fem, l’home de paper, l’home que només es pot fer valer amb sang i dolor. I no us penseu, que el seu goig està en el més baix, perquè qualsevol cosa elevada el sobrepassa, per això pretén sotmetre tothom a la baixesa que ell pot abastar. Aquest ha estat el signe inequívoc d’aquesta nissaga de reis miserables, cruels, venjatius i sense remordiments.

Uns gossos togats - que en atribuir-los respecte d’éssers humans, ofenem els gossos -, i la perfídia i la perversitat d’un orgullós i vanitós ignorant, us tenen tancats a la presó, i ho fan per poder mantenir els seus privilegis, que només els podran mantenir mentre les paneroles i les rates de la premsa ocultin la perfídia i la perversitat de l’amo vanitós, orgullós, venjatiu i implacable. Sense covards, no durava una hora al Palau, però tots els tirans estan protegits i fets de covardia, què és, si no, el terror com a valor. El poderós no executa el seu poder, l’ofrena, perquè el que és poder, no li podran treure mai, però, expliqueu-li això a l’indigent de la Zarzuela, que ja el seu pare va demostrar que fora de disparar a parents o elefants i tafanejar entrecames, de poca cosa més era capaç, bé, sí, de fer un cop d’estat. A ell no el tancaran a la presó per ‘rebel·lió’ ni per ‘sedició’ ni per ‘cop d’estat militar’, al capdavall, ell és la legitimació de la dictadura que enguany commemorarà 84 anys i que començà el sanguinari Franco, l’admirat i venerat com a sant baró pels Borbons.

I mentrestant, Europa i la colla de tòtils i mantinguts que en parasiten, mirant el dit que assenyala la lluna. Mala peça tenim al teler.

Oh, si els que es diuen demòcrates, ho fossin de veritat! Heu vist l’acarnissament contra els presos dels mesells del rei? Creieu que es pot ser digne, justificant l’injustificable? Perquè una cosa és l’oposició política i l’altra l’enemic polític. I, no ho oblideu, tot el grup de gossos de cacera només olora la sang, el servei caní, la recompensa i la carícia de satisfacció del caçador amb les mans plenes de sang de la víctima morta; ara, els gossets, mouen la cua, salten per llepar-li les mans i després s’ensumen els culs els uns altres. Què li importa a un gos, la víctima innocent? I tant se val que ahir estigués asseguda a l’escó del costat! Tant se val que sàpiguen que no han fet res de punible! Han fet enfadar l’amo, i això els gossos roïns no ho perdonen, abans s’abaten contra els seus, que contra l’amo. Oi, Iceta?*

* Iceta és el símbol, el representant màxim, i com la llista del grup de gossos del rei és molt i molt llarga, no em cap aquí, però tots sabreu que aquells que salivegen en parlar dels presos són els gossos que més pendents estant de rebre la recompensa de les mans ensangonades de l’amo i senyor. Coses de l’edat mitjana i d’una societat constituïda per projectes d’humans, humans massa humans, ximpanzés intel·lectuals, fills de la servitud i l’odi a la llibertat i als qui l’exerceixen o reclamen.

Negar el dret a l’autodeterminació, és com negar el dret a l’autodeterminació d’una persona. Tothom té dret a ser el que vol ser. I si no desitges de perdre qui vol ser lliure, hauràs de compartir la teva llibertat. Negar l’autodeterminació és TIRANIA, ja que significa considerar els altres incapaços de ‘determinar-se’ i, sense cap raó, atorgar-se el dret inalienable de ‘determinar-se’ un mateix i determinar els altres. És clar, que això els gossets servicials no ho entenen, al capdavall, l’amo els dóna menjar i ells tenen por de la llibertat. Oi, Iceta?* I no dic res que tothom no pugui comprovar: el teu capteniment t’ha descrit com el que ets. No espero que ho entenguis, perquè, com explicar què és dignitat a algú indigne per principis? La fotografia aquella on tu i la ‘demòcrata’ Arrimades us esteu fotent del Jordi Turull a la seva esquena, et retrata com el que ets.

Per concloure, Jordi Cuixart i Carme Forcadell per damunt de tots, Jordi Turull, Dolors Bassa, Josep Rull, Quim Forn i Jordi Sánchez, sou injustament a la presó, sou reus de la venjança espanyola, de la iniquitat de l’orgullós hereu de Franco i de les institucions feixistes que Juan Carlos I preservà, combinant aquesta feina amb el robatori, l’extorsió, la cacera i la fornicació, on l’emètic rei és màster destacat en totes elles. Però què voleu, ser Borbó i digne és impossible.

P.S. Avui comença el judici del Tribunal de Orden Público espanyol contra el Major Trapero i els altres caps dels mossos pels fets del 20-S i de l’1-O. La venjança reial i feixista altra volta, aquella mateixa que corregué les Rambles un mal dia d’agost. El recordeu? Els Mossos aquell dia foren la policia catalana (curiosament, no va aparèixer ni un sol policia espanyol ni un sol Guardia Civil aquell dia); el rei, avui jutja això: el desmantellament de la seva operació.