Aquest ignorant és catedràtic, i no d’una branca del coneixement, no, ho és de dues: catedràtic en bioquímica i biologia molecular. L’assortit d’imbecil·litats que pot vomitar en aquesta entrevista és esfereïdor. Certament, el món està com està perquè impossibilitats intel·lectuals assoleixen el grau de catedràtics. Fa molt de temps que ho penso: vols trobar un perfecte idiota? Cerca catedràtics, rarament fallen. Aquest és un exemple paradigmàtic.
El grau d’absurds i mentides és espectacular. No sé com es pot tenir tanta poca vergonya, si no és, senzillament, absoluta ignorància. El titular «Els filòsofs de l’àmbit de l’ètica tenen molta feina amb la pandèmia» pot menar a confusió: el text és VOMITIU. Ja no parlo de la lloro que li fa l’entrevista, Esperança Camps Barber, que comença l’article parlant de MILIONS DE MORTS. És a dir, la pobreta llicenciada en ‘llorisme i ciències de la desinformació’, confon el singular amb el plural, i això... es deu aprendre a P3 o P4, suposo. Ella no ho ha acabat d’entendre. La perversa tergiversació de la informació és lamentable, tant lamentable, que si jo fos en Partal, aquesta bona dona, avui mateix era a l’atur.
Tenia la intenció d’anar línia per línia desfent el sac de mentides, falsedats i enganys que assorteixen aquest parell de gamarussos, un d’ells, molt ben farcit de títols acadèmics, però amb un grau de desenvolupament intel·lectual que demostra la seva sublim ignorància. Del lloro o ‘llora’, com deu agradar de dir avui, poc més a dir. El desconeixement de l’assumpte del qual parla, l’absolut desinterès a saber la veritat de què parla i la generositat a deixar anar insensateses, la retraten. D’altra banda, a l’eminència catedràtica és per fer-li un monument, és el perfecte exemple de l’idiota farcit de titulacions per mèrit a saber agenollar-se quan es demana i a no tenir la mínima idea de què parla des de la càtedra. Un fet, malauradament, molt comú.
Podem comptar unes quantes perles que són per a emmarcar: Ens anuncia l’arribada de la saga de les pandèmies (és futuròleg també o té coneixement dels plans?); el fet de viatjar ja no serà com abans (segur que és la primera vegada que ho sentiu); que potser caldrà un Certificat de vacunació (aquest home, cada vegada que obre la boca descobreix un univers!); i per acabar, ens assegura que les agències que autoritzen els medicaments són independents (i jo sóc el Papa). L’única veritat de tot l’article és que per a la Ciència en majúscules no és cap avenç. Després, gairebé se’n desdiu i entona el mea culpa, i no ens explica que, essent sincers, per tot plegat: la versió única, la desqualificació arbitrària de la dissidència (amb veritables eminències en els seus camps, no experts), l’obediència a l’autoritat acadèmica, la manca de discussió científica, per a la Ciència amb majúscules, és un retrocés brutal de segles en coneixement i mètode; però els amos volien que parlés així, i ell ho fa.
Tota la història fantàstica de ciència-ficció que ens conta el Juli és repugnant. Menteix exposant la gravetat de la ‘immensa mentida’, menteix amb els interessos ocults darrere de la mentida i no es cansa de lloar els amos que li han atorgat la titulació d’idiota que llueix. Besa els peus dels filantrops, els els llepa, i si això és digne d’un catedràtic, jo sóc astronauta. Ell – catedràtic en bioquímica i biologia molecular – hauria de saber que no és tasca d’eminències informàtiques ‘dissenyar’ un virus amb un ordinador. Certament s’ha de seqüenciar el virus, evidentment després d’aïllar-lo, i posteriorment s’han de demostrar els postulats de Koch, que potser el catedràtic tampoc no sap que científicament parlant són molt de molt dubtosos i que després del descobriment del microscopi electrònic, la teoria vírica flaqueja notablement. Però potser no ho sap; potser, tampoc no sap ni que hi ha microscopis electrònics. No oblideu que aquests mesells dels filantrops saben el que els ensenyen els amos que els paguen. Per això, no es cansa de lloar les milionàries inversions públiques per a fer rics els seus amos amb les seves estafes, que de resultes d’això, li donaran un os a mossegar. Vergonya, profunda vergonya!
L’home, seguint el quadern de bitàcola que li han donat, lloa a qui li han ensenyat a lloar, i si cal, menysprearà a qui hagi de menysprear, que per això ha anat a la universitat, el bon home. En Juli no se li acudeix res més que lloar el pallasso del Macip, que d’epidemiòleg té el mateix que el Mitjà o el Tetabrick espanyol, no res. Si el ximplet del Juli vol saber què és un epidemiòleg de veritat, que escolti què diu Wolfgang Wodarg, però és clar, aquesta eminència alemanya en epidemiologia fou qui l’any 2009 destrossà les intencions dels filantrops que li regalaren el títol de catedràtic, i per això, seguint els criteris de l’interès i no els de la intel·ligència (la qual cosa en un catedràtic ja ho diu tot) no ens esmenta els bons epidemiòlegs, els que en saben i no són gossets dels filantrops, com ell i els ximples del Macip, del Mitjà i companyia, que tots ells amb la cara paguen, que això ja ho deia Schopenhauer. La fesomia diu molt de la intel·ligència d’un individu, i els que he esmentat destaquen per retratar una capacitat que no va més enllà de ser necessària per al circ o l’espectacle, que per això treballen a les ordres de filantrops i criminals (OMS i Farmàfies).
El titular pot fer-nos pensar que és un científic interessat en l’ètica, però si no sap què és ciència (defensa els interessos dels seus amos filantrops que es dediquen a fer diners matant gent, sí matant gent, Juli, o no ho sap? Perquè si a més a més no ho sap, la seva indigència intel·lectual és de premi Nobel!), si no sap què és ciència, menys encara sabrà què és ètica. I per això, el limitadíssim catedràtic ens posa un exemple que és per a trencar-se de riure, i no pel que diu, que també, si no, per l’escassetat cerebral de qui ho diu. El catedràtic, eminentíssim i mesell dels amos filantrops, tant, com amant de les col·laboracions oficials als projectes dels criminals del robatori i el genocidi, sembla que reclama la intervenció de l’ètica, la intervenció de la filosofia en aquesta assumpte. En principi és una idea interessant, però ell vol l’ètica al servei dels seus amos; és per riure fins a no poder més. No es pot ser més inculte ni ignorant, per més catedràtic que un hom sigui. I la demostració del que dic i que no mereix cap comentari és: «Ningú no qüestiona l’obligatorietat de vacunar els gossos, però sí que qüestionen l’obligatorietat de vacunar persones». No crec que el lector necessiti que m’hi estengui. Només un paraplègic cerebral compararà les condicions ‘ètiques’ d’un gos amb l’ètica humana. El babau ens equipara als gossos i roman tan ample! Suposo que aquest tros de perfecte quòniam, no s’ha adonat que entre els animals i l’ésser humà hi ha notables diferències. No les esmentaré, deixaré que ja que és una eminència catedràtica rumiï amb els filantrops què ha de pensar. Si un alt càrrec del ‘coneixement’ és capaç de dir imbecil·litats d’aquest calibre, què no farà un paràsit, un polític! Estimat Juli, els pollastres els criem en granges que són com presons, els engreixem i els matem per a menjar-nos-els, què li sembla?, fem el mateix amb els homes? Pensi-s’ho, que els seus amos estaran molt contents si els diu que sí des de ‘l’autoritat’ de la càtedra.
No em vull fer mala sang amb una degeneració intel·lectual. La meva resposta és emesa com a crítica d’un filòsof, per tant, d’un home preocupat pels principis ètics. I ja sé que un babau no comprèn que és la llibertat ni la dignitat, com hem vist, ja que el Juli Peretó es creu i demostra, d’acord amb el que diuen les seves paraules, que els gossos també són éssers lliures i dignes: Domesticats i obedients, ho voleu més clar!
Catedratiquet de quatre rals, l’ètica de la ciència és la recerca honrada de la veritat, i vostè sap perfectament que tot el que diu és MENTIDA, PARANY I FALSEDAT. Prou que sabem que es deu a qui li ha regalat la vida a canvi del seu sotmetiment intel·lectual, la qual cosa, veu, sí que fa que s’assembli a un gos, perquè els gossos són éssers intel·ligents, veu, d’això sí que en són, com vostè. Tanmateix, la intel·ligència, i això sé que li costarà d’entendre, però, si no escolta els amos, potser, potser ho entendrà: la intel·ligència és només l’instrument de la raó. La raó té profunditat. Si la intel·ligència és pràctica; la raó és ‘última’. Per això Newton i Einstein parlaven de Déu i Dirac de la bellesa, perquè hi havia raó en els seus fonaments, no només intel·ligència. I no cal que la raó sigui la veritat... però això, ja pot ser molt complicat per a vostè.
La veritable ciència treballa amb la raó, que és un coneixement (i que pot ser errat, fixi’s, quines coses!), la intel·ligència és un instrument (que val per a sobreviure, per a viure, per a calcular...). Per tot plegat, si creu que hi ha cap motiu per a tota aquesta ‘plandèmia’ i que aquest motiu té alguna cosa a veure amb un agent patogen inexistent, aleshores és un al·lucinat, que té ben poc de científic, malgrat la ‘catedraticitat’; perquè un científic, vostè ho sap, ha de demostrar amb proves la seva teoria; per això, si no hi ha virus, no hi pot haver teoria d’aquest virus. És així de simple. O vostè ha vist el sars-cov-2? Encara que no dubto que potser The Pirbright Institute, on ‘filantropica’ el seu amo i senyor Gates, potser li haurà ensenyat la patent d’aquest ‘terrible’ coronavirus creat en laboratori, de primeres als EUA, i després, acabat a Wuhan... quines coses, oi ‘cate’? I li pregunto, a vostè, que es pregunta per l’ètica; no considera un crim patentar virus (guerra bacteriològica)? O els calerons fan empassar les discussions morals? Aquí és on la intel·ligència gateja comparada amb la raó. I per cert... eminència, vostè no sap que MAI s’ha assolit una vacuna contra els coronavirus?, no sap que quan ha estat trobada i inoculada, és cert que han estat protegits els animals vacunats perquè han desenvolupat defenses, però que aquestes defenses, quan els animals s’han trobat amb el virus ‘salvatge’ (que ja són collons dir-li així) han estat inútils... i TOTS MORIREN. I li pregunto, és aquesta potser la intenció dels seus amos? I vostè, èticament, gossos apart, hi està d’acord?
Tenim el que tenim al damunt perquè gent com Juli Peretó són capaços d’assolir càtedres, mentre que els científics de veritat, com que no s’agenollen davant dels amos i responen al que els demostra la ciència, romanen en fosques aules de les Universitats donant classes. Això, Juli, ho sap, oi? O també creu que a la Universitat hi ha d’haver ‘política’ i finançament privat?
Menys càtedres i més ètica, amb això es resoldria la prostitució de les Universitats, encara que gent com vostè no podria reunir-se amb la ‘llora’ del diari i fer articulets tan nocius com el que han escrit, per a major glòria dels ‘salvadors de la Humanitat’. I per concloure, Senyor Partal, el fet de publicar un insult a la intel·ligència com aquest, també és responsabilitat seva.
Brandy Vaughan ha aparegut morta el dia 8 de desembre. Fou dirigent de MERCK i era fundadora de LearnTheRisk.org, Era una activista contra les vacunes. No és curiós que hagi mort ara? Suïcidi no és. Accident? Potser en Juli Peretó li ho pot preguntar als seus amics, estic convençut que podrà sortir-ne de dubtes. I ell que no pateixi, tan submís i mesell, ell no tindrà un malaurat accident. Ara bé, catedràtic, ja que li preocupa molt l’ètica, preguntis per què ha mort, qui l’ha mort i què són els que callen i col·laboren amb els assassins. I òbviament no l’acuso de res, més que de ser dels homes covards que se sotmeten i viuen gràcies als amos, els quals són tan ètics que resolen les discussions científiques, o del que sigui, amb plom, ja que per a ells és un argument, el definitiu argument. Si no hi ha pensat, senyor Peretó, què dir? Si hi ha pensat, senyor Peretó, què dir? I com vostè, tota l’escòria d’aprenents a estafadors amb títol d’epidemiòlegs, que defensen la mentida a canvi de diners; encara que la veritat costi la vida als qui la defensen. Senyor Peretó, l’amic dels gossos i dels homes, comenti-ho als seus amics filantrops que viuen del robatori i d’estranys i oportuns accidents. O no hi havia pensat, catedràtic? A l’Argentina han desaparegut cinc doctors, diuen. Es veu que havien descobert que les vacunes contenen l’enzim nagalase, que provoca càncer. La notícia l’ha publicada Canal 7 Salta. Ells, els salvadors de la humanitat, els que demanen l’ètica canina, estic convençut que li podran dir fins i tot qui ho féu, això sí, en confiança. O ho dubta?
Bioquímic i biòleg molecular, ara mateix llegeixo que quatre voluntaris de les meravelloses vacunes que vostè ens anuncia, han contret la paràlisi de Bell. Oi, per què hem d’estar sans, si ens poden enverinar? No hi ha res com estar tota la vida estudiant, ser catedràtic i defensar els amos.
No sé si té menys consciència que cervell. Que, per cert, van molt unides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada