dilluns, 30 de gener del 2023

ASSEIEU-VOS


Asseieu-vos, que vinc carregat. Ai, mira qui em ve a veure! Seu, seu.

https://t.me/voluntasoficial/5479, no em direu que no està bufona? Les mans, el clavell, les sabates, tot plegat. I s’ho ha menjat tot! Molt bé, ara escolta, genocida bonicota, que t’explicaré coses que ja saps, oi? O potser no, que els indigents mentals, és el que tenen, que els dius les coses, però, els pobres, no les comprenen.


TOTS ELS FRONTS

Com deia ahir, l’atac sionista és en tots els fronts, com comprovareu vosaltres mateixos en els següents enllaços:

https://t.me/voluntasoficial/5481

https://t.me/No_plandemia/4777

Volen impedir que mengem les proteïnes que ens són essencials, sobretot per a la capacitat intel·lectual, i la seva obsessió és malaltissa, perquè encara que fracassin, no es tiren enrere:

https://t.me/voluntasoficial/5487

https://t.me/voluntasoficial/5488

Canviant de tema:

https://t.me/resurgente2020/44517, què, el rehabilitem?

https://t.me/RosselloCM/70009, què, ens rendim a la degeneració dels menors?

https://t.me/RosselloCM/70010, què, els jueus no hi tenen res a veure amb això?

https://t.me/RosselloCM/70024, què, les elits no hi tenen res a veure amb això?

https://t.me/RosselloCM/70016, què, veieu com els jueus no s’equivoquen, i aporten un enriquiment plàstic als nostres antiquats conceptes heteropatriarcals?

https://t.me/voluntasoficial/5499, què, són un cau de coneixements les bagasseries jesuïtes, i en especial, la comuna de Harvard?

Parlem de religions:

https://t.me/RosselloCM/69988, normal, coherent, lògic, seny i cordura.

https://t.me/resurgente2020/44524, la cordura, el seny, la lògica, la coherència i la normalitat que els jueus han aportat a Suècia amb la importació dels universitaris suecs que havien nascut al Magrib per disfuncions astrals.

Els jueus els trien entre els més covards, els més idiotes i els més criminals, i ells s’ajunten: https://t.me/RosselloCM/69986. Els dos són ‘per definició’ traïdors i genocides. Dues execucions per cap no són possibles, aleshores, hi ha un crim pel qual mai no pagaran.

Vivim en una societat profundament malalta:

https://t.me/RosselloCM/69995

https://t.me/RosselloCM/69996

https://t.me/RosselloCM/70017

https://t.me/RosselloCM/70026

The Highwire’ ens parla dels instigadors, el Zoo de Davos, i que saben que el goyim ja n’està fins al capdamunt de l’escòria, a la qual, tal com jo faig, els anomena pel que són: idiotes. https://t.me/voluntasoficial/5475.

I la Laura Aboli ens parla del transhumanisme, que ja sabeu que és l’obsessió de l’únic filòsof de la història amb paraplègica cerebral i capacitat de parlar l’anglès així com d’anar per casa, amant dels del seu sexe, com és natural, i musa inspiradora de les atrocitats del Rothschild Klaus Schwab; el ‘filòsof’ del ‘hackeig’ d’humans, el gran pallasso de l’escena jueva: Yuval Harari. https://t.me/No_plandemia/4779.


HOLOCAUST

Com sempre, cal centrar-nos en el crim més atroç i brutal mai comès, perquè l’estem vivint en present:

https://t.me/resurgente2020/44494 i https://t.me/resurgente2020/44497, ja vaig dir que els verins dels jueus tenen diverses finalitats, de l’eliminació de l’animal inoculat, a la degeneració progressiva i constant, passant per la malaltia crònica, l’avortament i l’esterilització.

Això sí, les fidedignes fonts d’informació controlades pels ‘bons’, només transmeten a la gent la veritat i la ciència: https://t.me/voluntasoficial/5484.

I ara, la prova que els jueus ‘mai no menteixen’, que per això, ens han fabricat la mentida i la solució letal per a la mentida. És el recull número 46 de joves esportistes o artistes que han perdut la vida o l’han desgraciada, després d’aplicar-se la ciència judaica intramuscular: https://t.me/No_plandemia/4776. En surten uns quants, oi? Doncs, hi ha 45 capítols anteriors.

Malgrat això, i convé no oblidar-ho mai, els més idiotes dels idiotes, els mamarratxos que s’han prostituït a l’abocador de la televisió creient-se graciosos: els bufons! Com diu el títol del vídeo, lògicament aquests discapacitats cerebrals han de ser jutjats per incitació al suïcidi i per instigació manifesta a l’odi, en una exhibició que demostra com són de miserables els idiotes, que és, al capdavall, la raó fonamental que avui, èticament, i per tal que l’espècie sobrevisqui, han de ser radicalment erradicats de la societat; perquè una societat no pot funcionar de cap manera amb gent tan indigna i limitada.

https://t.me/RosselloCM/70013. No els oblideu, els lloros que canten quan sant Pere paga.


Després d’aquests apartats i abans d’abordar el tema que avui em balla pel cap, la recomanació del documental de James Corbett, fet l’any 2014, que descriu la trama criminal de la Reserva Federal, que és la propietària dels esclaus dels Estats Units. No deixa de ser curiós, que els ‘conspiracionistes’ que parlen en el vídeo, fa deu anys ja, sabien que l’objectiu d’aquests psicòpates jueus era el domini del món sota la seva bota militar: el Nou Ordre Mundial. https://t.me/voluntasoficial/5518.


EL 0,2% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

Per a introduir el tema, vegem aquesta polèmica dialèctica i racial que ha destapat el molt recomanable canal ‘Counterpropaganda’:

https://t.me/counterpropaganda20/8655. I la resposta de l’al·ludit:

https://t.me/counterpropaganda20/8655?comment=6504, https://t.me/counterpropaganda20/8655?comment=6505,

https://t.me/counterpropaganda20/8655?comment=6506,

I un supporter: https://t.me/counterpropaganda20/8655?comment=6518.

D’entrada, sembla estrany, però convé de dir, explícitament, que quan algú parla en general, parla en general. Si dic que els alemanys són caps quadrats, que els francesos són xovinistes, que els anglesos són flegmàtics, que els jueus són falsos, o els gitanos lladres (dels catalans, millor no dir-ne res), cal entendre que ens referim sempre a la majoria d’aquell poble o ètnia, com quan diem que els gossos són fidels o els gats molt seus; perquè estem generalitzant, i de fet, si no generalitzéssim, pràcticament no podríem parlar de cap grup o societat. Per exemple, les colles prefabricades de neonazis – que són qualsevol cosa menys nacional-socialistes, o, en tot cas, no l’han entès, perquè no es tracta de tatuar-se i fer l’imbècil tot el dia – són violents i sàdics, o, els espanyols volien la democràcia, o, els àrabs conceben la política com a una branca de la religió... és evident que no es parla de tots ells, però sí que se’ls pot atribuir el predicat, perquè majoritàriament conformen aquest predicat.

Jo, que sóc antisionista, em refereixo sempre als jueus, perquè han estat els asquenazites, amb les infames mentides que són les seves paraules, els que han monopolitzat el judaisme. Al capdavall, no és més que una tàctica per evitar que se’ls pugui acusar, ja que així que dius ‘jueu’, ells tenen l’excusa màxima, que no l’argument, per acusar-te d’odiar els jueus. No oblidem que amb les mentides de la segona guerra mundial (la primera declaració de guerra contra Alemanya la fa el Congrés Mundial Jueu, i fou anunciat en primera pàgina dels diaris als Estats Units; la guerra suposa la divisió d’Europa en dos blocs, que era el pas necessari per a construir després la ‘destrucció’ d’Europa amb el Femer Europeu de la Sinagoga Sionista, ja que el bloc de l’est ja era comunista, que és la seva ideologia, com veiem avui; com també, que la guerra els permet de fabricar-se la invenció de l’Holocaust – recordem que tots els suposats camps d’extermini estaven en zona roja, no a Alemanya – i tota la propaganda posterior) s’han convertit en ‘les úniques víctimes innocents’ d’una guerra que provocaren ells per la trencadissa del sistema que podia significar la política nazi de l’intercanvi, el bescanvi, la barata, en les relacions comercials internacionals, amb la qual cosa la maquinació i el control jueu sobre els preus de les mercaderies s’esvaïa, i amb ell, el control sobre el poder de les nacions per part de la banca sionista. El documental de més amunt, és prou evident del frau i l’estafa que són els càrtels bancaris, l’organització legal del robatori sistemàtic de la riquesa de les nacions, o sigui, del treball de la gent.

Si Freud, jueu, inventa la psicologia, el seu nebot Edward Bernays, jueu, escriu ‘Propaganda’, que és el manual de tota dictadura tecnocràtica, i on hi ha moltes de les atribucions a Joseph Goebbels. I, a propòsit d'això, quan és que els jueus es converteixen en els conductors de la cultura europea?

No sóc un expert en cultura judaica, però si molt no m’erro, el primer pensador que caldria considerar d’aquesta ètnia, seria el savi Maimònides. Posteriorment, podem comptar amb Baruch Spinoza, que fou repudiat pels jueus per les seves idees. Durant el segle XVIII i el segle XIX, pràcticament no trobem cap jueu destacable en el món de la ciència o les arts. Durant el segle XIX, la intel·lectualitat occidental tendia al menyspreu envers els jueus, així, Richard Wagner acusava Fèlix Mendelssohn d’intoxicar la música alemanya, i Friedrich Nietzsche, tampoc no escatimava adjectius desagradables envers els jueus, tot just quan el ‘sionisme’ era un moviment que es consolidava entre els jueus amb grans fortunes. Aleshores es va produir o provocar el cas Dreyfuss, del qual Émile Zola fou un declarat defensor, i amb la polèmica, els sionistes es vestiren amb el recurrent vestit de la injustícia i l’odi racial contra ells. Posteriorment, escriptors (Louis Ferdinand Céline, Knut Hamsun...) i altres personalitats intel·lectuals mostraren menyspreu envers els jueus, coincidint amb el control jueu de les arts i les ciències. Per això, no és casualitat que hi hagi, només en el segle XX, destacadíssims científics d’origen jueu: Bohr, Einstein, Feynmann, o escriptors com Kafka, Sweig, Mann, Proust, Nabókov, o els filòsofs, o suposats filòsofs de l’escola de Frankfurt o el cercle de Viena, alhora que controlaven Jewllywood, que va passar de contractar els millors cineastes del món, a construir la fàbrica de les il·lusions i les mentides en què s’ha convertit avui La Meca del cinema. No crec que sigui cap casualitat que quan la Reserva Federal, l’any 1913, assumeix el control dels Estats Units, comenci la sistemàtica i pacient destrucció de les arts i les ciències. Quant a la qualitat dels científics i els escriptors, poc hi ha a dir, més que la ciència es demostra – encara que pot rebre autoritzacions de validesa absolutament falses, com comprovem avui amb la medicina – i els escriptors demostren la seva qualitat en les seves obres, però, així com Mann o Proust són figures indiscutibles de la literatura universal, no es pot dir el mateix de Nabókov, que amb ‘Lolita’ ja introduïa la pedofília en els costums occidentals, o com Brecht i altres autors teatrals, que escampaven el marxisme cultural – producte exclusivament jueu – arreu d’Europa. I què podem dir de la filosofia, si l’aparició de ‘pensadors’ jueus ha significat la destrucció del fonament i el sentit de la filosofia com a coneixement!, i avui tenim l’exemple estabornidor del tarat de Yuval Harari, un idiota jueu, que no diu més imbecil·litats perquè també dorm. Doncs, en resum, podem veure que a partir dels anys 20 va degenerant la literatura, la música, la pintura, les arts en general, i la filosofia com a resposta a les qüestions fonamentals de l’ésser humà, per a convertir-la en una mena de qüestió social, on desapareix l’ontologia i la gnoseologia - o epistemologia, com vulgueu - i els filòsofs fan més ciències socials que altra cosa. El resultat de tota aquesta operació de destrucció de la civilització europea la comprovem avui, que les humanitats són com un vestigi antediluvià, on les arts semblen haver adoptat per canon allò que és tot just el contrari de les arts, i que les ciències s’han convertit en un circ, on l’única virtut del científic és el servei als interessos ‘socials’ i econòmics representats pels filantrops que governen el món des de la ‘veritat’.

No és casual que l’entrada dels jueus en la cultura occidental hagi comportat la destrucció de la cultura occidental, perquè si vols destruir una cosa des dels fonaments, has d’entrar-hi, i des de dins fer-la volar, que és tot just el que han fet, de mica en mica, sense que els europeus s’adonessin del verí que els jueus injectaven (no en els braços dels goyim innocents, com ara) en la civilització europea, destronant els fonaments clàssics i cristians, per a construir ‘el futur’ que, d’acord amb l’enganyifa sionista, és el marc de la felicitat tecnocràtica, una corrupció mental que han desenvolupat durant dècades en tots els camps del coneixement.

Abans hi havia la ‘chanson’, la cançó italiana, l’espanyola, fins i tot la catalana... i totes i cada una d’elles eren manifestacions d’una cultura única, singular, i avui, arreu se sent la mateixa gasòfia musical empaquetada als sinistres laboratoris jueus, allà als Estats Units. Reflexioneu quant a la corrupció que ha suposat l’entrada dels jueus en la personal i nacional cultura europea, que ja no sabem si els alemanys són aris, negres o turcs, que ja no podem identificar l’origen d’una producció, perquè gràcies a la diversitat impulsada pels sionistes, res té essència i tot és la multiculturalitat, que és el mateix que dir la buidor més extrema, la pura superficialitat i la més laxa de les anàlisis d’allò que és transcendental; que això són les ciències quan són ciències, i les arts quan són arts. Però els jueus ho han portat tot al seu camp: els diners. Ho han portat tot a la seva filosofia: fer volar coloms. Ho han portat tot al desarrelament: la pèrdua de la idiosincràsia dels europeus, l’abandó dels costums i les tradicions, la renúncia a la singularitat nacional o ètnica, i la submissió a la infracultura de la multiculturalitat, o sigui, la mort de l’essència de cada poble per a adoptar la moda dictada per les indústries dels sionistes. Els sistemes educatius són l’eina de destrucció que han fet servir per a carregar-se la identitat dels pobles des de dins, fent-los perdre la connexió amb els ancestres i així, avui, un noi espanyol ja no és capaç de llegir el Quixot i entendre’l. Però, això sí, sabrà perfectament com va l’últim videojoc de matar gent o quina és l’última cançó d’un esguerro satànic. De la sublimitat a la ignomínia, aquesta és l’aportació jueva a la cultura occidental.

Després de 1913, quan els jueus funden la societat dels esclaus dels Estats Units, comencen el que és la invasió de tot occident, primer, mitjançant la guerra per a destruir els imperis europeus, i després, amb la progressiva deslocalització dels centres de cultura cap a Jew York, capital de l’imperi jueu a Amèrica. De resultes de la primera guerra mundial i de la trampa dels bojos anys 20, que havien d’acabar amb l’estudiat ‘crack’ del 29, els jueus poden imposar la sistemàtica destrucció de la cultura i civilització europea amb el que ells han anomenat ‘Art Modern’. La ciutat de la Llum, París, perdia la capitalitat de les arts i aquesta es traslladava a la Reserva Federal dels esclaus dels Estats Units, primer a Jewllywood i poc després a Jew York, amb la fundació del patètic Moma, un avortament típicament jueu i decadent, que pretén de competir amb Le Louvre, El Prado o l’Hermitage, exhibint-hi la degeneració que els potentats jueus incentivaren amb la ‘novetat’ de la inversió en art, una de les altres estafes d’aquests experts a prendre el número a la gent. El Moma, fundat per Aldrich Rockefeller amb les filantropes nord-americanes i filles de magnats, Lillie P. Bliss i Mary Quinn Sullivan, pretenia de convertir-se en el museu de l’art contemporani i modern, i per això, llevat d’alguna obra mestra, van sembrar la instal·lació de la degeneració pictòrica i artística del segle XX, destacant-hi l’avortament de ‘Les senyoretes d’Avinyó’ del milionari comunista Picasso, alguna obra de l’infantil Miró, tot promocionant el barroer ‘expressionisme abstracte’ - un veritable oxímoron -, amb el jueu Rothko i l’esquizofrènic Pollock – representat per la jueva Peggy Guggenheim -, i de pallassada en pallassada, només hi manca ‘La porta metàl·lica i el violí’ de Tàpies, per a tenir complet el local dels drapaires, on mai no hi han deixat d’exposar malalts com Andy Wharhol – dir art a qualsevol cosa d’aquest personatge, és una ofensa a la intel·ligència - o fins i tot la satànica Lady Gaga, perquè les excrecions, per als jueus, també són art. Recordeu l’idiota profund que enllaunava la seva merda! I què dir de la musa de les muses: la tarada màxima i carn de psiquiàtric de l’Abramovic? En música, si exceptuem Gustav Mahler, veurem el seguit de compositors i músics jueus que han anat assolint prestigi, un prestigi que abans del cop d’estat a Amèrica, els jueus no gaudien. Schoenberg ‘revoluciona la música’, i si la seva destrucció de la tonalitat sempre és un estímul, resulta que poc o res ha aportat aquesta música llevat d’excepcions interessants com Messiaen – que no és jueu -. Gershwin feia una mescla de música clàssica i jazz, en el que és música de segon nivell. Després l’escena musical es va omplir dels magnífics intèrprets, directors d’orquestra i compositors menors jueus, fins a Ligeti, i avui tenim la més evident mostra de la destrucció del sentit de la música ‘culta’ amb el mamarratxo repetitiu i insuportable de Phillip Glass. En literatura, després que les guerres fossin un greu entrebanc per als escriptors seriosos, als anys cinquanta i seixanta van imposar el periodisme com a ‘estil literari’, tot matant l’essència de la literatura, que és la ficció. Així, amb articles i reportatges periodístics passats a novel·la com l’obra de Truman Capote, o el senzill i sense gràcia Hemingway, un periodista només, van degradar la qualitat literària fins a assolir el triomf de la destrucció d’aquest art amb els best-sellers, els llibres d’autoajuda i la progressiva destrucció de les humanitats a les escoles. Fent la gent curta de gambals, mai no entendran les ments més desenvolupades, i així, a les facultats de ‘belles arts’, avui s’hi ensenya que pixar-se en un test és una obra artística i que si l’artista se sent artista, no li cal fer obra per a ésser-ho. Això s’hi ensenya, junt amb altres deficiències racionals d’aquest tipus, tot per a promocionar les performances, o sigui, l’art buit, banal, aparent, del moment i sense transcendència, la perfecta antítesi del que és una veritable obra d’art: profunditat, mestria, bellesa, estructura i equilibri interiors, harmonia i eternitat i la invitació a transcendir-se, qualitats impossibles en els homes que només veuen els diners falsos que fabriquen i amb els quals compren voluntats; una vida buida, banal, aparent, del moment i sense transcendència, traspassada a les màximes i més sublims activitats humanes: la creació. Amb la qual cosa, han destruït el fenomen creatiu i transcendent, per a convertir-lo en el fenomen de l’originalitat provocativa, generalment depravada, i la més absoluta intranscendència. Poc més o menys, és el que assajaren en el període d’entreguerres en el Berlín prostituït que construïren a la capital de l’imperi que en el segle XIX i començ del XX, era el moll de les ciències, la filosofia i les arts.

Si a Rússia implantaren l’art socialista, que és el mateix que negar l’existència de l’art, que sempre és la manifestació més profunda de la individualitat; a Occident hi imposaren el trencament amb l’evolució natural de les arts per a exalçar la vulgaritat, la mediocritat i la progressiva degeneració artística; essent a la Xina, on destruïren del tot qualsevol experiència artística, per tal que tothom i tota consciència s’emmotllés a la tirania maoista, cosa que fou feta amb la sinistra ‘revolució cultural’, que ras i curt, era l’extermini de tot intel·lectual, com feren els jueus a Rússia. A Occident els ha costat més, però farcint de diners els simpatitzants dels jueus i dels sionistes, han assolit d’esborrar els opositors a la raça elegida de tota manifestació cultural. Ells no tenen la mínima sensibilitat per a res, i per això, independentment de la qualitat dels genis que han odiat aquesta raça dels inferns, ells prou s’han preocupat d’esborrar-los de la història i degradar-los, com passa amb Louis Ferdinand Céline o Knut Hamsun, dos grans escriptors del segle XX, o Heidegger, l’últim filòsof occidental, l’autor, tot just de ‘L’ésser i el temps’.

Si dic que odio la màfia italiana, ningú no hi entén que odio els italians. En canvi, quan dius que odies la màfia sionista, tothom hi ha d’entendre la manifestació de l’antisemitisme – una idiòcia molt asquenazita -, però, en realitat, a qui odies és als assassins i criminals de la màfia sionista. Tanmateix, mentre que la màfia italiana i els italians són dues coses diferents, en canvi, el sionisme, amb l’engany del semitisme i el judaisme d’arrels satàniques que professen, han enganxat els jueus al carro, que val a dir, en poquíssimes ocasions els veureu denunciar els sionistes com el que són, amb la qual cosa, mostren l’aquiescència amb els criminals. Sense dubte, no és el mateix cas que els italians.

La destrucció de la civilització s’ha de fer destruint els valors, la sublimitat i la transcendència, per això han destruït els valors, han convertit la creativitat en la singularitat original dels imbècils, i han vulgaritzat i banalitzat qualsevol mena de sentiment superior o transcendent. Així es creen nens grans, babaus, idiotes, mediocres, gent vulgar, obedient i submisa, covarda i vençuda.


UNA SOCIETAT DE MENTS INFANTILS.

UN MÓN D’IDIOTES,

DE NENS GRANS QUE NO CREIXEN.

ELLS NO VOLEN HOMES LLIURES,

ÉS CLAR,

PERQUÈ ELS HOMES LLIURES CREEN,

PERQUÈ ELS HOMES LLIURES TENEN VALORS I DIGNITAT, I

PERQUÈ ELS HOMES LLIURES SÓN ELS QUE FAN LES GUERRES

CONTRA ELS ENEMICS DELS SEUS POBLES.

I ELLS SÓN L’ENEMIC.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada