LA VERITAT

Crec en Déu per Raó i per Praxi. Que aquest Déu meu sigui molt afí al Tao, no vol dir que professi la creença que aquest és el camí exclusiu envers la Divinitat que, per definició, és la Veritat. Tots els Déus són el mateix Déu, ja que les seves manifestacions són inabordables per a les nostres petites ments... petites, i tanmateix, capaces de tants grans coses! Però, fixeu-vos bé en aquestes ‘grans coses’ i veureu que la llum divina les il·lumina, sigui com sigui. Per exemple, Newton creia que la física era la manifestació de Déu, qui, però, està més enllà de qualsevol concepció humana i no intervé en la vida del planeta. Podem parlar també d’Anton Bruckner, que compongué l’extraordinària ‘9 simfonia’ com a dedicatòria a Déu. I podríem estendre’ns pràcticament en totes les arts i en les ciències, ja que l’eternitat de les obres mestres com la vigència de les lleis de la Naturalesa, són obres i descobriments que reben ‘d’alguna manera’ la il·luminació, fins i tot, encara que aquesta il·luminació sembli la voluntat de sublimitat de l’artista o la troballa intel·lectual d’un procés científic. Perquè, com deia en el començament, Déu és per Raó i per Praxi. L’ateisme, per això i com veurem tot seguit, només pot fonamentar-se en la simplicitat d’un reduccionisme infantil com a manifesta limitació racional, o per ‘voluntat’ i egoisme, com a contraposició a la praxi ‘social’. L’agnosticisme, en canvi, amarat en l’escepticisme de la sofística, almenys, no gosa negar l’existència de Déu.

Puc afirmar jo, miserable humà, l’existència de Déu? No, ni jo ni ningú. No en va, he encapçalat aquest escrit amb el present d’indicatiu del verb ‘creure’ en primera persona: ‘crec’. Tanmateix, aquest ‘crec’ va acompanyat per la Raó i per la Praxi com a fonaments d’aquesta ‘fe’ (no religiosa). La Raó i la Praxi exigeixen i recomanen, respectivament, l’existència de Déu, i per això es converteixen en prova teòrica i pràctica. La Raó, l’instrument més sofisticat i extraordinari de l’espècie, d’una espècie ja meravellosa, fascinant i prodigiosa com a realitat fisiològica, és la que ens mena ‘necessàriament’ a la divinitat com a grau superior de la perfecció, la bellesa i la saviesa. La Raó, certament, també és fantasia i imaginació, és a dir, la mentida i la falsedat s’hi poden expressar sense dificultat; això no obstant, observem que, malgrat que la mentida i la falsedat puguin expressar-se amb els instruments de la raó, la mancança de ‘veritat’ fa que aquestes expressions siguin tingudes per fantasia o imaginació; amb unes altres paraules, poden manifestar-se, però no són realitat. En aquesta observació podem veure que la Raó per l’essència del que és, sempre cerca la veritat, tracta de descriure-la i delimitar-la, per bé que la pròpia limitació racional impedeixi la ‘manifestació de la veritat’. La Raó és sempre la ‘tendència a la veritat’ que es manifesta en totes i cada una de les possibles expressions com a ‘mentida metafòrica’, sigui en art o ciència. La Raó és la que ens indica que només podem construir ‘falsedat’, però que aquesta falsedat és racional si, i sols si, la falsedat és la disfressa ineludible que permet d’acostar-nos a la Veritat. Aquest és el miracle de la Raó. La Raó viu del ‘sentit de les coses’; per això, ella ens mena a la imprescindible existència de la veritat (com ens explicarà breument un arquebisbe, una mica més avall). De fet, si no hi hagués Déu, Tao, o com vulguem anomenar la Divinitat, la Raó seria la potència més absurda de l’existència terrenal, ja que amb la intel·ligència prou n’hauríem tingut els humans per a viure com a animals. La Raó només és en un sentit teòric, i potser per això hi haurà gent que pensarà que tot el que he escrit és fer volar bombolles de sabó. Per si aquest és el cas, analitzaré ara la Praxi quant a fonament per a l’existència de Déu. Si la Raó no demostra res i és un destorb realment, aleshores hem d’imaginar-nos un món d’éssers intel·ligents i desenvolupats en aquesta habilitat mental, però que actuen com a animals perquè no hi ha cap altra voluntat que l’instint. Hauria estat possible el desenvolupament humà com a una espècie més entre les altres? Probablement sí, però no pas hauríem prosperat i assolit la civilització com a normativa ‘moral’. A les selves encara hi ha tribus que viuen com vivien mil·lennis abans. És una possibilitat de vida, això sí circumscrita i tan limitada que, estrictament parlant, no gaudeix de llibertat. No oblidem que la tradició, el costum, l’instint social, en aquestes tribus, no admet cap dissidència ni disquisició, molt probablement impossible per raons conceptuals. Són homes, sí, però no són éssers humans. No sé si són superiors espiritualment, però no són homes lliures i conscients que cerquen la felicitat. Però no vull parlar d’aquesta veritable espècie en absoluta extinció; per a desgràcia de tots. El que vull dir amb tota aquesta dissertació, és que la vida social pot ser imposada per la força bruta, però la convivència, els costums socials, les tradicions són l’ordenament que permetrà la imposició de la força bruta, ja que les lleis i les ordres poden ser desobeïdes, en canvi, la creença no. La vida social és possible per la creença social. No hi ha civilització sense Déus. Els tirans no poden crear una societat sense crear Déus: la creença. Per tot plegat, la conclusió és que si els homes volem gaudir d’una vida social que permeti la convivència, ens calen el costum i les tradicions que manifesten, en la teatralitat de la ‘cerimònia’, la creença en la superioritat absoluta. Aquesta desviació de l’atenció del tirà a Déu, com a sobirà de sobirans, cohesiona la societat, perquè supedita el tirà a la divinitat. En unes altres paraules, sense Déu, cap civilització no hauria estat possible. Per totes aquestes raons, si l’home vol ‘ser’, fretura de Déu. Per això, acceptant la possibilitat que Déu sigui un invent de les nostres ments infantils i fantasioses, concedint que aquesta és la veritat; tot i això, si l’home vol ser, com a individu i com a espècie, necessita imperiosament l’existència de Déu. I si no existís, l’hauríem de crear. Dit d’una manera més agnòstica, existeixi o no existeixi, tant se val, nosaltres el necessitem com la vida fretura de l’alè vital... L’alè. Potser aquesta és la prova indiscutible de la seva eternitat.

Aquesta breu i superficial ‘classe’ de teologia treu cap perquè vull referir-me al comunicat de l’arquebisbe Carlo Maria Viganò, ex-Nunci Apostòlic de la Gran Bagassa (El Vaticà) als Estats Units. Monsenyor Viganò és enemic declarat del fill de Satanàs que viola la Santa Seu, i ho ha manifestat en diversos comunicats. Tot seguit adjunto el seu darrer escrit, de data 8 de novembre, perquè aborda tots els temes i els assumptes d’actualitat amb una intel·ligència fresca i eixerida, que en els mitjans de comunicació d’arreu seria considerada la ment d’un conspiranoic negacionista, però que per decència davant l’ofensa a un arquebisbe, s’estimen més de callar i ocultar-la a l’opinió pública. És clar que no és el mateix un afeccionat que viu a Internet, que l’eminència episcopal que s’oposa al Papa i a la perversió de la doctrina catòlica i cristiana que el bisbe de Roma tergiversa a les ordres de l’Àngel Caigut! Per això no el citen ni l’insulten; l’obvien, deixen que les paraules de l’arquebisbe se les endugui el vent. No els interessa que un alt càrrec religiós catòlic descrigui les trames del deep state i digui les coses pel seu nom. Us recomano la lectura de tot el text https://divulgaciontotal.com/w/?p=13276.

Només destacaré de l’escrit, el fragment que transcric tot seguit, perquè reforça la llarga reflexió teològica que he fet com a presentació d’aquesta comunicació de l’ex-Nunci. Són les seves paraules:

«... la Veritat existeix per ella mateixa, existeix independentment de si algú la creu, perquè la Veritat té per ella mateixa, ontològicament, la seva Raó de validesa. La Veritat no es pot negar perquè és un atribut de Déu; és Déu mateix...».

* * * * *

Deixem l’àmbit de l’elevació, de la veritat i del cel, i penetrem al cau llòbrec de les mentides i de l’Infern. Els criminals que el dirigeixen, amb supèrbia, inèpcia, autoritarisme i ignorància, em recorden els procediments dels reis medievals: la santa Inquisició. Aleshores perseguien i humiliaven les bruixes i els dissidents, ara persegueixen, amenacen, extorsionen emocionalment i humilien a tota la població del món. Podem parlar de la genocida de la Sanitat catalana, però no val la pena. L’única cosa a afegir amb relació a ella, és quant al judici que té pendent i la subsegüent i ràpida sentència, que espero que sigui justa i equànime. La darrera obediència i ocurrència de l’esclava de Soros i l’OMS, ha estat anunciar-nos que esperen la tercera onada de la ‘immensa mentida’. És possible tanta imbecil·litat? Ha assassinat milers de vells, ha conculcat tots els drets humans a Catalunya, ha mentit, ha tergiversat dades, ha prostituït la sanitat i l’ha convertida en mòduls d’extermini, ha permès la mort de gent afectada per altres malalties, morts per la seva deixadesa de funcions... diguem les coses clares: per la seva voluntat i servei.

Mentrestant, la resta de criminals de la Casa de Cites que fou guarnida amb sang d’animal aquesta cap de setmana, un fet que necessita explicacions, fan feina. El nan feixista no té vigilància de la Casa de Putes més important del país? On hi ha tràfic i delinqüència hi ha d’haver policia tot el dia i a totes hores! Tanmateix, el nan traïdor de Catalunya i que aspira a governar-la per dissoldre-la en una comandància de sàtrapa NOM, aquesta desgràcia humana per al país (no les sumeu totes o us reprimiu sí o sí!) s’estima més que el cap de la GESTAPO acuiti, persegueixi i, sobretot, faci propostes de sanció (que ratificarà la Dra. Mengele) a tots els que gosen escapar dels mòduls del camp de concentració o desobeir les ordres explícites de sotmetiment satisfet. La llàstima de la sang de la façana és que fou malbaratada contra un edifici, innocent dels crims i de la màfia que s’hi allotja, quan els que mereixen tan honorable premi són els que tenen maons per rostre i encara cerquen on van deixar oblidada la vergonya i la decència política. Mentrestant, sí, morrió posat, per més que sigui la idiotesa més insòlita seguida com a moda en la història humana pels idiotes, ben nombrosos i excel·lents en el defecte. De fet, fa uns dies, llegia un estudi universitari - és clar -, que advertia que les ‘pantalletes’ dels coll... han convertit per primer vegada les noves generacions en joves amb el coeficient intel·lectual més baix que la generació anterior, un fet insòlit a la història. Tanmateix, no us preocupeu, tenim el Reichsführer-SS Bargalló en la tasca d’assolir el coeficient intel·lectual zero; el seu. La igualtat fascina l’escòria.

Mentrestant, el morrió posat, sí, ah! i ara, no parleu! La colla de cucs que han devorat fins als detritus de l’última neurona dels zombis que sodomitzen la Genociditat de Catalunya, ha provocat aquest eructe cerebral: «Per la vostra seguretat i salut: NO PARLEU!»... No desobeïm, i veureu a on ens portaran aquests monstres! Prohibeixen parlar, somriure, ballar, caminar, córrer, jugar, cantar... us ho estan prohibint TOT els criminals. Vejam si obrim les ulls: ELLS SÓN ELS VOSTRES ASSASSINS !

I si aquí els polítics dels jueus provoquen vòmits a la intel·ligència, els seus companys i socis de l’altra banda de l’Ebre, mentre tenen segrestada la població i abduïda amb les mentides dels lloros televisius, acollonida pels assassinats dels hospitals, desesperançada de veure els gossos de cacera i els galls de baralla que duen uniforme de policia, o sigui, del terror ‘al teu servei’; com indignada amb els voltors amb punyetes que han convertit la seva digna professió en el clavegueram de la indignitat humana; mentre passa tot això, el gos de Soros i les paneroles i insectes del parlament de la Corporació España, avui en fallida total i absoluta, gràcies als criminals que l’han venuda (NO HO OBLIDEU!) i que ens venen, van aprovant il·legalitats sense posar-se vermells, amb tota la supèrbia i l’orgull del miserable que essent un excrement indigne de viure, se sap protegit per llops assassins, i per això, tots ells escampen la pudor de l’efusió d’excrement desfeta que són, en les lleis que constitueixen una ALTA TRAÏCIÓ a la màxima llei del país (tantes vegades requerida abans!), i tots els insectes paràsits alhora i d’acord, imposen el MINISTERI DE LA VERITAT (que és la seva. Així, quan l’amo Soros digui a l’Imbécil que vol la sang que li toca, podran dir els grans mitjans de comunicació, dirigits per copròfags i llepaculs: «Murió de un Sars-Cov-2 que le entró por la nuca y le salió por la frente»). I no estan perdent el temps, estan reformant el Codi Penal, violant tot el que cal violar. Bons uns són els idiotes per entrar en raonaments!, ells obeeixen els nassos jueus i ensumen el que han d’ensumar, que per això cobren, i van violant totes les normatives i lleis fonamentals per imposar un Codi Penal que quan estigui acabat de redactar es podrà resumir en: «Aquí se hace lo que me sale de allí mismo. De las pelotas, señor? De ahí! - amb orgull – (Mentre de fons se sent: «Imbéeeciiil?)». Aquest serà el nou Codi Penal. I si amb això no en teniu prou, els criminals que traeixen la nació, els drets humans i qualsevol vestigi de dignitat, estan elaborant l’obligatorietat de la vacuna del psicòpata Gates, que si el tarat – com és possible que aquest home no hagi estat ajusticiat, no ara, sinó fa trenta anys? No és broma! - vol fer experiments amb ratetes humanes, i aquí estan l’Imbécil, el cuetes i tots els membres de les respectives bandes, que amb la col·laboració de les bandes de les seccions nacionals (els independentistes també, que són els primers ‘nacionals’) que s’hostatgen al costat del zoo de Barcelona, aprovaran l’obligatorietat de fer de conillets d’Índies els ciutadans per a satisfer el caprici exterminador del seu amo i senyor. Tanmateix, per si pot servir d’alguna cosa, l’aprovació d’aquesta normativa d’obligatorietat VIOLA CONVENIS I LLEIS INTERNACIONALS SUPERIORS QUE AFECTEN ELS DRETS HUMANS i que si les aproven estaran PREVARICANT AMB GREU PERJUDICI PER A LA SALUT PÚBLICA DEL PAÍS. I després, encara hi haurà algú que demanarà presó; que sí, que amb la presó ja n’hi ha prou... De ximples i nicis, el món n’és ple! Els acords i tractats que els criminals estan violant indiscriminadament per portar a terme el genocidi de Gates, són:

TRACTAT DE HÈLSINKI

DECLARACIÓ UNIVERSAL DE BIOÈTICA DE LA U.N.E.S.C.O

PACTE DE SAN JOSÉ, COSTA RICA

CARTA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

CODI DE NUREMBERG

DECLARACIÓ DE GINEBRA

Aquests pactes internacionals que estan obligats a complir, és el que volen anul·lar amb la tirania, els sacs d’escombraries que considereu polítics i que no són res més que LLADRES, SICARIS I ASSASSINS A SOU.

ÉS HORA D’OBRIR ELS ULLS !

TANT DE BO, AMÈRICA DEMOSTRI EL FRAU !

ÉS HORA D’OBRIR ELS ULLS !

AVUI NO HI HA POLÍTICS, HI HA CRIMINALS A SOU !

ÉS HORA D’OBRIR ELS ULLS !

PREGUNTEU-VOS:

QUI TÉ LA MAQUINETA DE FER BITLLETS ?

CERQUEU ELS DINERS I TROBAREU EL CRIM,

LA VERITAT I EL NAS DEL JUEU !

OBRIU ELS ULLS !