MÓN D’IMBÈCILS

 

Veritablement, la discussió amb un imbècil és sempre molt compromesa, i com va dir Mark Twain amb unes altres paraules, sempre sortiràs perdent perquè et durà als camps imaginaris de la seva paraplegia cerebral i no valdran els arguments, les proves, la lògica, el sentit ni la coherència. La urgència de la Humanitat és l’erradicació de la imbecil·litat i la idiòcia, tanmateix, és una tasca gairebé impossible, perquè miris on miris, només veus imbècils i idiotes; sigui amb el corresponent reconeixement jesuïta o sense ell. Ja fa molts anys que hauria de ser delicte portar els nens a l’escola, perquè no hi ha pitjor destrucció mental que aquestes institucions dedicades exclusivament a destruir el pensament, la crítica i el sentit comú. Això no obstant, les tiranies partitocràtiques occidentals (tots són la mateixa llavor del mal) han imposat l’obligatorietat de la destrucció del propi pensament, més encara quan aquest fenomen té fonaments sòlids. Així ho veiem en l’escòria que escriu en els papers higiènics que, avui ja, haurien de ser prohibits, perquè no són més que ànimes esclaves dedicades a recitar les ordres i recomanar el sotmetiment boví al manament de les autoritats. No hi ha altra autoritat que la d’un home sobre ell mateix. Qui no reconeix això, accepta un món d’esclaus. No per altra raó tenim criminals als governs, veritables genocides orgullosos dels seus assassinats indiscriminats; tenim cagaguano que no diuen més mentides perquè se’ls acaba abans el paper higiènic; tenim científics ignorants fins a un grau de baixesa ètica que esglaiaria a qualsevol científic de veritat, però que, ensinistrats com els gossos o mones de circ que són, ufans de la seva ignorància i sobretot de la seva despietada crueltat, se senten senyors, quan no són més que excrements titulats, veritables escombraries humanes, que per al bé de la Humanitat i sobretot de la ciència, haurien de dedicar-se a l’única cosa per a la qual serveixen: recollir escombraries, netejar lavabos o prostituir-se en clubs de mala mort. I perquè veieu que no parlo per parlar, llegiu aquesta notícia de dos perfectes subnormals degudament titulats per les bagasseries jesuïtes i fidels esclaus dels seus amos, sense el mínim criteri propi i amb absolut desconeixement del fonamental principi ètic de la ciència: https://elpais.com/ciencia/2022-01-05/tener-un-sensor-en-la-cabeza-sera-de-rigor-en-10-anos-igual-que-ahora-todo-el-mundo-tiene-un-telefono-inteligente.html. Rafael Yuste, neurocientífic, i Darío Gil, enginyer, ens demostren la indigència moral i ètica que han estat capaços d’assolir després de ser els amants privats dels seus amos, molt orgullosos de la fidelitat a la ignomínia i que, per això, avui els premien i presenten en els papers higiènics perquè aquests dos retardats intel·lectuals hi defequin les diarrees cranials, que no cerebrals. El nivell de desconeixement del que és ser un ésser humà i del que és la dignitat humana, els retrata; i això, en una societat avançada de veritat, aquests dos enemics de l’home, romandrien tancats en centres penitenciaris o psiquiàtrics extremadament vigilats, a fi que cap de les defecacions de les que són capaços pogués sortir mai del recinte de la reclusió. Són tan summament imbècils que es creuen déus. No hi ha una demostració més evident de la idiòcia irrecuperable que considerar que uns cervellets malmesos i només capaços de tirar-se pets al gust dels amos, poden ser més ‘perfectes’ que la Naturalesa. No es pot ser més summament idiota, ni profundament ignorant, ni entrenant-s’hi. Com aquests dos subnormals, tenim tota la colla de deficients mentals que ja coneixeu en els meus escrits, els quals, ni ajuntant-los tots seria possible d’aconseguir de reconstruir un cervell humà mínimament adaptat per al pensament. Són miserables al servei de l’amo, de la tirania, de la destrucció de la llibertat fonamental humana i només treballen, que ja és un dir, per a la destrucció de qualsevol vestigi d’humanitat. Aquesta és l’encomiable feina feta per les bagasseries jesuïtes, uns centres d’adoctrinament i destrucció del lliure albir, especialitzades a convertir el potencial humà en una mena de mones de fira, que fan tombarelles i ximpleries diverses a canvi de la ració de plàtans, sense haver reflexionat una punyetera vegada en la seva vida sobre res del que les sotanes negres els han dit. Si demà, la sotana negra de torn, els digués que la terra és quadrada, ells, orgullosos dels seus nous descobriments, ho proclamarien als quatre vents, tot esperant el paper higiènic que reflectís la cagarada, acompanyada de la foto dels simis que la proclamen.

Fa molt de temps que la perniciosa aliança jueu-jesuïta, representada pel femer de les lògies dels maçons, han construït aquest món fals, on tots els idiotes tenen garantia d’èxit, i els veritables pensadors i homes de bé són ensorrats, perquè els qui mouen els fils només volen titelles imbècils i no la intel·ligència que evidentment els acusaria de criminals, als jueus i als jesuïtes; perquè els maçons són depravats, l’escòria humana apujada a l’èxit per la seva perfídia i abjecció, que no per altra cosa la fauna política està integrada exclusivament pels esclaus dels jueus i dels jesuïtes, unes meuques ignorants, ambicioses, pervertides, sense ètica ni consideracions morals, menys intel·ligència encara, i amatents de poder servir els amos que els han fet el que són: no res; però amb ínfules d’autoritat i el prestigi del respecte, que si doncs no fos pel règim criminal que ens sotmet des de fa segles, no és que no tindrien respecte de ningú, si no que de ben segur serien repudiats i menystinguts per la gent assenyada i que creu que la societat és l’edifici de la col·laboració i no els cataus de putes i pinxos on el més mafiós i alliberat d’escrúpols triomfa a cops de colze, a puntades de peu o a trets.

Si la gent vol recuperar la llibertat que els assassins dels governs, els botxins dels centres d’extermini, els ximpanzés i goril·les sicaris en les bandes criminals organitzades, dites policia i cossos de seguretat de l’estat, i els excrements amb punyetes que s’amaguen dessota la fetor de les togues, caldrà carregar-se de coratge i estar disposat a batre’s contra tota aquesta colla de criminals i assassins, mesells i esclaus, les rates domesticades del sionisme. Només cal veure un deficient com Nadal, el tenista, l’idiota de les pilotetes, que cada vegada que obre la boca no pots deixar de pensar quin pecat ha comès la Humanitat per haver de suportar un subnormal com ell, un profund idiota, un miserable de cap a peus, tan miserable, que és incapaç de comprendre que és només una meuca del sistema, el mossega-trofeus. Cada vegada que obre la boca, disminueix el valor de la Humanitat, i per això, tot just, els seus amos, avui li han pagat el sotmetiment de meuqueta guanyadora de premis per mossegar, i l’han anomenat Bagassa principal de no sé què, tot patrocinat per la sucursal del banc de la parricida, sota l’organització de la màfia més important i perillosa del món: Black-Rock. https://t.me/elinvestigador_org/8700. Si és que són joies, tots i totes, joies de veritat! Fins que no acabem amb aquest càncer per a la Humanitat, no hi haurà solució. Cal l’extermini radical de la imbecil·litat, i si és necessari deixar el món amb només un vint per cent de la gent, caldrà fer-ho. És l’única manera de salvar l’espècie, que vull recordar que no és recordada pels Roland Garros de Beethoven, ni per les Xampinyons de Newton, ni pels festivals d’Eurovisió que va guanyar Goethe, o els repugnants jocs olímpics que serviren per a guanyar tantes medalles a Plató. Els jueus han destruït tota la civilització europea, i ara volen exterminar la raça blanca que n’és l’artífex. No és doncs defensa pròpia l’extermini d’aquesta raça de rates de l’Infern?

L’imperi dels diners, és un invent de la raça superior. Ells fabriquen els bitllets de monopoli, els presten als estats i després se’ls han de reposar amb interessos, amb la qual cosa l’escòria jueva ha aconseguit dominar el món amb una immensa mentida (com el virus) i esclavitzar la humanitat sencera al seu joc de monopoli, amb bitllets falsos, amb tripijocs, amb manipulacions i l’horror com a eina per a sotmetre els pobles, com ho demostren TOTES LES GUERRES que han promocionat i de les quals s’han enriquit, apart de fer-se un fart de riure veient com els joves hi morien, i ja en el segle XX, com la població civil patia i moria sota les bombes que ells fabricaven, finançaven i venien als dos bàndols perquè els muntessin un espectacle de terror i mort, que a ells, els fa trempar, literalment; que amb això trempen, com amb els nens, que aquesta és una altra de les aberracions d’aquests diables vinguts de l’Infern.

Caldrà enfrontar els criminals que els fan de sicaris per un tros de carn amb sang, sí, i caldrà exterminar-los, sense dubte, si volen veure un món lliure i on valgui la pena viure, una realitat que les escombraries jueves han impedit durant tants de segles i continuen impedint. Aquestes rates es creuen amb el dret a dir-nos com hem de viure, doncs, nosaltres els hem de fer veure com, si ells tenen el dret de dir-nos com hem de viure, nosaltres també, i més encara, tenim el dret de dir-los com han de morir. ELS JUEUS SÓN ELS ENEMICS DE LA HUMANITAT I LES ESCÒRIES QUE ELS OBEEIXEN SÓN ELS TRAÏDORS QUE SERVEIXEN A LES HOSTS DELS INFERNS.

Cada dia que passa veiem com els genocides europeus, el criminal Draghi, repugnant fins al vòmit, la puteta privada dels Rothschild, que ja gosa amenaçar els seus ciutadans amb fer-los la vida impossible... Ciutadans! I si li talleu el coll? No seria ben bonic veure el cap de la puteta dels jueus rodant camí del Sena? I podem afegir-hi, els psicòpates australians i neozelandesos, nord-americans i la bagassa canadenca, una altra que m’agradaria molt de veure-li rodar el capet de nina-puta entre les puntades de peus dels seus estimats ciutadans; per no parlar del gos de Soros, acompanyat del mamarratxo, el diable jesuïta, el traficant gallec, el paraplègic aragonès, el sense cervell valencià, la bagassa ‘cum laude’ balear, el pinxo-putes andalús, i tota la colla de meretrius idiotes que se senten orgulloses de servir els jueus i trair els seus ciutadans, perquè la seva miserable vida de llimacs i insectes sigui respectada, una cosa que no haurien aconseguit mai pels seus propis mitjans ni amb cinquanta vides seguides. Aquest és el panorama, i això, ens agradi o no, només es resol amb l’ús de la força, fent-los veure que són mortals, i que potser els seus crims ja han passat el límit raonable. No em cansaré de dir-ho, la pena capital és necessària en una societat avançada. Només en una societat perduda, sense principis, governada per criminals, això es considera intolerable. Matar, evidentment, no està bé, però matar qui ha matat, ha violat o ha violentat els altres, no és que sigui enraonat, és que és una exigència per a preservar la convivència i els valors. Mai es pot matar ningú per pensaments (fixeu-vos que és el que avui es persegueix i el que els jueus gaudeixen d’aniquilar), però matar assassins com la meva estimada, o tota la colla de criminals de la Genociditat de Soroslàndia, o de tots els urinaris públics del món, per no parlar del psicòpata genocida Gates, o del psicòpata lliberticida Schwab, o del psicòpata terrorista Soros o de tots els altres psicòpates que dirigeixen aquest desvari; el fet de matar-los, no és que sigui un acte contra el dret, és que és amb la seva execució pública que es garanteixen els drets i una societat lliure; ja que amb ells, això, és absolutament impossible. No sóc jo qui els ataco, són ells qui ens amenacen de fer-nos els seus esclaus. Per què als nens els estant fent el que els estan fent? Els han destruït intel·lectualment, emocionalment, afectivament, fins a convertir-los, gràcies als centres d’extermini escolars, en la PRIMERA GENERACIÓ D’ESCLAUS AL SERVEI DE LA RAÇA SUPERIOR. Hem preteneu dir que els criminals que han participat en aquesta barbaritat no han de ser ajusticiats? És, potser, alguna altra, la demanda dels principis fonamentals dels valors de la dignitat, la llibertat, la veritat i la justícia?

La guerra comença a mostrar-se. Els genocides necessiten enverinar tots els ciutadans, perquè quan els verins facin l’efecte calculat, que no estava previst que es mostrés tan aviat amb les ‘sobtaditis’ que cap dels mitjans jueus esmenta mai ni enlloc; quan comencin, no hi pot haver gent no-vacunada, perquè si n’hi ha, la magnitud del crim no el podran amagar, i prou saben que una volta els enverinats sàpiguen que els han enverinat amb mentides, molt probablement voldran la venjança; que val a dir, no seré jo qui els la limiti. De fet, aquesta és la meva esperança. El nombre de retardats, de jesuïtitzats a les bagasseries, d’imbècils i d’idiotes és tan gran, que la gent lliure i digna, no som res comparats amb tanta deformitat, però una vegada descoberts els seus propis assassins, confio que voldran passar-los la factura. I la veritat, si han de morir enverinats pels seus assassins, per què no haurien de tenir el dret d’endur-se’ls amb ells? No crido a la violència. Són els genocides qui l’han cridada, i això sí, jo espero que arribi, i que en equanimitat els genocides rebin el regal de la mort de mans de les víctimes. Hi pot haver res de més just?

Ells continuaran matant - oi estimada Argimon I, El Gran? -, i ho faran fins que no aturem els assassins, perquè aquestes meuques sense cervell ni sentiments, si és per ells, per un tros de carn humana amb sang, maten la pròpia mare sense tremolar-los les mans. Tingueu present que és habitual entre la xurma maçònica el sacrifici dels propis fills, sigui en sacrifici ritual o en vexacions sexuals, que els jueus són molt bona gent, macos a no dir més, amants dels nens com dels seus diables, sants com la cosa més santa que et puguin tirar a la cara, modestos, simpàtics, generosos, filantrops, esforçats en la solidaritat, en la col·laboració (pregunteu-ho als palestins, que n’estan d’ells que no hi caben de tanta humanitat i comprensió), en la germanor entre els pobles, en la pau, en el socors mutu, en l’amor a la vida i a la llibertat, perquè mai no hi ha hagut un poble més sofert i bondadós, que havent patit totes les injustícies dels pobles inferiors, sempre els han perdonat i breguen el que no està dit per fer-los feliços, perquè un jueu mai no serà del tot feliç si tots els homes del món no són feliços, que prou que esmercen els seus diners a acabar amb la fam del món, però no poden; que prou s’esforcen a acabar amb el tràfic de drogues, d’armes, de dones i de nens per a violacions i sacrificis, però no poden, perquè els pot l’altruisme, i si la gent vol drogues, armes, dones i nens, ells els els donen i s’enriqueixen per a fer el bé a tothom, perquè la seva bondat és infinita, tan gran, que per no fer patir Jesús Nostre Senyor, el crucificaren, perquè es pensaven que amb aquesta pena no patiria, i només volien retornar-lo als braços del seu Pare Omnipotent, que ells només han estat enviats aquí per a fer el bé, perquè no entenen una altra paraula, i si els dius ‘mal’, encara que sembli que riguin i es pixin, no, són efectes òptics, perquè ells l’única cosa que desitgen és tenir els goyim necessaris ben pasturats per a bé del món, del goyim i de tothom, sense, per a res, mirar per ells. No us cregueu mai qui us digui que els jueus són egoistes i racistes! Valgui’m Déu, quina atrocitat! Els bombardeigs sobre les poblacions civils a Alemanya i al Japó, aquí amb bombes atòmiques, què us penseu, que no van intentar d’evitar-los? Però els feia riure tant, que no podien! Ells són així, bona gent, de bona bona bona gent. Macos, macots com la meva estimada Argimon I, El Gran, la meuqueta jueva a la Soroslàndia catalana, que enverina nens, no per matar-los, quines coses de pensar!, els enverina perquè siguin més forts i no els mati un virus que no existeix, que encara que no us ho cregueu, evitar un virus que no existeix és molt difícil, que la meva estimada, que ara ja no duu el morrió d’esclava de l’harem, perquè es veu que ja és puteta privada d’algun jueu, fa tot el que pot i més, perquè si han de morir, que morin dels seus verins i no de la malaltia que no existeix, que ella s’ha après molt bé, després de mamar tanta cultura jueva (no sé si enteneu que vull dir amb cultura), que allò que no existeix és el primer que et matarà, que ella és molt llestota, que va estudiar cultura amb els jesuïtes, abans de fer-se amiga del mamarratxo. Si li tinc ganes, és perquè no diu als pares que enverina els seus nens perquè no es morin d’una cosa que no es poden morir, i no perquè no cregui que una malaltia que no existeix et pugui matar, perquè encara que jo vaig tenir la gran sort de no ser prostituït a les bagasseries jesuïtes, sóc així com una mica llestot, i ho he après això: que hi ha malalties que són com mentides, que no existeixen; però que et poden matar per inexistents, i la millor manera de combatre aquesta inexistència és enverinar-te. Ja no sé, això no, si per fer-te coincidir en la inexistència. A la meva estimada, li ho preguntaré el dia de l’execució.

VAN PER TOTS NOSALTRES.

SENSE ESCRÚPOLS.

SÓN CAPAÇOS DE TOT.

NOSALTRES ANIREM PER ELLS,

TAMBÉ, COM FAN ELS JOVENETS?

SENSE ESCRÚPOLS, TAMBÉ.

SEREM CAPAÇOS DE TOT?

P.S. Convé començar d’organitzar-se en petits grups, en cèl·lules independents, però integrades en un projecte de resistència i boicot a l’enemic. Cèl·lules que puguin aparèixer i desaparèixer, depenent de les circumstàncies. Cèl·lules desconegudes les unes de les altres, però amb l’objectiu comú. Cada una amb la seva idiosincràsia. Això sí, amatents les unes de les altres, no per coneixença, sinó per germanor en la lluita. Avui no hi ha d’haver diferències entre la dissidència. Cada un a la seva, però establint una relació cel·lular. No cal el contacte, cal l’emissió i recepció dels missatges. Siguem cèl·lules i comuniquem-nos amb exosomes. No sé si m’explico, però sé que s’entén la idea, o això crec. Funcionant així, com si fóssim un cos humà, derrotarem tots els virus jueus i la púrria de gèrmens que els acompanyen. I sí, sí, els jesuïtes també són microorganismes, però són perillosos bacteris. L’important és començar a muntar aquests grups de resistència aïllats i discrets, capaços d’organitzar un exèrcit de cop i volta, arribat el moment de la gran batalla. L’enemic és un gros exèrcit jerarquitzat (jueus-jesuïtes i maçons i meuquetes diverses), nosaltres hem de ser un immens exèrcit format per batallons dispersos, escàpols, però solidaris en la lluita i capaços de crear el caos en l’enemic. Hem de fer-los para bojos, la qual cosa no serà gens difícil, perquè ja n’estan, de bojos. Dinamitar els punts febles de l’enemic i esvair-se, per a tornar-hi tot seguit. Hem de ser l’exèrcit invisible. Que, com més errades comenti l’enemic en la persecució dels dissidents, més engreixaran les nostres forces. Paciència i decisió, calma i determinació. I quan siguem més, que ja ho som si no fos per la colla de babaus covidians; aleshores, serà el moment de l’atac final i d’acabar amb les meuques, els maçons, els jesuïtes i els jueus. Són poderosos, sí, i encara més cruels; però són menys, molts menys. I tenen moltes de les seves forces dispersades, meuquetes, com la meva estimada o el mamarratxo, els insectes de l’urinari públic, els botxins dels hospitals, els simis de la policia... Prepareu-vos, que ells, ara, a més dels morts per l’enverinament, ens aportaran les proves indiscutibles de la tirania que volen imposar. Cal forçar-los que es descobreixin i que així els covidians comprovin, entre morts i repressió criminal, que el seu bàndol és l’exèrcit de la llibertat.

LA LLIBERTAT DEMANA SACRIFICIS.

LA DIGNITAT ÉS LA NOSTRA FORÇA.

LA VERITAT ÉS LA NOSTRA FE.

LA JUSTÍCIA, EL NOSTRE ANHEL,

CONTRA LA IMMUNDÍCIA,

L’ABJECCIÓ I LA TIRANIA.