És de suposar que els jueus han decidit que la reivindicació nacional de Catalunya ja ha caducat. M’imagino que serà perquè les diferents i assortides bandes criminals de la partitocràcia ja s’han posicionat en l’escala de poder polític, una volta que tant els espanyolistes com els suposats independentistes han acceptat sense oposició la invasió africana. Des de la mort de l’últim dictador d’Occident – no és casual que sigui el moment en què el sionisme internacional comença la guerra contra la Humanitat – l’objectiu dels sionistes ha estat la destrucció d’Espanya. Com a catalans tenim la tendència a menystenir els espanyols i la seva gloriosa història. I he escrit gloriosa, perquè fou un imperi, i un imperi radicalment oposat al rival britànic, ja sota les urpes dels jueus. Comparar els dos imperis i les respectives polítiques socials envers els territoris conquistats i els homes conquistats, és una ofensa per a Espanya, ens agradi o no. L’actitud colonialista i genocida britànica no pot comparar-se amb la política dels virregnats espanyols i el tracte als indígenes. Sense dubte que l’imperi espanyol va cometre atrocitats, tanmateix, hi ha proves que corroboren que no poden ser comparades les dues colonitzacions: d’indígenes, en els territoris britànics no n’hi ha – per què serà? -, en canvi, avui mateix podem comprovar en els nostres carrers que els indis sud-americans encara existeixen i no en són pas pocs. Si analitzem la cultura i el desenvolupament dels pobles nord-americans i la dels sud-americans, el resultat és esfereïdor, perquè quan els colons americans es dedicaven a matar indis a tort i a dret, les nacions americanes sota domini espanyol comptaven amb grans ciutats, esplèndides catedrals, universitats, hospitals, etcètera, que no eren exclusivament per als espanyols, un fet que es corrobora amb l’encreuament racial, i que no es produeix al nord fins a molt més tard, i no pas amb els indis autòctons sinó amb els esclaus negres alliberats. Dic tot això, perquè hi ha hagut suposats historiadors que s’han dedicat a dir bestieses sense límit i que han confós la gent. Certament, la problemàtica dels catalans envers els castellans és idiosincràtica i no té res a veure amb les qüestions que he tocat fins ara. He estat independentista tota la vida, quan els meus ‘compatriotes’ bavejaven i cantaven ‘Yo soy español, español, español’ quan els atletes del país veí obtenien un títol o durant les Olimpíades – probablement, el més greu dels atemptats contra la identitat i la idiosincràsia catalana de tota la història, curiosament, encapçalada per socialistes -. Avui no ho sóc, i en cas que es produís una consulta oficial, podeu comptar que jo cagar, ho faig a casa i no als col·legis, que em sembla una falta greu de bon gust. Per què? Molt senzill, perquè estava equivocat i també m’havia enredat en les teranyines tòxiques que els sionistes escampen arreu. La convivència de les dues nacions i el respecte mutu seria possible si no hi haguessin les bandes criminals dites partits. De què creieu que viuen aquestes sectes creades per a la desunió? Viuen del servei als sionistes i als seus plans, per als quals necessiten imperiosament la divisió de tots els enemics humans. Per això, el règim nazi – que té deficiències i greus violacions de les llibertats individuals – fou un seriós enemic, al qual van haver de declarar-li la guerra. Una nació unida en la seva defensa i en els objectius és el pitjor per als jueus. No podien tolerar que aquesta oposició al seus propòsits s’escampés. El model, aleshores, era l’infern soviètic, curiosament, els aliats dels països ‘democràtics’ i lliures comandats pels sionistes. L’única funció de les bandes criminals que anomenem partits, i són organitzacions piramidals, és el saqueig de les arques de l’Estat, el lladronici i el parasitisme, com ho demostra tot el nombre de miserables inútils i traïdors (tots responen als interessos sionistes o no tenen futur polític) que viuen del treball de la resta. Qui es pensa que un polític democràtic serveix per a alguna cosa, és que és profundament idiota. Un polític és un lladre amb americana i corbata que escampa mentides i il·lusions i viu de la hipocresia, res més. Aquesta és la raó que amb l’arribada dels sionisme maçònic i partitocràtic a Espanya, la gent fos dividida, i tots els criminals que se n’han sortit, a dividir la gent, han estat especialment premiats pels jueus, sigui el ‘capo’ Jordi Pujol, o el terrorista Felipe González, el criminal de guerra José María Aznar López, el lladre del Bono, el cínic Zapatero, etcètera, etcètera. Aquests miserables obeeixen ordres i per això poden viure sense treballar. I no us equivoqueu, no treballen. El treball és una activitat que produeix una obra o un resultat econòmic. Ells només roben i viuen de fer teatre, res més. Com els jueus, que viuen de l’estafa del sistema econòmic del deute, on ells administren el capital fruit del treball honrat de la gent, per a crear diners del no res, i sobre la qual fal·làcia, reclamaran un interès. Aquest és i ha estat el negoci sionista i jueu des de temps immemorials: el robatori i l’estafa. Els partits polítics són els socis necessaris per a la comissió de tots aquests crims, i els amos de la màfia premien els sicaris eficients, així com defenestren els qui no obeeixen les seves ordres o ja no els són útils.
La independència de Catalunya, com la independència d’Escòcia (algú se’n recorda?), foren processos de desestabilització del regne d’Espanya i del regne britànic. Els jueus finançaren els moviments, associacions i grups socials favorables a la independència i aconseguiren que aquelles qüestions que per als catalans i els escocesos eren menors, es convertissin de cop i volta en una qüestió de vida o mort, quan en realitat, qualsevol de nosaltres reconeixerà que mantenint la llengua i la cultura pròpies, el fet de pertànyer i compartir nacionalitat és una assumpte menor. Tothom vol viure la vida i sentir-s’hi realitzat, molt més que encaparrar-se en una lluita estèril i inútil que no li aportarà cap realització i que el distraurà de la vida real, que és molt més íntima i espiritual. Per això sostinc que parlant la gent s’entén, i que si enlloc de posar obstacles hi fas rampes, l’enteniment sempre és possible i enforteix ambdues parts. Que hi ha diferències i disparitats? Sí. Que només es resolen amb la independència? No. De fet, no han estat els partits polítics tot just els qui han fet impossible la voluntat de la independència dels ‘tiets’ i les tietes? Aquests polítics han patit econòmicament per aquesta situació o tots ells han obtingut uns beneficis que ni ells mateixos podien pensar? La seva feina és dividir, i per això, quan els jueus havien compactat la societat catalana mitjançant les entitats satèl·lits d’Òmnium Cultural i l’ANC, i hi havia una majoria de catalans que ‘programats’ per la propaganda sionista volia la independència, aleshores els partits polítics independentistes s’encarregaren de dissoldre la força d’aquesta unitat. Recordeu que de primeres i per a enganyar el poble, tots anaven a una. Però, de mica en mica, avui la CUP, demà els espanyolistes d’ERC, més endavant els de Junts per la Pasta (que és el que importa), van aconseguir esquerdar la unitat. És cert que la gent mantenia la unitat i les associacions finançades pels sionistes reblaven la necessitat d’aquesta unitat, però els sicaris de les bandes sabien que això no ho farien i que la seva feina és sempre l’obediència als interessos jueus – alta traïció -. I això ho han fet els partits d’aquí i els de l’altra banda de l’Ebre. Era el teatre. Aconseguiren encrespar els ànims, provocar enemistats, discussions familiars, enfrontaments aïrats – com quan els espanyols animaven els policies a massacrar-nos – i que gent que s’havia respectat tota la vida, ara ja no es parlés. Objectiu assolit: la societat radicalment desunida. Tot ha estat una representació teatral: les manifestacions, la declaració dels vuit segons d’independència, la fugida, la república a l’exili – vaja presa de número! -, els judicis, patètics i emocionals, tot molt ben orquestrat perquè al final no passi res de res, perquè si l’objectiu sionista era la desestabilització d’Europa, van veure que l’èxit obtingut a Ucraïna amb el cop d’Estat jueu, els convenia molt més que quatre gats a Escòcia i a Catalunya muntant un sidral. La guerra contra Rússia era molt més productiva econòmicament i quant a vides humanes. Aleshores, els jueus van decidir que la independència de Catalunya i d’Escòcia eren una ximpleria, i així han restat les dues reivindicacions. Aquests conflictes petits sí que haurien afectat els ‘imperis britànic i hispànic’, però no haurien afectat Europa i menys encara Alemanya, l’obsessió sionista. Alemanya és el motor econòmic d’Europa, i la guerra d’Ucraïna, com s’hi hauria d’involucrar perquè els governs alemanys tots són sionistes, era la solució ideal. De fet, ja vam veure que les idiotes sancions a Rússia han perjudicat sobretot els alemanys, i hem vist com el govern sionista ha permès que un atac dels aliats contra la infraestructura de gas, causa belli, hagi quedat en res. Un ‘accident’ sense importància, quan és fonamental econòmicament parlant, i quan és essencialment una traïció als interessos alemanys. Però tothom calla, ves! Qui té el cul llogat, no s’asseu quan vol. Així doncs, el conflicte a l’orient d’Europa era molt més rendible per als seus interessos, que a més, no ho oblidem – que els jueus ataquen en tots els fronts, que a capacitat per a la insània i el mal, en això, ningú no els supera – inclou el gran Pla Kalergi, la destrucció absoluta d’Europa quant a civilització i quant a població. Per això, els criminals sicaris de les bandes mafioses catalanes i escoceses van rebre l’ordre de conservar la brasa de la independència, però dedicar-se a mantenir una col·laboració molt estreta amb els seus suposats estats opressors per a la distribució dels exèrcits mercenaris africans contractats pels jueus. I així ha estat, ves! Qui té el cul llogat, no s’asseu quan vol.
Enguany, avui, aquelles manifestacions centralitzades, amb performances i plenes de color, segons els desitjos dels sionistes, s’han dividit en cinc, i escampades per tot el territori. L’assistència, malgrat el que puguin dir els independentistes, ha estat més que escassa. Era evident que no podien convocar una gran manifestació, perquè se’ls hauria quedat molt, massa petita. Avui, no crec que hi hagués hagut tants tortosins o camprodonins que es decidissin a passar el dia a Barcelona, com en altres ocasions, quan hi havia una veritable il·lusió. Avui tots sabem que els polítics han traït amb plena consciència la voluntat – manipulada, sí – però voluntat quasi majoritària dels catalans. ERC és una organització criminal que, sense dubte, hauria de merèixer el més profund rebuig i menysteniment per part dels catalans, per tot, però amb el suport a la presidència d’un psicòciata espanyolista com Illa, genocida, lladre i estafador, que ho té tot!, tothom els hauria d’ignorar com si no existissin, que és el que haurien d’haver fet des de Carod-Rovira – haver deixat d’existir com a banda criminal -, sinó des de la seva fundació. El teatre continuarà, no ho dubteu. Ells viuen de separar-nos, de crear-nos problemes superficials, mentre són incapaços de resoldre els problemes dels ciutadans, absolutament incapaços, per bé que els seus problemes, sí que són molt hàbils a resoldre’ls. Qui no veu que tots són una màfia i que l’urinari públic del costat del zoo és una ofensa als catalans – tot ple de paràsits, vividors i escòria – com ho és el Prostíbul Principal de la plaça sant Jaume – avui ple de genocides, lladres i traïdors -, sincerament, qui no ho veu, és que és un demòcrata convençut, la qual cosa és una patologia psicològica que requereix tractament mèdic i una assistència continuada.
MENTRE TU TREBALLES,
ELLS ET FOTEN ELS CALÉS.
QUAN TU ET DISFRESSES I TREUS BANDERES,
ELLS S’ADONEN QUE ELS CREUS.
MENTRE CONFIEU EN CRIMINALS,
ELS CRIMINALS US DESTRUIRAN,
AMB LA IMMIGRACIÓ, LA MISÈRIA,
EL ROBATORI, ELS ENVERINAMENTS
I
LA TRAÏCIÓ.
MENTRE TU CADA DIA ET VEUS PITJOR,
ELLS CADA DIA VIUEN MILLOR...
PER QUÈ SERÀ?
LA CRIMINOCRÀCIA, AMICS, LA CRIMINOCRÀCIA.
Després d’aquesta dissertació, un seguit de notícies breus que acaben d’il·lustrar el món distòpic i esquizoide que els jueus ens estan teixint amb la complaença i connivència de totes les bandes de delinqüents que anomeneu partits i als quals aneu a cagar, perdó!, a votar, quan els miserables us demanen el consentiment per a continuar delinquint.
Avui també commemorem l’atemptat d’Israel a la Reserva Federal dels esclaus dels Estats Units, amb el teatre sàdic i cruel de les Torres Bessones, on els sionistes assassinaren més de tres mil innocents com a ritual i per a fer quadrar els comptes, ja fossin els del jueu Silverstein o els 23 mil milions de dòlars que havien desaparegut de les arques nacionals, i que fou la causa del sorprenent enfonsament del tercer edifici, que va caure per ‘simpatia’ amb les torres dinamitades pels sionistes. No us heu preguntat per què, el més gran dels atemptats de la història a la Reserva Federal, va desaparèixer dels noticiaris de la nit al dia, després d’haver-nos saturat durant dies i dies? La veritat treia la punteta, així de senzill.
https://t.me/Disidenteincontrolado/18620
Quant a l’organització més criminal de la història - que avui dirigeix el genocida Antonio Guterres, sense que cap excrement del món ni cap puticlub anomenat tribunal internacional, hi faci res - què dir! Si l’ONU ha estat incapaç, és més, si ha estat el cau on s’han conspirat totes les guerres des de 1948, que el món no ha tingut un segon de pau des de la fundació d’aquest antre de criminals, ara ja és partidària de l’extermini massiu, i ho diuen obertament:
Jo a aquests filantrops tan intensament preocupats per la Humanitat i el futur, els aconsellaria que se suïcidessin ells els primers, perquè jo crec que seria el millor exemple que podien donar. No sé, m’imagino la sala principal de l’ONU, amb tots els mamarratxos que diuen representar el país i representen els sionistes del país, i a l’empostissat, un parell de forques, que més no n’hi deuen caber, i, el primer, Antonio Guterres, i a la forca del costat, el goril·la de Gates, essent d’exemple per a la Humanitat, i tota una filera amb els filantrops que ja no sacrifiquen els seus diners per a fer-ne més, no, ara se sacrifiquen ells per a conscienciar del gravíssim problema que tenim, i així, el fet de veure en la filera els Rockefeller – que sempre han lluitat per la salut de la gent - i el Rothschild – que sempre han lluitat contra la pobresa de la gent – i tots els grans filantrops, amb un somrís i mostrant al món la veritat de les seves paraules, a mi m’entendriria el cor. Jo no sé a vosaltres, però a mi m’agradaria força l’espectacle. Jo, com sóc desobedient de mena, no els prendria d’exemple; però bé, m’ho passaria força bé.
No oblidem que l’Organització de Matances Sionistes (OMS) és una branca de la màfia ONU. Vegem els magnífics resultats obtinguts a Itàlia amb la ‘profilaxi’ de l’enverinament amb els tòxics jueus:
https://t.me/resurgente2020/59852
I NO HI HA NINGÚ IMPUTAT PER GENOCIDI !!!
Aquest és el món sionista, què hi farem. Fins que no el fem desaparèixer, l’haurem de patir, perquè un sionista és com una pedra a la sabata. L’altre dia comentava que a la colònia sionista d’Alemanya, els criats dels jueus havien pres la decisió de començar a deportar els immigrants il·legals. I avui em trobo aquesta sorprenent notícia:
I em pregunto: No serà que la deportació va dirigida exclusivament als ucraïnesos? Vam veure que Hongria enviarà els immigrants que entrin al país, en autobús i amb viatge d’anada només, a Brussel·les, perquè els aculli la genocida khàzar. La bruixa s’ha enfadat i està amenaçant Hongria de prendre mesures per desobeir les ordres del Sanedrí; en canvi, Alemanya fa la mateixa declaració, sense autobusos, però advertint que començarà les deportacions, i la bruixa calla. M’ensumo que del que es tracta és de prosseguir el carnatge. Sense soldats ucraïnesos que matar, la guerra s’acaba, i de moment, els ciutadans europeus no estan disposats a anar a morir perquè els sionistes així els pica. Aleshores, cal reenviar la carnassa perquè la guerra pugui continuar una mica més i els russos augmentin la destrucció i Black-Rock els beneficis. Digueu-me mal pensat, però estic convençut que m’equivoco poc.
A Burkina Faso, després del cop d’Estat militar, s’estan prenent mesures que desagradaran molt als assassins dels Rothschild. Vegeu quin poc respecte que té el dirigent burkinès envers la puteta dels Rothschild. Estarem atents, però no descarteu alguna matança monumental al país. No la descarteu, que ja sabeu que si alguna cosa fascina aquests estafadors jueus són les matances d’innocents:
A la Burkina Faso europea, hi passen coses que s’expliquen totes soles. No cal ni que les comenti:
I els nens desnodrits, tristos, desesperançats i despullats que fugen de guerres imaginàries amb el títol universitari sota el braç i amb moltes ganes de tornar al país natal per a fer-lo créixer i convertir-lo en semblant al país d’on procedeixen:
Dels excrements, que no hi ha dia que alguna deposició no hagi de ser notada:
Quan la Justícia és un assumpte econòmic, on creieu que és la Justícia? Els criminals dels governs han convertit l’accés a la justícia en un impossible si no disposes d’un bon capital, ja que qualsevol procés judicial et pot arruïnar; tanmateix, els excrements, limitats com són, ni se’ls ha acudit que la primera màxima de la Justícia és l’accés de tothom a exigir-la. Ells, de fet, com viuen d’aquestes estafes i simulacions de justícia, callen. Sincerament, davant d’un jurat popular dubto molt que dels jutges actuals poguessin sobreviure un 5%; ho dubto més que molt, i em penso que sóc molt optimista. Avui, sense dubte,
UN JUTGE BO, NO EXERCEIX.
I vull esmentar el jutge Peinado, perquè és un senyor gran i que té expressió d’intel·ligent i de persona ètica, de bona persona, a la qual cosa podem afegir que ha començat una investigació sobre el proxeneta casat amb el gos de Soros, i el criminal més gran de la història d’Espanya, ha activat la màfia de la fiscalia perquè alliberi el marit proxeneta de la investigació i prengui venjança contra el jutge, que els psicòpates això ja ho tenen, i el gos de Soros és un cas extrem de psicòpata sàdic. Si el jutge Peinado fos un excrement amb toga, hauria actuat com un Conde Pumpido qualsevol i hauria sabut que llepant culs el seient el conservava i fins i tot podia tenir aspiracions d’ascens o gratificacions. Tanmateix, no li ha tremolat el pols a l’hora d’investigar si el proxeneta és un delinqüent comú. Com he manifestat altres vegades, per a entendre’ns, hem de generalitzar, si no, no podríem parlar de res, per això cal tenir sempre present que allà on hi ha la norma, hi ha l’excepció. M’alegra pensar que el senyor Peinado és un jutge honrat. Tanmateix, això mateix em fa témer què li pugui passar, que quan tractes amb psicòpates extremadament perillosos (capaços de trair la nació i importar l'exèrcit que la destruirà i substituirà, robar per tots els descosits i, fins i tot, d’assassinar la gent convencent-la que és per al seu bé, com les dutxes de la ficció jueva en els camps de concentració – això demostra qui hi ha darrere del monstre psicòciata; ja que ell això, ell no pot pensar-ho ni amb vida il·limitada), doncs, quan t’enfrontes a aquests esquizoides narcisistes, a més a més, amb poder, aleshores, certament estàs en perill, ja que qualsevol barbaritat que pugui cometre estarà emparada pels col·legues de professió, que malauradament, n’hi ha més que són púrria de la més baixa, que gent amb un mínim de dignitat, i ja no dic dignes; que entre el miler de deposicions, es deuen comptar amb els dits d’una sola mà. Serveixin aquestes paraules per a demostrar la meva solidaritat amb el jutge Peinado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada