UN NYAP DIT EUROPA

Des del primer moment que es va parlar de la Comunitat Europea vaig estar radicalment en contra d’un projecte que, com després s’ha demostrat, va contra els ciutadans europeus i a favor del manteniment dels interessos bancaris i corporatius de les organitzacions legalitzades per a l’exercici del robatori. No hi ha un ram d’aquestes corporacions, en el qual no s’hagin demostrat trames il·legals que els han permès el robatori sistemàtic a la ciutadania. Podem parlar de la manipulació de preus que totes les multinacionals d’un sector acorden d’apujar, sense que després les ‘sagradíssimes’ institucions europees facin res més que multar-los amb una quantitat de diners que sempre és inferior a l’immens benefici obtingut amb el robatori, i sense que els responsables n’hagin de donar cap explicació. Podem parlar dels monopolis encoberts, i també de la indústria farmacèutica o de l’automobilística. Algú recorda el frau dels dièsel? Quines han estat les sancions per a aquestes empreses? Quants directius lladres, que s’han enriquit amb l’operació després d’enganyar els clients, han hagut de respondre del robatori? I això, per no parlar de la màfia oficial i legalitzada del robatori a gran escala i sense escrúpol de TOTA LA BANCA, sense que cap dels delinqüents, amb la mateixa altura ètica que un carterista del metro o un pinxo de navalla, hagi hagut de respondre dels seus crims? Europa és un cau de mafiosos.

L’Europa dels estats consolida la independència nacional i només serveix per a permetre el robatori impune a la gran màfia europea, protegida i defensada a mort pel Banc Central Europeu, probablement el moll de la corrupció i de la distribució dels beneficis del robatori sistemàtic europeu. Europa només podia tenir sentit configurant-se com a un sol estat polític i econòmic, d’acord amb la creació d’una Europa dels pobles, en la qual un bavarès, un català, un normand i un piamontès fossin ciutadans del mateix ‘estat’: Europa. Tanmateix, això no ha estat així, perquè del que es tractava era de fer que les grans corporacions transnacionals de cada país poguessin estendre les urpes arreu, i per això calien els diners dels treballadors de tot el continent; que algú ha d’eixugar pèrdues i despeses. Europa és l’exemple perfecte del que significa la globalització, l’invent més idiota i sense sentit de la història de la humanitat, perquè la creació d’una societat uniforme, senzillament, és l’aniquilació de la llibertat. Evidentment, aquest és l’objectiu. Sotmetre els borregos i permetre que una elit dirigent sense escrúpols ni ètica, esclavitzi la resta de ciutadans. Al capdavall ho hem vist, Europa és el capitalisme brutal per a la gent i el socialisme estatal per a la gran delinqüència. Així la gent viu ofegada per la pressió d’un capitalisme inhumà, mentre que les irresponsabilitats de la màfia bancària i la seva inesgotable ànsia de poder i diners, quan els mena al col·lapse individual, institucional i social, rep la compensació socialista dels diners del poble explotat perquè refacin els seus números, continuïn robant, fent-se més rics i escanyant el poble, amb l’invent del ‘rescat’, que és el sistema que permet que els diners dels robats que no han pogut ser robats pel lladre, finalment acabin finançant el lladre. I Europa és la garantia d’aquest suprem estat de corrupció. Al cap i a la fi, la Corrupció Europea, la màxima autoritat executiva de la Unió, és un cau de lladres i delinqüents al servei dels interessos transnacionals, o sigui, de les grans corporacions de cada país, a les quals protegeixen, defensen i alimenten contra l’interès d’Europa i dels seus ciutadans.

Després del desastre de la Unió, una unió que cal fer observar que LA CIUTADANIA MAI NO HA VOLGUT i que fou imposada pels grans capitals comprant tot el que s’hagués de comprar, fos material o persones; i així, hem arribat a una Europa que ha perdut l’essència i el sentit democràtic i social. Tot ho disfressaran com caldrà, però no hi ha cap diferència entre els règims xinès, rus, americà, nord-coreà i l’europeu. Pensar altra cosa, és creure’s els contes per a infants. NO HI HA MÉS DEMOCRÀCIA A EUROPA QUE ENLLOC, NI HI HA MÉS JUSTÍCIA A EUROPA QUE ENLLOC, només hi ha una màniga ampla per a la llibertat d’expressió, una llibertat d’expressió que poden coartar molt fàcilment, obstruint l’accés als mitjans on, qui la vol manifestar, haurà de recórrer. Europa ha construït una presó molt bonica, molt ben pintada, molt ben ambientada, però una presó sense escapatòria i potser ja sense esperança. Això, és clar, ho devem a la colla de paràsits i delinqüents que han exercit en els seus organismes, sempre lacais amb el senyor ben vestit que mou les cireres. És extremadament difícil trobar un sol parlamentari europeu o un responsable del Consell o la Corrupció que tingui les condicions ètiques mínimes exigibles a un representant públic, que representa tota la ciutadania i no els interessos personals del paràsit, i els de l’amo i cervell que li permet de viure de l’hoste.

Quina és la situació política i social a Grècia, a Portugal, a Irlanda, a Hongria, a Polònia, a Espanya, a França, a Holanda, a Dinamarca, a Bèlgica, a Alemanya...? No ho sabem. Només compartim un espai comú: l’economia i un parlament farcit de ganàpies que no serveixen de res més que per omplir-se les butxaques i fer un dispendi extravagant amb els diners dels contribuents. Feu un càlcul de quin ha de ser el pressupost per mantenir la inutilitat de tots els organismes del robatori als ciutadans que representen les institucions europees. Hi ha hagut més justícia, més llibertat de premsa, més democràcia, més repartiment de la riquesa, més meritocràcia? La resposta és terrible: NO, TOT EL CONTRARI.

Què en sabeu del que està passant a França i la lluita de la ciutadania francesa contra Emmanuel Macron, la titella de les corporacions? Creieu que l’ocultació de la situació social dels nostres conciutadans francesos és digna, demostra llibertat i consideració envers la població i el dret a la informació? No, i ho veiem en les decisions de la Corrupció Europea, del Consell i del Parlament, que l’única feina que tenen és la protecció sistemàtica de les corporacions que els donen a menjar, que els permeten la parasitació i els garanteixen recompenses d’acord amb la genuflexió que hagin practicat quan els amos els han posat el peixet al musell, com passava en els zoos i les exhibicions de foques. No us enganyeu, un polític és una foca, només cerca el peixet que li donarà l’amo, i és molt feliç de veure la quantitat d’idiotes que bavegen i riuen amb les seves ximpleries d’indigent intel·lectual. Sense ideologia no hi ha política, i avui l’única ideologia dels polítics és el servei més mesell, sense crítica, sense idees pròpies (suposant que les puguin tenir, que en el 90% dels casos, això és impossible), sense projecte, sense respecte pels votants (un polític veu el votant com l’idiota que li permetrà ser foca i menjar els peixets dels amos), sense coneixement dels principis bàsics i fonamentals del respecte polític, del respecte per la justícia i, ja no dic, envers l’ètica. Si no em creieu, considereu el polític que vulgueu que hagi apujat en les escales de poder, i ja veureu que el que hi trobareu serà la foqueta satisfeta d’obeir l’amo, d’oferir l’espectacle de ‘Sálvame’ als votants i farcir el compte-corrent de les traïcions als principis proclamats, uns principis que, val a dir, no ha cregut mai, ja que, ben aviat, ha sabut per què estava en política i quina és la raó de l’exercici d’aquesta ‘indignant’ professió. Recordeu l’ínclit polític, ‘honrat’, ‘sincer’, ‘compromès’ i ‘intel·ligent’, Eduardo Zaplana, que fou descobert reconeixent que només estava en política per a fer-se ric. I li ha passat alguna cosa? Sabeu d’algun polític que hagi menyspreat l’individu que ha expressat aquestes repugnants paraules? Si TOTS són iguals!

Sense dubte, la decència, la dignitat i l’ètica, avui fan del tot impossible que una persona amb aquests valors pugui dedicar-se a la política, on els tractes són amb els sicaris mafiosos, siguin a la Corrupció Europea, al Consell o al Parlament, com a representants dels grans capos del crim europeu. Per què us penseu que una terrorista econòmica (ex-FMI) ha estat instal·lada al rovell de l’ou de la putrefacció europea: el Banc Central. Creieu que és casualitat que la sòcia dels mafiosos, en sigui la presidenta? I si algú dubta del que dic, que m’escrigui quin país, de tot el món, ha caigut a les mans de la terrible organització criminal Fons Monetari Internacional i ha servit d’alguna cosa als ciutadans. FMI és sinònim de misèria, de crim i de corrupció absoluta de les altes instàncies governamentals d’un país. FMI és el saqueig sense escrúpols, amb extorsió, amb amenaces i amb sang, si cal. Doncs, aquesta bona senyora, dirigirà els calerons de tots els miserables europeus.

EUROPA ÉS UN CADÀVER, QUE COM MÉS AVIAT LA DESTRUÏM, MÉS AVIAT SEREM LLIURES.

Si no és justa, si no és social, si no és democràtica, si no és equitativa, si no és dels ciutadans, per què hem de suportar la TIRANIA CONTINENTAL?

Europa vol ser l’Espanya tirànica; que ningú no en tingui cap dubte. Tot polític parlarà de llibertats i drets, però TOTS somien de ser grans dictadors. No en tingueu cap dubte; avui, no en tingueu cap dubte.

QUAN LA POLÍTICA ÉS DEMAGÒGIA, NO HI HA DEMOCRÀCIA.

QUAN LA JUSTÍCIA ÉS RETÒRICA, NOMÉS HI HA DRET (i el dret sempre és el blanqueig de la injustícia; un ‘detall’ que ignoren els qui exerceixen la professió).

QUAN L’ECONOMIA HO ÉS TOT, MOR LA LLIBERTAT.

Europa està en camí de convertir-se en la pitjor de les tiranies mundials, la tirania on els súbdits lloen l’esclavatge. Europa avui és un cadàver.

On és l’Europa de les llibertats, de la justícia i el respecte a l’individu?

Al costat d’ASSANGE?

Al costat dels perseguits per la TIRANIA BORBÒNICA?

Al costat dels periodistes assassinats per les corporacions que dirigeixen Europa?

Contra el rei-assassí d’Aràbia?

Contra el tirà turc?

Al costat dels immigrants que ‘ells’ deixen morir al Mediterrani; sí, els que s’omplen la boca de llibertat i justícia, que els veieu donant rodes de premsa i garlant sense mesura, TOTS ELLS TENEN A LES ESPATLLES LA IGNOMÍNIA D’AQUESTS CRIMS PREMEDITATS?

Contra els CRIMINALS CONTRA LA HUMANITAT, Aznar, Blair, Barroso...?

AIXÒ ÉS EUROPA, UN FEMER DE DIMENSIONS COLOSSALS !!!

I no tinc res de militant ni simpatitzant de l’extrema dreta, però és just de reconèixer que la globalització i la pèrdua del sentit nacionalista del món i de l’economia, és la malaltia incurable de la humanitat. En això, comparteixo fonaments ideològics. Sortosament, execro dels mètodes i el desenvolupament ideològic posterior, perquè l’extrema dreta, en el fons, és el mateix que Europa: manca de justícia, manca de democràcia, manca de llibertat, manca de principis i manca absoluta de consideracions ètiques. No per altra cosa afirmo:

EUROPA ÉS EL CAMÍ INDEFECTIBLE VERS EL TOTALITARISME PLUTOCRÀTIC. EUROPA ÉS L’EXTINCIÓ DELS PRINCIPIS POLÍTICS, DE LA LLIBERTAT I DE LA DIGNITAT HUMANES. Tots el que hi treballen, en són responsables. Ningú no es fa mafiós contra la seva voluntat, i els que van a Europa són sicaris anhelosos d’exercir. TOTHOM TÉ UN PREU, aquest és el PRINCIPI fonamental de les màximes institucions europees. I els sicaris, ho saben.

Aquesta és la tragèdia europea: Els polítics són els enemics del poble.

Per a ser demòcrata, cal creure en la democràcia. I el primer de tot, és reconèixer les gravíssimes deficiències estructurals i de base del sistema. Qui creu a ulls cecs en qualsevol cosa, com a molt i a cop de repetir els mantres, assoleix la fe, però no el coneixement. La fe no arranja res als altres, i moltes vegades engreixa la butxaca; el coneixement ens enriqueix a tots, i poques vegades engreixa les butxaques. El gran problema de la democràcia i la realitat política és que la democràcia per a ser possible EXIGEIX INTEL·LIGÈNCIA, per això, SENT REPUGNÀNCIA ENVERS L’ASTÚCIA (que és la intel·ligència de l’ego, la dels animals).

Penseu-vos-ho.