LA CARA I LA CREU

 

La intel·ligència i la idiòcia profunda. L’enorme abisme que hi ha entre una persona digna i coherent, i una meuca psicòpata que es creu les seves mateixes mentides. O sigui, estic parlant de la Bea Talegón i del genocida Argimon I, El Gran, responsable de la matança a la Soroslàndia catalana.

La Bea Talegón demostra altra vegada la capacitat de rectificació i la passió per la intel·ligència i la veritat, en aquest article imprescindible: «La merda de la política», del paper higiènic de la criada dels mafiosos de La Caixa.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/beatriz-talegon-merda-politica_706596_102.html

La descripció dels insectes i paràsits de la política és perfecta. Fixeu-vos que ens diu que no són intel·ligents, sinó llestos, astuts, guineus a la cacera de la peça. I val a dir que la diferència entre la intel·ligència i l’astúcia és que la primera és creativa i la segona egoista. La primera té fonaments i principis, tracta de relacionar per harmonitzar; en canvi, la xurma política no tenen ni principis ni els valen les raons, només tracten d’obtenir benefici personal, important-los un rave tots els altres, més encara els imbècils dels seus votants. Certament, Bea, no són intel·ligents, i la prova és que si ho fossin, alguna decisió o iniciativa hauria de ser bona per a la societat, i això no passa mai, ni per error, perquè tota la colla de lladres i corruptes que es dediquen a la política són de la mateixa índole que els carteristes i xantatgistes mafiosos. No hi ha cap diferència entre un polític i un delinqüent, perquè els polítics són TOTS delinqüents. I a la realitat em remeto, que no n’hi ha ni un que pugui lluir dignitat, perquè són tots discapacitats farcits de vanitat, tot d’acord amb les seves restringidíssimes capacitats cognitives i emocionals. A més a més de tot aquest món escatològic, la Bea ens demostra la seva distinció quan ens diu que una vegada empastifada pel femer de les latrines parlamentàries i del prostíbul principal de la plaça sant Jaume, va decidir de distanciar-se dels paràsits i llimacs, amb la qual cosa certifica que la dignitat està per damunt de la ignomínia, la principal ‘virtut’ de tota la púrria política, avui i a casa nostra, sense excepció. I per a demostrar-ho va la següent notícia del genocida de les calcetes abaixades, la insolència criminal i la hipocresia assassina.

La notícia sobre la meuca de Soros:

https://elmon.cat/societat/argimon-alerta-postpandemia-dificil-crispacio-social-363211/

D’aquest psicòpata discapacitat que lluu un morrió per conservar el cervell dins del cos (que encara que sembli impossible, no passa pels forats del morrió!) qualsevol mentida és creïble. La pocavergonya del molt indecent. del terrorista, del gestor de l’enverinament massiu a casa nostra, del transmissor de les onades que li anuncien els amos jueus, té la barra de dir que la gent n’està farta de ‘les mentides criminals’ i que es tem una situació complicada. Ell sap millor que ningú que mitjançant el frau de les PCR, reconegut per la mateixa organització criminal de la FDA, han fet apujar i abaixar el terror. Aquest delicte de terrorisme ja és prou perquè no vegi mai més la llum del sol, perquè atemptar contra set milions i mig de persones no ha de tenir cap mena de perdó ni de commiseració, menys encara quan el molt criminal s’enriqueix malmetent i matant els seus ciutadans. No oblidem tampoc els tramposos protocols que imposa la seva conselleria criminal, amb el fals recompte d’ingressos per covid, i això, per no parlar de la ‘suprema ignorància’ - comprensible en un despropòsit com ell , que és imposar protocols de malaltia als metges, com si no fossin els metges i els seus criteris els que s’han d’encarregar de tractar el malalt. Però no li dieu al genocida aquestes coses, que ell, només té ulls pels sobres tacats de sang que omplen l’armariet nou que s’ha comprat, i que augmentarà de volum amb el sacrifici dels nens, que ell està ansiós de dur a terme. Un sol nen mort o desgraciat, i aquest psicòpata ha de ser executat. Tot el que ha passat a casa nostra és culpa de la Genociditat de Soroslàndia, una organització sionista criminal que ha convertit Catalunya en un indret on és impossible viure en llibertat, amb dignitat i alegria. I aquest espècimen, com l’assassina de vells, l’Alba Mengele Vergés, són els principals culpables a casa nostra, sense eximir el penjapancartetes (paradigma nostrat de la inutilitat absoluta i de la inèpcia total) o el mamarratxo que avui consent l’enverinament massiu de nens. I tingueu present que els nens ja estan caient allà on fa mesos que se’ls ha començat a intoxicar. Tanmateix, el genocida Argimon I, El Gran, vol ser recordat com un Herodes més, que diguin el que diguin, els diners sagnosos dels jueus, tot i la sang, són diners.

I per concloure amb aquesta carn de patíbul, fer esment que en el lamentable article s’hi comenta que el genocida gosa titllar la gent que no creu en el psicòpata assassí, gosa, sí, de titllar-nos d’insolidaris. Bé, meuqueta de les calcetes abaixadetes, ja veuràs com algun dia la solidaritat de tots et posarà de cap de cartell en la gran Festa de la Justícia, a celebrar davant del Gran Prostíbul de Catalunya, i, segons que començo a creure, molt més aviat que no et penses.

Aquestes són les diferències entre un ésser humà i un tarat. El primer sempre tracta de crear, de pensar per ell mateix, de conservar la dignitat i la llibertat, mentre que el segon, només es preocupa de destruir, d’obeir sense pensar, de prostituir-se fins a la baixesa criminal, sense escrúpols ni remordiments, només emparat per la vanitat dels imbècils i l’orgull dels miserables, o sigui, un perfecte idiota; que ell mateix s’encarrega de corroborar amb el morrió per tal que no se li esmunyi el cervellet així que retransmet les ordres dels seus amos. De fet, només un tarat podria suportar una vida espúria, vàcua i inútil com la seva, sense escurçar-la per voluntat pròpia, tot fent un bé a la resta de la Humanitat.