IMPRESSIONS SOBRE PUTIN

 

(Avançaré que no sóc expert en política russa, val a dir que més que el Mitjà en epidemiologia, això sí; però no sóc coneixedor en profunditat de la política i l’economia russes, per això, tan sols expressaré els meus pensaments i les meves consideracions quant a Rússia i Putin, fonamentant-me en el que ens han llegat els fets de la història recent)

L’arribada de Mikhaïl Gorbatxov al poder de l’URSS fou com l’arribada de l’ameba a Catalunya: el final d’un país. La primera empenta per a l’estafa del NOM, a Occident, fou dirigida per la terrorífica i temible Margaret Thatcher, i l’acompanyaren, com els dos pallassos ximples al pallasso seriós en el circ, Ronald Reagan, que mai va deixar de creure que filmava una pel·lícula de sèrie B i l’esmentat Gorbatxov. El món començava l’agonia, amb una pèrfida mestra de cerimònies i els dos escolanets. L’imperi jueu-britànic sotmetia els dos suposats imperis mundials. El pallasso rus acceptava de vendre l’URSS amb els paranys de la glàsnost i la perestroika, que eren dos noms ‘d’aquests’ que tant agraden els nassos per a dissimular la destrucció. I Rússia fou dividida i disminuït el seu poder d’influència. Ja no dic res, quan els nassos hi posaren l’alcohòlic, penques i poca-vergonya de Boris Ieltsin, que fou una facècia humiliant per als russos i per a les persones de bé de la resta del món. Ja em direu, veure aquell trist fracassat com a dirigent d’una potència com és i ha estat sempre Rússia! En fi, que els russos veien com tota la seva història, amb clars i foscos, amb tot el que vulgueu, però essent un dels grans referents mundials des de fa molts segles i amb una aportació cultural essencial per a la Humanitat, dels magnífics i rellevants escriptors als músics, com els científics o cineastes, s’enfonsava... Bé, aquella història excel·lent l’havien destruït els nostres amics els asquenazites; com tot el que toquen. Foren anys molt convulsos a Rússia i a les seves repúbliques. S’hi ensumava més el caos que l’ordre, però l’ordre retornà a les Rússies, I no de mans dels il·luminati, sinó de Vladímir Putin, el nou tsar.

Què dir d’aquest home? Reconec que no em va agradar de bon començament i que els seus antecedents me’l feien veure amb molt mals ulls. Tanmateix, i ja ho he escrit en altres articles, avui és el dirigent polític mundial que em mereix més respecte. Putin és summament intel·ligent, és un home que estima Rússia, és l’home que ha permès que Rússia no hagi doblegat el genoll davant dels nassos. Està en una situació difícil perquè, pel que penso, Putin no està amb el NOM. Reconec que de vegades és per dubtar-ho, però amb la incertesa de fons, gosaria dir que Putin és un ‘bon rus’, i que per tant, disposant d’un arsenal com per volar el planeta diverses vegades, crec que és un home que no doblegarà el genoll.

La seva trajectòria ja he dit que no l’he seguida com caldria per esplaiar-me i potser gosar aventurar alguna consideració de futur. Pel que sé, la seva gestió de la política exterior russa és excel·lent amb majúscules i ‘cum laude’. Avui el seu exèrcit és temible per la rapidesa i eficàcia. Quant a la gestió política interna, són els russos qui haurien de dir-ho, però em penso que avui Rússia està molt millor que amb els pallassos dels jueus. A més a més, segons tinc entès, ha fotut fora de Rússia el meu estimat amic George Soros i les seves organitzacions terroristes, amb la qual cosa ha preservat el país de la paranoia i l’esquizofrènia que inunda Europa i tot occident amb les ‘barbaritats de gènere’ i els tarats del LGTBIJKLMZ... La gestió de les diverses crisis energètiques ha estat excel·lent i ha sabut convertir Rússia en un referent i un poderós país que compta, i molt, en l’escenari mundial. Que ell se sap el tsar, sí. Que Rússia necessitava un personatge com ell, sense dubte.

Quant a la història amb Alexei Navalny, només diré que de Rússia van emergir grans potentats de cop i volta, com surten els bolets a la tardor; un fet ben curiós, essent un règim comunista. Gentalla com el president del Manchester City i altres multimilionaris russos, a mi, personalment, em fan sospitar molt de l’origen net de la seva immensa fortuna. Sense dubte que no es van posar a treballar i escalant, escalant, van fer-se immensament rics. Immensament ric només te’n pots fer robant i matant, com els banquers. Així doncs, si hagués de fer posta quant a la integritat ètica de Navalny o Putin, la meva confiança es decantaria per Putin. Al capdavall, no oblidem que el nas de Soros l’ensuma des de fa molt de temps, que al cap i a la fi, la situació d’Ucraïna és un exercici desestabilitzador del terrorista número u del món amb els seus sequaços i ‘supporters’ als Estats Units.

D’altra banda, em sembla que és un home enginyós i amant de la facècia. Li he vist vídeos on m’ha resultat simpàtic de veritat, a més de tenir un sentit de l’humor intel·ligent, i això, aquí, a la depauperada Europa, no és que no trobis humor entre els dirigents, és que ni vestigis remots d’intel·ligència. Per tot plegat, doncs, el veig un personatge íntegre, seriós i enèrgic, d’aquells que els agraden les bromes justes, però que alhora són homes de paraula. Una altra de les coses que està en recerca i investigació arqueològica a la vella Europa. Vladímir Putin, almenys, sembla home de conviccions fermes i decisió, que sap estar i sap fer-se valer. Res a veure amb l’estil de la sionista alemanya, no. Per ell mateix, ell no té o no crec que tingui, cap deute pendent amb els nassos que fan servir Merkel per humiliar Alemanya; sense dubte, el gran enemic dels jueus. I no per Hitler, sinó perquè els asquenazites sempre han considerat Alemanya part de la terra promesa que els féu Satanàs. Sempre han volgut sotmetre els alemanys a la seva estafa, però els alemanys sempre hi han reaccionat. Fins ara, és clar, que la sionista ha traït Alemanya com mai Alemanya havia estat traïda. Però, bé, tot això no és el cas de Rússia. Que si bé els jueus asquenazites s’encarregaren de destruir els tsars per ser els seus enemics, que no per altra cosa feren la revolució jueva, comunista i genocida a Rússia, la influència dels jueus ha estat més aviat limitada; suposo que pel poder militar dels russos. I val a dir, que em puc confondre i que Putin estigui a les ordres dels nassos, però com Trump, que tot i això, els ha fet el joc; considero que el que han dit, ho deien de veritat, i que dintre de les seves possibilitats, s’han enfrontat als diables. Trump va haver de rendir-se perquè, al cap i a la fi, els Estats Units són la ‘seva corporació’, la corporació dels nassos, que no per altra raó, els EUA han estat els que han disseminat les guerres i la destrucció arreu del món, perquè els repugnants asquenazites volien fer orgies veient els goyim morir, un plaer que senten en el més profund dels seus nassos corromputs pel sofre.

Tant de bo no m’equivoqui i Putin sigui un dels pocs que encara ofereixen resistència a l’exèrcit de les potestats infernals. Si és així, tots els honors i el meu respecte. I si ell és una de les peces clau del ‘ressorgiment’ contra la tirania del NOM, encara serà recordat com Alexandre Magne, ja que la seva proesa serà fins i tot més gran. No el veig, agenollant-se davant de ningú. Putin no és un miserable, d’això sí que n’estic segur. Dels dirigents de la resta del món, em costaria de trobar-ne un altre i poder dir el mateix; sí, ja que qui no és una meuqueta, és idiota o retardat, gosset o una rata orgullosa; vaja, una fauna denigrant.

Llàstima que el Molt Honorable (tan Honorable com Errat) President Puigdemont no s’hagués adonat que el Femer Europeu és la tomba que els nassos han construït, el taüt, la presó, l’Infern de tots els europeus, als quals ens volen fer tornar negres i ‘pandilleros’, superficials i borregos. No sé què podia haver respost Putin a una demanda de Puigdemont, però no crec que la jugada hagués estat ni dolenta ni perillosa per a Catalunya. A Putin, tossir-li, tossir-li, el que es diu tossir-li a la cara, no li tus ni Rothschild ni el Papa, segons que crec; però tot pot ser, i potser el capo dels jueus i el capo dels jesuïtes el tenen lligat com una titella, tal com feren amb Napoleó.

Bé, el cas és que una notícia quant a la situació del partit de Navalny i el fet que Putin el vol il·legalitzar, m’ha fet decidir per escriure més en profunditat del dirigent rus. I quant a Navalny, la veritat és que veient la inutilitat absoluta de la democràcia i la justícia occidentals, no hi ha cap raó política ni de drets humans que pugui ser llençada contra Putin. «Qui estigui lliure de pecat, que llanci la primera pedra», que cadascú hi pensi. Si la Justícia és un urinari arreu, perquè volem la democràcia; si un país funciona, funciona només quan la Justícia és un exercici social i polític real, sigui quin sigui el règim! Si no hi ha Justícia, no hi ha res, ni hi ha societat ni hi ha llibertat ni hi ha dignitat. Catalunya, vaja, i Espanya, i Europa i el món. Arreu la presó on la justícia ‘l’executen’ excrements dissimulats dessota una toga.

Certament, Putin i els dirigents que s’oposin al NOM rebran el reconeixement dels altres pobles del món, de la gent. Ara només cal que estiguin del bàndol correcte, que és on no hi ha jueus; això és fàcil de veure i d’olorar, perquè el tuf a putriditat i sofre que emeten, ennuega. Avui salvar Europa és salvar el món. Els europeus no freturem de lliçons de drets humans dels criminals que ens dirigeixen i entenen els drets humans com un joc que canvia de regles d’acord amb els dolors dels seus genitals i l’ànsia de plaer de sang dels nassos. Europa i la gent que hi viu som, sense dubte, els hereus de la nostra civilització, amb tots els defectes profunds i greus, però també amb creacions sublims i eternes. Rússia és Europa, almenys una bona part, la més important. Tanmateix, avui els jueus dominen Europa, del Femer Europeu a les titelles, que no per altra raó els paràsits dels països del Femer s’enfronten amb el NOM contra Rússia. Si Rússia es posa del costat de la gent, no dubto que el NOM i els seus verins no podran destruir l’essència del nostre continent; el més desenvolupat, junt amb els japonesos, per més estranys que ens resultin culturalment... que, als xinesos, Mao els destruí, com volien els jueus asquenazites i així ho han reconegut públicament les rates hominoides de l’infern.

EUROPA LA MATEN ELS ASQUENAZITES,

PERÒ UN EUROPEU

VAL MÉS QUE TOTS ELS NASSOS JUNTS!

L’ESPERANÇA D’EUROPA ÉS

A ALEMANYA I RÚSSIA:

EN EL GRAN POBLE ALEMANY

I EN EL PODER DEL LÍDER RUS.

LA RESTA

ESCLÒFIES, BUTLLOFES, GASÒFIES,

DETRITUS I RESIDUS EXCRETATS,

TOTS DEL GUST

DELS NASSOS DE L’INFERN.