INHUMANS AMB BATA BLANCA

Mai he cregut en els metges. De fet, sempre recomano la màxima que diu que si vols estar sa, a qui has de mantenir ben lluny és el metge. Menys encara he cregut en una ‘ciència’ com la medecina, finançada i ensenyada pels adoctrinats en la ‘fe’ de les farmàfies. La corrupció intel·lectual en aquesta ciència és pura putrefacció. No per tenir increïbles avenços tècnics, la ciència de la medecina ha millorat, com ens volen fer creure els lloros de la premsa. Al capdavall, si hi pensem, ens adonem que «una societat que està malalta, no està sana». I no crec que calgui una especial capacitat intel·lectual per entendre-ho.

El desastre que estem vivim actualment és en gran part per culpa d’aquests metges que han seguit fil per randa les ‘contraindicacions’ de l’Organització MS (si escric les sigles senceres, pot actuar la censura; ho ha dit la cap d’aquesta ‘xarxa de control’, de la qual tampoc diré el nom) i de la colla d’ineptes polítics que han traït el mínim respecte ètic per la veritat i la vida. Amb l’anàlisi de les infinites consideracions quant al virus en qüestió, es demostra que és una mentida immensa que tots accepten per interessos personals, per pressions o per desconeixement; un desconeixement que avui ja no pot admetre excusa ni justificació. Tothora ens omplen el cap amb la ‘veritat’ de la ciència, i ara resulta que mai a la vida ens havíem trobat amb res com això, el causant d’una grip comuna que ha despertat tot tipus de discrepàncies i discussions entre els mateixos metges. I això, mal que ens pugui pesar, és culpa dels interessos. És cert que es poden tenir visions i teories diferents amb relació a una qüestió, però el nombre d’interpretacions del fenomen que patim només pot ser causa de ser una IMMENSA MENTIDA, per la qual cosa, aferrissadament, cada metge vetlla per defensar els seus interessos. I consti que tinc en molt bona consideració els metges que oposant-se a la banda criminal de l’Organització MS, l’acusen d’interessos ocults en el desastre fictici, i defensen l’autonomia mèdica per resoldre els casos que cada metge rep en la seva consulta o hospital. Però, malauradament, són els més pocs, els més perseguits i els més acusats d’irresponsabilitat, mentre que els metges que obedients segueixen el protocol criminal de l’Organització MS i la ‘solució final’ dels respiradors, són considerats per l’organització mafiosa i pels lloros de la premsa, com a herois; fins al punt, que des dels vomitoris televisius i escrits, allò que dèiem premsa, s’anima la gent a fer el babau tot aplaudint-los com si fossin els grans salvadors de la humanitat. Tot això, mentre podem veure imatges i filmacions que demostren que aquí l’aigua no baixa clara: De balls coreogràfics dels serveis d’infermeria a la vergonya dels aplaudiments de metges i infermers quan un malalt es recupera, per no dir les imatges d’hospitals buits o d’escenes hospitalàries retransmeses per televisió, que són idèntiques en diversos hospitals. Tot fa un tuf que els mateixos metges haurien de tenir ais, però sembla que no, sembla que els metges obedients saben bé el benefici de ser mesells i no contradir les ordres de les direccions hospitalàries, generalment, com a tot arreu, dirigides per incapacitats que tenen per impagable virtut, l’obediència cega als seus ‘capos’.

Val la pena recordar que a Espanya han mort, curiosament, mitja dotzena de metges, de la nit al dia, tots infectats per la terrorífica mentida, de la mateixa manera que la cap d’urgències d’un Hospital de Nova York, que se suïcidà davant de ‘l’holocaust’ que estava presenciant. No cal dir que cap de les dues notícies és creïble. Em volen fer creure que metges especialitzats en malalties infeccioses es van contagiar? Tan rucs eren que desconeixien els protocols davant d’una epidèmia infecciosa ‘tan letal’? I a més a més, em volen fer creure que metges, que se suposa que era gent sana i saludable, preparada i jove, han sucumbit inexorablement de la nit al dia a un virus de la grip? No quadra, nois, no quadra. I la cap de Nova York, era tan feble d’ànim que no fou capaç de suportar la mort dels malalts, una experiència dura, sense dubte, però que els metges lògicament viuen cada dia; per més que en una ‘epidèmia’ el nombre de morts sigui més gran? Tan poca cosa era aquesta cap de Nova York, que fou incapaç de fer front a la seva responsabilitat com a CAP d’URGÈNCIES? Potser sí que a Nova York no es mor mai ningú i mai no hi ha assistència a urgències perquè a Nova York no es mor ningú ni hi ha violència ni malalties, pot ser... Però, per tot plegat, cada dia tinc més clar que aquestes morts foren ‘suïcidis involuntaris’; m’inclino a pensar que aquests metges, de veritat compromesos amb la seva feina, van alçar el crit d’alarma davant de la tergiversació de la realitat i van demostrar-se disposats a esclarir l’engany que estem patint i, per això, foren ‘suïcidats’ de la nit al dia, fent que els lloros de la premsa ho comuniquessin per espantar més la gent, i tot seguit, arraconessin qualsevol altra consideració quant a aquestes ‘estranyíssimes morts voluntàries’.

O obrim els ulls o els ‘mengeles’, obedients al règim, continuaran acatant les ordres dels governs sense immutar-se. Els sanitaris són corresponsables del que passa pel seu silenci i complicitat. I si encara no se n’han adonat, que obrin els ulls i cerquin informació dins dels hospitals i comprovaran què és el que hi passa de veritat. Ells saben perfectament que els números no avalen l’emergència sanitària. I perquè vegeu que no menteixo, us relataré un cas personal, d’ahir mateix: la mort de la meva padrina, una dona de noranta-quatre anys. Llegiu el cas i comprovareu que en els hospitals hi ha qualsevol cosa menys HUMANITAT.

La meva padrina ingressà a l’hospital amb un trencament de fèmur. Sense dubte, una mala cosa que em va fer pensar immediatament que aquest era el principi del seu fi. No només per la lesió, sinó per l’avançada edat de la padrina i el seu estat de salut, que si bé era bo, era l’estat de salut d’una persona d’edat molt avançada. Tanmateix, com veureu, hi ha un seguit de barbaritats mèdiques quant a protocol i qualitat ètica que els converteix més en uns immorals mecànics d’objectes, que curadors de les persones.

La meva padrina, contra tot pronòstic donades les circumstàncies actuals, fou ingressada i operada d’urgència (o això se’ns va dir). Després de l’operació se’ns va comunicar – via telèfon, perquè és clar que el millor per als malalts és deixar-los desemparats; i més en una tràgica pandèmia mortal com aquesta, que no s’ha viscut a la humanitat en tota la seva història ni prehistòria -, se’ns va comunicar que l’operació havia sortit bé i que ella estava en bon estat. L’endemà, quan suposo que va passar de traumatologia a cures intensives, ja se’ns va advertir que hi havia disfuncions renals. Així ens van tenir uns dies, confirmant - via telefònica – que el seu estat era bo, tenint en compte que no deixava d’estar en una situació delicada. Dos dies després, va entrar en coma. Ens ho podrem creure o no; però ningú de la família va ser autoritzat a veure-la. I a més a més, amb la notificació de l’estat de coma, se’ns comunicà que estava en ‘agonia’. Tanmateix, l’Hospital Clínic de Barcelona no va permetre la presència de cap familiar, encara que la padrina estava en les seves últimes hores de vida. Com us podeu imaginar, la padrina ha mort, SOLA, en un comportament ètic i deontològic repugnant per part dels sicaris de bata blanca. Aquesta és la realitat, i no cal dir que d’acord amb els criminals polítics actuals, la padrina serà enterrada sense honres fúnebres que valguin. La traslladaran de l’hospital al cementiri i aquí clouran l’expedient. Com podeu comprendre, la ràbia se’m menja i la impotència davant la impunitat del crim ètic, em treu de polleguera.

Aquestes són les actuacions dels sicaris de bata blanca. Sense dubte, si teniu un malalt a casa, més val que es mori a casa que córrer el risc de dur-lo a l’hospital. Sobretot si el malalt supera la consideració d’edat que els criminals polítics actuals troben acceptable d’acord amb les recomanacions del BCE. Sé que molta gent podrà confirmar que aquest és el protocol criminal de l’Organització MS i que segueixen fil per randa als hospitals, un protocol submisament defensat pels mitjans de comunicació, amb els lloros venuts i irresponsables que els dirigeixen al capdavant, i per tota l’escòria política que ha admès i col·labora en aquest experiment psicosocial.

Ja poden resar perquè això mai no se sàpiga, perquè si la gent sap quina mena de monstres són, de ben segur que tindran els dies comptats.

Aquesta és l’experiència personal. L’adéu silent i solitari a la padrina, una velleta de noranta-quatre anys que ha hagut d’abandonar la vida de la manera que més l’hauria horroritzat. Tanmateix, els homes i dones de bata blanca i les ballarines d’hospital, seguint els protocols de l’Organització criminal farmafiosa i dels mesells caps d’hospital, han complert amb el seu ‘deure’ INHUMÀ. I consti que era evident que la padrina es moriria després de la caiguda i una lesió com la seva, però, sense dubte, cap d’aquests MISERABLES té el dret de prohibir la DIGNITAT del comiat dels seus parents, estimats i amics.

AQUESTA ÉS LA REALITAT D’UNA CLASSE MÈDICA NAUSEABUNDA, a la qual, la borregada els ofereix aplaudiments com si fossin uns futbolistes qualssevol. Sense dubte, la medecina ha perdut la meva confiança absolutament. Si abans ja no hi creia, avui em fan fàstic, perquè més són CRUELS MECÀNICS sense ètica ni principis, que METGES.

I recordeu, Déu us lliuri de caure a mans d’aquells que obeeixen ordres per poder pagar la hipoteca i el viatge d’estiu. Si fa temps que sé de la corrupció de tota la medecina oficial, avui els seus mesells m’han demostrat la baixesa de la seva qualitat ètica.

P.S. Confio que els metges de veritat em perdonaran, ja que saben més bé que jo quins són els homes de bata blanca que tenen per professió la medecina, sense vocació, ètica ni deontologia, i que tant servirien com a metges com per a qualsevol altra cosa.

Només demano excuses els metges que conscients de la seva feina i apartats del cau de corrupció dels escurçons de la ‘big pharma’, breguen per atendre els malalts i tracten de manera digna, humana i ètica, de resoldre els problemes de salut; sense considerar els malalts com ‘cotxes espatllats’, com si tots els homes fóssim iguals, el mateix model. Només respecto el metge que és conscient que cada home és un món i que no hi ha cap tractament generalitzat, sinó tractaments per a la millora física i mental de les persones, per a la qual cosa cal sobretot una veritable mirada ÈTICA de la seva especialitat i de la vida humana.

Amb sentit dolor per la pèrdua de la meva padrina i com a homenatge. DEP.