Trobar-me aquesta notícia encapçalant la jornada de ElMon.cat fins i tot m’ha emocionat, perquè res és més tendre, agradable i esperançador que veure els nens quan són presos de la il·lusió, de l’ensomni, de la màgia i la passió per la imaginació. És a dir, quan els nens són nens, viuen en les condicions idònies per desenvolupar-se i créixer com a individus socials. La foto de capçalera és, sobretot avui, magnífica. Les cares dels nens, els seus gestos, que avui no podem veure perquè els tirans els han amagat sota el morrió de gossos, és la manifestació de salut mental. Només feu la prova, i aneu al final de la notícia i veureu els nens avui a l’escola. La diferència és esfereïdora, terrorífica, tan horrorosa!, que cap pare que és digne de ser-ho, hauria de poder suportar-ho i callar, en veure de quina manera perversa destrossen el creixement natural del seu fill, privant-lo de l’administració del somni i la il·lusió que els són fonamentals per adaptar-se al món tot mantenint la independència i la personalitat. Tanmateix, llegiu l’article, allò que diuen i proposen dos ‘experts’ en psicologia infantil, que, d’acord amb el que diuen i proposen, semblen talment esbirros de Mengele (de l’autèntic tant com l’hereva-consellera).
L’article és desesperançador des del peu de foto inicial, i línia a línia veus fins a quin punt ha arribat la degradació humana i quin és el nefast nivell de les nostres universitats. No hi pot haver cap justificació racional, menys encara amb les ridícules dades de la IMMENSA MENTIDA CRIMINAL, per admetre el canvi que podem observar en les dues fotografies. Els nens de la primera fotografia, de l’any passat, transmeten la il·lusió de viure, de creure, de ser. Els nens de la fotografia del peu d’article, d’enguany, en els Camps de Concentració per a la Formació d’Esclaus del criminal Reichsführer-SS Bargalló, és el retrat de l’esclavatge, de la inhumanitat i de la manca d’il·lusió. Els nens són allí perquè han de ser allí, i van com van, tots humiliats, perquè els humilien els pares i els professors perquè així ho ha dictat la Genociditat de Catalunya, el cau de criminals més gran del país en tota la seva llarga història.
Si llegiu l’article veureu com els ‘experts’, que són experts en la summa ignorància i en el sotmetiment a l’obediència (per més que soni redundant), ja que no ser capaç de discrepar d’allò que t’ensenyen, demostra senzillament un babau, un ‘cum laude’, un ximple sense cap capacitat de pensament propi. Afirmar el que comencen afirmant i recargolar-ho per haver de justificar l’injustificable, els descriu. El convit a destruir la natural i ancestral relació humana, d’aquests pallassos dits ‘experts’, ofèn una intel·ligència mitjanament formada. No dubto que els pobres no han assolit aquest nivell bàsic i fonamental perquè un individu pugui ser considerat com a un ésser humà i no un homínid. Tanmateix, ells breguen i tergiversen la realitat per convèncer el lector que els nens han de ser homínids, sense motius per a sentir la transcendència de la vida, que si bé els nens no poden tenir-la, la manifesten en la il·lusió, que és, al capdavall, el motor de tot pensament. Però intenteu explicar-los-ho. Hauríeu de començar per fer-los comprendre què és un ésser humà. Això, potser, és l’única cosa que no els han ensenyat a la casa de barrets.
Només penseu en quins arguments ‘caldrien’ per poder donar sentit al contrast de les dues fotografies: Els primers són nens lliures i feliços; els del final, són esclaus sense esperança. I els psicòlegs ens recomanen la submissió, la comprensió de la situació i l’obediència cega al que diuen una colla de comprats que venen carn humana. És repulsiu, tot plegat. I com no em vull fer mala sang, que estem a Nadal, us deixo amb la cirereta del pastís, que com en tots aquests articles escrits per lloros deficients de resultes d’entrevistes a ximples sense coneixement i molt poca vergonya, us deixo amb les paraules textuals ‘d’una mare i mestra’, que són ‘l’amor maternal’ que arrodoneix la versió del ‘sistema’ manifestada pels ‘cum laude’ i recollida pel lloro de colors i poca consciència:
«Dur mascareta (morrió de gos - això és meu, perquè cal dir les coses pel seu nom), mantenir la distància i rentar-se les mans, ho han incorporat a la seva rutina com un requisit com qualsevol altre per socialitzar i fer les coses de cada dia, de manera que no s’ho qüestionen».
Només feu atenció i reflexioneu quant a:
Què han incorporat a la seva rutina com a REQUISIT?
Requisit per a SOCIALITZAR!
I la més important de totes:
DE MANERA QUE NO S’HO QÜESTIONEN.
I això ho diu una mare i mestra! Aquestes són les imbècils que s’esmercen perquè els seus fills siguin idiotes i no s’adonin que són esclaus. Si això no us fa vergonya d’altri, ja em direu que us en pot fer.
ESTEM MATANT ELS NENS, ELS ESTEM VIOLANT, ELS ESTEM CONSIDERANT ‘COSES’, NO ÉSSERS HUMANS LLIURES!
La bruta i repugnant subtilitat del missatge subliminar és llefiscosa. Et deixa els ‘dits’ de la intel·ligència empastifats d’immundícia. Formen esclaus, els psicòpates, i psicòlegs, pediatres i pares n’estan d’allò més resignats, perquè és la mentida que han de creure, i com que ja són esclaus, no els ve d’aquí d’acabar d’anul·lar la llibertat, la independència i la dignitat dels seus fills. Els posen morrió, els aïllen i els emmalalteixen, mentre els acaronen amb guants, amb un somrís sota el morrió que el nen no veu, i els ensenyen què és el que S’HA DE FER.
La magnitud del crim contra tota la infantesa no pot admetre cap altra consideració de justícia que l’extermini de tots els culpables i col·laboradors per activa, per passiva i fins i tot, en aorist.
Ningú que sàpiga i convingui amb mi en la magnitud del crim, podrà estar en desacord amb l’extrema mesura que és necessària per poder mostrar a les generacions futures quina fou la sort d’aquells que atemptaren contra ‘la nostra divinitat’. Ho he escrit manta vegades:
ÉS UNA QÜESTIÓ DE LEGÍTIMA DEFENSA PRÒPIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada