Darrerament, han proliferat les bandes organitzades, armades i que actuen en grup. Van uniformades per identificar-se entre elles. No són ròckers, ni són punks, ni són hippies, ni són moderns-màquina a l’estil anys 80, i tampoc no són heavy-metals, són individus formats en el gimnàs, només formats en el gimnàs, sense gaire altres coneixements que la musculatura i l’ús d’armes per agredir. Potser ni saben quina és la capital de França o Rússia, però com sigui que operen en grup i molt ben abillats, se senten segurs d’ells mateixos encara que creguin que França no té capital perquè és una república i que Rússia en té moltes perquè és una confederació, i com diu la mateixa paraula confederació, vol dir ‘moltes capitals’.
Aquestes bandes actuen a totes hores, però són més perilloses a la nit - com el virus de mentida -, i aleshores, sobretot ara que hi ha toc de queda, passegen dins dels seus cotxes vigilant i cercant la víctima sobre la qual imposar-se. Val a dir, que com totes les bandes, són covards i quan ataquen, ho fan amb superioritat i la seguretat de la indefensió de la víctima per raons físiques o d’edat, o perquè saben que no està armada, i sabent-se superiors en nombre i emparats en el poder de les armes, assetgen, coaccionen, amenacen i, el que més els agrada i enorgulleix, agredeixen la víctima indefensa.
El més lamentable de tot plegat és que aquests intimidadors i agressors, que actuen contra la llibertat dels ciutadans de bé, estan protegits per les titelles dels governs i els animals dels zoològics parlamentaris, i solen rebre impunitat dels excrements amb toga. Si anys enrere, El Vaquilla, El Torete, etcètera, foren el terror de la població per les seves malifetes, i se’ls perseguí fins a la detenir-los, i se’ls convertí en actors de cinema, per a finalment fer-los desaparèixer; a aquestes noves bandes de carrer, les autoritats els paguen i els animen a exercir la violència i a exigir el sotmetiment i l’obediència. De fet, aquestes bandes són les que es constitueixen en protectores de la màfia política i econòmica. Són els sicaris que els garanteixen la seguretat, i que estan disposats a fer el que se’ls demani sense passar-ho per cap filtre, i si bé el filtre de la intel·ligència és impossible que el puguin passar, ni tan sols són capaços de fer passar i analitzar el que se’ls demana per la consciència. Ells es vesteixen de la banda a la qual pertanyen i surten al carrer a impartir la llei del més fort, del pinxo de la casa de barrets, del cerca-raons de barri. I mentre això passa amb l’aquiescència de la màfia política i el consentiment dels de la toga, la gent els pateix, se sent ofesa i agredida i sense possibilitat de legítima defensa. La gent és atacada pel grup, com si fossin llops. Atacada per un grup d’eixelebrats sense remordiments i capaços de complir l’última ordre del cap de facció sense passar-la per cap filtre cerebral. I tal com ataquen a les ordres, matarien sense dubtar-ho, si els ho demanessin. Però, menys paraules i vegem-los en acció. Aquí podem veure la banda de delinqüents que s’identifica com a Ertzaina, ja que com els seguidors de Motörhead lluïen la seva samarreta identificativa, ells se senten orgullosos de la banda i llueixen el nom en algun indret de l’uniforme. Els del vídeo pertanyen a la banda Ertzaina, però n’hi ha moltes més; així que em vinguin al cap ara: Gossos de Quadra, Guardia Civil, Policía Nacional, per no parlar de les petites bandes locals, reconegudes en l’argot de les bandes com a ‘guàrdia urbana’, ‘policia local o municipal’, i totes aquestes tenen molts de noms, generalment el nom de la població on actuen, l’indret on sembren el terror entre els habitants amb l’admiració dels lladres de l’Ajuntament i la simpatia dels de la toga. Però, menys paraules, i comprovem el ‘modus operandi’ de la provocació, i com, si no hi ha resposta al desafiament, ells s’inciten entre ells a l’agressió, i de quina manera aquestes bandes actuen a l’uníson, tots a una contra la víctima indefensa! que mentre un d’ells colpeja la víctima que no ha fet res amb la porra i innecessàriament, podrem veure com el còmplice tomba la víctima a terra, on acudeixen com mosques a la merda, els seus companys de banda, tots molt orgullosos i satisfets de sembrar el terror entre la població que se sent tan indefensa com indignada.
La pregunta del milió és com és que això pot passar. No ens diuen que hi ha llibertat? que hi ha un estat de dret? que l’home té una dignitat protegida per les lleis? i que, per tant, no pot ser sotmès a cap humiliació?; o que un home només pot ser importunat quan comet un delicte contra una altra persona o una propietat?
La resposta no la donaré jo, deixaré que sigui el professor emèrit d’economia de la Universitat d’Ottawa, el senyor Michel Chossudovsky, qui ens ho expliqui en aquest article, que potser és una mica llarg, però és clar i molt fàcil d’entendre:
https://www.globalizacion.ca/la-pandemia-de-la-covid-19-estamos-ante-un-golpe-de-estado-mundial/
La mentida s’accentua i és obvi que ens estan aixecant la camisa i condemnant-nos a l’esclavatge imposat pels psicòpates del Fòrum de Schwab, l’ONU de Rockefeller i la FED, o l’OMS de Gates, marit i la Xina. Aquest fet és una evidència tal, que no oposar-s’hi, avui, ja no és desconeixement, és COVARDIA; és estimar-se més l’esclavatge i fugir dels problemes, tot i sabent que aquesta actitud mesella i dòcil, pusil·lànime i indigna, és col·laboració amb els psicòpates esmentats i els seus socis de genocidi, i participació activa en la destrucció de la Humanitat com a Idea i dels amants de la llibertat com a Homes dignes. Prou sabem que la mediocritat odia l’excelsitud, la sublimitat i la magnificència. Cada volta és més fàcil de distingir-los. Els miserables (polítics, metges i sanitaris, lloros, meretrius amb toga i policies) no són ni mediocres, són la classe baixa de la classe baixa, perquè envegen fins i tot la mediocritat; però els mediocres, compte amb els mediocres!, que s’alien sempre amb els de classe baixa, només per l’odi envers la llibertat, la dignitat i la independència dels homes d’esperit... I no, ara no explicaré què és un home d’esperit, si bé afirmaré que sense esperit no hi ha home.
La guerra la guanyen ells, sense dubte. La repressió, que preparen als camps de concentració i extermini per a la dissidència, serà el punt final. De moment, ja han assolit que tots els responsables de sanitat participin activament i amb beneficis del genocidi; ara ja liquiden el personal amb les vacunes que tant els han preocupat per tal d’augmentar els seus ingressos, mesurats a ‘tant’ per ‘cadàver’. La guerra continua, això no obstant. Els que no ens rendirem, no callarem fins que no ens facin callar, però no amb un vulgar i caní morrió, sinó amb mètodes més extrems i definitius, que seran aplaudits pels gossets ensinistrats que passegen a metre i mig i romanen a casa guarint-se en salut de la vida, abans de morir inevitablement de por, nàusea i fàstic. Que tot arriba. Però, de vegades, potser massa tard o massa d’hora, tanmateix, mai a temps.
O ELLS O NOSALTRES,
ELLS DEPENEN DEL VERÍ INJECTABLE,
NOSALTRES DEL CORATGE I L’AMOR A LA LLIBERTAT.
COMPAREU A QUÈ ESTEM LLIGATS, UNS I ALTRES,
I DEIXEU QUE LA INTUÏCIÓ US RESPONGUI.
La vida és intuïció,
la mort, són ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada