FINS QUAN TOLERAREM ELS TERRORISTES ?

La mentida s’ha desfet com un sucret en el cafè. Ha passat la temporada de grip comuna i, com he demostrat en escrits anteriors, el nombre de morts ha romàs dintre de les mitjanes habituals. Només el TERROR ‘inoculat’ per la banda criminal de l’OMS i el seguiment mesell dels polítics esclaus, ha fet possible l’ensorrament de l’economia de tots els països del món i el segrest dels pobles, que han restat reclosos en la immensa presó del món (el Nou Ordre Mundial) i amenaçats d’injustificables sancions per desobeir els polítics esclaus, que val a dir, són responsables de nombrosos delictes, pels quals cal que responguin davant de la justícia: per la gravetat intolerable dels atemptats comesos contra els seus pobles, com també per haver venut els països respectius als seus amos i senyors, en un acte indubtable d’ALTA TRAÏCIÓ.

Cal que els Estats abandonin l’O.N.U., que ha demostrat ser un cau de delinqüents al servei de la gran màfia mundial dirigida per les corporacions monopolistes i criminals. I també l’O.M.S., dirigida per un genocida i criminal de lesa humanitat, a més de ser la mascota de Bill Gates; i per tota la púrria de suposats científics i directius que comanden aquesta organització destinada a la destrucció dels éssers humans arreu del planeta. No oblidem que el crim de genocidi fou la causa fonamental dels judicis de Nuremberg i que aquest és un delicte que no prescriu i que ha de ser perseguit i castigat allà on es produeix, encara que al psicòpata de Bill Gates i als seus socis criminals no els agradi. L’O.M.S. ha demostrat l’interès de controlar la ‘mentida’ per damunt de la salut dels ciutadans, ja que des del primer moment, amb el confinament i els protocols mèdics per a l’extermini dels malalts - sobradament comprovats com a mala praxi -, han estat els inductors de les morts que podien haver estat evitades. A més a més, cal comptar amb l’alarma injustificada per una ‘pandèmia’ ridícula, comparada amb les dades de la grip comuna, mentre fan els ulls grossos amb la pandèmia mundial de càncer, per tal de no perjudicar els seus amos, les multinacionals de la intoxicació i les grans societats del crim farmacèutic, col·ludides per a fer negoci sense la mínima consideració pel valor de la vida de les persones. I ara, aquest conglomerat de famílies mafioses tenen pensat d’imposar una vacunació que és un absurd absolut i que demostra la mala fe i les males intencions dels terroristes; ja que si un virus és mutant – com ells mateixos han dit – és evident que no és possible de trobar una vacuna que muti com ho farà el virus. Si això fos poc, la distribució d’una vacuna sense el seguiment estricte i seriós dels protocols de seguretat per a la inoculació en humans de substàncies químiques tòxiques, alienes a la natura humana, i amb modificacions de codis d’ARN mitjançant manipulació, pot ser qualsevol cosa, menys segura. O és que ens volen convertir en ordinadors que freturen d’actualitzacions de programes antivirus, una especialitat prolixament desenvolupada pel monopolista de Microsoft; una especialitat que li ha comportat bons beneficis i que ha demostrat del tot la incapacitat del magnat per a lluitar contra els virus. I ara, creurem en aquest psicòpata? De fet, com molt encertadament va dir la Sara Cunial, aquest home ha de ser jutjat per les morts i desgràcies que les seves vacunes han provocat: en els nens de l’Àfrica, per esterilització de milers de dones a Kènia, per les malformacions i incapacitats provocades en mig milió de nens a l’Índia, entre els crims més coneguts i demostrats, per no parlar de la intenció d’aquesta nova vacuna, que com ell mateix assegura, provocarà una mortaldat entre 700000 i 800000 morts, apart d’altres afectats i malalts crònics; un crim que ja ha procurat i aconseguit que els països n’assumeixin la responsabilitat mitjançant les lleis que els seus esclaus polítics han presentat en les diferents corts ‘democràtiques’. És a dir, per evitar una altra onada de la ‘mentida’ que amb tergiversacions sanitàries mata 300000 persones, matarem, d’entrada, el doble o el triple, desgraciarem la vida a una quantitat similar de persones, i així, segons el psicòpata, resoldrem el problema. No cal dir que aplegats amb el psicòpata, també cal jutjar tots els esclaus polítics que li han rigut les gràcies, en qualitat de col·laboradors necessaris. Ben mirat, si fem bé les coses, la disminució de la població mundial podrà ser aconseguida amb l’extermini dels que veritablement sobren en el món. No és una qüestió baladí, i cal que ens la pensem molt seriosament. La Llibertat i la Justícia són dues virtuts que elles soles s’agermanen.

Ara m’agradaria de parlar de Nigel Ferguson, el limitat intel·lectual, cap i responsable dels models matemàtics de l’escabrós Imperial College of London. Aquest limitat intel·lectual, mentider i persona execrable, èticament parlant, és l’assessor dels centres de prevenció sanitària del Regne Unit i els EUA, i a més a més, és clar, de l’organització criminal de la salut; però aquí no acaba la cosa, ja que el limitat intel·lectual treballa per a la Fundació de Bill i Melinda Gates. Com podeu comprovar, una joia! Aquest paràsit social ha mentit en totes les previsions epidèmiques que coneixem, sigui perquè és idiota* profund, sigui perquè és l’idiota profund que estima el Gates, com s’estima la mascota de l’O.M.S. El ximple de Ferguson, no content amb el fet d’inventar-se una epidèmia inexistent i de ser el responsable del tancament de les empreses arreu del món (hauria de respondre amb tot el seu patrimoni), ha fet veure que contagiava el primer ministre anglès, un altre esclau polític sense el mínim valor humà ni ètic, i no content amb fer veure el contagi, ell s’aïllà en una quarantena, durant la qual, una pobra noia – s’ha de ser molt miserable per tenir relacions amb un projecte fracassat d’ésser humà! – acudia a casa seva i sucumbia als seus encanteris sexuals, se suposa que posant en risc de mort el seu marit i els seus fills. I, a tot això, cal afegir que l’Imperial College of London, serà imperial, però és una infame casa de barrets. Mantenir el respecte a aquesta casa de barrets, descriu qui l’hi té. Perquè no he sentit ni he llegit que cap dels miserables que parasiten en aquesta bagasseria, hagi dimitit; la qual cosa els descriu perfectament, perquè no hi ha disculpa per poder exculpar-se d’haver tingut un idiota fent models matemàtics; i tot plegat em fa suposar que la resta de l’insigne College deuen ser ximpanzés que prenien el limitat intel·lectual com a model de perfecció. No hi pot haver cap altra explicació.

Deixant de banda el psicòpata, la seva mascota, l’idiota i companyia, cal esmentar aquí la colla d’esclaus polítics que traint la seva responsabilitat i el deure, han accedit als favors de les ‘meretrius financeres’ a canvi de satisfaccions personals inconfessables. Tots els governs mundials són responsables de terrorisme, violació constitucional, ensorrament de l’economia per venda traïdorenca a un tercer, segrest de la població, homicidis per inèpcia, però amb benefici; manipulació intencionada de dades i prevaricació amb les causes reals de les morts. No són pas delictes de poca importància! I per posar només un exemple d’aquests limitats intel·lectuals i deixalles ètiques, esmentaré el Kant espanyol, l’eminència intel·lectual, el zenit de la llum i de la il·luminació que, val a dir, fa pensar que en les facultats de filosofia, concedeixen els títols després d’un sorteig. Aquesta llumenera i far de la Humanitat ha declarat: «Salvant vides, salvem empreses i llocs de treball». Mentre feia aquestes ‘memorables’ declaracions, tenia al costat l’esclava del NOM, que li feia companyia i així demostrava la seva solidaritat amb la indigència racional; ja que tot just és el contrari, perquè és salvant empreses i llocs de treball com se salven les vides. Però els miserables sedueixen la intel·ligència emocional - que no és cap mena intel·ligència, i sí que és una perversió emocional -, i així saben que els seus amos estaran contents del seu comportament simiesc i els donaran el plàtan que els han promès. I per si amb això no en teniu prou, penseu que la llumenera d’occident i la seva partenaire, l’odalisca del Nom, proposaren l’ús obligat dels morrions per als humans, per salut pública, ja que, pobres femers cerebrals, ignoren que el morrió és un atemptat contra la salut individual... com el confinament, com la manca d’exercici, com la manca de sol, com la manca de socialització, com la manca de llibertat. Però ells, ben ufanosos i del tot seriosos, com un còmic que no riu dels seus acudits, blasfemaven de la intel·ligència i esllanguien de plaer en sentir-se acaronats pels futurs regals i carantoines dels seus amos. Què els importa a ells que la qualitat d’un govern s’exemplifiqui en un exercici oratori digne de bordell! De ben segur que tots els membres de la gossera dels amos, els aplaudiren i els ensumaren acabada l’extraordinària recitació de ximpleries. Al capdavall, és ben cert, que cadascú actua d’acord amb la seva condició.

Mentrestant, l’assistència social ha vist com les cues per recollir aliments augmenta una mitjana de 10000 persones per setmana. Què els direu als miserables polítics que mengen dels impostos d’aquells que han d’anar a demanar? Paràsits repugnants! Els paràsits socials segueixen les ordres dels seus amos, i mouen la cua, i bavegen en veure’ls i sentir-se acariciats en el caparró per les mans plenes de sang dels seus protectors. Els miserables ‘criminals’ del govern mengen dels seus delictes, de la traïció i del menyspreu envers el poble. Aquesta és la qualitat ètica de qualsevol polític actual. Per això, el cas de Sara Cunial o el de la diputada austríaca Dagmar Belakowitsch, que també denuncià en seu parlamentària els seus servils col·legues, són l’excepció; ja que la immensa majoria d’esclaus reunida en el zoològic parlamentari, les escridassava mentre els denunciaven, tot sabent, les foques, que els amos els donarien un bon tros de sardina després de la sessió, veient-los tant avesats a defensar els poca-vergonyes... Ho he escrit altres vegades, ELS POLÍTICS SÓN ELS ENEMICS DEL POBLE. Ells i els seus putrefactes partits són la cadena de transmissió de la traïció als principis i als valors de la nació i dels homes lliures. Un polític és un miserable, que inútil per a guanyar-se el pa, assumeix les funcions de gos, sempre al servei de l’amo, i fidel a qui li donarà el tros de pastís més gros. De fet, des de fa trenta anys fins avui, un polític té la mateixa talla moral que un lladre, és un delinqüent; si no coses pitjors.

I per concloure, un homenatge a un altre dels llepaculs que guanyen dos mil euros per mentir durant deu minuts, com manta científics, segons que certifiquen els títols, els càrrecs i altres papers, per bé que no siguin més que gèrmens patògens per a una societat. Em refereixo a l’epidemiòleg (aquests ximples, es creuen ser alguna cosa. Un epidemiòleg és un vassall del poder, l’home que justifica la repressió política amb mentides. Aquesta és la professió d’aquests miserables, avui tant de moda), l’home en qüestió es diu Michael T. Osterholm. Aquest futuròleg, a més d’epidemiòleg, va anticipar fa dos anys aquesta pandèmia. Ves, quina clarividència! En un llibre que lluïa un títol ben ‘tranquil·litzador’: «L’enemic més letal». Doncs, aquest vassall dels amos, futuròleg, oferia una entrevista a un diari, o sigui, en un tebeo, on l’eminència pronosticava: «nous brots continus i més greus». Aquesta és la gentalla que surt al femer la premsa tot servint d’altaveu dels futuròlegs criminals de veritat, els que saben que la pandèmia no ho és, que l’anuncien, que obliguen a enfonsar les economies i ens amenacen amb nous brots continus i més greus... A no ser, ara que hi penso, que volgués dir: ‘nous rots continus i més greus’. Que per context, també podria ser. I tenint en compte la seva limitadíssima independència intel·lectual, no es pot descartar que l’home s’entretingui amb aquest inofensiu passatemps; el ximple de l’Osterholm.

Germans, aquest és el panorama! O ens posem dempeus i escombrem tota la brossa humana, o no tingueu dubte que la brossa humana ens esborrarà a nosaltres.

* Idiota: Individu amb dèficit d’intel·ligència; aquell que posseeix un estat mental que no sobrepassa els tres anys d’edat.