IDUS DE MARÇ A LA CATALANA

ALGÚ DUBTAVA DE LA TRAÏCIÓ D’ERC ?

M’he fet un fart d’assenyalar-los com a traïdors, i des de fa molt de temps. El 31 de gener de 2018, el ximple que presideix el ‘zoològic’ de Catalunya, va actuar contra el president de Catalunya, traint el seu compromís i seguint fil per randa les indicacions del cap de la traïció a Catalunya: ORIOL JUNQUERAS. Si algú, fent el babau, es pensa que és a la presó i que això no passaria si fos el traïdor, s’erra de cap a cap. Tot just per això és a la presó. Ell és l’esquer per a pescar el president legítim de Catalunya, l’home que fou elegit pel poble i el Parlament, i que ha estat l’objectiu – ja podríem considerar-lo – criminal del cap de la traïció i dels seus lloctinents més avançats: el nét de feixista, PEDRO ARAGONÉS, i el dandi de puti-club de carretera ROGER TORRENT. No ens ha d’estranyar gens, si al capdavant de la policia catalana, o allò que sigui aquest cau de guàrdies civils i policies nacionals, la Generalitat hi ha posat un ‘porter de discoteca’. Aquest és el nivell del país.

Avui, 27 de gener de 2020, el dandi s’ha carregat ell tot solet el segon president legítim de Catalunya. Torra és l’última esperança per al president a l’exili. I no ho dubteu, Torrent ho ha fet a consciència, com fa uns dies, quan els miserables traïdors d’ERC s’indignaven amb els independentistes i votaven a favor del President com a diputat. Tot just, per clavar-li el punyal per l’esquena en el moment de la veritat. I avui, veient la cara del traïdor Pedro Aragonès al costat del president, n’hi havia prou per comprendre-ho tot. I en tot això estant, fa un dies que el CAP DE LA TRAÏCIÓ féu unes declaracions impròpies d’un catòlic creient i practicant, i el mossèn, en un prodigi d’indignació, deia una paraula mooolt, però molt lletja, perquè el traïdor estava molt ofès per la gent que, com jo, li reconeixem una pèrfida baixesa personal, una extraordinària indignitat política i la més excelsa roïnesa en el comportament envers els altres; tot, molt cristià. L’Oriol és un ésser que ha demostrat sobradament que o bé és idiota profund o bé un traïdor de llibre. Fins aquí li deixo escollir, que no cal desatendre la possibilitat que sigui idiota de manual; tanmateix, l’home ha anat a la Universitat, i si bé això no és cap prova de no ser idiota, l’he sentit engalipar els votants, i l’home sembla que és capaç de construir frases amb sentit i amb respecte per la gramàtica, encara que l’altre dia, a un pas d’EXECUTAR la seva traïció, l’home, suposo que per remordiments molt cristians – no oblideu que aquesta gent la fa i després la confessa, per poder tornar-hi. Recordeu, si no, el sant baró de les brutes clavegueres d’Interior, que tenia un àngel de conductor de cotxe i anava a missa diària– va emetre uns improperis, unes ‘paraulotes’, unes barbaritats, unes coses que semblaven increïbles sortides d’aquella boca que només estima espanyols i eixampla bases entre altres eixamplaments.

Ara ja ho tenim tot damunt de la taula. Ciudadanos era la creació per a la distracció. La gent els prenia com a la terrorífica amenaça per a la independència, més que PP, PSOE, Comuns i Vox tots plegats, però la veritable amenaça per a la llibertat de Catalunya és ERC, i avui ens ho han posat negre sobre blanc. Per això, per si hi ha algú que encara baixa de l’hort i no se n’havia assabentat, ERC era el partit de la negociació, la pau, la serenitat i la vaselina. Tot molt ben preparat i seguint les ordres directes de La Zarzuela. No oblideu que són d’ERC, i si diuen Catalunya, volen dir Espanya, i si diuen República, volen dir Monarquia i si diuen Esquerra, volen dir Franquisme 2.0. Qui pensi altra cosa de la classe dirigent d’ERC és que entén de política tant com Valverde de futbol.

No vull estendre’m més. Ja està tot dit. ERC HA CONSUMAT LA TRAÏCIÓ A CATALUNYA, I HA DEIXAT ELS CATALANS A LES RODES DEL TREN. Només espero que els catalans no serem tan imbècils de permetre que cap membre del partit de la traïció pugui guanyar-se la vida mercès als nostres vots, però tampoc no dubto que la tupinada a les eleccions està a la vista, com n’hi hagué en les dues darreres eleccions, que guanyaren – ves, quina casualitat – PSOE i ERC, uns resultats que no se’ls pot creure ningú amb dos dits de front. Les eleccions les guanyava, a Espanya, un PSOE sense idees, sense programa, sense res més que mentides i teatre, amb un pallasso de candidat, i ERC les guanyava a Catalunya a Junts pel sou (a Europa no(?)- que val a dir, que Carles Puigdemont tot sol és capaç de guanyar i esborrar del mapa ERC, com ho va demostrar en les eleccions de desembre, fent un partit en quatre dies i humiliant el traïdor. Carles Puigdemont guanyaria, sense dubte, perquè per molts errors que hagi comès, creu el que diu, mentre que el mossèn que tenen engarjolat i al qual donen un senglar diari – que aprimar-se, no s’aprima, el que fa la fe! -, ara, acomplert el pacte amb els seus estimats espanyols, podrà tenir l’oportunitat d’esborrar del mapa definitivament el seu rival polític, fent-ho amb les pitjors de les armes, les més iniqües i repugnants a l’ètica, com per tenir respecte per la seva dignitat com a persona! No oblideu la reforma penal que volen implantar, que ves, quines coses! posaria en llibertat els presos d’ara i facilitaria el lliurament dels exiliats. Quines coses! Oi, que resulta d’allò més curiós?

La jugada ERC–PSOE els ha sortit bé. Sobretot perquè la limitació intel·lectual de Junts pel sou, no ha permès que cap d’ells sabés que tenia a les mans ni amb qui se les jugava, perquè l’única preocupació era l’escó i el sou oficial, com va passar a la diputació o amb l’Artadi – la recordeu? El rècord de màsters, una eminència, la gran promesa de futur... i ha trobat la cadireta a l’Ajuntament i au, ara a fer-se fotos, a fer el pallasso i a viure de la ciutadania, com un Maragall més . Oh, i després dieu que la política és lletja? Pregunteu-los-ho al paràsits que viuen d’ella; i si els compteu, us adonareu que són milers d’inútils abocats a una menjadora, sense altra preocupació que ‘fer política’ i dormir la migdiada, com ens demostrà un home fet i adobat en la matèria com Margallo, en la seva memorable dormida en el lloc de treball, on li paguen per a això deu mil euros al mes, dietes apart, que tots els europeus o imbècils que viuen a Europa, paguen per a mantenir tota la fauna parasitària i inútil que asseu els culs als parlaments, com els porcs amorren el musell a les menjadores.

Avui ha estat un dels pitjors dies en la història del parlament, dels més lamentables de tota la història de Catalunya, per això, per dignitat, cap de les paneroles que avui infectaven el parlament, hauria de tornar a posar-hi mai més els peus. Uns perquè hi parlen castellà (la llengua de l’opressor), altres perquè volen seguir essent els colons, altres perquè ni sí ni no, però cobrar sí, això sí, i per la victòria del comunisme dels xalets; uns altres perquè hi són i no hi són: els traïdors i els incapaços. Collons, quin bé de Déu de sense substàncies. Només quatre éssers humans en un parlament: no és poca gent?

La política va morir als setanta. Tot el que hi ha des de llavors és infàmia. Billy Brandt i Olof Palme, potser foren els últims polítics europeus. El darrer, a més a més, fou assassinat... per fer política. I si mirem als Estats Units, l’exhibició d’homínids és espectacular: Clinton, el bonobó; Bush, l’esglaó perdut; Obama, el ximpanzé simpàtic que llueix en tot circ. Aquí no tenim homínids tan estretament emparentats amb les mones, per bé que hi ha en el parlament de Catalunya, un bon assortit d’aquests micos i ‘miques’. Però la veritat és que aquí ens va més la fauna autòctona: llimacs, porcs, rates de claveguera, voltors, trencalossos, llops, guineus, sargantanes i sobretot, moltes paneroles. És el que hi ha, i res no s’hi pot fer, perquè tu votaràs el que voldràs, però sortirà elegit els qui ells han decidit que ha de sortir. I sí, ja sé que direu: Oh, aquest beneit, quines coses diu! Com si no hi hagués democràcia!

Senyor jutge, per fer, no tinc cap pregunta més.