LA TRAÏCIÓ D’ERC

(PROVES INDICIÀRIES)

Des que vaig escriure el meu anterior escrit que pensava d’escriure aquest. Ahir, la ràbia i la decepció davant de la rendició d’ERC em féu explotar i anomenar-los amb el nom que els correspon. Tanmateix, avui, gràcies a la JEC i al seu feixisme absolut, totes les estratègies d’ERC s’han enfonsat. Si ERC pretenia el Govern de Generalitat aniquilant JUNTS i els seus màxims representants que, mal que els pesi, són els representants legítims de Catalunya (el MHP Torra, president actual, i el MHP Puigdemont, el president legítim), els ha sortit el tret per la culata, i els pactes – la rendició i acord per repartir-se el poder a Espanya (PSOE) i a la sucursal espanyola de Catalunya – com pretenien ambdues formacions polítiques, els ha estat enfonsada per la decisió arbitrària, sense competència i profeixista de la JEC. ERC s’ha trobat ara despullada davant del poble de Catalunya. Tanmateix, no me’n fio ni un pèl que no remenin les cireres de sota mà. Als d’ERC cal lligar-los molt en curt ara, no deixar-los ni un pam. Que els que ahir et traïen, avui resulta que són els més fidels col·laboradors. Que el president tingui present qui són i que l’única cosa que els mou és destituir-lo i asseure els seus monàrquics culs a les cadiretes dels sous per no fer res, que aquesta és habitualment la tasca d’un polític, cobrar per callar.

Per això, i encara que amb una concisió extrema, cal justificar els motius que poden menar-me a considerar-los una cosa tan lletja com ‘traïdors’. El fet de difamar és indigne, i no vull ser considerat indigne per menystenir representants polítics, si no és amb els arguments que justifiquen i acrediten la meva consideració. Després, que cadascú jutgi si els meus criteris són encertats o no, però que analitzi bé els indicis i que enllaci els uns amb els altres, vejam si així arriba o no a la meva mateixa conclusió. Val a dir, que filar prim significaria haver de fer-ne un llibre, de les deduccions, com això aquí no és possible, hauré d’enumerar-les i que cadascú, si vol, indagui en les meves acusacions per les proves indiciàries que aporto, i que són aquelles circumstàncies que sense prova material ni de fet, menen indiscutiblement a una consideració de culpabilitat que queda fora de tot dubte. Som-hi:

E.R.C.

1 – Han estat un obstacle constant a la unitat.

2 – Han estat un obstacle constant per al president de la Generalitat.

3 – Han reclamat la llibertat, gairebé en exclusiva, per Junqueras (Junqueras free).

4 – Han convertit en Junqueras en el gran benefactor de Puigdemont, essent una solemne mentida. Els retrucs judicials no són obra del mossèn.

5 – Junqueras sempre ha parlat dels seus ‘amics espanyols’ i els ha defensat sempre, com n’ha defensat l’ús oficial de la seva llengua – ves, quin disbarat! -.

6 – Durant el judici, Junqueras s’asseia separat dels encausats, en una decisió poc solidària.

7 – ERC sempre ha pensat en Madrid. Per què presentar-se a les eleccions si ets una república (?). Sous, és la resposta, els sous del seu rei.

8 – No han pogut amagar ni dissimular l’odi vers Carles Puigdemont.

9 – Tots els moviments polítics han estat amb l’objectiu del partit, MAI amb l’objectiu de la independència.

10 – El pacte PSOE-Podemos, ha estat consultat als ganàpies que s’asseuen a les cadires del rei, no a la militància, i ha guanyat l‘acord amb un 96,5%, com en les consultes del politburó de Stalin.

Oriol Junqueras:

1 – És poca capacitat política o una altra cosa, el fet de renunciar a un govern a l’exili?

2 – Es va lliurar voluntàriament i va endur-se amb ell gent que si no l’hagués cregut, avui seria lliure, fora d’Espanya, és clar, però lliure.

3 – Després d’enganyar-nos amb les paraules i les emocions, tot el que ha fet és o fruit d’una idiòcia política extrema o de la traïció, que exigeix una mica més d’enteniment.

4 – Era el responsable de les estructures d’estat que mai no hem vist ni ensumat.

5- A les eleccions de desembre es postulava com a president si guanyava a Puigdemont, en la que fou la seva segona gran traïció, després d’abandonar el president a l’exili.

6 – Per molt que diguin, no hi ha hagut col·laboració entre els presos i els exiliats.

7 – No ha donat en cap moment cap suport a Puigdemont.

8 – Campanya electoral: Independència.

     Amb l’escó a la mà: Eixamplar la base i una consulta d’ara a vint anys.

9 – És catòlic practicant, com tota la dreta espanyola. Són dels que la fan i després es confessen, quedant lliures de pecat. I l’endemà, sant Tornem-hi.

10 – Pot ser que la seva missió sigui lliurar Puigdemont? Una vegada lliurat, ell recuperarà la seva llibertat.

Pedro Aragonès:

1 – El seu avi fou alcalde franquista (ningú odia qui li dóna de menjar, menys si és un polític, que no ha de fer res per cobrar). Tot i això, ell podria no ésser-ho. Però no podem oblidar les arrels, com passa amb Espinosa de los Monteros, Fernández Díaz, Cayetana Alvárez de Toledo...

2 – Fou l’home triat per Junqueras per a la conselleria d’Hisenda.

3 – Per les suposades estructures d’estat d’hisenda, tots els responsables han estat jutjats i sancionats, llevat d’ell.

4 – Conseller d’Hisenda amb Puigdemont.

5 – Conseller d’Hisenda amb el 155.

6 – Conseller d’Hisenda amb Torra.

7 – És convidat, i acudeix a un casament amb tota la flor i nata de l’Íbex-35.

8 – La llei Aragonès (que sembla un intent de permetre l’entrada de les empreses de l’Íbex-35 en el govern, i és una llei que demostra la pura prostitució dels principis d’esquerra).

9- Impulsor absolut de l’acord amb el govern espanyol (Garantia del sou, no oblidem que és el candidat a president de la Generalitat).

10 – No oblidem mai que els traïdors sempre són al costat de qui mana per vigilar-lo i delatar-ne els moviments i intencions:

Junqueras i Santi Vila al costat de Carles Puigdemont.

Pedro Aragonès al costat de Joaquim Torra.

Rogelio Torrent:

1 – Sense dubte és un absolut inútil, és el que ha demostrat sobradament durant el seu miserable exercici de poder.

2 – Es negà a investir el president legítim de la Generalitat. Ell s’hi negà i ho féu sense consultar-li-ho. Si això no és una traïció de la segona autoritat del país envers la primera, ja no sé què pot ser una traïció.

3 – Tot i el seu orgull i ufana és un servent de Junqueras i Aragonès, a qui obeeix com un gos, i com un gos, no pensa, si no, el que vol l’amo.

4 – No ha executat cap desobediència durant el seu mandat.

5 – Ha tingut la poca-vergonya d’ofendre la Carme Forcadell, de posar-la en evidència i després de netejar les seves baixeses amb paraules afables, dites amb posat seriós a una carxofa davant d’una càmera, que és el que li agrada més, després del mirall.

6 – Ha parlat molt de tot, però no ha fet ABSOLUTAMENT res. Mentre eren paraules, el més valent de tots. Quan s’ha d’actuar, l’hem hagut d’anar a cercar en el racó més allunyat i fosc, on tremolava, com un gatet abandonat.

7 – Durant la vergonyosa visita de l’assassí a la ciutat després de l’atemptat d’agost, el Rogelio bavejava mentre li donava la mà i el reverenciava; semblava que hagués vist la noia més maca dels voltants. Tot ell era reverència al tirà que esclavitza el poble que ell representa al Parlament.

Joan Tardà:

1 – El recordeu a l’hemicicle espanyol: Nosotros, nos vamos!

2 – L’hauríeu d’haver sentit en un míting, com carregava contra Espanya, és clar, que aleshores eren eleccions.

3 – Després, l’apòstol d’eixamplar la base. L’home que considerava que el millor per Catalunya abans que la independència era un govern amb Comuns i socialistes en una autonomia vergonyosa.

4 – Ha acusat els CDR de terroristes. La gent que surt al carrer a reclamar els drets que el miserable Tardà els conculca per a benefici personal i del partit.

5 – El seu comportament ha demostrat que és un autonomista paràsit del sistema.

6 – No ha fet res per Catalunya més que parlar, després cobrava el sou que li donava el seu rei.

7 – Sempre ha volgut una república espanyola, les seves declaracions així ho demostren. I si voleu cerqueu la que ha dit avui: que l’acord amb el PSOE ningú no el pararà. L’amic dels mentiders socialistes, els homes del GAL.

8 – Darrerament, és com si el cervell el tingués envasat en alcohol etílic, cada volta que parla, fa més el ridícul, només defensa Espanya i acusa els independentistes de tot el que el seu rei desitja.

Gabriel Rufián:

1 – Difícilment el sentireu parlar o escriure en català. La primera condició per ser català és conèixer la llengua i fer-ne ús. Ell és català castellà.

2 – Ha reconegut públicament, en mítings, i en privat, que és un republicà espanyol.

3 – No és independentista, i era el cap de la representació d’ERC per negociar ‘un referèndum’?

4 – Us heu fixat com s’ha engreixat. Es veu que l’alimenten bé i ell els deixa fer.

5 – Per fi toca poder. Aquesta gent és el que vol, que per això són on són.

6 – El seu odi a convergència i sobretot a Puigdemont i Torra no el pot dissimular.

(Després del ridícul d’unes negociacions inútils i estèrils, ERC hauria de fer-lo desaparèixer de l’escena política. Avui pacten sense condicions, i l’endemà els ensorren l’acord de venda de Catalunya. Ell i la)

Marta Vilalta:

1 – Durant el Consejo de Ministros celebrat a Barcelona el 26 de desembre, per pixar-nos a la cara, vaig estar fent el dròpol de voluntari d’Òmnium en un acte que provocava vergonya. En l’acte vaig tenir a tocar aquesta noieta, que se la veia feliç com gínjol. Estava de festa, mentre a cent metres el govern espanyol se’ns rifava!

2 – És un polític més, que cerca un bon sou i viure de la corrupció del sistema. Només havíeu de veure-la quan tots els republicans acataven el pacte acordat per Junqueras amb els seus escarcellers. Quines prebendes no li hauran estat concedides!

3 – Potser és independentista, però és ximpleta.

Raül Romeva:

1 – L’home que havia de ser el nostre relacions públiques i assegurar el suport europeu a les reivindicacions catalanes. No n’assolí ni un.

2 – Va anar per Europa passejant-se i comprant-se ulleres que vestissin la seva calba.

3 – S’ha mogut molt, però no ha fet absolutament res.

Avui Espanya està en situació delicada: els Tribunals europeus evidencien la violació de drets humans i de llibertat política exercida pels prevaricadors que són jutges a Espanya. A més a més, Espanya s’ha convertit en un malson polític per Europa per la mancança absoluta de capacitat per a resoldre políticament els conflictes; és clar, són molts anys acostumats a resoldre els problemes d’una altra manera, com per canviar a aquestes altures! I Espanya té un greu problema si no aconsegueix fer govern i s’aboca a unes noves eleccions, que demostrarien la falta de capacitat negociadora i la fragilitat política d’un país on només funcionen els governs amb majoria. Tres problemes ben grossos per deixar que Espanya els ‘lidie’ tota sola, són els seus ‘toros’. I ERC acudí de genolls a resoldre’ls el problema.

Sortosament, els feixistes espanyols els han traït, perquè, en una jugada impròpia quan s’està guanyant el partit gràcies al gol en pròpia porta d’ERC, posant-se al servei de salvar Espanya, ha decidit de jugar contra els qui li feien el joc, per orgull, per honor i per Espanya, i els d’ERC n’han resultat retratats.

ERC ha quedat despullada. Han demostrat ser uns gamarussos, uns poca-soltes que només treballen per a benefici personal. Avui l’Aragonès ha vist els seus somnis desfets, tanmateix, molt de compte, que mentre sigui al costat de Torra, Torra està en greu perill. El fet de tota la negociació d’ERC a l’esquena del Govern de Catalunya, demostra fins a quin grau pot arribar la deslleialtat i la traïció.

ERC continua essent el pitjor enemic dels catalans, ho són més que els enemics declarats. Confio que després que la gent els ha vistos despullats, sabrà què són, què volen i per a qui treballen.

Confio que aquest resum pot donar prou informació a qui cregui que acuso sense tenir cap argument. Aquestes proves indiciàries, que s’acosten a la cinquantena, no són una sospita, són necessàriament una estratègia d’ERC. I per concloure, vull dir que no sóc convergent. He votat CUP o ERC abans de veure’ls com els veig, als uns i als altres, tots inútils i venuts. Si confio en el president en exercici i en el legítim és perquè ells, malgrat els seus errors, que no són pocs ni lleus, han mantingut fidelitat a Catalunya i als catalans. Han actuat d’acord a les seves possibilitats – i se’ls ha deixat sols, només penseu en l’abandó a què els ha intentat deixar ERC, el mossèn i l’Aragonès, que són els dos traïdors més perillosos – i se n’estan sortint, que, la veritat, ni en el millor dels somnis no ho hauria pensat.

Demà és una altra batalla, avui ja tenim els personatges sense màscares.

Ni un pas enrere. Cal sondejar Europa i estudiar la possibilitat d’alliberar Catalunya de la tirania espanyola amb la DUI, que està ajornada, però que és el que va votar el poble i el Parlament de Catalunya.

Fins a la llibertat!