Introducció:
Extorsió, suborns i compra de voluntats?
Soros i els seus cadells estan cometent un delicte de traïció a Europa i un altre de sedició contra l’autoritat ètica i política del fonament ‘democràtic’ d’Europa, que pot ser virtual, però que s’ha de respectar. Aquesta mà, el nas que gestiona la distribució dels diners falsos que fabrica el BIS, la tresoreria ‘buida’ del sindicat del crim, s’estén arreu. Apart dels membres del Femer, hi contem; Kirchner, Fernández, Guaidó, Bachelet, Sánchez, Vergés... i suposo que Homrani, per la seva activa i eficaç gestió del pla Kalergi a Catalunya, com Bargalló, per la destrucció de tot vestigi de civilització, que executa en els Camps de Concentració per a la Formació d’Esclaus, que gestiona a les ordres estrictes de l’Espai Societat Oberta, amb la finalitat de crear ‘monstres de gènere’ i destruir qualsevol vestigi d’intel·ligència, que ja sabem, que al qui pensa amb els baixos, li és impossible de fer arribar la sang al cap.
El sindicat del crim:
No era del criminal Soros de qui volia parlar, sinó de les mans ocultes i assassines de la dissidència, d’aquelles ordres que mai no se sap si surten del BIS, del Vaticà o dels jesuïtes, que és el mateix, o d’algun clan inferior, però que sempre acaben amb el dissident mort. Abans-d’ahir el sindicat del crim executà John Magufuli, president de Tanzània, l’home que expulsà l’OMS, que negà la pandèmia i demostrà la falsedat dels tests PCR (papaia, cabres...); com abans ho havien fet amb el president de Burundi, Pierre Nkurumziza, que també havia pres les mateixes determinacions per a defensar el poble dels llops depredadors. Els dos moriren d’un tret que els provocà una aturada cardíaca. Això no obstant, el sindicat del crim pot matar d’un tret ‘de moltes malalties’, així, els dissidents Pjotr Daraiev, candidat a premi Nobel 2020, que va demostrar científicament que el SARS-COV-2 era una quimera (virus de laboratori, guerra biològica), moria d’un càncer sobtat, com morí d’un altre càncer sobtat Kary Mullis, l’inventor de la PCR, premi Nobel i furibund acusador del mal ús de la seva tècnica en el diagnòstic de la SIDA, i que, lògicament, no podia arribar a veure la covid-19, perquè s’hauria enfilat per les parets. Ambdós moriren d’un càncer. És com si amb els polítics seguissin el protocol del tret que provoca una parada cardíaca, amb els científics un tret que provoca la mort per càncer; i encara més, podem parlar dels antivacunes, que moren per un tret que provoca la mort en ‘estranyes circumstàncies’ que mai no són aclarides, com són el cas de Jeff Bradstreet o Brandy Vaughan; i fins i tot, tenen el suïcidi ‘per tret’ d’un salt de nou pisos, com és en el cas del metge naturista i antifarmàfia, el doctor Frank Suárez, que havia denunciat alguna vegada aquestes irregularitats estranyes de morir d’una malaltia crònica o sobtada a causa d’un tret. I és, amics, que el sindicat del crim actua així, que tots coneixem la frase: ‘... Però que sembli un accident’.
En pau descansi John Magufuli, com totes les víctimes esmentades, que són de les que en tinc la certitud que l’assassinat hi està disfressat; com tinc la certitud de molts més que moren i en són silenciades les morts perquè ningú no vegi qui ni què s’amaga al darrere.
El pla sanitari-dictatorial, l’al·lucinació del canvi climàtic, l’estratègia de l’infaust pla Kalergi - un bon senyor jueu i ‘europeista’ que ‘s‘estimava’ molt els goyim -, com l’aberració de la ideologia de gènere, són el programa del BIS (niu de nassos), l’ONU, el Fòrum Econòmic Mundial, dirigit per l’asquenazita Klaus Schwab; l’Open Society, dirigida pel criminal Soros, nas, també; el sector bancari-corporatiu representat pel gegant BlackRock, dirigit pel nas Larry Fink, o la filantròpica Fundació de Bill Gates i marit, especialitzada en veterinària i ombrel·les, entre moltes altres activitats, amb el benèvol propòsit sempre de l’eugenèsia (que ja sabeu que ‘eu’ significa ‘bo’)... Algú es dirà: Però, Gates no és jueu! És cert, que sembla que no. Tanmateix, no és fàcil certificar la condició de jueu, ja que se’n pot ser per conversió al judaisme, i també, i aquesta és l’ascendència més complexa de seguir, si la mare és jueva. Com sigui que els cognoms són gairebé a tot arreu els del pare, és prou complicat resseguir el rastre enrere i desxifrar si la senyora era d’origen jueu. Si ho és, el fill és considerat jueu pels jueus, independentment de l’ascendència del pare. Una jueva només pot parir jueus. I comento això, perquè hem vist el reguitzell de nassos de més amunt, i, sense oblidar les importants aportacions de les altres grans corporacions sota govern i direcció jueva, relacionades en aquest blog a ‘Els nassos darrere de la cortina’ (16-1-2021), hi ha una segona línia d’acció, integrada per institucions com el Banc Mundial o el FMI, que practiquen el terrorisme directe, i que han estat dirigides per personatges obscurs, com Dominique Strauss-Khan, jueu, o la Christine Lagarde, el verí en persona, de la qual he llegit que pot ser un nas, però, apart que en tingui un de notable, no puc certificar que sigui jueva; i l’actual Kristalina Giorgieva, que el nom té tela!, de la qual tampoc puc assegurar l’ascendència. Però no tinc cap dubte que aquesta gent no introdueix goyim perquè sí; o els serveixen de manera que no ho pugui fer un dels seus, o són dels seus. Per això, aquestes dues dones, com si parlem de Jens Weidmann, expresident del Deutsche Bank i assessor de la sionista Merkel, avui en el càrrec de president del BIS, resulta poc probable que no tinguin sang jueva-asquenazita i hagin pogut arribar a indrets de tanta responsabilitat, uns indrets on tots reconeixerem que un goyim podria trobar-los infernals i abjectes. I encara hi podíem afegir els Rockefeller, que no són jueus, però que tenen un poder desmesurat i que no pot ser justificable, ja que mai no haurien arribat on han arribat si el préstec dels Rothschild no els ho hagués tolerat, a no ser que siguin la tapadora o el vel que amaga el nas; per bé que tinc la impressió que la difícil investigació de l’ascendència per línia materna, ens en podria explicar moltes coses. De moment no puc dir més i si algun dia descobreixo les arrels jueves dels Rockefeller, evidentment ho escriuré. Sigui com sigui, veiem que són pocs, però que essent tan pocs (uns quinze milions al món) és ben estrany que ostentin tant de poder sobre set mil milions de persones, havent-hi per cada un d’ells, més de cinc-centes persones no jueves. Casualitat, casualitat, si voleu el meu parer, no crec que sigui. I què dir del seu immens poder!:
Econòmic: els grans bancs són d’ells, gairebé tots, del BlackRock als bancs dels Lehman (ressorgits miraculosament), els Morgan, els Schiff, els Warburg, etcètera. I ometo tots els bancs centrals dels Rothschild.
Polític: la submissió mundial al sionisme i a la impunitat dels crims d’Israel són de molt difícil explicació.
Social i educatiu: els moviments d’esquerra han estat dirigits pràcticament per jueus, de Marx a Trotski, passant per Lukács, etcètera; com el moviment feminista (Luxemburg, Sontag...) i antiracista, finançats i ideats pels Rockefeller, i dirigits per jueus; que fins i tot el moviment d’alliberament negre va estar presidit per un jueu durant molts anys abans que no es transferís la direcció a un infrahumà, com són considerats els negres pels asquenazites. Les coses com són. Si nosaltres som goyim, animals, què no seran els negres, que, val la pena recordar-ho, foren tractats d’esclaus pels jueus, que eren els negociants d’aquesta mercaderia en un començ; que tot negoci lucratiu sempre té al darrere de la cortina un jueu, que no per altra raó, se’ls veu com a usurers, i val a dir, que la seva religió els permet i recomana la usura i la pràctica de l’esclavització amb els no jueus.
I quant a l’educació, fem un apart, perquè aquest és el punt fonamental de l’estratègia nassal per sotmetre definitivament els goyim. L’alliberament de la dona, que val a dir que en la cultura jueva no deixa de ser un animal, ha estat, en gran manera, la font dels conflictes matrimonials i de la crisi de la família a occident; apart de ser un negoci, perquè, com deia Rockefeller, ‘si treballen els dos, són dos, als quals podem cobrar impostos’ (que és amb el que es paga el deute amb els bancs jueus que financen els estats).
Però vegem aquest vídeo, primer:
L’agenda continua.
Anunci ‘Pantene’, propaganda:
La finestra d’Overton.
Anem a pams.
El crim que s’està cometent contra els nens ÉS DE PURA MALDAT, INFERNAL. Però no només contra els nens! La desídia amb què ‘el sistema’ tracta els vells és radicalment contrari al que han fet TOTES LES CIVILITZACIONS anteriors, que veneraven la vellesa com a font de coneixement i experiència. La perversió amb què tracten la resta de gent, els que estan en edat de guanyar-se la vida, és repugnant; tanmateix, la poden practicar sense oposició, perquè aquesta ‘resta de gent’ ja ha estat sodomitzada intel·lectualment des de fa molts anys. L’educació com a formació va desaparèixer a occident a començ dels anys 80. I ja, finalment, ens resta la infantesa, el futur del país, el futur de la humanitat. I què en fan, d’ells? Carn picada, com ens deien els ‘Pink Floyd’ a ‘The Wall’, zombis, individus sense consciència, obedients, tristos... morts. TOT EL SISTEMA EDUCATIU: (a casa nostra) DEL REICHSFÜHRER-SS BARGALLÓ A L’ÚLTIM MESTRE D’INFANTS són culpables de crims de lesa humanitat per atemptar contra la dignitat i els drets del nen: castració mental per l’exercici del terror psicològic, humiliació pública per sotmetiment a vexacions socials que atempten contra la llibertat, aniquilació intel·lectual per tot el programa d’estudis i el sistema, dissenyats curosament per destruir qualsevol pensament no inserit, destrucció de la salut, fins a uns graus absolutament impensats: els nens freturen tres vegades més oxigen que els adults per al seu correcte desenvolupament físic (els òrgans creixen i es desenvolupen amb l’oxigen) i mental (el cervell necessita imperiosament d’oxigen per al correcte procés de creixement de la capacitat intel·lectual); o sigui: se’ls està tornant deficients físics i imbècils a dretcient. Tota la gent que directament o indirecta està al càrrec de l’educació dels nens, de la formació dels adolescents i de les Universitats, són culpables d’un crim de LESA HUMANITAT, a més a més de demostrar que són idiotes ‘cum laude’ o covards ‘magna cum laude’ o inútils ‘summa cum laude’. Com poden ser professors o mestres, si destrueixen l’estudiant? Sí, el destrueixen. No són professorat, són gramòfons amb potes, perquè si no hi ha amor envers la saviesa que es tracta d’ensenyar ni envers l’educand, com hi podrà haver transmissió de coneixements? Formen robots ensinistrats perquè facin tota la vida l’imbècil, com ells! Per a això, no cal dur-los a l’escola. De fet, avui, l’ensenyament públic hauria d’estar prohibit. I no ens enganyem, no estic dient que la gent pobra no tingui dret als estudis, ben al contrari, la gent pobra no ha de tenir cap obligació de ser enganyada. Sense ensenyament públic, avui, els pobres rebrien educació i ensenyament a casa i amb l’ajut d’un sistema de tutors, que no haurien de ser inassequibles perquè n’hi hauria molts, tindríem gent educada i formada. L’ensenyament obligatori i públic pagat per l’Estat ha d’estar estrictament i rigorosa prohibit, en un país que vol tenir futur. Malauradament, es tracta de destruir, i per això, avui les escoles són centres d’ensinistrament i preparació per al futur ingrés en el camp de concentració. El cúmul de barbaritats que passen a les escoles no tenen res a envejar a les misèries de les cambres de tortura. La diferència és que a la cambra de tortura la resposta ha de ser immediata i per això s’hi practica una violència inhumana; en canvi, a les cambres dels centres de tortura infantil i juvenil, com sigui que no cal una resposta immediata, la destrucció pot ser del tot subtil, i tan constant com perversa i abjecta, perquè amb el temps, serà assolida sense despertar sospites. Al capdavall, hi han aplicat la finestra d’Overton a tota màquina, gràcies al terror a la mort. Per això, de l’aberració que avui patim, que hauria estat considerada com a tal fins a fa quatre dies – imagineu que us haguessin dit a començ de mil·lenni que els nens anirien a l’escola en aquestes condicions! -, la considerem avui, radical només, i amb la propaganda i la manipulació de dades quant a la terrible malaltia, fins i tot hi ha gent que considera la presó infantil acceptable. Demà tothom ho veurà normal, i aviat, la llei sentenciarà que aquestes condicions són les idònies, per salut pública i per a un eficaç rendiment intel·lectual, a més a més, d’una integració en la igualtat. Temps al temps.
La finestra d’Overton ha estat feta servir per a modelar la creença de la massa que, com no té criteri ni intel·ligència, accepta i acata la normalitat social, encara que sigui la més anormal de les anormalitats, com ara, per exemple, amb el morrió. Que fa veritable pena, de veure la misèria a la qual pot arribar la dignitat humana! L’aberració es transforma en radical, en aquest procés de la finestra d’Overton, de radical passa a acceptable, d’acceptable a normal, i tot seguit es legalitza. Vegem-ho amb uns exemples: L’avortament era un crim, així en la concepció religiosa com en la social, una aberració que ni Déu ni els homes podien perdonar (al capdavall el naixement del nadó és l’assumpció de la responsabilitat, perquè és resultat de la llibertat); a poc a poc, s’hi introduí la variant que el fill, a edats joves, sentenciava la vida de la mare (assumpció de la irresponsabilitat, estrictament parlant), i com les filles dels rics podien avortar a fora i les pobres havien de viure amb la ‘condemna’, essent i tot una posició radical, l’avortament, es considerava una victòria en la igualtat d’oportunitats. Posteriorment, com sigui que l’avortament era prou habitual, es considerà que no calia dramatitzar una situació que es resol fàcilment i ‘sense’ traumes (incitació a la pèrdua de llibertat en renunciar a la comprensió de la responsabilitat). Aviat, l’avortament és una pràctica no desitjable, però comuna i no estigmatitzada, per la qual cosa adquireix l’estatus de normalitat. I finalment, l’Estat el regula, en una ‘recursivitat’ de la finestra d’Overton, que és aplicada als terminis legals per a cometre l’avortament. Així ha passat de ser un fet repugnant i blasmable en tots els sentits, a ser un fet familiar i ‘natural’. La responsabilitat que demostra la llibertat, la qualitat dels nostres actes, s’esborra de la concepció i crítica comunes, per establir el perillosíssim i barroer criteri que la ‘voluntat de la mare’ és sagrada, convertint així l’antiga responsabilitat en un ‘llibertinatge del moment’ i en la l’estricta decisió pròpia i personal, sense consideracions envers cap l’altre. I en aquest sotmetiment a l’esclavatge, se’l denomina: alliberació sexual!
Amb la pornografia va passar el mateix. Era una aberració. Amb la introducció de l’erotisme, adquirí l’adjectiu de radical. Aviat, com de l’erotisme tothom va passar a la pornografia, es considerava acceptable. I en obrir la porta de l’acceptabilitat, passà a normalitzar-se. I finalment, l’Estat regulà els àmbits de la pornografia. L’exhibició de les virtuts mai no és una virtut, ni tan sols en el camp intel·lectual!, què no serà doncs, lluir les virtuts en l’àmbit de la intimitat! Penseu: què és la intimitat? Tot just allò que perseveres per mantenir-ho allunyat de la contaminació exterior. Amb aquesta exhibició impúdica, s’assoleix que la massa interioritzi més encara el seu individualisme no social, no cooperatiu, no responsable. L’home, la dona habitualment, és un OBJECTE, l’home és convertit en UN TROS DE CARN per a obtenir-ne satisfacció física. De fet, pornografia vol dir: la gravació (grafia) de la figura d’una prostituta (porno). La dona és tractada com a prostituta, i això és cada volta més, un senyal de distinció. Així, amb aquest procés, s’assoleix la ‘prostitució’ de tots els valors de la vida i de les relacions humanes: Ets un producte a vendre. Això mateix, dit a un antic, t’hauria comportat un sobirà cop de puny. Avui, la gent corre a despullar-se. I és que l’esclau, ja les té, aquestes coses.
Podríem parlar de la pederàstia, que està avui en l’estadi de l’acceptabilitat; com de la pedofília, que vist que hi ha partits que s’atreveixen a fer proposicions de llei als parlaments de molts més països dels que sembla, demostra que també ha arribat al grau d’acceptable. Hi ha elements en pel·lícules i espots publicitaris que fan evident que ja hi ha una admissió, una acceptació privada però tàcita. És cert que són imatges ‘eròtiques’ de nens que actuen com adults, o ballen com adults; qui no ho ha vist!, i per bé que avui encara no s’han vist imatges de sexe explícit, sabem que existeixen perquè la televisió ens ho diu, que aquesta és la finalitat d’emetre notícies sobre les xarxes d’extorsió i prostitució infantil: ENS INTRODUEIX EN L’ACCEPTACIÓ DE LA PEDERÀSTIA I LA PEDOFÍLIA. No en va, hi ha psicòpates, llicenciats en psiquiatria, que les defensen amb tota l’energia de la neurona drogada que els resta.
Per a concloure, recordem l’anunci ‘anormal’ de Pantene. Hi ha, sense dubte, un intent de destruir la personalitat que ens converteix en individus conscients, des del moment que se’ns parla de l’autopercepció per veu d’experts unineuronals i drogopsicòpates,. Valgui’m Déu! L’autopercepció no és possible! La introspecció, sí. La introspecció és conèixer-nos a nosaltres mateixos des de dins; perquè per a conèixer-nos, l’aspecte exterior no ens aporta res de res. Tanmateix, els tarats exposen com a raonament l’autopercepció, que és tot just l’exopercepció. Al capdavall, per ‘autopercebre’t’, ho has de fer davant d’un mirall, i mirar-se al mirall, és mirar enfora, sempre; mai, mirar endins. Això no obstant, o per això tot just, arreu veiem que es tracta de fer acceptable el que és, de manera INDISCUTIBLE, UNA PATOLOGIA PSICOLÒGICA GREU. ‘Autopercebre’s’ i no percebre la realitat, és una situació de PARANOIA. I no ho escric de broma. Tot això és molt més seriós del que pot semblar. És la destrucció de soca-rel de l’home com a home (i parlo de l’home i de la dona).
Tornant a l’anunci: Una parella d’homosexuals ‘trans’ adopten un nen que és una nena. Tot molt natural i habitual. Quan el món no ha estat així? El que se suposa que hem de creure és que aquesta realitat ‘normal’ se’ns ocultava? El que s’ha d’arribar a veure! La normalització de la malaltia és decadència, i avui la gent admet tota malaltia com a necessària i virtut. No són homes, no arriben ni a bèsties; que aquestes encara tenen seny. Si l’atracció envers els elements del teu sexe no és natural, diguin el que diguin, si a més, repudies el teu cos, EL QUE ETS I EL QUE NO POTS DEIXAR DE SER, i a uns éssers com aquests, se’ls autoritza a tenir un fill adoptat, la negligència social és esfereïdora, perquè a més a més, se suposa que l’adopció és autoritzada després de la comprovació professional dels serveis d’assistència de l’equilibri emocional de la meravellosa parella o ‘parello’ o ‘parelle’, la qual cosa vol dir, ras i curt, que l’únic interès de les institucions és la DESTRUCCIÓ DE L’ESPÈCIE.
No em vull estendre més. Quant a l’anunci, penseu si us heu sentit a gust veient-lo, quines vísceres se us han revoltat dins i què heu considerat necessari i imprescindible, en aquest anunci, per a fer ‘propaganda’ d’un punyeter xampú (o es tracta de presentar la nova ‘normalitat familiar’?). L’anunci demostra que el procés dels trans, entès com a una absoluta normalitat i decisió personal - ves, quina profundíssima barbaritat! -, està en l’estadi de l’acceptabilitat. Quan els imbècils que fan el que la televisió els diu que han de fer, comencin de fer-ho, i una parella com aquesta, que fretura que els facin caure a la realitat, i si cal, fotre’ls una bufetada que, de vegades, és més efectiva per a fer abandonar la ximpleria i la rebequeria insolent que ofèn la intel·ligència; quan els tingueu de veïns, la ‘normalitat’ ja serà més a prop. Al Canadà o als Estats Units, no ho recordo bé, ja hi ha lleis que permeten a un home que se sent dona, anar al lavabo de dones, i a l’inrevés. El pedòfil Biden té com a ministre de Sanitat, una trans, un home disfressat de dona; perquè sempre serà un home amb seriosos problemes cognitius per entendre que les coses són el que aparencen ser, malgrat les aparences. Però ell ja és la senyora ‘ministre’ de Sanitat, i el pedòfil està content, la premsa jueva pixant-se riure i els asquenazites del genocidi, ocupats a accelerar la destrucció dels goyim, per deixar la Terra en mans dels deixebles del Diable, del Poble Elegit.
M’ha sortit molt llarg, però crec que prou interessant; encara que estigui malament ‘d’autodir-m’ho’. Que si uns ‘s’autopercebem’, jo podré ‘autodir-m’ho’, dic jo, i un peix ‘automenjar-se’ i una foca ‘autoaplaudir-se’ mentre sosté una pilota donant voltes al musell... Planeta de Simis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada