diumenge, 9 de gener del 2022

‘COVID-19’, LA PEL·LÍCULA


Avui us proposo de ‘veure’ la pel·lícula ‘Covid-19...’, dirigida per Bill Gates. La pel·lícula és la més llarga de la història del cinema, amb més de dos anys de durada (si és que no és la història interminable; cosa que, a hores d’ara, encara no se sap). El repartiment és un elenc inacabable, perquè és un film coral amb tot d’actors disfressats de polítics; a destacar però, les actuacions estel·lars del director i d’un goril·la, en els rols de protagonistes en qualitat de Deus ex machina, apart de ser les veus en off del començament del film. La pel·lícula està produïda per BlackRock, Vanguard i State Street, amb un pressupost de milers de mils de milions de milers de milions de dòlars i d’euros; tot en el mateix sac, i distribuïda per l’ONU, amb la col·laboració dels EUA i la inestimable participació de la UE, el Regne Unit i la Commonwealth. El guió original està escrit pels productors i el director, amb el suport i la col·laboració de Klaus Schwab, l’autor de la novel·la ‘The Great Reset’, sobre la qual es basa el film. Música jueva, i fotografia del NOM. Asseieu-vos i poseu-vos còmodes que la sessió està a punt de començar.

Sinopsi crítica:

L’acció comença a la Xina, amb un senyor que s’està menjant una sopa de rat-penat de primer, i després uns filets de pangolí a brasa. En sortir del restaurant, al costat d’un sèptic mercat i del centre d’investigació microbiològica de Wuhan, finançada per Anthony Fauci, un ‘capo’ sanitari americà, i un seguit d’empreses dirigides pels que posen la música al film; en sortir, l’home es troba malament. Acut a un centre hospitalari on li diagnostiquen una infecció per un nou ‘bitxo’, un coronavirus animal transmès al pobre home. L’home es mor, i apareixen tres casos més de la terrible malaltia. Les autoritats xineses comuniquen la nova malaltia al goril·la de l’OMS, el qual, sense deixar de menjar el plàtan ni de gronxar-se a la corda, els respon que tranquils, que serà una grip. Moments després, acabat el plàtan, el goril·la rep una trucada del seu amo, el director del film, qui li diu que miri les noves definicions de l’OMS quant a les epidèmies, perquè si el virus travessa la frontera, caldrà anunciar al món una pandèmia terrorífica. El goril·la mou el cap en senyal d’afirmació. La qual cosa no veu l’amo, però com sigui que l’amo sap que el goril·la és molt obedient, a més d’un terrorista i un genocida perseguit per la justícia de la seva selva, no dubta que el simi l’ha comprès i que la matança li agradarà. Aleshores, després d’uns dies d’alarma a la Xina i de les recomanacions de tranquil·litat i de fer vida normal, recomanades pel goril·la, resulta que el bitxo és un gran saltador, i en quatre dies arriba a l’Iran, de l’Iran a Itàlia, d’Itàlia a Espanya i d’Espanya als EUA, des d’on s’escampa arreu del món; però arreu d’arreu. Davant de la terrorífica expansió del virus, les autoritats dirigides pel goril·la a les ordres de l’amo, determinen que el virus agafa els avions per expandir-se, perquè el grau de perversió del bitxo és insòlita en la història. I aleshores, el simi, amb el suport de les noves i falses definicions de pandèmia determinades per l’OMS, decreta l’estat d’alarma mundial pel bitxo aviador. Mana la prohibició de fer autòpsies i d’administrar els medicaments de tota la vida contra la grip comuna. Obliga a intubar els malalts i a administrar-los qualsevol cosa menys anticoagulants, i de resultes d’això, la gent cauen com a mosques. Les televisions atemoreixen la població mundial que s’enfronta a la possible extinció de l’espècie per culpa del bitxo aviador; aviador, potser perquè el seu origen està en els rat-penats. Tota la premsa, tothora, mostra dibuixets del bitxo i amenaça la gent que són potencials víctimes de la perfídia de l‘animaló. Els morts són tractats com a víctimes d’accident radioactiu i per això no se’ls fan autòpsies. Comencen a sortir en tots els noticiaris ‘experts’ que acolloneixen la gent. Els especialistes de tota la vida diuen que és la punyetera grip de tota la vida, que es facin autòpsies, que no es pot afirmar res perquè la bestiola assassina encara s’ha d’aïllar, purificar i seqüenciar degudament, que la seqüenciació feta per ordinador és un nyap de mesures antològiques. Però les autoritats, seguint les ordres del simi amb americana i ulleres perquè sembli més humà, els desprestigien i els expulsen de la feina si, i sols si, mantenen els seus criteris científics i no s’adhereixen fidelment a les ordres dels ‘experts’, anomenats a dit per les respectives autoritats dels països sota les ordres del goril·la que segueix les ordres de l’amo. Els ‘experts’, els més babaus i pocavergonyes de cada contrada, decideixen que l’única solució per combatre l’enemic invisible i desconegut és una vacuna. Ningú pregunta com faran una vacuna contra un animaló invisible i desconegut. Però els ‘experts’ asseguren que en quatre dies faran un vaccí que és una meravella de la innovació i una exhibició en velocitat mèdica, que resoldrà els problemes de la Humanitat. A tot arreu és anunciat que només, i només, amb el nou experiment es pot atacar una bestiola desconeguda i invisible que està escampada pel món amb més presència que l’oxigen. Les televisions no paren de mostrar dibuixets de l’animaló i inserir en els pobres espectadors de l’espectacle, el terror a l’enemic mortal i invisible. Tothora es repeteix el mantra de la modernitat: ‘Vacunes, vacunes, vacunes’. I ho diuen els presentadors dels noticiaris, els polítics d’arreu i tots els experts i altres babaus vestits de metges, tots ells, absoluts ignorants, lloros que només repeteixen les ordres del goril·la i l’amo. A Itàlia, encara que no es faci públic i que els investigadors hagin descobert que la bestiola no ataca les vies respiratòries sinó el sistema circulatori, els científics que gosen portar la contrària al goril·la són expulsats de la feina i encausats per no seguir els protocols de l’OMS. Tant se val que una vegada aplicada la metodologia correcta per combatre els coàguls, el nombre de morts descendeixi i la malaltia pandèmica comenci a ser controlada. Les autoritats, aleshores, s’enfaden i acceleren el vaccí miraculós i que sembla ideat per Speedy Gonzalea, i comencen la distribució de la cosa de la xeringa, mentre determinen que la millor manera de combatre l’enemic invisible és tapar-se la boca amb un bolquer, separar-se de tot ésser viu en dos metres i romandre a casa perquè així el bitxo no trobi ningú, vejam si així es decideix a abandonar la temporada de cacera. Però es veu que no, que la bestiola és tossuda i vol exterminar la població mundial, per això, els polítics comencen d’elaborar mesures d’emergència i lleis de seguretat nacional que els permetran de convertir totes les democràcies del món en un perfecte sistema tirànic. En tot això, cal dir que ningú no ha vist el bitxo i que ningú no es preocupa d’això, sinó que tots els deficients mentals triats pels governs, s’encaparren en la punyetera vacuna que ho solucionarà tot: del bitxo a la felicitat mundial. I això és el nou mantra de les televisions, dels polítics i dels metges, que surten a la televisió amb les bates plenes de sang. Però ningú no para atenció a detalls tan nimis, i així s’incorpora en el sentit comú menys comú de tots els humans, la necessitat de respectar les protectores mesures dels bons jans dels governs i a la submissió a la vacuna que matarà l’assassí invisible que vol destruir la vida humana al planeta. Aquestes mesures preventives són vigilades pels cossos policíacs, que fent ús de tota la coerció i la violència que els és possible, atrapen, detenen i arresten els incauts que s’exposen al bitxo que ningú no ha vist i que desapareixerà quan la immensa majoria de la població mundial hagi estat inoculada amb l’invent de Speddy Gonzales.

Fi de la primera part.

La segona part comença amb tot de gent amb un bolquer a la boca, separada dos metres de qualsevol ésser viu i orgullosa de romandre presonera a casa seva, amb la seguretat que això és la garantia de salvar la vida i poder esperar el nou món que els pròcers de la humanitat han determinat per a tothom sense el seu consentiment; així, per collons. Però la gent està contenta i aplaudeix des dels balcons, no respiren oxigen sinó la seva pròpia excreció respiratòria, no es relacionen socialment, romanen tancats a casa consumint les ‘veritats’ de la televisió i amb una por que es pot tallar amb un ganivet. Aleshores, les autoritats, sempre dirigides per goril·la amb ulleres i americana, decideixen que caldrà un passaport per a assegurar-se de qui ha pres la metzina alliberadora. L’OMS, que és el centre d’operacions d’aquesta alliberació mundial, no recomana el passaport obertament, però obliga als pròcers de cada país a instaurar-la, perquè, per anar bé, els cal saber qui ha rebut el vaccí i qui no. Contínuament, sense descans, les televisions, els papers higiènics, els polítics i els experts elegits a dit, atemoreixen la població perquè no es treguin el bolquer de la boca, no parlin amb ningú, ni cantin, romanguin clausurats a casa consumint televisió i Netflix, i s’injectin la solució per a la vida eterna. Mentrestant, sembren el terror en la gent amb noves mutacions de la bestiola, això sí, sense que ningú l’hagi vista mai, ni en l’aire, ni en el cos de cap mort, ni enlloc, però tots molt conscients que l’infame bitxo existeix i que té la ferma determinació d’acabar amb qualsevol hominoide que camini sobre dues potes. Fins i tot obliguen la gent a sotmetre’s a tocs de queda, perquè el bitxo invisible es veu que ataca en massa entre les deu del vespre i les sis de la matinada. Els mitjans asseguren que no convé la relació amb els altres humans, perquè qualsevol pot ser el teu botxí, però que a les hores punta es pot agafar el transport públic sense perill, sempre i quan es dugui el bolquer a la boca, tot tapant el nas, i tractant de respirar com menys millor. Mentrestant, la inoculació de l’enginy de Speddy Gonzales, s’estén a una velocitat extraordinària, gràcies al terror i després a la imposició del passaport de vaccinació. El cas més sorprenent és que malgrat les eminències que han fet la vacuna sense saber com és el bitxo que combaten - les coses de la nova ciència – s’adonen que de moment el vaccí no serveix per a res. Aleshores, els pròcers i els metges amb les bates tacades de sang recomanen noves injeccions: dues, tres, quatre, i fins i tot, una marató de punxades per combatre la punyetera bestiola invisible i no detectada per ningú mai en cap lloc del món; mentre hi ha gent que es mor, ara ja no del bitxo, sinó de malalties de tota la vida que no tenen res a veure amb la injecció que els experts han recomanat, les quals injeccions cal inocular-se dia sí dia no, per tal d’evitar que l’enemic invisible mati la gent indefensa. Si abans la gent moria de qualsevol malaltia, però se’ls atribuïa la mort a les tàctiques assassines de la punyetera bestiola perversa, gràcies a la detecció mitjançant un sistema que falla més que una escopeta de fira; ara, després de la inoculació massiva amb una, dues, tres, quatre i les dosis que siguin, ningú no es mor ja per la bestiola, i menys encara, on va vostè a parar!, per les vacunes, que no serveixen per a res, com ho demostra la contínua necessitat d’injectar-se-les, però que encara que les morts augmentin per damunt de la corba normal de tots els anys, no tenen res a veure amb la vacuna de Speddy Gonzales.

Fi de la segona part.

La tercera part d’aquesta història interminable, comença amb la pretensió dels governs, que estan tots a l’uníson dedicats exclusivament a arruïnar els països per a salvar els seus ciutadans, als quals els espremen com si fossin taronges a cop d’impostos i apujada dels preus de productes bàsics i l’energia, sí, aleshores comença la pretensió de injectar les meravelloses vacunes que no solucionen res després de tres, quatre o les dosis que siguin, en els nens, perquè els nens, encara que no es contagiïn ni morin per aquest bitxo invisible, poden encomanar la terrible malaltia als més grans, tot seguint la lògica més pròpia dels deficients mentals, ja que mai s’ha posat en risc els nens per a preservar la vida dels grans, però els governs obsedits a salvar la gent, com ho feren quan mataven la gent en els geriàtrics, insisteixen que els nens han de ser vacunats, perquè encara que agafin una miocarditis o malalties similars, són malalties lleus que no tenen cap afectació en la salut dels nens, i que si la tenen, només es podrà saber passats uns anys; tot i això, val la pena de córrer el risc i inocular els nens. Després ja veurem quants se salven, i aleshores serà l’hora de decidir si fou una bona idea o no. I la gent, bolquer a la boca, separats els uns dels altres, amb el mòbil que els serveix de garantia de la llibertat, procuren romandre a casa aïllats i protegits de la misteriosa bestiola desconeguda, invisible i no descoberta per ningú, mai, en cap lloc del món; segurs que les autoritats, dirigides pel goril·la de les ulleres i que parla un anglès més que deficient – cosa que tothom perdona: ‘Encara que parla, el goril·la!’ -, que sempre és millor que ho fes tot amb signes i tombarelles, les quals coses li farien perdre credibilitat, encara que dugui americana i ulleres i surti sempre molt ben afaitat. I així, els governs posen en filera índia els nens, que són vexats a les escoles amb el consentiment alegre i festiu dels pares i dels mestres, que saben que així fan front a l’enemic en aquesta guerra sense pietat.

Tant se val que el director de la pel·lícula ja hagués dit que calia exterminar part de la població mundial. Tant se val que una bruixa terrorífica hagués dit que calia matar els vells, perquè mengen i no serveixen per a res. Tant se val que l’autor de la novel·la de terror ‘The Great Reset’ afirmés que cal que ningú no tingui res perquè tots siguem feliços; tot obviant, com pot ser que ningú no tingui res, si algú ha de ser propietari de les coses. Tant se val tot plegat, la gent s’embolcalla en el bolquer, se separa dels seus congèneres, s’aïlla i es punxa i es punxarà tantes vegades com se li demani per a tenir el preciós do de la llibertat, que ve marcat en l’exocervell del mòbil. Tant se val que els fabricants de les injeccions cada dia es facin més rics amb un producte que no serveix absolutament per a res, si no és per a emmalaltir la gent, que, això sí, veuen com la gent cau per no se sap què, una nova malaltia dita ‘sobtaditis’, ignorada a les televisions i als papers higiènics; tanmateix, tots obeeixen els seus dirigents polítics i els metges amb les bates que regalimen tanta sang com exposen gruixuts munts de bitllets a les butxaques superiors de les bates. La gent només té por d’aquesta bestiola desconeguda, per ningú vista perquè és invisible, però que tot i ser invisible sí que es poden determinar les diferents mutacions, que van de les lletres gregues als combinats: alfa, beta, gamma, delta, òmicron, i les combinacions extraordinàries de les deltacron o la furona, una magnífica simbiosi de la grip de tota la vida amb el virus invisible, que ningú no pot descriure ni veure, però que tots els experts descobreixen per telepatia en les combinacions pèrfides de la bestiola dels nassos. I mai millor dit ‘nassos’.

Com sigui que els casos de mort augmenten sense cap explicació enraonada, i com sigui que les vacunes que no serveixen de res i han de servir d’alguna cosa, o se’ls acaba el frau als fabricants, resulta que les ‘sobtaditis’ que comencen a assolar el món al final d’aquesta tercera part d’aquesta gasòfia de pel·lícula de terror, drama i comèdia, tot en un paquet; resulta que la causa de la nova malaltia és el canvi climàtic. O sigui, que el canvi climàtic provoca parades cardíaques i problemes de coagulació sanguínia, que no tenen res a veure amb les meravelloses vacunes que s’han de repetir més que l’all, sinó amb la perversitat humana que ha permès la destrucció del clima, el qual ha provocat l’aparició de la bestiola assassina que ningú no ha vist ni veurà mai.

Així conclou la tercera part.


En resum, podem afirmar que la pel·lícula és una exhibició de despropòsits i insensateses, que no se sosté per enlloc, que és pesada i avorrida, extenuant i terrible per a la psique humana, encara que tots els paraplègics cerebrals que surten de les bagasseries jesuïtes de psicologia, no se n’adonin, perquè així els ha estat inculcat en els cervellets deficients que ingressen en aquestes fàbriques de destrucció de qualsevol principi i valor humà. Qui es pot creure aquesta immensa defecació argumental? Qui pot creure en un simi? És, potser, que la gent viu en el planeta dels simis i ja s’ha rendit davant de la nova espècie, representada perfectament pel goril·la que és la mascota de l’amo, a més d’un dels grans protagonistes del film, un amo que és un psicòpata genocida i sense escrúpols, com ho ha demostrat tota la vida amb una filmografia de pena, però de pena pena.? Només la publicitat i la propaganda li han fet guanyar-se el respecte de l’espectador. I la prova és que la pel·lícula és candidata a tots els Òscars, davant de l’estupefacció dels amants de cinema i de la vida. Ja sabia jo que les pel·lícules de ciència-ficció, ‘destape’ i la pornografia havien de fer perdre la gent el contacte amb la realitat i la vida, i aquesta gasòfia signada pel psicòpata més actiu del món, és la prova que la gent ha perdut el gust pel cinema i, sobretot, per la vida. Per no morir, no volen viure. No viuran mai i moriran feliços sense tenir res, gràcies als guionistes d’aquesta pel·lícula, que més que un film, és un crim i un genocidi intel·lectual.

Puntuació: 0. L’argument és increïble, la resposta de la gent inversemblant, l’actitud dels dirigents de la trama està mancada de qualsevol vestigi de veritat; l’actuació dels diferents actors, lamentable, falsa i histriònica, exagerada fins el punt de no convèncer ningú que sàpiga què és una actuació cinematogràfica; la fotografia és nauseabunda i la música repetitiva i avorrida fins a convertir-se en letal. L’única cosa que podia apujar la nota fins a l’1, és el protagonista invisible i inexistent, perquè la idea no és dolenta, sempre que tractem de fer una pel·lícula de ciència-ficció i no de ciència i política modernes. En resum, un despropòsit, que això no obstant, és capaç de guanyar tots els Òscars, i amb ells, aleshores, tindrem la seguretat que la gent no morirà de l’invent una vegada hagin mort tots els que han de morir, i la resta serà feliç sense tenir res, com diu el lema de la gran obra immortal de l’excepcional literat Klaus Schwab. Que ja l’amic Kissinger ens ho va explicar molt abans de la filmació d’aquesta gasòfia: «Molta gent morirà quan s’estableixi el Nou Ordre Mundial, però serà un món millor pels qui sobrevisquin». Com diuen els castellans: Blanco y en botella.



Epíleg o ‘spoilers:


L’idiota de les ‘pìlotetes’:

https://t.me/RosselloCM/55915

L’objectiu del NOM, el següent pas:

https://www.pagina12.com.ar/394056-el-presidente-de-kazajistan-autoriza-a-la-policia-a-disparar


I com sempre, unes proves més contra el genocida Argimón I, El Gran, perquè vagi afaitant-se, ara que s’ha tornat a posar el morrió, perquè els amos li han dit que el següent pas és el terror, i que amb aquest gest educa la gent en el pànic; això sí, les calcetes als turmells no cal que se les pugi, li han dit; si vol, se les pot treure, però apujar-se-les no, que als jueus els agrada molt de veure’l tan obedient i submís. Bé, genocida, unes altres proves que testimonien que si desconeixes aquestes veritats és que ets responsable absolut del genocidi a la Soroslàndia catalana, amb tota la colla de criminals del femer de la Genociditat i l’urinari públic.

https://t.me/resurgente2020/30028, mataràs nens no nascuts encara, com ho fa el pedòfil Biden i la sinistra bruixa despentinada del regne de la Rata d’Anglaterra?

https://t.me/RosselloCM/55927, no t’ho han explicat això, els simis que van vestits amb bates plenes de sang i butxaques farcides de bitllets?... Sí, xata, com els teus.

https://t.me/RosselloCM/55942, moriran d’ara a uns anys. No et pensis que ens oblidarem de tu, perquè tu ets el responsable de cada una d’aquestes morts prematures i futures, que encara que això t’ompli les butxaques de diners i et creguis que el temps esborrarà el record dels teus execrables crims, això no passarà, encara que siguis la gran meuqueta de l’harem jueu de Soros a l’abans Catalunya.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada