BORREGOS, LLOPS I GOSSOS PASTOR

El món, de sempre, ha estat en mans dels llops, que són els animals que actuen en manada per assolir un objectiu. Certament, els llops saben que la unió fa la força i que la desunió de les víctimes borregos els facilita molt la feina de capturar el seu aliment. Això és així des de les primeres societats ‘civilitzades’, o sigui, les societats on als borregos se’ls anomena ‘civils’. Tot plegat, no és res de nou sota el sol.

Els llops viuen de la sang i la carn de les víctimes, del sacrifici constant de la borregada, per tal de satisfer les seves necessitats vitals: menjar (el treball dels altres), copular (les homes, dones i nens dels altres) i espai vital (el domini del territori pel terror). Els borregos poc o res hi diuen, són pacífics, idiotes, buits d’enteniment i per tot plegat disposats sempre, sense reflexió, a l’obediència cega dels mandats dels sequaços dels llops: els gossos pastor.

La borregada, com creuen els llops – i això, cal ressaltar-ho perquè és estricta veritat–, són inútils, mengen per a no res, es reprodueixen per instint, deambulen per trobar una mica d’herba i una mica d’aigua, i vegeten en els prats amb el musell abocat a terra i sense gosar mai de mirar el cel, de veure què hi ha més enllà de la pastura per a borregos. La borregada posa el treball, l’engreixament per a ser un plat després; aporta els cadàvers de totes les confrontacions, per a benefici exclusiu dels llops; es mouen en ramat, que és el que són, nombres sense essència ni vida, un munt de cadàvers que masteguen herba per servir de menjar. I com la borregada és curteta d’enteniment, així és feliç: menjant, copulant i esperant una vida eterna. Mengen si els posen menjar, copulen si els posen parella (i avui ja és igual el sexe de la parella, que els borregos s’acostumen a tot) i tothora esperen, esperen que arribi l’endemà per tornar al prat a menjar, a copular i a gaudir de la vida de borregos que els han construït. I aquesta borregada, en la seva insània i en l’exhibició paradigmàtica de l’estultícia, creuen i confien que la vida és el millor dels béns. Lògicament, els borregos no llegeixen Schiller, bé, ni Schiller ni res que els faci pensar, per això, de la mateixa manera que s’aboquen a l’herba del prat, conflueixen als tuits, que són l’expressió de l’ocurrència i de la nimietat. Tot d’acord al seu nivell de borregada i al seu sentit oví de la vida, dictat pels llops que se’ls mengen per a major glòria dels borregos, alguns dels quals, arriben a la glòria de ser herois de la borregada per haver estat devorats pels llops. En fi, coses del bens, que són tan bons com imbècils.

En aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=tPz_EKcIIns podeu sentir el llop més actiu, el cap principal de la manada que dirigeix el femer europeu (amb tots els gossos pastor submisos als seus designis) i la ramaderia americana (amb tots els gossos pastor submisos als seus designis). Ell mateix es descriu.

Sense dubte, si els gossos pastor fessin la seva feina, que és tenir cura dels seus ramats de bens, els llops serien una espècie en extinció i viurien com els delinqüents comuns, amagats, o estarien engarjolats en zoològics perquè els bens poguessin observar-los sense perill, i fins i tot, gosessin de llençar-los alguna cosa de menjar, sana o enverinada. Però els gossos pastor són llops miserables, ànimes en pena, covards, ineptes, submisos, incapaços de res de bo, això sí, llestos com la guineu, animal d’intel·ligència tan limitada, que no surt d’ella mateixa. La guineu no s’enfronta als llops, valgui’m Déu! La guineu els fa la gara-gara, s’ofereix perquè els llops facin d’ella el que en vulguin menys eliminar-la, i amb la cua ben dreta – horitzontal, com el seu cervell- vagaregen en diferents corrals (dits pels borregos: Institucions) a la recerca de l’oportunitat d’atrapar algunes restes de be abandonades pels llops, o alguna gallina, a les quals, el valor de la guineu no tem. Així són aquestes bèsties inútils, que només serveixen de guarniment, com un gerro de flors damunt d’una taula. Tanmateix, la guineu, en la seva intrínseca covardia, en la connatural inèpcia, en la seva innata traïdoria, com en la seva espontània crueltat, és feliç de diferenciar-se de la borregada.

Els gossos pastor són guineus, mai no atacaran els llops, ni se’ls passa pel cap!, i conduiran la borregada a la boca del llop, per a major glòria de l’animaló conductor. Així són els polítics, els periodistes i els titulats en ciència, que no científics; guineuetes orgulloses de la cua que és l’admiració de la borregada i la satisfacció dels llops, el símbol inequívoc de l’absoluta submissió als designis i voluntat de la manada que canta a la lluna. Aquestes tres classes de guineu actuen imitant l’estratègia dels llops, lògicament, no per iniciativa pròpia, fet radicalment impossible, sinó per les ordres del llop que les comanda, i així els gossos polítics, els gossos periodistes i els gossos amb títol de científic, borden i mouen la cua, mentre condueixen la borregada a l’escorxador; què voleu? Els molt limitats intel·lectuals no poden veure-hi més enllà del musell. Obeeixen, obeeixen, obeeixen, obeeixen. No són menys borregos que la borregada, són sang de la seva sang, carn de la seva carn, però ells es creuen més llestos per ser esclaus dels amos i esclavitzar la resta de borregos. No demaneu nous a un avellaner. Que la feina d’un polític, si no és un gos o un paràsit social, és enfrontar els llops, és el fonament de la ciència política i de la justícia. Que la feina d’un periodista, si no és un gos o un intoxicador social, és confrontar les veritats dels llops i demostrar-ne que són mentides de l’alçada d’un campanar, és en això que consisteix l’ètica periodística. Però, ara, vés a un imbècil amb ‘ciències de la informació’ i explica-li-ho! Que la feina d’un científic és la ciència, no cal ni demostrar-ho, però avui tenim un seguit d’indocumentats amb titulació regalada als seus serveis i submissions, que mitjançant premis i càrrecs de prestigi, vénen la ciència, i no per res, sinó perquè ni saben què cony és! Si no, li ho pregunteu al Clotet, el pallasso que ja ha rebut la retribució a la disseminació de les mentides que els llops li havien dit que escampés, i que el bon paràsit ha executat, com hauria executat el tret de gràcia al be que els llops li haguessin demanat que sacrifiqués. Són així, aquesta gent. I podeu afegir titulats en ciència a carretades, com el paràsit cap del col·legi de metges, una meuca que ha de tenir molt satisfets els llops per l’eficàcia dels seus serveis.

La borregada va cap a l’escorxador, tots mantenint metre i mig de distància, tots ben acollonits i exhibint el signe de la seva presó i mort: el morrió, que en l’esquizofrènia que els inunda l’escarit cervell, els fa sentir-se poderosos i protegits. I van caminant , sense pressa, fent el camí de l’octubre, l’hora de la recol·lecció. La borregada esperarà el seu torn, la seva hora, i si cal que estiguin closos i miserables dins de les seves cel·les de corral, ells es comportaran com cal i ni tan sols belaran, només faltaria, que se’ls sentís la veu! Això no agrada als llops i menys encara als abjectes gossos pastor!

I entre tota aquesta fauna vivim els éssers humans, envoltats de llops venjatius i àvids de sang, de gossos pastor covards i mesells fins al fàstic i la vergonya, i de ramaderia ovina dispersa en classes, espècies, gèneres i color de pell. No sé si tu, lector, ets un llop malparit, un gos repugnant o un xaiet ximple i adoctrinat, però si no ets res d’aquestes deformacions i estàs investit de la ‘categoria’ d’ésser humà, de la insòlita i gratificant essència de la nostra transcendència, aleshores, benvolgut congènere, tingues present que t’has convertit en ‘l’últim mohicà’.

Però, amb tot això, no vull oblidar-me dels gats. Sí, dels gats. Els gats són éssers solitaris, autònoms, observadors, intel·ligents i amb un tarannà vital que transmet el sentit de la seva transcendència (per això se’ls atribueixen set vides). Sí, els gats són els intel·lectuals, perquè els agrada tant jugar com dormir, tant estirar-se del tot com no fer res, tant observar com ser observat, tant arriscar-se en un repte com passar-se les hores llepant-se i fent neteja... Però, on són? La filòsof Marina Garcés, que respecto, ha rebut el mateix guardó que el Clotet; i la pregunta és inevitable: Aquest és el preu del silenci de la veritat? No crec que la Marina no vegi el que està passant, ja que en cas contrari, evidentment posaria en la corda fluixa tota la respectabilitat que mereixen els seus treballs i hauríem de sospitar si, com sol passar en el nostre món, els llops converteixen els gats en ratetes de companyia. Ella sap, millor que jo - no en tinc el mínim dubte -, que el pensament o és revolucionari o no és pensament. I no ho dic perquè sempre hagi de ser una ‘innovació’ o ‘ocurrència’, sinó perquè el pensament sempre lluita contra la seva opressió, vingui de llops, de gossos paràsits i inútils o de la infame borregada disposada a morir per acabar amb un virus de mentida (que si aquesta fos la solució, em penso que molts d’ells s’abalançarien a morir, com ho veurem abans de l’hivern, quan col·lapsin els centres per a ser vacunats).

Sense dubte, quan no hi ha gats, proliferen les rates, siguin llops sanguinaris, gossos covards, lloros ensinistrats o animalons sense consciència ni coneixement, aquests darrers, una veritable classe de virus intel·lectual, que convindria erradicar per raons de salut pública.

Gats i bens no s’entenen, ni ganes. La desconfiança és mútua. El menyspreu és mutu. Però mentre els gats saben que comparteixen món amb els corrals de bens, la borregada veu en els gats els enemics dels llops sanguinaris que els han de matar i dels gossos covards i abjectes que els vigilen, sigui des dels ‘bordadors’ que els gossos mateixos denominen ‘parlaments’, constituïts per a prohibir, per a censurar i per a reprimir la llibertat; sigui amb els ‘altaveus doctrinaris’ que els lloros mateixos denominen ‘premsa’, sí, l’assortit d’insensateses i invencions que garlen del tot satisfets dels seus plomatges acolorits; sigui amb els ‘ignorants’ que, com virus i bacteris invisibles, anomenats ‘doctes’ pels llops, enverinen la borregada i lloen els llops per la sang que els donen a menjar.

Borregos: musell i esguard abaix, morrió ben posat i no se us acudeixi de respirar amb el nas, que és delicte sancionat pels gossos dels gossos covards, els policies, uns altres bens ben dissortats, perquè creuen que les mossegades als bens, a la borregada de la qual ells formen part, els fan més respectats entre els gossos covards i els llops sanguinaris. Borregos: mantingueu metre i mig de distància, que el rècord mundial de salt de longitud del virus és d’un metre i quaranta nou centímetres, que per això, les eminències doctes de la seva ignorància, confien que no hi haurà un nou rècord mundial, almenys fins al novembre, quan caldrà injectar la borregada perquè el virus haurà batut un nou rècord mundial, que això, com són eminències molt doctes, ja ho saben. Vés a explicar a algun d’aquests portents intel·lectuals que la ciència-ficció no és ciència; que ficció, vol dir això: ficció. La ciència és una altra cosa; però ells, com són eminències en ‘doctologia’ i ciències de l’’expertesa’, han descobert que l’especulació de ‘futuribles’ sense base ni fonaments és l’increment del compte-corrent; i en això, sí que cal reconèixer que són doctors i eminències, com el triler ho és del seu ‘art’.

Borregos: a fer bondat. No us reuniu amb ningú. Espereu amb paciència la filantròpica tasca dels laboratoris farmacèutics, que com creen els virus i les mentides que us han de matar o fer-vos esclaus del seu mercat, ara confegiran un sistema de vacunació que us garantirà una vida plena i segura. Després, quan ja estigueu vacunats, segurament us demanaran l’extermini dels gats, perquè són molt perillosos i nocius. Aleshores, no ho dubteu: Sense pietat! Mateu els gats, no en deixeu ni un!

Borregos: El món feliç el teniu a l’abast de la mà. No sé com no el veieu, encara. No sé com no sortiu tots al carrer a cantar el nou ordre. Sou pacífics i tranquils, suposo. Bé, aviat us convidaran a dipositar el vostre paper higiènic en una urna, aleshores, correu, no us entretingueu, deixeu-hi el vostre recordatori. Als llops, els fascinen els dies d’eleccions. M’han dit que les rialles arriben fins al confí del món paral·lel.

Borregos: El CO2 és salut, menys per al planeta; per això feu molt bé empassant-vos-el. La família i la societat lliure són malalties, vacuneu-vos. El contacte (les abraçades, les encaixades, els convits, les festes, els petons, el coit, la conversa) són delictes i costums d’animal. La seguretat de la teva habitació, de casa teva, és la teva salvació, almenys fins que no et subministraran l’alliberament per inoculació, que val a dir, jo proposaria als llops, als gossos covards i als doctes titulats, que fos un supositori, més que res, perquè la metàfora seria perfecta.

Borregos, pas rere pas, com deia Machado: «no hay camino, se hace camino al andar». Al final hi veureu un edifici gran; allà, és on us esperen. No caldrà anar-hi amb tren; fins i tot, això els estalviareu! Anireu tot solets a l’edifici. Hi veureu grans sales, molt ben dotades, molt boniques i molt maques, amb astronautes-mèdics molt ben vestits i dotats, tot serà tan de somni! És l’alliberament!

Tots els edificis tenen xemeneia, i de tots els edificis en sortirà fum, el fum de l’alliberació!