Més que la meva veu, millor llegiu les dues propostes que en aquest escrit us recomano, perquè valen la pena. L’article de Bernat Dedéu reflecteix perfectament el meu pensament quant al Pol Guasch i l’acte d’humiliació al pitjor batlle que ha tingut Barcelona en tota la seva història, una vergonya en majúscules, VERGONYA, col·locada a la batllia per l’Estat Profund espanyol, al qual la comunista serveix amb tota fidelitat, sobretot perquè no seria on és si no s’hagués aprofitat d’unes eleccions absolutament podrides, i de les quals, com tot animal que viu de la descomposició, aquest ésser repugnant, va saber treure’n profit. No vull dedicar més temps a la pitjor desgràcia que ha patit Barcelona en la seva història, i us recomano la lectura de l’article que, sense ser per a emmarcar-lo, descriu perfectament el meu parer quant a la gosadia, del tot lloable, del Pol, de cantar les quaranta a una classe política infame, traïdora, falsa i escala-misèries.
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-pol-guasch-esperanca_604610_102.html
I després del Pol, com en alguna altra ocasió, us recomano la lectura de l’escrit del Joan Minguet Batllori, que serveix per arrodonir el femer polític dels escala-misèries dels comuns, la pitjor passa de paràsits inútils, barroers i desastrosos que hagi pogut patir la península; i fins Europa, diria jo. És incomprensible que aquest gent, digna només per a feines ben subalternes a qualsevol ajuntament, siguin els caps i la representació de la institució. Com veureu, parla de la pitjor alcaldessa de la història, menyspreable en tot i cada un dels punts que es vulguin considerar, i del Collboni, la paparra eterna. Aquest sangonera inútil és un paràsit sense escrúpols, sense intel·ligència, però astut com la més bandarra de les guineus i ben protegit, suposo que per tota l’escòria dels socialistes, que són paràsits perillosos, que allò que toquen, desfan. Entre la ballarina, avui ministre; el filòsof per sorteig, avui, a més de criminal contra la Humanitat, cap de l’oposició a Catalunya; i el Collboni, per no esmentar la resta d’aquest partit que ni és de dretes ni d’esquerres, sinó d’allà on ragen els calés, siguin tacats amb sang, siguin fruit de la venda del país als jueus, siguin de qualsevol activitat il·lícita o il·legal. Al capdavall, si alguna cosa hi ha de certa des de la transició fins avui, és que el Partit dels Socialistes és la desgràcia més gran que ha patit la península en tota la història; que fins i tot, la invasió àrab, va servir per alguna cosa, mentre que aquesta colla de paràsits, xucla-sangs, escura-butxaques, pixa-fanals, rebenta-urnes, aixafa-capaços, llepaculs de nassos i eixuga-mocs de banquers, no han servit per res més que per a la destrucció absoluta de tot el que han tocat.
Certament, l’esquerra, agradi o no, és el pitjor enemic de la creativitat i la llibertat. Només heu de veure que l’única cosa que entusiasma a aquests traïdors de classe, a aquestes sarnes de la política, a aquests indigents culturals, és el pagament per embrutar els escons que els banquers i els jueus molt amistosament els fan, com a remuneració per la destrucció de qualsevol vestigi de dignitat, allà on se’n trobi.
Us deixo amb en Minguet, que ell sap molt més que jo d’arts plàstiques, que ell, almenys, perd el seu temps a tafanejar-les, cosa que jo no faig, i no per res, sinó perquè m’interessa més que poc la tendència d’unes arts que cada volta estan més òrfenes de referències. Si en són de llestos els jueus! Començaren a primers del segle XX a destruir qualsevol vestigi de cultura europea, blanca, occidental, i han malmès tots els àmbits de la manifestació cultural, que en això, els nassos són mestres. I els seus cadells, amb la llengua a fora, el cul en alt, la cua que oscil·la de dreta a esquerra, vinclats sobre les potes del davant, esperen el pagament agraït per les seves traïcions. Són coses dels animals, dels comuns, dels pixa-fanals, dels enganya-babaus, dels reis de la hipocresia i la falsedat.
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-fracas-dels-comuns-quan-la-cultura-la-fan-els-politics/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada