ARA VE NADAL !

Ara ve Nadal, catalanets! El vostre estimat i competent govern està amatent de tenir cura de vosaltres, no sigui el cas que prengueu mal! Tenim el galliner esverat, perquè és tanta la preocupació, que les gallines i els galls van amunt i avall, escatainant esbojarrades. És tot un espectacle de veure com mouen les ales en la salutació amb el colze, amb l’esguard esgarriat damunt del morrió, que això sí, sempre duen molt ben posat. Allà els teniu, els vostres pròcers, escatainant coc-coc, coc-coc, esveradets i amatents de nova informació signada pels experts en virologia-ficció i ciències similars.

Ara ve Nadal, tietes! El vostre govern està estudiant la manera que compreu a Amazon i analitzant quina és la capacitat antivírica social per Nadal. Estan en negociacions amb el virus per saber quin és el límit de la seva paciència. Si el virus els diu: «Més de set, els infecto a tots», aleshores seran reunions de 6; si el virus no s’ofèn i ataca fins a l’onzena, aleshores les reunions seran de deu. De moment, d’acord a les meves informacions, transmeses per un ànec segons el que dedueix pel que sent que escatainen, que les gallines són molt expressives amb el simple coc-coc, doncs sembla que estan acordant que el virus no infectarà fins a l’onzena persona i atacarà a partir de dos quarts de dues de la matinada fins a les sis, això com sempre. Es veu que a les sis és l’hora que el virus se’n va a dormir. Ja sabem que el Nadal hi haurà un sogre, un gendre, un nét o un pare, que podran ser exclosos per ‘imperatiu legal’ - les dones no, que serà violència de gènere, compte!-. Suposo que un dia d’aquests, els nostres pròcers, savis com els admirats mestres de l’antiga Grècia, per veu de la Budó, que això de fer el ximple i omplir-se glòria, per no dir una altra cosa, li va; doncs, la bona senyora, ens anunciarà: «Estimats catalanets que votareu per correu, que al Soros li va millor per posar el nan feixista, que és rabassudet però fa patxoca, amb les ulleres i el posat de seriot que té... com us deia, si sou dos avis amb dos fills que tenen dos fills per parella, podreu fer la festa els dos avis, els dos fills i les respectives parelles, i de moment, tots els nens, però si les negociacions amb el virus fracassen, i penseu que és un virus dolent-dolentot com mai no s’ha vist res d’igual, aleshores, si no poden ser reunions de més de sis, deixeu els nens a casa per la seva seguretat, un ‘tupper’ amb macarrons i fruita, sobretot fruita, els endolleu la tele i vosaltres a celebrar una data tan nostrada...»

Ella, com és portaveu, continua garlant, però nosaltres ens en desentenem. I com sigui que ha esmentat les eminències, que per cert, he descobert que els cervells dels cervells, els que fan repetir les consignes a les eminències de la repetició autista, són tots catalans i treballen a la filantròpica ISG del nostre amic Soros. Doncs, aquests catalanets, dels quals ja us diré els noms de les eminències eminencials en expertesa en agenollar-se i vendre la consciència i els juraments hipocràtics per feixos de papers pintats, són els que donen les consignes als pallassos que tots coneixem. I es veu, que seguint les indicacions del metge epidemiòleg jueu, George Soros, aviat hi haurà una mortaldat, perquè es veu que el virus, durant una de les últimes reunions els ho ha dit: «Ja veureu, ja, quan m’hi posi!». Tots els pròcers sortiren espaordits de la reunió, menys Soros, que com està protegit pel diable, no té por de res, i digué al virus: «Porta’t bé!». I el virus, ajupí la clau d’entrada a la cèl·lula en senyal de submissió, i es comprometé a esbandir morts per a fer feliç Soros, tot advertint-li però, que potser caldria la col·laboració d’algun altre company víric; a la qual cosa fou respost pel jueu, amb un mig somrís: «Això és feina del tarat». «Del Gates i el seu marit?». «Cada dia us fem més llestos, carallots!». I sortiren somrients, els dos agafats de les espatlles davant de l’estupefacció dels insectes del govern, que tancaren les boques i s’afermaren el morrió, mantenint el somrís ocult i esclau de les odalisques.

Aquestes són les coses que passen als palaus de les defecacions públiques, i als caus del criminal que Sàmper protegeix amb més passió que la seva vida. I us direu, i la Vergés, a tot això? La Mengele té audiències personals i individualitzades, tan content està el jueu de l’esclava! De vegades hi entra el majordom, el general, el pallasso diabòlic, carai, que no em surt el nom... l’Argimon, que no sé si és una broma ‘obscura’, però sembla el nom d’un pokemon.

Si ahir l’execrable mata-sans del col·legi dels ídem ja ens advertia de la tercera onada, avui ha estat un altre dels pallassos del circ, el tarragoní Arenas, que per a tranquil·litzar-nos a tots – el que passa és que ell és humorista – ha dit que «la tercera onada serà un tsunami». Aquest és el nivell dels nostres paraplègics mentals! Per això, com passa en un manicomi, que si esveres un malalt, s’esveren tots, el govern en ple ha començat a batre les ales i escatainar sense defallir, que potser amb les dades terrorífiques dels darrers dies, caldrà prendre mesures per evitar que el Nadal sigui ‘un risc’. I així està el galliner. Hi ha guano a pams!

Quina vergonya! Quina absoluta infàmia!

No és que no se’ls pugui tenir respecte, és que no se’ls ha de tenir respecte. Mai hi havia hagut tant de miserable a les nostres institucions! Mai de mai!

No m’agrada el Nadal. Si la Setmana Santa em provoca reflexions tot i no ser cristià, però, això no obstant, tenint a Jesús com a model d’integritat; el Nadal sempre m’ha semblat la més hipòcrita banalitat. L’alegria, falsa, del Nadal, els bons sentiments, falsos, del Nadal, així com la terrible primera mentida que es mostra als infants, m’han semblat una exhibició de deslleialtat als ensenyaments de Jesús. I repeteixo que no sóc cristià, tanmateix, els cristians on són? Permetran que aquests sicaris del diable els imposin com han de celebrar la commemoració de l’arribada del Salvador i el seu simbòlic i teatral naixement. No senten els cristians el missatge sagrat del Nadal: el retrobament familiar i la celebració conjunta, el compartiment i el desig de pau? Permetran que quatre odalisques els convencin amb la invenció d’un virus que els pares són ells, i que l’Estat és la pau i la celebració conjunta és la soledat i la mancança de la proximitat? S’ha de ser el Diable per a restringir el Nadal. Ara, traieu les vostres conclusions.

Tot i això, la limitació intel·lectual catalana, ja no sé si endèmica, s’expressa obertament en una enquesta del tebeo ElNacional. Hi pregunten si per Nadal han d’obrir les botigues, si tot el comerç ha d’estar obert, o si, al contrari, tot ha d’estar tancat per prudència. I què us penseu que han dit els catalanets? Penseu-hi una mica, calibreu el nivell intel·lectual nacional, i després decidiu, no us precipiteu.

Jo mentre que no resolem l’enigma, us diré que no estic d’acord que un dia que tradicionalment era festiu, i ho ha estat sempre – darrerament la immigració ha trencat l’estrany encanteri dels establiments tancats -, sigui un dia ‘laborable’. De fet, un cristià s’hi ha d’oposar amb la mateixa energia que si se li vol fer escopir al sagrari. La solució al problema comercial no és el dia de Nadal, són els dies que els lladres del govern estan robant de vida als treballadors, i sobretot, als autònoms. Tot i això, esgrimir l’argument imbècil de ‘per prudència’, ja descriu la mínima capacitat intel·lectual de qui fa la pregunta. Si la gent tingués més prudència amb relació als criminals que victoreja, de ben segur, avui viuríem com sempre: en llibertat, dignitat i respecte, almenys en el grau que fins i tot les dictadures han permès. Però, tornant a la pregunta i aclarint-vos el dubte que us fa estar impacients: sí, 8 de cada 10 catalanets i tietes han votat per la prudència. Aquest és el nivell del país! I volíem ser independents per a ser lliures. Hòstia...! És trist de veure que el concepte de llibertat ja no és en el vocabulari català; ara és ‘esclavatge voluntari’. El fet de confondre quatre barres amb la llibertat, ens defineix el grau de dignitat dels nostres compatriotes. I sé que els catalans de la ceba s’enfadaran. «Traïdor», em cridaran. Però, amics, companys, jo no sóc el traïdor. Qui us canta les veritats us estima, qui us acomboia com s’acomboia un deficient, us menysprea i us vendrà. Diuen que els pobles i els homes es mostren com són en les grans ocasions. Em direu, potser, que els catalans hem demostrat dignitat, amor a la llibertat i voluntat d’independència? Au, catalanets i tietes, ja ve Nadal, penseu en quin model de morrió voleu per a l’any que ve, que hi ha un bon assortit de màscares d’esclaus, de tot tipus i amb tot de guarniments. No perdeu l’ocasió, lluïu el morrió, mentre moveu la cua a les ordres dels vostres botxins; catalans, això sí. Almenys, els vostres botxins són catalans. Venen el vostre país i us venen a vosaltres, però, nois, són catalans!

He sentit a dir que els vostres botxins potser no us deixaran cantar Nadales, perquè en cantar el virus es pot escampar entre la reduïda família. Feu-los cas. Si voleu cantar, canteu com a Madama Butterfly en el cor a boca tancada, veureu que així, a més a més, ningú no desafina, i la remor de la Nadala serà com la remor que se sent en els tancats de bens.

‘Bens’ Nadal, us desitjo a tots.

P.S. Avui en Dedéu també enraonava del Nadal, i tot s’ha de dir, el seu escrit, avui, m’ha semblat ben lamentable. Feia la impressió que pensava amb el cap, però després de llegir-li l’escrit, no sé si pensa amb la tele i creu les versions dels lloros. I avui també, la Magda Campins ha estat cridada a les armes, i obedient com bona cap de medecina preventiva i d’epidemiologia de la Vall d’Hebron, l’hospital, ens ha comminat a tots els catalanets a no sortir de pont. Jo el que no puc acabar de comprendre és com és possible que sense neurones per a fer possible el pensament, les eminències siguin capaces d’acabar uns estudis que se suposen complicats! Serà que són la generació més preparada de la història i jo, com que sóc limitat, no ho entenc. No ho dubto, ha de ser això.