UNA SOCIETAT MALALTA NO ÉS UNA SOCIETAT SANA

Fins a aquest punt hem arribat: que hem de tornar a ensenyar a la borregada que blanc no és negre, que alt no és baix, que simple no és compost i que qui és malalt no és sa. Quant a la malaltia, no hi ha cap dubte que si una societat té un alt percentatge de malalts, la societat no està sana. I això, per què? Perquè el principi fonamental de la vida és la salut; essent la raó de tota supervivència, la malaltia o l’amenaça de mort. En aquest escrit tractaré d’explicar a la borregada per què l’estat natural de la vida és la salut, i la mancança de salut és la malaltia, que és una prova irrefutable de descompensacions en el ‘tot’ de la criatura que la pateix. Val a dir que la solidesa de les afirmacions que exposaré tot seguit, emanen de principis fonamentals de la filosofia, i encara que no ho creguin molts fidel i beats de ‘la nova religió de la ciència’, moltes vegades, de moltes vegades, la filosofia no és refutada per la ciència, sinó que la ciència reinterpreta fonaments filosòfics per desacreditar la filosofia. Què hauria estat de la ciència sense Immanuel Kant? Sense la seva concepció del temps i de l’espai, la teoria de la relativitat i tota la ciència moderna haurien estat senzillament impossibles. I si bé la ciència, gràcies a les aportacions kantianes, semblava que havia desautoritzat amb els seus experiments i les demostracions el coneixement de la filosofia, resulta que Kant, idealista entre els idealistes, els ha tornat a guanyar el combat contra el coneixement fonamental i demostrat que creu erròniament la ciència, val a dir que amb una fe indigna de la saviesa, amb el sorgiment de la física quàntica: que és una complicadíssima reinterpretació de temps i espai necessària per al món de les partícules, una reinterpretació que sosté amb tot el poder de la vigència les concepcions de temps i espai kantianes. I consti, que per bé que és Kant qui aporta a la ciència el material fonamental per a la seva revolució, els conceptes de temps i espai de Kant només són útils en ciència, perquè filosòficament parlant, ni temps ni espai són assumptes que analitzés Kant (eren conceptes a priori), per això, fora de la manifestació fenomènica d’aquests conceptes, descrita per Kant científicament, hi ha ‘el temps’ i ‘l’espai real’ que la interpretació filosòfica és capaç d’analitzar en la seva essència – cosa que mai no podrà fer la ciència –. Al ‘temps’, Henri Bergson li’n deia: ‘duració’ i Jacques Derrida ‘différance’, res a veure amb el temps físic; i el genial Leibniz, descrivia l’espai com l’abstracció de les relacions entre les coses coexistents. De fet, temps i espai són dues eines o instruments per a la ciència, però en absolut la ciència pot donar-nos raó del que són... Però, em penso que m’estic desviant del meu propòsit. Tanmateix, confio que aquest incís servirà per a fer comprendre que MAI NINGÚ és en poder de la veritat.

Si en una societat la gent és malalta, hi ha alguna disfunció estructural de la societat. No hi podem tenir cap dubte. Una societat sana és aquella en la qual els seus ciutadans gaudeixen de la vida, i per gaudir de la vida és fonamental la salut. Mentre estem sans VIVIM; i quan estem malalts SOBREVIVIM, amb major o menor grau, tot depenent de la malaltia; essent no res, si és una grip comuna com la immensa mentida que han escampat els criminals polítics, metges i periodistes; i essent perillosa i fins mortal si parlem de càncers, problemes cardiovasculars, diabetis, etcètera. Qui té alguna d’aquestes malalties està sobrevivint, perquè les possibilitats de viure plenament les té restringides. La pressió psicològica de saber-se malalt impedeix un gaudi lliure i intuïtiu de la vida; la qual cosa no vol dir que el malalt no sigui capaç de tenir moments de plaer i satisfacció... però viure és una altra cosa.

Els nostres governs i els metges que practiquen la iatrogènia i els nostres governs i la premsa que practiquen el terrorisme informatiu constant, amb tergiversació de dades, manipulació de resultats i mentides de l’alçada d’un campanar, han començat una campanya per convertir tota la societat en malalts. I com la malaltia és una disfunció individual (ningú posa malalt un altre per raons fisiològiques, llevat de l’enverinament), necessiten convèncer tothom que està malalt i que ells, els mentiders, els falsificadors i els venuts als seus interessos per damunt de l’interès social, en tindran cura, perquè han acordat de crear una ‘nova realitat’. Per això s’han inventat aquest terme ‘d’asimptomàtics’. En realitat, un asimptomàtic és una persona sana, i que mentre no presenti símptomes, no ha de prendre mesures especials amb ell mateix ni amb els altres. Tanmateix, els mentiders, els falsificadors i els venuts als seus interessos per damunt de l’interès social, han decidit que un asimptomàtic és un malalt. I així, si estàs bé, si no hi ha res que et faci mal, si pots fer les activitats diàries amb total normalitat, si no tens febre, si no tens res inflamat, si no hi ha cap senyal irregular al cos o a ‘l’esperit’, tant se val, si, fent-te una prova del maletí de la senyoreta Pepis, resulta que surts positiu, doncs, aleshores company, estàs malalt, i no només això, sinó que t’has convertit en una amenaça per a tots els altres. De fet, és la tàctica psicològica dels criminals, fer-te creure que ets el culpable del que ells són. Per això, convertint-te en una amenaça terrorista en potència, oculten el seu TERRORISME EFECTIU.

Atemorir i horroritzar gent innocent només ho pot fer un depravat, i això són tots aquests infeliços amb cara de restrenyiment que tothora infesten i infecten les pantalles de la veu de l’amo (la televisió) per aconseguir que TOTA LA SOCIETAT emmalalteixi pel virus que han inventat i que a la tardor posaran en circulació, perquè, per bé que la histèria col·lectiva funciona, l’afebliment físic sempre és molt més efectiu que el psicològic, ja que és més fàcil de controlar, sobretot, per la colla de criminals de bata blanca que passegen pels hospitals obeint un homes de negre que transporten maletins plens de bitllets, despatxos amunt i despatxos avall. Penseu en les despeses hospitalàries al món, i digueu-me si sou tan ximples de creure que no hi ha corrupció, quan es maneguen quantitats inversemblants de diners. De fet, no he aconseguit esbrinar quina és la despesa diària d’aquestes fàbriques de malalts (hospitals) al servei de les farmàfies. No són pocs els que han vist perforada la seva pell per vacunes del calibre 5mm parabellum. Sense recercar gaire, l’exdirector de medicaments de l’OMS, Germán Velásquez, va denunciar a la màfia farmacèutica i fou amenaçat de mort, que aquestes multinacionals filantròpiques - això també ho tenen -, si no els vols permetre que facin el bé a tothom ‘sense cap interès corporatiu’, et vacunen amb la seva vacuna favorita, la vacuna que ho cura tot.

Un malalt és una persona que mentre és malalt està sobrevivint. Una persona sana és una persona que té la capacitat de VIURE. Però ara, els mentiders, els falsificadors i els venuts als seus interessos per damunt de l’interès social, d’acord amb documents inexistents i amb la garantia d’ignorants al servei de la ‘indústria de la filantropia’, han decidit que si estàs sa, no tens dret a VIURE LLIUREMENT; per això, ells han acordat que tens l’obligació de SOBREVIURE, com tothom, per solidaritat; que això de la solidaritat, a ells, als lladres dels bens públics, els fa trempar. Pregunteu-ho, si no, a la primera autoritat del país i a la segona, com els han anat els diners que diàriament saquegen als ciutadans que ofeguen (econòmicament i física) mentre ells viuen dels beneficis del treball dels escanyats, en plena crisi, després de quatre anys en què no han fet RES DE RES més que garlar, com ells lloros a les gàbies. Si això no és parlar d’escòria humana, demano el lector que em faci cinc cèntims d’alguns altres exemples, per tal de corregir la meva errada interpretació de l’escòria.

Un asimptomàtic és una persona SANA. De fet, un asimptomàtic és un terme estrictament mèdic, i per ser mèdic, val la pena posar en dubte els seus criteris. Només fixeu-vos que avui la gent que emmalalteix, no va al metge i es cura. No, la gent, emmalalteixi o no, va al metge, i es converteix en un malalt crònic, per a glòria i alegria de les filantròpiques empreses i el benefici personal de la bata blanca que ha ingressat un nou membre a l’associació dels SUPERVIVENTS, el nou món dels ZOMBIS, que avui els borregos, amagats darrere el morrió, no veuen. De vegades és molt difícil de veure un zombi quan ets un zombi, com és molt difícil que un lladre reconegui un altre lladre com a lladre (Pregunteu-ho en qualsevol parlament).

Bé, aneu corrents que us facin una RT-PCR i fareu contents els amos que us roben els diners del treball, els metges que es fan rics amb la vostra supervivència i als lloros caganers dels mitjans de comunicació, que mengen pinso i enciam, molt contents de com els tracten els amos; que ells, són molt feliços de viure dins d’una gàbia! La intel·ligència no els dóna per més... si no els dóna ni per a acarar dades, imagineu-vos-els! Hi ha miserables execrables avall de tot, i després, periodistes.